bolet bike

II Duatló de Muntanya de Tavèrnoles

2012-02-13T18:06:00.007+01:00

Un fred de tres parells de collons!! I quan dic un fred vol dir que estavem sota zero, amb neu a les cotes més altes del circuit de Btt i gel per tot arreu.

Per no trencar amb la tendència d'aquesta temporada, en Raimon torna a exercir de líder, tot i que com sempre en el primer tram li faig de llebre, per tot just sortir de box passar-me pedalant.

Aquest cop el segueixo força estona fins que comencen uns kms de pujada amb molt de fang i força tècnics que m'obliguen a baixar de la bici mentre que en Raimon sense baixar va pujant i pujant.

En un dels trams passant per dins del gel es clava la roda del davant i vaig a parar de cul a dins d'una bassal d'aigua gelada, mullat i calat de fred segueixo com puc intentant no perdre gaires posicions.

Un cop superat el fang i ja en pista més rodadora arribo al punt més alt del recorregut, envoltat de neu i boira. Les vistes són fantàstiques i em sento ple de forces tot just abans d'iniciar la baixada.

És aleshores que m'adono que m'he quedat sense fre de darrera, i quan dic sense fre vol dir que "rien de rien".

Els últims km de baixada els més divertits i ràpids els faig com puc veient com forces corredors em van superant.

Tots i els diferents incidents de la cursa les sensacions a nivell físic i de ritme de cursa han estat molt bones encara queda temps per millorar i esperem que en les properes setmanes d'entrenaments les coses comencin a sortir una mica millor.

Ara ja només qued la darrera duatló a Odena, a veure si finalment li puc fotre el pal a en Raimon i arribar abans que ell a meta.

Primers metres de la cursa a peu empaitant a en raimon que surt com un cohet.

Fang, fang, fang imés fang!!!

DUATLÓ DE MUNTANYA DE TAVÈRNOLES

2012-01-31T10:21:00.003+01:00

Esperant la crònica dels participants, us passo la foto del Nou nou amb el boletbike 709 en primer pla!!

Duatló de Muntanya de Mataró

2012-01-28T17:21:00.006+01:00

Primera duatló de l'any. Ens en anem cap a la capital del Maresme en Jofre, Raimon i jo.
Més de 350 corredors i un fred considerable. Després del ritual d'escalfament i de deixar tot el material al box ens trobem tota la gentada a la línia de sortida.
El primer tram corrents dins del circuit de cross, un parell de voltes, el fem a molt bon ritme.
Només començar el tram de BTT comença el degoteig de corredors que van passant, entre ells evidentment en Raimon que amb BTT en fot el pal a cada cursa.
El vaig veient mentres anem pujant quan comencen el corriols es fa un tap davant meu amb un tri que no sap baixar i desapareix de la meva vista en Raimon. Ja no el vec fins l'arribada.
El darrer tram de cursa l'acabo com bonament puc, està clar que encara ens queda molt d'entrenament de BTT si volem escalar posicions a la classificació.
Esperem d'aquí a uns dies fer-ho millor a la duatló de Tavernoles.

A veure qui veu al cap gros???

Boletaire camuflat pel fred.

Duatló Muntanya de Terrassa

2011-12-26T19:26:00.014+01:00

En Raimon i jo ens dirigim a Terrassa per participar per segon any consecutiu a la Duatló, 400 corredors inscrits i un circuit ràpid i força divertit.

Després de la lessió de la primera duatló sembla que tinc el peu més bé, els darrers dies hem sortit a còrrer plegats i no he tingut molèsties.

Fem el primer tram entre els 40 primers, en Raimon entra just darrera meu, però surt davant i ja no aconsegueixo passar-lo.

Durant la primera volta del tram de BTT no perdo de vista a en Raimon que esta pocs metres per davant, però quan iniciem la segona s'escapa de la meva vista, em comença la fluixera i cedeixo forces posicions.

Sortir un cop a la setmana amb BTT no es suficient per aguantar un ritme alt. Espero que el proper mes de gener amb l'augment de les càrregues d'entrenament millorin una mica més el resultats, tal i com va passar l'any passat.

En el darrer tram de cursa a peu em sento bé però no aconsegueixo anar gaire ràpid. Al final en Raimon em treu uns 3 minuts i més de 25 posicions, hauré de posar-me les piles si el vull passar a la propera cursa que per a mi serà la Duatló de Mataró a mitjans de gener. A veure si s'anima algun altre bolet bike.

En Raimon trepitjant-m'he els talons vestit de blau i amb la cinta al cap.

X Duatló de Muntanya de l'Ametlla del Vallés

2011-12-04T06:59:00.003+01:00

Després de dues setmanes més o menys parat degut a la lessió del tormell, m'animo a participar amb en Raimon a la duatló de l'Ametlla.

Abans de començar fem una ruta pel Vallés degut a la meva empanada matinal, sort que com sempre anavem amb temps suficient per a no patir per la sortida.

Un cop arribats a lloc, comencen les frases habituals, això està ple de màquines. I pels resultats finals la veritat és que ho estava ple de màquines o nosaltres cada cop hoo som menys.

Iniciem la sortida a un ritme criminal i més tenin en compte que el primer tram fa baixada, i en baixada corrent fins i tot els coixos.

Em passo tota l'estona ocncentrat en el peu, vigilant cada impacte per intentar no tornar a anar per terra. A uns metres de l'arribada em passa en Raimon, avui ho tinc clar, impossible anar per davant d'ell.

Surto del box abans que ell però de seguida m'atrapa i em vec incapaç d'anar al seu ritme, vaig veient com marxa i marxa.

Després d'ell no para de passar-me gent i més gent, em sento molt fluix i sense ritme de cursa.

Decideixo no agoviar-me i anar fent. Prefereixo concentrar-me en les sensacions del peu, que de moment són força bones.

Un cop comença la baixada més o menys al km 13 del tramp de bici, començo a adelantar molts dels corredors que m'han passat pujant.

I de cop i volta, a uns 4 km de l'arribada em troba a en Raimon que va amb patinet!!!

Ha tornat a trencar la cadena, a meitat de cursa em comenta, és que ja se sap que no es pot comprar barato, ja,ja,ja...Quina putada!!!

En un dels útims trams de baixada amb molts corredors mig ensopego i em dono un cop de pedal al mig del bessó. Em fa un mal de mil dimonis.

I la prova lal tinc quan començo el darrer tram de cursa a peu, bé millor dir a peu coix gairebé.

Acabem la cursa tots dos amb una sensació de poca satisfacció pel resultat però contents per haver-la acabat. Ja vindran resultats més bons.

6/11/2011Duatló de Muntanya de Vallfogona del Ripollés

2011-11-07T10:38:00.012+01:00

Dia de pluja i mal temps a tot Catalunya, tot i així de bon matí ens reunim en Raimon, en Jofre que s'estrena en duatlons i jo mateix per a pujar cap a terres del Ripollés.

Arribem una hora abans de l'inci de la prova i el poble ja està ple de duatletes tot i la pluja i el mal temps.

Escalfem tots tres plegats sota un cel negre, fosc i humit però sense giarebé pluja, de moment.

Comença la temporada!!!

Sortim a tot gas i en els primers trams em situo entre els 20 primers fins que comença la pujada de veritat i començo a cedir algunes places, com diria algú arrencada de cavall parada de burro.

En Raimon va per darrer però no gaire lluny, en Jofre fa el primers km de duatló.

Ensopego un parell de cops entre el fang, pedres i alguna que altre arrel, però res important.

Després d'un primers km de corriols comença una pista de baixada i començo a correr de valent per intentar recuperar les posicions perdudes a la pujada fins que...patapam... faig un rebrincada de tormell i vaig a parar a terra rodolant uns metres.

M'aixeco intento caminar però em fa mal, de seguida m'adono que és greu...intento córrer però em fa mal, tot i estar calent el múscul, en Raimon em passa a tota castanya i ni em veu.

Decideixo tornar a la sortida caminant.

S'ha acabat la cursa per a mi, m'adreço a l'ambulància i de seguida em surt una pilota de tennis al costat del tormell. Em faig una dutxa em poso gel i m'assec a veure com van arribant els corredors.

Veig arribar al Raimon amb la bici, ple de fang i esbufegant, a en Jofre el vec com arriba amb cara d'esgotat però satisfet.

Heu vist quin pepino de bici rigida!!! No puedo... no puedorrrrr.....

Coronilla, coronilla...estic fins la coronilla de tant de fang i pluja

Per la tarda vaig d'urgències i hem fan el següent regalet:

De moment una semaneta fent repós i a veure com respon el tormell d'aquí a uns dies.

Em sembla molt que aquest any els duatlons de muntanya els veure de lluny, si més no aquests primers.

2011-10-29T23:49:00.004+02:00

Bones taaaaaaardes amics meus tots!!

No hablare en castellano para que no me entiendan todos y sobretodo los hijos de Gerard Quintana.

Final d'etapa, inici de temporada de duatlons i el més important, s'acaben les excuses... si, ja sabeu, allò de: si tingués una bici rigida... si no peses tant...tot això, ja és història. A partir d'ara qualsevol mèrit o desgràcia és totalment imputable a les meves cametes. Així doncs, sou convidats a rebre amb entusiasme la nova adquisició i si és pertinent , com en aquests cas, recordar-me amb fets de que algú amb una bici no tant bona, em pot fotre el pal.

De segur que és la més maca, tota en blanc i negre, com a les pelis del Charlot o el que és el mateix, els colors del Bolet Bike!!

Duatlo d'alta muntanya de Núria.

2011-10-22T07:29:00.008+02:00

El recorregut de la prova fa una mica de por.

El perfil no te desperdici

Dissabte abans de la cursa en concentrem la família Corrales i la famíla Barroso a can Fuster, on ens esperen en Sergi i la Nuria, la Ona, la Jana i la famíla Roses, Mercè-Ignasi, Lluc i Joana. És a dir convertim can Fuster en una casa de colònies per un cap de setmana.

Recolzats per tota la colla ens carreguem d'energia en Raimon, l'Ignasi i jo mateix per afrontar el repte de diumenge.

Arribem ben aviat a la cita, com no podia ser, i ens situem al cap davant de la sortida evitant el colapse de la plaça de Queralbs.

Després del tret d'escopeta (literal) comença l'ascensió a Fontalba, estem ben situats i de bon principi agafem un bon ritme que aguantem fins a dalt de tot on arribem tots dos juntets amb un temps força acceptable 1:04:55 això ens situa entre els 90 primers.

Sortint de box veiem la processor de corredors enfilant el Puigmal, a dalt de Fontalba el vent es comença a notar força i anirà creixent fins arribar al cim.

Amb l'experiència de la darrera vegada la pujada me la prenc com una excursió i em fixo com a únic objectiu no pujar de pulsacions i arribar a dalt sencer.

Aquest objectiu no es correspòs pel grapat de corredors que no paren de passar-me en tot el tram d'ascensió.

Vaig mirant enrera per veure si localitzo a en Raimon, però no m'hi puc fixar gaire ja que fa pujada, vent i la gent m'avança per la dreta i l'esquerra.

Un cop fet el cim començo a baixar cap a Núria. Ara soc jo qui comença a avancar, en conto més de 20. Aquest any les cames sembla que aguanten i arribo corrents fins a Núria i sense rastre d'en Raimon.

Recullo fruita a l'avituallament i enfilo els darrers 5 km fins a recuperar la bicicleta.

El primer km el faig a bon ritme però de cop dues rampes una a cada cama a l'alçada dels isquios em paralitzen del tot i m'he de quedar estirant uns quants minuts.

Aconsegueixo superar les rampes però encara em quedenn al voltant de 3 km que faig més caminant que corrent. Entro al box a recuperar la bici en la posició 227, està clar que el tram de còrrer ha estat un desastre, d'en Raimon ni rastre.

Agafo la bici i començo el descens, no paro de passar gent i més gent, uns van parats i d'altres punxats, en el tram de descens entro en la posició 75.

En arribar a meta veig a tota la colla de dones i nens i també a en Raimon que ha decidit abandonar a mitja pujada degut a les molèsties que tenia a la cama i que no el deixaven pujar amb normalitat.

Arribo molt sencer amb un temps final de 3:52:30, deu minuts millor que el darrer cop, i en la posició 156.

L'Ignasi arriba més tard i molt sencer per sorpresa de molts dels presents.

Per acabar la trobada tornem a Campelles on en Sergi fa el plat de la temporada, "Cruixent de paella", que tot i alguna rundinamenta tots/es el trobem excel·lent.

La crònica podria acabar aquí perque la veritat es que la cursa per a mi va continuar tota la setmana següent, amb unes cames com a pals que no em deixaven caminar amb normalitat per no parlar de les postures variades que havia d'adoptar per baixar i pujar escales.

Aquesta part de la cursa la va guanyar i de carrer l'Ignasi ja que no el vaig veure patir gens ni mica.

Esperem que en properes edicions puguem acabar-la amb les cames més senceres.

L'arribada a meta. El futur dels bolets. Quin goig!!

Duatló de Cervelló

2011-10-02T18:14:00.011+02:00

En Raimon i jo decidim fer un petit tast abans de l'inici de la temporada de Duatlons de Muntanya i ens decidim a participar a la primera duatló de Cervelló.
Després de la volta a la Cerdanya em sento amb forces i ganes de començar a competir i de bon principi se que en Raimon no em deixarà respirar.
A la línia de sortida som al voltant de 70 corredors amb algunes cares conegudes i d'altres que fan una mica de por només de veure com escalfen.
Comencem a còrrer i em situo darrera un paio al que li puc llegir a l'esquena C.E. Estibadors del Port de BCN, en pocs instants el perdem de vista i ens quedem un TRIBIKE i jo empaintant-lo.
Arribo al box en quarta posició després d'un darrer tram ple d'obstacles on començo a veure les estrelles.
Només entrar a box intueixo que la cursa serà un patiment continuo en veure que en Raimon entra just darrera meu.
Fem tot el tram de bici plegats, bé ell davant i jo darrera. El circuit de bici és un trencacames interminable amb unes pujades en les que em vec obligat a aplicar la teoria del 6 més d'un cop.
(M'explico, si vas a menys de 6km/h és millor baixar a caminar/còrrer).
En arribar al box per fer la darrera transició coincideixo amb en Raimon, tinc esperances de poder avancar-lo però el cabrón no para de còrrer i les meves cames semblen fustes , arribo en 5ena posició a uns segons d'ell i estosegant com mai.
Com s'ho fa la gent que sempre diu que no entrena i sempre està per davant teu????
Els resultats de la cursa són una semaneta parat per por d'haver inciat altre cop un estat previ a la neumonia. Esperem que només sigui por.

Corre que te pillo.

Seguint a en Raimon.

Seny, Rauxa, i Sentido Jedai. La Volta a la Cerdanya

2011-09-23T01:06:00.000+02:00

Vale, pos aquest cap desetmana hem tornat a córrer una altra vegada la Volta a la Cerdanya. Aquest anyla cursa es corria pel massís del Canigó de la França catalana o la Catalunyafrancesa, que bàsicament està a tumàpelcul. Les parelles boleteres sónGermà-Servidor i Fuster-Mangue.

Team cunyaos al ataqueeeee!!!

Els prolegòmens de lacursa són els habituals. Sopem a l'hora de berenar, ens mengem 392 tones depasta, però com que aquí son gavatxos la pasta és així com de galets ambherbetes i la mar de bona (enlloc dels típics macarrons txurruteros d'albergguarro), tirem una mica d'oli a la cadena per quedar-nos amb la consciènciatranquil.la i a la piltra que l'endemà la cursa comença a les 5h30.

Contràriament al que puguisemblar a aquella hora del matí no fa gaire fred, però com que l'estètica ensperd ens enfundem el xalecu nou i els manguitus a joc (pedalant potser no seremels més ràpids, però a guapos no ens guanya ningú). Sortim en 7è lloc i persorpresa nostra -falsa modèstia- no triguem gaire en posar-nos primers. Ésnegra nit i no es veu res de res, per sort la primera pujada és per asfalt illaaaaaaaaarga com laaa…buenu, és igual, mooooolt llarga. Quan ja portemgairebé una hora pedalant i seguim anant primers ens comencem a emocionarpensant que coronarem líders i que què guapos anem i que si ens hauríem d'haverdepilat i que...zuuummmmmmm ens passen els dos d'arenys cagant llets que semblaque anem parats. Si es que ja ho diuen, s'ha d'anar partit a partit, nopots...zummmmmm ens passen dos més (aquesta vegada és el tio de solobici), idos més, i el Sergi i el Mangue, i dos més...collons! no estàvem pujant de putamare? Pos no! Després de dues hores i quart pujant sense parar, i amb leslumbars més trinxades que la iaia Antònia, coronem el port i comencem eldescens 7ens o 8ens.

Com sempre la baixada esfa curta i sense adonar-nos-en ja tornem a estar pujant una altra vegada.Engranem una altra vegada el pinyo gran (si dic que posem el plat petit quedafatal i això ho llegeix gent molt important) i ens tornen a passar el Sergi iel Mangue que pel que sembla s'han encigalat per dins un poblet i han hagut deparar a reforestar el bosc amb femtes pròpies i diverses. Els hi intentemaguantar la roda una estona però és tan díficil com que al ZP se li posinrectes les celles amb lo qual ens tornem a quedar sols una altra vegada. Iaquesta pujada sí que és txunga. Amb unes pendents rotllo parets d'escalada elGermà va desenvolupant la teoria del 6 (o de San Frenando). La teoria ve a dirque si un pujadot el fas a menys de 6 per hora no val la pena seguir pedalant imillor baixar i caminar. I així ho fem, como San Frenando, un ratito a pie yotro pedalando! El problema és que la pujada és eterna i en Brothel comença arenegar pels colzes i jo que faig una mica de sermonet que si paciència, que sino et queixes més quan arribem a dalt etcompraré una piruleta...i entre xutes i dextroses conseguim coronar el 2n portsense que ens avanci ningú. De la resta de la etapa no recordo res especial,anem pujant i baixant, i pujant i baixant, i no trenquem res, ni caiem, ni enstrobem cap titi en pilotes ni res, total, que arribem els 8ens en unes 9h30'més o menys.

No nem guapos ni res!

Arribem a l'hotel i elsaltres bolets ja s'han dutxat i s'estan posant cremetes pels puestos els moltrepelents. Ens han tret 50 minutets de res...si es que et pares un moment acordar-te les sabates i ja te l'han fotut...en fin, comença el ritualpostcarrera, batuts recuperadors, compex, pastilletes de diferent mida i color,i la novetat de la temporada, massatge de voltaren aplicat amb la mateixagenerositat que la Jordina gasta quan s'embadurna de crema solar a la platja!Quin pestot!!

Per la segona etapa lacosa pinta txunga. La previsió del temps és pluja rotllo tempestot indecentdurant tot el dia i la organització decideix anul.lar el tram d'orientació. Enstornem a llevar bendhorabendhora (el pixacolònies estaria molt orgullós) inomés arrencar a pedalar comença a plovisquejar de manera tímida, com si aaquella hora del matí la pluja no volgués despertar a Gaia, deessa de...aix,perdó, que això és una crònica boletbike. Vull dir que plovia però noemprenyava. Com que aquesta vegada sortim en ordre invers al d'ahir ens tocasortir dels últims, i conscients que els 6ens i 7ens estan a pocs minuts sortimapretant les dents i el cul en idèntiques proporcions. Comencem a passar a genta carretades, i anem tant encesos que al primer trencant ens colem i fotem unbucle de 2 km de gratis que ens fa perdre vora 5 minuts. Diguem que hem posattota la sang a les cames i no n'hem deixat ni gota al cervell. Tornem a passara la mateixa gent una altra vegada fins que arribem al primer control on veiemque els 7ens han punxat i estan canviant la roda. Visca! Ja n'hem passat a uns!Portem una horeta pedalant a fondo quan aconseguim coronar el port i aquí ve lapart divertida de la jornada. El meu company, el Germà, que és maco com ellsol, i de tant maco que és Déu no va voler donar-li una bona vista perquè erenmasses coses bones per una sola persona, i el va castigar a dur per sempre mésunes boniques gafolles que diria ell. Total, que amb la pluja el xaval no veuun elefant dins una capsa de galetes i es clar, comencem la baixada sabent queanem 7ens, amb els 6ens a tiro, i el Germà sense gafolles! Baixem a 40km/h joal davant cantant-li totes les pedres i reguerots del camí, i ell al darrereapretant el cul i encomanant-se a Sant Pinyaken. Recordeu la peli aquella de'no me chilles que no te veo'? Doncsigual. Encara no sé com arribem a baix vivitsicoleant i lo que encara em flipamés es que arribem al control i allà avancem a una altra parella!!!! Visca elsentido Jedi (llegeixis jedai) del Germà, quin crack!!!! Després d'aquestabatalla tornem a pujar i tornem a baixar -com podeu comprovar totes les cursessón iguals- i quan comencem l'últim port del dia atrapem una altra parella. Femtot el port junts i just abans de coronar n'atrapem a una altra. Total, que a 2km de l'arribada anem junts els 4rt, 5ens, i 6ens; i com a bons boletbikes quesom llencem un sprint a falta de 870 m. que els hi arrenquem totes lespegatines a les altres dues parelles i acabem entrant en un emocionant 4rt llocde l'etapa i 1r lloc en categoria invidents. Oe oe oe!!!!! prova superada!!!!!

Típic careto empanat després d'un sprint apostoflant

Arribem a l'habitació i elSergi i el Ricard, que han arribat segons, aquesta vegada encara s'estandutxant perquè només ens han tret 10 minutets de res!!

Al final sumant les duesetapes quedem 5ens, més contents que unes castanyueles mentre que el Mangue iel Fuster acaben en una espectacular 3a plaça, i per primer cop a la història ciclista la famosa dita Podi o Mort no acaba a la funerària (llàstima que només donin premi als primers je je...). Visca els bolet bike!! VISCA!!!

Els d'Arenys (1rs) i els Cunyaos (3rs)

Notes a peu de pàgina:

Li vam treure7h a un jugador del Barça titular a la final de París de 2006

Fixeu-vos quebeuen els gavatxos! Aquí no es veu una merda però a la llauna hi diu ‘REAL BURRU, energie taurine catalane’

Si aneu a unalberg porteu taps per dormir. Són tope incòmodes, però pitjor és tenir a untio pelut a 50 cm. menjant-te l’orella a roncs!

Prats de Mollóté pinta de ser bastant mono amb banderetes i el rotllo medieval. La properavegada prometo aixecar el cap del roadbook

La gent de Probike un 10, però no sé perquè ho poso, perquè tampoc és cap novetat!

El Ròritx emva fer un porta roadbook de carbonilla la mar de pinton i que va funcionar com un pepe!

Us deixo el link a les classificacions per a que veieu que no us enganyem.

http://www.probike.es/media/upload/arxius/club/Activitats/Any%202011/classificacio_general.pdf

10/07/2011 Mig ironman Les Angles

2011-07-12T09:45:00.010+02:00

Aquest any em torno a presentar al mig ironman de Les Angles. L'any passat em va anar bé, tot i trobar-me bastant fluixeres, no se si per les cagarrines del dia abans, per l'alçada o ves a saber.
Son les distàncies habituals, però amb un tram de bici amb un desnivell de 1800m i una mitja marató casi tota plana però amb una rampa (que cal fer dues vegades) de 1km on es pujen 100m...Com l'any passat, som uns 200. Es un triatló mol xulo, amb unes vistes i uns paratges espectaculars, però es dur de collons...
En fi, que comença la prova, i nedant em trobo fatal i la gent em fa bastanta nosa. No se quant porto, pero veig que no vaig i penso que se'm farà moooolt llarg. Segueixo fent i em trobo una mica millor i llavors veig que nomès porto nedant 11 minuts!...Acabo la primera volta en 16min40 i començo la segona volta, ara millor, molt més tranquil i tinc la sensació que vaig més ràpìd...però bé, es queda en sensació perque la segona volta la faig en 17min30...Total surto de l'aigua el 51, i he trigat 4 minuts més que l'any passat, tot i que em sembla que l'any passat vam nedar una mica menys!
Agafo la bici i amunt que fa pujada. Son dues voltes amb casi tot el desnivell concentrat als primers 20km de cada volta. Començo a passar gent, pero també em passen bastants. Total que arribo al segon port (km21) i encara vaig el 45, començo a pensar que aquest any la gent està mes forta... Vaig fent i segueixo passant gent, de manera que acabo la primera volta i ja vaig el 31. Comença la segona volta i ja anem tots molt més espaiats. Ara costa molt més atrapar i passar gent, pero poc a poc van caient. Corono el primer port el 28, al segon port ja vaig el 24 i finalment acabo la bici i ja vaig el 22. Tot plegat, he fet 3h4min30, 2min50 més que l'any passat, amb el parcial 19.
I començo a correr. Com que ultimament corrent no vaig enlloc i la cosa no rutlla gaire, decideixo conservar i començo molt a poc a poc. El circuit, al voltant del llac de matamala es molt planer, pero del km 5 al 6 hi ha un rampot brutal. I vaig be fins arribar al rampot. el pujo, i en arribar a dalt m'agafa un flato que espanta i que m'obliga a caminar. Total, que el km 7, que es tot de baixada el faig més lent que el de pujada! Vaig fent com puc, amb dolor del flato que no acaba de marxar. Acabo la primera volta, em prenc un xute i miracle, el flato desapareix...misteris misteriosos!
La segona volta la faig més còmode, sense passar-me. El rampot el pujo molt lentament per evitar sustos. Em vaig trobant millor i cada vegada corro més rapid. Acabo fent l'últim km a 4min22 (el més ràpid que he fet). i tot plegat durant la mitja marató he aconseguit no perdre cap posició.
Entro a meta el 22 (igual que l'any passat) amb un temps de 5 hores 28 minuts i 44 segons. I com sempre, acabo rebentat però satisfet.

18/06/2011 Mig Ironman Balaguer

2011-06-21T08:21:00.005+02:00

Altre cop a última hora m'apunto al Triatló de Balaguer, que té un horari molt particular i es que es corre per la tarda...

Sembla que ha de fer molta calor, pero s'aixeca un vent força contundent que fa que la calor no es noti.

La natació va prou bé, tot i que es nota molt quan nedem amb el vent de cua, que tot va molt bé, i quan tornem, de cara, que costa molt i no avances i vinga a empassar aigua... Acabo de nedar prou bé, el 60 amb un temps de 36minuts, que es un temps dolentet, suposo que pel vent.

Agafo la bici i collons, quina ventolera. Es d'aquells dies en que sembla que tinguis el vent sempre de cara. Son 90 km amb 1600m de desnivell i amb un vent que espanta. Començo a pujar i a passar gent. Desde Sant Llorenç de Montgai pugem al Monestir de Les Avellanes i d'allà seguim pujant el Port d'Àger. Al km 30 em creuo amb el primer (que ja torna i em porta 10minuts). En aquest punt vaig el 22 de la general i segueixo passant gent. Tornem a pujar el Port d'Àger per l'altre costat i llavors ens desviem cap a Os de Balaguer i Tartareu. Ja vaig el 15 de la general i ara seguim per una carretera pavimentada amb ciment (com la pista que baixa a Planoles) i llavors en plena baixada, quan sembla que el camí gira a la dreta, resulta que ve una corba a esquerres. QUan me n'adono, clavo frens, derrapada creuant la bici, peu a terra, rellisco 6 o 7 metres i PUM! explota la roda del darrere. Aconsegueixo no caure, pero la coberta del darrere queda amb un forat de 3*2cm. Cambio la càmara, pero en inflar se surt pel forat... Així que plego al km 67, ja amb 1450m de desnivell (dels 1600m totals).

I aquí comença la odisea de retornar a Balaguer, recuperar les coses del box...i res, DNF. No tinc fotos.

Duatlo Muntanya Martorell

2011-06-18T17:28:00.007+02:00

Tot i que el pronòstic del temps anunciava dia tapat amb clarianes sense risc de pluja, el dia no va acompanyar a la quarta edició de la cursa el Diable.

Desprès de comprovar sobre el terreny que hi havia trams perillosos produïts per la pluja i que suposava un risc tant per la integritat dels participants com la dels voluntaris,es va prendre la decisió de modificar la Cursa.
La opció que es va oferir a tots els inscrits a la Duatló va ser de fer el mateix recorregut que els inscrits als 12km, a la mateixa hora en una única sortida respectant les dues classificacions per separat, una pels 12km i una altre per la Duatló.

Total que un cop allà en Jofre i jo vam decidir fer la cursa de 12 km. Vaig sentir-me força bé tot i que en acabar la toseta del collons em va fer la punyeta forces dies i ara per ara encara estic arrossegant conseqüencies de la neomonia del mes d'abril.

Això si les cames em van fer força mal durant un parell de dies. Que dur que és això de còrrer per la muntanya.

Al final 11è classificat i 6è de la categoria.

Nedant en un dels trams finals.

L'arribada a meta.

El millor de la cursa!!!

29/05/2011 HALF CHALLENGE BARCELONA

2011-06-06T09:02:00.010+02:00

A última hora decideixo apuntar-me a aquest Mig Ironman, sense tenir massa clar si hauré entrenat prou. Pero com que es bastant planer, sempre és més fàcil...així que a veure com va...

Després d’un dissabte amb una ventolera que espantava, el dia s’aixeca clar i tranquil. A les 8h00 surten els pros, hi ha vaires sortides i a mi em toca començar la natació a les 8h25 amb els altres 240 participants del meu grup d'edat. El segment de natació és prou tranquil i no rebo gaires patacades. Fem una mena de rectangle de 1900m i com sempre, no acabo d’anar recte del tot, sobretot quan nedo amb el sol de cara i no arribo a veure les boies.

Acabo la natació amb un temps de 32min13, fet que em sorprèn, doncs és 1 minut més ràpid que el millor temps que tenia de Mònaco. La transició de l’aigua a la bici va prou bé fins que surto al parc de bicis a buscar la bici (d’entre les 1100 bicis que hi ha…) i no la trobo. Miro amunt, miro avall, i no…total, que em passo no se quant buscant la bici i finalment la trobo i començo a pedalar.

El circuit de la bici es semblant al de l’Ironman; 2 voltes Calella – Mataró, tot bastant pla menys el tram final d’Arenys a Calella que hi ha uns repetxons. Començo a passar gent i mes gent i mes gent…Acabo la bici en 2h19min18, parcial 60, segurament he anat massa ràpid i ho pagaré, però ja està fet.

La segona transició la faig molt bé, pim pam i ara ja tinc una bona claca, a més de la Judith que ha vingut ja des de primera hora, ara ja hi tenim la Gemma i l’Ariadna, el Jordi, el cunyao, la Meri, la Maria, i el Berti i fins i tot els pares de la Judit!!

Començo a córrer i em trobo més o menys bé. Vaig passant els primers kms a 4min15 i em passa gent però no gaire. Cap al km 8 o 9 estic corrent a 4min20-25 i acabo la primera volta (de dues) en algo menys de 46min. I llavors la cago. Em prenc un xute, bec aigua i m’entra un flato que em mata. Haig de parar i caminar i em passen autocars de gent (alguns que van paradíssims). Després d’uns minuts, començo a córrer poc a poc i en 3 o 4 km se’m comença a passar el flato. Poc a poc vaig agafant ritme, però ja em començo a trobar cansat i corro a 4min45 més o menys.

Finalment arribo a la recta d’arribada on agafo l’Ariadna per entrar a meta enmig de la cridòria del públic. Sprint final amb la nena a coll i meta... aquests 7 kg de nena mai m’havien pesat tant! Acabo en 4hores 36minuts i 25 segons, el 104 de la general dels 1100 inscrits i 17 del meu grup d’edat: en general bastant satisfet.

Gràcies a tots pel suport i la paciència!

THE CAMPELLENC – X-FUSTER CERTIFIED

2011-05-08T11:04:00.013+02:00

Com cada any ha arribat el repte més gran de la temporada. La única cursa Fuster Certified, on el més estrany que pot succeir és que pedalis.Com a novetat d’enguany, hem portat els tracks preparats!! Que val a dir que al menys per mi, ha estat un salvavides impagable. Enrera queden els tomtom amb cinta americana lligats al manillar de la bici, o les reculades en veure que ens haviem equivocat; Això si, bolet-bikes, això en fem amb track, sense track, del dret i del rebés, i si no, estimats lectors, miereu la foto!!!Fent gala de la nova tradició que obliga a introduir novetats en cada nova edició, el Sergi ens va sorprendre amb un sopar a la Mola!! Si si, vam sortir en plena solana, i després de gairebé 2.000m de desnivell infernal per corriols pedragosos i camins estrets on no hi cabien les alforges, ens vam plantar a sopar a la Mola. Baratet-baratet.... jeje. Vam patir de balent, jo especialment, que com sempre anava apajarat... però per alegria de tots (menys de l’innombrable).... el Coco també anava tocat!!! Jo preocupant-me per ell... que si parem aquí, que si nois afluixem, que si... bé, un reguitzell d’excuses per veure si jo també podia parar a descansar una mica, que em feia falta!! Si es que el Xavi, si fa sol ha de sortir amb “sumbrilla”.El sopar magnífic, però millor encara el “BIC BAC”, que no és un boli a la esquena, com molts deveu pensar, sinó la dormida a l’aire lliure que vam fer després de sopar.
Menció especial al Mangue i al Sergi, que es nota que estan o han estat al gremi de jardineria (o a la mili), doncs van preparar un camuflatge per les bicis estupendu-tu.L’endemà bici i més bici... bolet-bike aquí, bolet-bike allà, i patxam!!! Banyet a la gorga!! Quin aigua més bona i quins moments tant tendres... el que no se es perquè no anem simplement a banyar i ens saltem la història de la bici... Tots sabem (alguns més que altres), que aquests banys uneixen molt!!!Sorprenentment la mecànica i el temps ens van respectar, al menys fins que el Sergi va demostrar que hi ha parts de les bicis que, per insòlit que sembli, es poden trencar. Ara, res que amb una navalla i unes brides no es pugui solucionar: que a la rodeta del canvi li falten dents, doncs n’hi tallo unes. Que la patilla es trenca, doncs me’n faig una altra amb un plàstic i unes brides... Mecànics de probike.. temblad!!!!La nit de Dissabte fantàstica en un bungalope prop de Gombren (el bungatrote deu ser més econòmic, però la casa es gran) i Diumenge, tram final pel mal pas fins a Campelles.
En fi, aventura superada i a per la següent!!!
PD1. Menció especial i premi al companyerisme per l’Albert, que malgrat estar lesionat va pujar per fer la darrera jornada tots junts. Bravo bravo.
PD2. Germà t’has salvat d’un afusellament total pel fet d’haver tingut una pulmonia.... ja pensavem que el que tenies era una iron-gay rajada. Espero que triguis en recuperar-te, així et tornaré la medicina que em vas donar al rat-penat!!
PD3. Als que no vau venir per raons varies (Lluís... un momentazo bolet-bike no tiene precio), doncs res, us ho vau perdre!!
PD5. Felicitats Sergi per la organització.... i per haver aguantat a la teva edat!!!

II Duatlo de Muntanya d'Ódena

2011-03-23T23:17:00.003+01:00

Darrera duatló del campionat. Arribo a Odena hiper motivat, i amb ganes de tornar a quedar entre els 10 primers classificats. Com que és la darrera cursa decideixo sortir de la primera línia i a tope.

Les primeres sensacions són brutals ja que em situo entre els 5 primers de bon principi arribant a box en la 6ena posició. Agafo la bici i les sensacions no fan més que millorar i em situo en la 4ta posició a roda del 3r, estic flipant de valent ja que començo a veure que potser tinc alguna opció de podi.

Just quan comença la baixada decideixo afluixar ja que m'entra el canguelis per si vaig a parar per terra, i és aleshores quan em passen 2 corredors més. Arribo a box en 6ena posició però pletòric de forces tant que faig el 2n millor temps dels darrer tram de cursa a peu i acabo en 5ena posició de la general.

Les sensacions fantàstiques no hi ha res com entranar molt per sentir-se fort, ja veurem si al juny estic tant fort de moment que me quiten lo bailao.

Classificació final Rànking Duatlons de Muntanya

Objectiu aconseguit, podi.

Classificació Circuit Català

Classificat entre els 10 primers, no està mal.

Duatló de Muntanya de Terrassa

2011-03-03T21:07:00.010+01:00

Diumenge quedem a les 8'30h per anar a Terrassa, es fa estrany quedar tant tard, tot i així arribem amb temps suficient per fer tot el ritual habitual, visita al senyor roca, preparació de tot el material i escalfament amb salutacions als habituals.

Surto a bon ritme i en el primer tram de cursa a peu arribo a box el 9è, començo la bici amb un grupet de tres i poc a poc agafo el ritme, el recorregut és força ràpid i amb algunes baixades força ràpides.

En arribar al punt més alt del recorregut hi ha un control de dorsal i hem diuen que vaig el 7è, jo flipo una mica i evidentment tinc un subidon d'adrenalina. Comença la baixada i em passen tres corredors a tota castanya, primer els intento seguir però després d'un petit ensurt decideixo afluixar i pensar en la cursa del mes de juny.

Tot i així els vaig veient tot sovint i no els perdo de vista, entro al box en 11ena posició, ara si decideixo apretar de valent i intentar atrapar als dos que tinc al davant per entrar entre els 10 primers.

Al 10è el passo tot just sortir del box i el 9è el vec durant tot el recorregut i el passo a 200mts de l'arribada.

Arribo el 9è amb el talons picant al cul, acabo esprintant i amb un bon rotllo brutal.

Es fa estrany arribar i trobar tant pocs corredors, m'adreço a les camilles on fant massatges i m'estiro a gaudir del solet i del bon rotllet que m'ha entrat.

Al cap d'uns instants arriba en Raimon que em ve a trobar quan encara estic amb dos paios fregant-me les cames.

No se si estaré bé pel mes de juny però aquests darrers duatlons els estic gaudint d'allò més esperem no em passi factura.

Diumenge darrera Duatló on intentaré atrapar al 2n de la general, sense pendre mal, tot i que sembla una mica impossible reduir el 80 punts que em porta de diferència-

Primer tram de cursa a peu

Trialera del tram de bici

Arribada a meta

Classsificació general Campionat de Catalunya de Duatlons de Muntanya

Duatló de Muntanya St Joan de les Abadesses

2011-02-27T17:18:00.005+01:00

Per pimera vegada en els darrers 3 anys no s'ajorna la cursa, per motius de neu o pluja, tot una notícia. Per tant ens toca matinar a en Raimon i a mi. A dos quarts de set quedem per començar a pujar.

Pocs corredors inscrits, uns 150, i el mateix recorregut que sempre. En Raimon s'estrena en aquesta cursa tot i haver-hi estat inscrit en dues ocasions.

Jo em sento cansat, he dormit 4 horetes i la setmana ha estat intensa d'entrenaments però tot i així el resultat no ha estat gens dolent, 19è, tot i que hauria pogut quedar força millor si no fos perquè he anat a parar per terra un parell de vegades seguint a l'Oriol, el segon classificat de la general, que finalment m'ha tret algunes posicions.

Tot i això acabo la cursa en la posició 3era de la general, així que ara ja depén només de mi de finalitzar la temporada entre els tres primers.
En Raimon s'ha retrobat amb les duatlons després de dues absències forçades per malaltia i feina i també s'ha retrobat amb les seves amigues les rampes en el darrer tram de cursa a peu.

Tot i això ha acabat content en la seva temporada d'adaptació com diu ell.

Moments abans de la sortida.

La sortida.

Qi veu a en Raimon?
Classificació general Campionat Duatlons de Muntanya de Catalunya

Noves equipamentacions de la cosa

2011-02-15T23:56:00.006+01:00

Bona nit amics, amigues, i micos pudents.

Per fi, i després de moltes nits sense dormir pensant en la nova col.lecció primavera-estiu que es lluirà els propers mesos per les millors passarel.les (quicir corralines) del pais, heus ací el resultat de l'assuntu.

Txalecu

Mangitus

Botines

Doncs res, ja em direu què us sembla...

VI Duatló de Folguerols

2011-02-06T17:49:00.003+01:00

Arribo tot sol a Folgueroles, i esmorzo amb tranquil·litat al cafè del poble tot llegint el diari. La intenció és no apretar més del compte ja que dilluns toca sortir a còrrer. Però la teoria com sempre se'n va a terra un cop donen el tret de sortida.

El primer tram el faig a bon ritme i arribo a box en la posició 19 i amb forces per agafar la bici a un bon ritme. El recorregut te de tot, fang, neu, pedra, corriols i pista...la veritat és que el tram de bici el faig a bon ritme i fins i tot el trobo curt.

Així que entro al box per deixar la bici a tota castanya en la posició 17 i prenc la decisió de posar tota la carn a la graella i apretar en els darrers tres km ja que em sento fort de cames i de cap i quin cap què diria més d'un...

El tram de còrrer final el faig a saco i passo a uns 4 o 5 corredors. Arribo a la meta super satisfet. Poc a poc vaig collint els fruits de tantes hores d'entrenament, esperem però que això només sigui l'inici de la collita que tinc intenció de collir al mes de juny.

Ja us ho diré demà!!!

Finalment arribo a meta en la posició 14 de la general i el 3r de la meva categoria, sense dubte la meva millor classificació en duatlons de muntanya. I ara ja a només 50 punts del 3r classsificat de la general i a 100 del 2n.

CIUTADANS DE CATALUNYA... JA LA TENIM AQUÍ!

2011-02-02T23:15:00.001+01:00

Per tots és sabut que les coses bones es fan esperar, i que les coses de Palau les fa en Brufau, per això suposo que us quedareu bocatorts en veure que finalment m’he decidit a escriure la crònica nadalenca.

Com cada any, el darrer cap de setmana abans de Nadal ens vam reunir per fer l’aixalabrat esmorzar de Nadal. Patint pel fred, la nit abans vaig mirar el temps... neu, neu, neu a privar va dir el mini Molina.... i dit i fet. A una hora més raonable que l’habitual, un cop ja havien posat els carrers a St. Feliu (tots sabem que els comencen a posar a casa del Germà, per això ell pot sortir a les 6 del matí, mentre que a St Feliu hem d’esperar a les 9), ens vam reunir a Can Fuster.

Brufau, Fuster, Germà, Ricard, i servidor vam emprendre la ruta del bacallà, el birracrucis de Collserola, decidits a esmorzar a Can.... com es deia?? Buff anava fatal... ahhh i sobretot parar al Badulaque.

Ai Raimon que estaves de bajon... i Xavi com et vas escaquejar.
De camí cap a l’avituallament ens vam trobar al Lluís, traïdor com ningú, que ens havia canviat per la colla pessigolla i lluïa el casc més car que s’ha vist mai (400 eurets...) distribuït en exclusiva per MossosEnculers... mooolt maco. No ho hauria dit mai que acabaria portant casc...

L’esmorzar aspactaculàa. Undostresbutifarradepagès, porró, mongetes de les que es mengen, no de les que resen,.... i xarrups fins a perdre’n el compte.

En sortir, no sé si era jo que anava cap per avall, però la bici s’havia enfilat a dalt d’un tancat... potser tenia por que la muntés....vull dir... que hi pugés a sobre. I no anava errada, doncs al final de la jornada vam acabar per terra. Ja ho diuen, si bebes no pedalees.

A partir d’aquí tot és confús... el senglar el vam atropellar?? Ens el vam menjar?? Suposo que els tions que recollíem eren per fer el foc per cuinar-lo, però perquè et vas enfilar a dalt d’un arbre amb la bici Sergi?... Bé coses que passen... el que si que tinc clar es que en aquell moment ens estimàvem més que els de Catalana Occident: molt, molt i molt.. o era tot, tot i tot...en fi.

Després d’hores de sufriment, caient a totes les cunetes que es podia, vam acabar a la carretera de les aigües on ens vam creuar amb el Charlie... Aprofito per llençar un desafiament “bisontes!! Potser serens ens podeu, però amb Purrogel al cos no tenim rival!!!”. Per cert, a vosaltres també us va semblar que de prop ho veieu tot més petit? Ho dic perquè al mirar la seva bici em semblava que les seves rodes eren més grans.

Amb tot, ens vam passar de llarg del Badulaque!!! Hi haurem d’anar un dia d’aquests.

Com diria el mestre de les cròniques... en fi pilarí, un Nadal més que tanca un gran any per obrir les portes a un altre, que si més no, és diferent.... Ara sortim en bici amb un avi, i els que no tenim fills ja som minoria.

Duatlo Vallirana

2011-01-27T21:50:00.007+01:00

De bon matí el termòmetre marcava -2ºc, poca broma amb la temperatura i més si tenim un compte que la darrera setmana a Mataró feia un dia de collons i una temperatura genial.

Total que vaig sortir més abrigat de l'habitual, amb elk winstopper inclòs, i la veritat és que no em va sobrar en cap moment.

La cursa, com totes, a màxim des de bon inici, però amb petites diferències a mida que van passant les setmanes d'entrenament. Estic aconseguint ser més regular en tots els segments, aquest cop gairebé clavat. 1r segment: posició 22, 2n segment posició 27 i al darrer posició 30.

Finalment arribo el 25. Sembla que de moment vaig millorant els resultats i aguantant els entrenaments de la primera part del llarg camí cap al 5 de Juny.

El que no aconsegueixo és deixar de patir "i para muestra un boton", que diria en Raimon. No he trobat cap foto on sorti amb una cara sense patir.

Duatló de Mataró (16 gener 2011)

2011-01-23T07:29:00.007+01:00

Matí de solet i bona temperatura i un circuit de córrer molt atractiu. El tram de BTT ple de corriols molt beteteros tant de baixada com de pujada. Són una bona presentació per un dels duatlons més atractius del circuit. Molta gent, 315 participants i molt d'ambientillo. Aquest cop però em desplaço sol cap a Mataró, en Raimon encara esta mig malalt i en Ricard s'hi posa just el dia abans.

Després d'una setmaneta carregada d'entrenaments i sense descansar gaire sóc conscient que la prova del duatló no és la millor per als meus entrenaments, però la veritat és que m'hi sento enganxat.

La cursa va forca bé i per primer cop en molt de temps em mantinc regular en les dues curses a peu. Posició 42 en el primer tram i 46 en el darrer, no està malt, sembla que començo a tenir més fondo. I amb la bici també milloro resultats anteriors amb una posició 38.

Finalment posició 43 de més de 300, no està mal.

Imatge del box

Sortida a tope

Riuada de corredors.

Patint, com sempre.

Dinar de nadal 2010

2011-01-15T21:47:00.018+01:00

Veient que no hi ha cap bolet bike que s'animi a fer la crònica del dinar clàsic de nadal jo no seré menys i tampoc la faré però si que penjaré les imatges per a que entre tots les puguem anar comentant tot i que en més d'una de les imatges sobren els comentaris.

Trobada de la colla menys un...

De pujada.

Quina por aquest esmorzar !!!!

Algunes restes del banquet!!!

Habituallament líquid per fer la tornada!!!

Segur que no porta doping això de color groc???

Que no, que no... està molt bó.

Va l'últim i agafem la bici.

Ja tenim el primer Tió!!!

Aquí en teniem un altre que es va resistir una mica.

Explorant nous camins per la BTT.

Nois, nois he trobat el sopar d'avui!!!

Després de tot un matí per Collserola vàrem decidir fer una pila amb tots els "Tions" que vam anar recollint.

VI Duatló de Cabrils

2011-01-09T17:41:00.004+01:00

Veient que no arriba l'esperada crònica del dinar de nadal, faré un breu resum de com ens va anar la primera cursa de l'any a Cabrils. Aquest cop en Ricard s'ha animat a venir i a patir plegats.
Esperem que en breu s'animi també algú més de la colla boletaire.
La cursa va anar com sempre sortida a tope, bicicleta al mateix ritme i el darrer tram de cursa a peu arrossegant-nos amb més o menys sort.
Les duatlons són així, que hi farem.
Uns metres abans de l'arribada en Ricard es va aturar a esperar la meva arribada i deixar-me passar davant d'ell, tot un senyor, als cap d'uns minuts va arribar en Raimon.

A primera filera de la sortida.

A on és en Ricard???

Tots tres coronant el port més llarg.

Classificació de la cursa.

Classificació Campionat de Duatlons de Muntanya

Classificació Circuit Català

No us deixeu de mirar el podi, no estamos tant mal!!! deia un president no fa tant...

M'he quedat sense

2010-12-16T18:50:00.003+01:00

Benvolguts bolets, boletes, i pinyols.

M'he quedat sense quebrantawesos. La Deesa fortuna (expressió cutresalsitxera de la vida) no s'ha posat del meu costat i han sortit els números del 1310 al 9609 quan jo tenia el 14milipico.

Al principi quan em vaig apuntar sol vaig pensar...millor que no em toqui i així ja he quedat bé amb mi mateix i no em menjo el marrón de pujar-hi sol...però he de dir que un cop he vist el sorteig m'ha sabut greu. Oooooooooooooooooohhh what a pein! Volia provar de baixar de les 7h (lo bo es que ara perlumenus puc fardar d'objectiu frustrat sense pressió) però sembla ser que no podrà ser.

Enfinpilarin, que com que no he pogut quebrantar-me els ossos he pensat que provaré de fer la Marmotte. Algú s'apunta? vaaaaa mariquilles!!!!!

PS: ara feia uns dies que no escribia i m'ha fet gràcia, mira...

Duatló Muntanya Viladrau

2010-12-01T19:49:00.003+01:00

Viladrau rau...rau...quina rasca que fotia de bon matí. Però a mida que anava passant el matí el sol anava sortint i al final ens va quedar un dia de conya. Això si en el tram de btt vàrem trepitjar força neu ja que la nit abans havia fet un pertita nevadeta.

Veient la quantitat de corredors que ens vàrem reunir a la línia de sortida vam decidir posar-nos ben endavant per estalviar-nos els taps del principi entrant als primers corriols. Tot i axió jo em vaig quedar enganxat darrera un parell d'armaris només iniciar el tram de cursa, i per no perdre a en raimon vaig apretar més del compte i després ho vaig pagar en les primeres pujades.

El recorregut era un puja i baixa força ràpid i divertit.

Un cop a box i a dalt de la bici varen passar un parell o tres de km fins que no em vaig començar a sentir bé, tot just quan va aparèixer en Raimon vaig decidir ingerir el xute que tenia i començar a apretar de valent, venia un tram llarg de pujada i molt guapo i em sentia de conya. No vaig parar de passar a corredors fins i tots alguns que normalment sempre tinc al devant, com ara els TRIBIKE, la veritat és que com més km feia més bé em sentia.

La baixada va ser molt ràpida i de les més maques que recordo, i seguia passant gent, mentre patia per l'arribada d'en Raimon a qui anava veient de tant en tant.

Però aquest cop es van canviar els papers i abans d'iniciar la baixada en Raimon va patir alguns problemes mecànics i va haver d'aturar-se uns instants.

El darrer tram de cursa a peu era una pujada pel mig del poble i tornada pel mateix lloc creuant-nos amb la resta de corredors.

Finalment vaig entrar el 30, posició molt bona per a mi tenint en compte que hi havia gairebé 300 corredors.

La constància d'en Raimon i jo en aquest 4 primers duatlons de la temporada ha fet que a la classificació general estiguem el 4t i 7è i en la classificació del circuit català estiguem en 3era i 5ena posició, tot un èxit que intentarem aguantar en les properes proves.

Duatló de Muntanya de Balaguer

2010-11-27T19:45:00.005+01:00

Aquest cop no hi ha fotos, i és una llàstima perquè per uns instants breus, menys d'un km, els bolet bike estavem encapçalant en primer lloc la cursa de balaguer. Els motius, l'errada en el recorregut dels primers 25 corredors de la cursa en un dels primers trams de cursa a peu ocasió que vaig aprofitar per posar-m´he el primer i lluir el maillot.
Bé després d'uns instants breus de glòria vam passar a tocar de peus a terra i a la segona pujada em va passar un grupet de 25 corredors que més que còrrer semblava que volaven.
El tramp de bici va estar molt bé, amb uns 5 primers km de pujada i força tècnics i després una pujada ben llarga que es podia arribar a fer molt pesada depenent del rítme i per acabar una llarga, divertida i fins i tot tècnica baixada amb un tram "espectacle" marcat amb cintes i amb força públic, vaja com sempre a Balaguer.
En el darrer tram de cursa aquest cop no vàrem pujar les escales cap al campanar de Santa Maria com d'altres anys però la veritat és que d'escales no n'hi van faltar tot i que el recorregut era molt més ràpid.
Aquest cop tots dos vàrem aconseguir acabar el tram sense caminar tot i que el rimte no va ser gaire alt però satisfets perquè les nostres cames s'estan acostumant al ritme de duatló.

De moment i amb 3 proves realitzades tots dos ja estem entre els 15 primers classificats del campionat de duatlons. L'objectiu serà acabar entre els 10 primers a final de temporada, si més no de la classificació del Ranking Masculí perquè del Circuit Català serà una mica més dificil ja que puntuen les 6 millors curses del campionat, mentre que a l'altre puntuen totes.

Duatló de muntanya de Viladecavalls

2010-11-17T21:32:00.006+01:00

Segona prova del calendari de duatlons de muntanya. Un cop només hi participem dos boletaires, la resta sembla que estan per d'altres feines.

Després d'una setmana de pocs entrenaments per no dir cap ens plantem a Viladecavalls amb l'objectiu d'acabar la prova sense patir tant com el cap de setmana passat.

El circuit és més ràpid i no tant dur com a Vallfogona, això si aquest cop som al voltant de 280 corredors.

La conclusió final és que als duatlons no val sortir de menys a més ja que no hi ha temps per a recuperar posicions i que hem de començar a còrrer molt més si no volem acabar el darrer tram dels duatlons caminant.

A continuació una sèrie il·lustrada de com s'han d'agafar les curves amb BTT:

Patint de valent en el tram de cursa a peu.

VIII Duatló de Muntanya de Vallfogona

2010-11-10T21:29:00.007+01:00

En Raimon i jo inagurem la temporada de Duatlons de Muntanya llevant-nos quan encara no ha sortit el sol per anar fins a Vallfogona del Ripollés a cremar les naus en la primera cursa del calendari.

Després del ritual habitual de totes les duatlons i les salutacions als companys de duatlons, no triguem gaire a pujar de pulsacions.

El primer tram de cursa a peu de 6 km es fa intens degut al desnivell, jo entro en la posició 18 amb un temps de 30min 12seg en Raimon ho fa darrera meu a 47 segons.

Després de 3km en bicicleta ja tinc el primer contacte visual amb en Raimon i comença el patiment per intentar que no em passi.

Ens anem veient km rera km, ja que el recorregut en bici és un trencacames de collons, amb fang, aigua, caminates arrossegant la btt durant 1 hora i 45 minuts.

A 4 km de l'arribada i abans d'iniciar la baixada que ens porta a box en Raimon m'atrapa. Comença la baixada i evidentment el perdo de vista, entro a box 1 minut i mig darrera d'ell, quan jo entro ell comença a córrer.

Abans d'arribar al km el trobo a un costat del camí fent estiraments per superar les rampes ens saludem i animem, tot i que no puc evitar de pensar....què cabron!!!!

No puc amb les cames i he d'afluixar el ritme em passen un parell o tres de corredors i en Raimon i jo ens anem veient durant els darrers 3 km.

Finalment arribem en les posicions 28 i 29 amb una diferència de 40 segons.

El campionat de duatlons promet emoció a cada cursa!!!

Esperem però que algun altre boletaire s'animi a participar amb nosaltres en properes curses.

Per fi una cursa sense incidents mecanics!!!!....que duri!!!

XV Travessa Sant Joan Despí-Montserrat

2010-10-23T20:00:00.008+02:00

Per fí la crònica!!! Esperava trobar algunes imatges per acompanyar el text i finalment les he trobat. Així que comencem:

Una horeta abans de la sortida en Raimon i jo quedem al Bright per anar tots dos cap a la sortida.

En situem a davant de tot per sortir a la foto i lluir maïllot.

Per no variar la tónica fem una sortida llampec situant-nos davant de tot amb en Xavi i l'Oscar.

Els primers km fins a Castellbisbal anem tot juntets i situats entre els 20 primers, aprofitem per xupar càmera i sortir ben guapos a les fotos.

Aquí teniu les proves que vaig xupar càmera de valent, en Raimon no era pas gaire lluny, com sempre estava reservant forces pel tram final.

Arribant a Castellbisbal agrupadets amb en Xavi i l'Oscar marcant el ritme infernal.

Passat Castellbisbal a en Xavi ja està lluny però vaig veient a l'Oscar i com no a en Raimon que no perd pistonada.

Van passant els km i em sento de conya, ens ajuntem tres corredors i agafem un bon ritme. Arribem a l'inici de la pujada a Montserrat entre els 20 primers. Em prenc un xute abans de començar les primeres rampes i comencem tots tres a bon ritme cap a dalt. Anem pujant i incrementant el ritme, segueixo sentint-me de conya.

Passo el darrer control en la posció 17 i veient els de davant, entre ells a l'Oscar. Tinc forces per seguir apretant i un cop arribem a la urbanització vec que puc a atrapar a un parell que tinc al davant i de sobte..... Punxo la roda del darrera!!!!.....els dos companys amb qui havia compartit gairebé 40 km em deixen enrera....reparo la roda en poca estona....em passen 5 0 6 corredors...começo a apretar pensant amb en Raimon que de ben segur no trigarà en atrapar-me.

Amb la mala llet acumulada desprès de la punxada i desprès de cagar-me unes quantes vegades en tot i tothom aconsegueixo atrapar a un parell dels corredors que m'havien passat...però l'alegria dura poc ja que torno a punxar i aquest cop començo a renegar com mai i estic apunt de llençar la bici barranc avall.

No tinc càmera ni manxa, van passant corredors, un d'ells veient la mala llet que porto em llença una càmera i una manxa.

Reparo la punxada i quan estic inflant apareix en Raimon,, com sempre apareix en Raimon, sembla un mal son...em comenta que li fan mal les cames que no pot més però que collons em torna passar...

Acabo d'inflar i començo a pedalar amb l'objectiu d'atrapar a en Raimon i entrar plegats, però...aleshores li toca al canvi començar a fer el capullo...em desespero i em rendeixo...

Arribo a la meta caminant i emprenyat com una mona.

Tot i l'emprenyada em sentoo bé ja que no he tingut problemes físics però si mecànics...a veure si algunn dia faig coincidir un bon dia físic amb zero problemes mecànics.

XVI Volta a la Cerdanya

2010-09-26T08:32:00.006+02:00

Cursa fixe al calendari boletaire on cal destacar l'absència d'alguns socis, Albert (foto-men) i Raimon (Temporada perduda), Lluís (ara hi soc ara no)
Aquest any la cursa s'inicia i s'acaba a Puigerda passant la segona nit a la població veïna de Matamale.
Divendres tarda ens ubiquen al Càmping de Puigerda conegut a la comarca pels sopars d'allò més bons i amb una rapidessa de servei excel·lent per a qui tingui temps i molta paciència.
Dissabte sortim els 4ts davant del trident boletaire (Sergi,Ricard i Xavi)que surt a no més d'un minut nostre.

Abans d'arribar a Llivia, en Joan i jo decidim atacar i intentem posar-nos els primers de la cursa ja se sap som uns metxa curta!
Just iniciar la primera llarga i dura pujada el trident ja ens ha atrapat i a mida que surt el sol veiem com es van distanciant a la pujada.

Un cop fet el primer cim iniciem la baixada i comença el viacrucis particular amb la mecànica de la meva Scott (2 punxades seguides abans d'arribar al primer control seguit de dues trencades de cadena), tot i les adversitats i la malallet acumulada anem tirant a un ritme bo gràcies evidentment a les manetes d'en Massuet que solucionen tots els problemes que van sorgint, quina garantia rodar amb ell.

Arribem al Control d'inici del tram d'orientació i després de l'habitual pixadeta d'en Massu iniciem el tram just en la direcció contraria que ens haviem fixat la nit abans.
Després d'uns dubtes inicials ens trobem de pet un cartell que es dirigeix cap a Pla de Barres, punt clau del tram d'orientació i en pocs moments arribem a la fi de l'orientació coincidint amb el trident que ens comenta si ens hem aturat a fer moltes fotografies.
Ens marquem el 4t millor temps del tram, senzillament puta llet.

Seguim pedalant intentant seguir al trident però de seguida els perdem de vista fins que a pocs km de l'arribada ens els trobem que han punxat, després de les salutacions corresponents no sabem com comencem a incrementar el ritme amb l'objectiu d'intentar que no ens atrapin.
Ben aviat veiem que no podem fer-hi res i just quan ens atrapen a no més de 5 km de l'arribada en Joan trenca la cadena i se'ns tornen a escapar ja fins l'arribada.

La tarda a Matamale la recordarem per l'acollidor restaurant de la població on després d'escurar-nos les butxaques vàrem apendre que allà les coses no es fan així.

El segon dia el podriem resumir amb poques paraules, molt rodador amb unes vistes espectaculars amb una sola trencada de cadena altre cop de la meva Scott i amb un resurgir de l'au fenix al km 60 amb un canvi de ritme per part d'en Massuet d'aquells a que ens te acostumats. I amb un final d'etapa arribant a Puigerdà d'allò més agònic.

Resumint, no estamos tant mal (tots 5 entre els 15 primers de la general) tot i que la mecànica aquest any no ens ha acompanyat gens.

L'any vinent encara ho farem millor!!!

No us perdeu el reportatge fotogràfic que ens han fet!!

Prenent notes a primera fila.

Sortida Primera Etapa

Sortida Primera Etapa

Tota la colla Boletaire

El trident a tota màquina

Reparant la màquina i el cos

Inici d'orientació del trident boletaire.

XXV Triatló Olímpic de Banyoles

2010-09-09T21:15:00.004+02:00

Després de les vacances d'estiu em deixo enredar mig pel Ricard i pel Sergio i m'apunto a Banyoles amb les idees clares. Acabar el millor possible tenint en compte que portava més de dos mesos sense nedar ni 20 minuts seguits i que de bicicleta en el darrer mes tot just portava 6 sortides.

Tenint en compte tot aquest grapat d'arguments el resum podria ser: encara va sortir prou bé.

El primer tram de natació feia un mica de respecte, 860 corredors fan impressió. En Ricard va sortir de segona fila i segons ell molt malament, encara que ja m'agradaria a mi, jo per d'altra banda m'ho vaig pendre amb molta filosofia tanta que vaig sortir de l'aigua a la posició 515 mentre que en Ricard sortia a la 233, 5 minuts abans que jo.

La transició va ser força ràpida, tot i no portar ulleres vaig trobar la bici a la primera. Allà vaig tenir la primera de les dues grans idees del dissabte que va ser sortir sense mitjons.

Al tram de bici vaig recuperar moltes posicions tot i que molts km vaig estar tirant del grup, per variar cremant tots els cartutxos, només eren 40 km i els vaig aguantar forca bé, vaig entrar a la posició 247. En Ricard després d'algunes picabaralles amb el capullo de torn, va entrar en la posició 82 que no està nada mal...

En la segona transició és on vaig tenir la segona idea brillant del dia, correr sense mitjons els 10 km. Conclusió: nunca mais.

Vaig acabar amb els peus en carn viva i sagnant de valent, per acabar de rematar-ho en els darrers 300 metres em va passar en Sergio el company de feina que m'havia enredat a participar.

En Ricard comentava que corrents tampoc s'havia sentit gens bé tot i la posició 162 jo per d'altra banda tot i les ferides al peu vaig fer el parcial en la posició 202.

PD: Ja m'agradaria a mi sentir-me malament i fer els resultats d'en Ricard.

Vista del Box

En Ricard sortint de l'aigua

El menda corrent cap a la Bici

En Ricard iniciant el 10 km

A l'arribada amb les bambes a les mans i els peus sagnant

RUMORS O VERITATS?

2010-09-01T18:29:00.002+02:00

Com cada any en aquestes dates em poso nerviós; S'acosta la VOLTA CERDANYA (hi ho escric en majúscules doncs crec que és la trobada dels Bolet Bike que, després de la CAMPELLENCA XTREM, millor defineix la nostra filosofia) i tinc la sensació que vaig tard... El Fuster estarà intractable, el Mangue...bufff, en Raimonless... plorant però fort com un toro, en Germà en la tònica... en Brufau sense entrenar després de voltar pel món però com sempre marcant ritme constant i dosificant (com es coneix el tio),...bé que seré el que més patirà.

Faig unes trucades de rigor per tantejar la situació i SORPRESA!!! M'arriben rumors que hi haurà baixes a l'equip. Espantat pregunto... Qui s'ha lesionat? A qui envien a treballar al Líban?, però resulta que no és res d'això. Pel que sembla alguns infidels (i ho dic jo, que potser soc el més nou del grup i el que més lliurement va i bé a les trobades ciclístiques) traicionen l'essència del ciclisme: el patiment, les rampes, el sobresforç, la compamyia dels companys (més en una sortida per equips) alegant falta d'entreno. Comprovo les llistes d'inscrits i els rumors es confirmen.

Em sento enfonsat. Mai havia lluit un maillot amb tant d'orgull... on és ara el KARPOFF?? si, als mitjons, però jo creia que tots en teniem un a dins.... i no només dins la sabata vull dir. Sinó com us puc aguantar tots els recitals que em feu?. Penso en Voltes anteriors, descens suicides amb el Raimon, bonys a les cames com pilotes de tennis per culpa de caigudes, encigalades en els trams d'orientació, marcatges a l'home d'aquells que es coneixen les dreceres, macarronades inhumanes amb siesta intermedia, .... Experiencies increibles que no hauria pogut superar sense la força dels BOLET BIKE.

Companys, necessito la vostra ajuda per sortir del pou!!!! sense l'equip al complet no sé si podré afrontar un repte com aquest... i si ho faig, la joia de superar-lo no serà la mateixa!!!

Compto amb vosaltres!!! SUPOSO QUE EL FET QUE NO SORTIU A LES LLISTES DEU HAVER ESTAT UN MAL ENTÈS...

01/08/2010 NOVA BOLETABIKER!!

2010-08-11T16:20:00.000+02:00

Boletbikers del mon mundial!!

Aquí la presentació del darrer fitxatge dels boletbikes. Us presento a l'Ariadna, que no pedala perquè encara no té bici i per això diu que dóna aquesta temporada per perduda...

De moment es porta prou bé, i ja estem pensant en fer alguna cursa junts, potser la cursa de la Mercè!

A veure si aneu venint a coneixer-la

TRIATLONS JULIOL 2010

2010-08-11T15:44:00.002+02:00

11/07/2010 MIG IRONMAN DE LES ANGLES

L'onze de juliol em planto a Les Angles (territori Volta a la Cerdanya d'aquest any) per fer el mig Ironman d'aquesta temporada.

Es tracta del Festival de triatló de Les Angles, on fan fins a 8 proves en 3 dies, i que inclou el "Altriman", en altres paraules, l'Ironman més animal que conec, amb un tram de bici de 180km i 5200m de desnivell (50% més que la Quebranta!)

EL Mig Ironman té, a priori un recorregut durillo, amb el tram de bici de 90km amb 1800m de desnivell, lo cual en teoria m'ha d'anar bastant bé.

Abans de començar les sensacionis no son massa bones. El dia abans tinc una "descomposició interna" brutal i a més, estic pendent de si la Leonor vol sortir, que segons ens han dit, pot sortir en qualsevol moment, de manera que deixo el mobil a la zona de transició per poder veure si he rebut un missatge i haig de plegar i tornar corrents cap a barcelona!

Els 1900m de natació, al llac de Matamala se'm fan incòmodes, tot i que nedar en un llac sempre es més agradable que fer-ho al mar. Surto de l'aigua i em sorprenc d'haver fet 30minuts03sec. (0 missatges al mòbil), així que agafo la bici i ja d'entrada no em trobo bé. Son dues voltes amb 3 collets a cada volta per carreteretes de muntanya. Quan encara no porto 40km em sento cansat com si portés 150km, les cametes no van. Segueixo i acabo el tram de bici en 3h01min48, que altra vegada em sorprén, donat lo malament que m'he trobat.

Començo a correr (segueixo sense missatges al mòbil) i segueixo sense trobar-me bé. La mitja marató són també dues voltes al llac de Matamala, amb una rampa d'un km i no se quin desnivell però a mi em sembla exagerat. Corrent només perdo 2 posicions, però si que faig un temps discretillo (1h45min29, a 5min el km), lo cual no m'estranya, ja que no puc amb la meva ànima.

Acabo amb un temps de 5 hores 21 minuts 41 segons, en la 22ena posició. Aquest triatló m'ha semblat duríssim, no se si per la cagalera del dia abans, o per l'alçada.

18/07/2010 TRIATLÓ SPRINT DE BARCELONA
Dissabte al matí, ens trobem 2000 triatletos per fer el trialó sprint de Barcelona. Tot i que sortim en grups de 400, la natació em sembla molt desagradable i rebó bastanta llenya i no nedo gens bé. Sobre la bici tot va millor i faig els 20km en 29min29, fent el parcial 21è. I corrent, també quedo prou satisfet dels 5km en 18min45, de manera que acabo amb un temps de 1h06min20, en 68ena posició.

26/06/2010 PEDALS DE FOC

2010-08-11T13:31:00.007+02:00

Aquest any la participació boletaire a la Pedals es limita a dos valents, el Raimon-less, que deu ser l'unic mortal que ha completat totes 5 edicions non-stop de la prova i jo mateix.

Sortida a les 5h del matí. Ens posem a primera fila i deixem que la tv3 ens filmi. (http://www.elsesports.cat/video/3007390/poliesportiu/Caiac-de-mar, a partir del minut 24).

Com sempre, a la primera pujada tothom surt a esparrecar fins arribar al túnel de Vielha on ningú vol posar-se a estirar dels grups i es baixa el ritme. Sortint del túnel, baixada i al camí que voreja el llac comencem a trobar una mica d'aigua (que serà molta més al llarg del dia) i seguim baixant. El Raimon m'atrapa i arribem junts al primer control a Vilaller.

El recorregut es un pèl diferent de quan vaig fer aquesta cursa el 2007. En coronar el segon coll, hi ha un corriol d'uns 4km que puja i baixa i que cal fer a peu força estona i que acaba amb unes escales mullades "pa-haberse matao". El Coll de l'Oli també es puja per una altra pista (aquest any em sembla molt mes dur) i s'arriba al coll camp a través (fent bolet bike), en teoria seguint unes marques grogues...

Comença el coll de Serreres, i els dos bolets ja ens separem. Resumint un dia prou llarg en poques paraules, a partir de la segona hora començo a patir molt de mal a les cervicals. Pujant em molesta molt, i baixant, cada bony, cada bot em deixa garratibat. Des del km 50 vaig amb un tal Raul d'El Prat, que ha punxat dos cops i que té tres companys davant nostre. Anem fent, jo pujo una mica millor, pero ell baixa mooooolt millor que jo, de manera que mantenim un ritme similar.

Arribem a Espui (dinar)i ens diuen que anem 8è i 9è. Comencem a pujar el triador i arribem a dalt en 1h15 i seguim cap al Coll de la Creu d'Eixol (o era el Coll de la Portella??), on comença la baixada a Espot. Arribem a Espot en 9h08 i allà atrapem als 3 companys del Raul i un de Terrassa. Seguim tots junts, a bon ritme.

Son del Pi, Alòs d'Isil i Montgarri, on comença a ploure una mica. Pujem al Pla de Beret i enfilem la baixada cap a Vielha, on arribem en 13h09min43segons, en les posicions del 3er al 7è...Nostamal.

El Raimonless pateix alguns problemes contakilometrils i ha d'enganxar-se a la roda d'alguna bona anima, que resulta ser un nano de Torelló (ja sabeu que diuen dels de Torelló). I per acabar d'arrodonir, els cau un xafec (la descripció del Raimón es "Quebrantahuesos 2" pujant el pla de Beret. Tot plegat, el Raimón acaba en la 12ena posició en 14h30min43segons.

Com diu el Raimón, som uns màquines!

QUEBRANTAHUESOS 2010. Quan les meves dents van aprendre a ballar claqué

2010-06-24T18:43:00.016+02:00

Després d'esperar durant molts findes (cronquetament des del 15 de desembre) per fi arribava la que per mi era la cita principal de la temporada, la cursa de totes les curses, la Quebrantahuesos!!!!

Sortim divendres amb la furgominicasa del Brothel i el Paterafinder del Fuster amb la idea de poder dormir a prop de la sortida i no haver de matinar gaire l'endemà (cosa que amb en Brothel a la furgo és com demanar-li a un hàmster que no doni voltes a la roda). Arribem a Sabiñánigo cap a les 19h i plantem el campament gitano a la zona de la ciutat esportiva on hi ha una mena de marge de gespa força agradable amb un talús al fons que es convertirà, en un plis plas, en un Roca delux.

Baixem a buscar els dorsals i, com sempre, es confirmen els rumors, tots són gordos, vells, o màquines. I ja ho diu el refrany no et refiïs mai d'un gordo o un vell sobre una bici de carretera que te la fotrà pel darrere! Amb aquestes reflexions patilleres tornem al campament i muntem el txiringo per sopar amb taula de camping inclosa.

Rebentem els tuppers de pasta que sembla que no haguem de tornar a sopar mai més i com que el meu entrenador diu que després de menjar pasta s'han de menjar ametlles per assimilar millor els carbohidrats ens en trinquem una bossa sencera sense cap criteri (sort que almenys eren bones). A tot això com que porto tot el dia bevent aquarius de limón (que la levanta un montón) porto una sobrehidratació de la letxe i vaig pixant pels puestos qual fontana di trevi, sort del talús...

L'hora de dormir també és molt divertida. Per sorteig democràtic al Rayon i a mi ens toca dormir junts a la planta baixa del loft, en un llit que tirant llarg deu arribar als 120 cm. d'ample sense barreres que limitin el nostre amor...Mmmmm...quina experiència...però com que en Rayon no s'ha depilat passo d'ell i decideixo centrar-me en la cursa i intentar dormir una estona fins que el
Germà caigui del llit tres hores abans de l'hora que toca.

L'endemà al matí ens llevem a les 6h, ens vestim de bolets, i com mana el ritual, abans d'anar cap a corralines, passo a visitar el sr Roca (en aquest cas el sr Talús) i es produeix una escena curiosa que suposo que deu ser normal en tot campament gitano. M'abaixo el culotte, aixeco el cap i veig a dos pàjaros més en cuclilles, tots depilats, fent força com si anessin a despegar...Buenos días, buenos días i res, cadascú a lo seu, com qui s'espera al forn de pa a què l'atenguin. Una mica surrealista, però és que això de pedalar ja ho té això...

Arribem a corralines. Fa fresca però res exagerat, i quan donen la sortida encara triguem 9'30'' en passar per la línia de sortida de tanta gent que hi ha. Els primers 40 km es fan fàcils planejant amb algun repetxó tonto fins que encarem la vall que ens ha de portar al coll de Somport, i de sobte el cel canvia de color deixant-se intuir el calvari que ens espera. I, efectivament, al començar les primeres rampes comença a ploure, al principi tímidament, i a mig coll a tota castanya. Ara sembla que siguin els angelets qui s'hagin sobrehidratat! A mitja pujada en Rayon, fent gala del seu mariquillisme, para a posar-se l'impermeable i els altres continuem amunt amb la idea d'esperar-lo a dalt. El team cunyao se'ns escapa i coronem junts en Brothel i jo. Quan arribem a dalt parem a esperar al Rayon que no ve. I si s'ha espinyat? No serà tan mongo d'espinyar-se pujant no? Potser ha punxat? Quan portem uns minuts esperant decidim continuar pensant que potser ha passat i no ens ha vist. Comencem a baixar amb una boira que no em deixa veure més enllà del meu nas (que no és poc) i al cap de 300 m ens trobem als cunyaos que s'han parat a esperar-nos. Els hi demanem si han vist passar al Rayon i davant la negativa decidim anar tirant perquè fa molt fred i tenim por de quedar-nos pajaritus (de fet algun inconscient de qui no diré el nom, per a que no sigui lapidat i expulsat de l'equip, suggereix la possibilitat d'abandonar la cursa i deixar-ho córrer!). I a partir d'aquí comença el calvari de la vida sobre rodes amb roba apretada. Quina rasca més inmunda!!! En aquest descens experimento sensacions fins ara desconegudes, les mans em fan tan mal que me les arrencaria a mossegades, i les dents ballen una coreografia digna d'en Fred Astaire i la Ginger Rogers. Em sento una miqueta com un aparell d'aquests que utilitzen les senyores per donar-se plaer. Baixem mooooooolt a poc a poc per evitar les caigudes i per reduir una miiica la sensació de fred, i durant tot el descens ens acompanya el cant de sirena del Fuster que per fer-se passar la congelamenta va fent sorolls guturals com si fos el curanderu de la tribu dels MallotesApretados. Ens passa tot quisqui, fins i tot els gordos i vells, però ens és bastant igual, vull una pujada!!!! Aconseguim superar la baixada sense cap percantze i arribem a la zona de transició entre ports on tornem a apretar per entrar una mica en calor. La pluja segueix donant pel sac a base de bé, doncs al rodar ràpid i en filera els esquitxos de la roda del davant em salten directament als ulls, i si em poso les ulleres hi veig menys que un àrbitre pitant un penal a favor dels culés. En conclusió, aquella frase de ojos que no ven corasón que no siente és mentida, perquè jo no vaig veure res en tota la cursa i vaig arribar petat com un ou de pasqua. I el Rayon? Deu estar pillant com una merlussa, pobret...

Amb aquestes arribem a les faldes del MarieBlanc. El port té uns 8 km dels quals els 4 primers són bastant fàcils, amb pendents suaus i constants, i els 4 últims diuen que són un infierno maldito amb pendents de fins al 16%. Comencem el port superenxufats i passant gent de 10 en 10. Devem impressionar bastant perquè anem tots quatre vestits del mateix equip i arrencant les pegatines a tot cristo sentint comentaris tipus joder estos boletbaiks, o ya petarán ya (gran premonició)...A mitja pujada del segon tram el Mangue decideix començar a pedalar amb les dues cames i en un fly desapareix de la nostra vista. Els tres que quedem (Fuster, Brothel, i una servidora) seguim pujant a bon ritme i coronem amb molta dignitat. La baixada no es fa tan dura com l'anterior i, tot i que segueix plovent amb més força, la sensació de fred és menor. Ara ja no ens passa quasi bé ningú baixant tot i que seguim anant en compte per no caure.

Després del Marie Blanc ve el port on diuen que es decideix tot, el Portalet, 27 km de pendents no gaire pronunciades però sostingudes que amb cent vint-i-pico quilòmetres a les cames posa tothom a puesto. Comencem igual que el port anterior, a bon ritme i passant gent. Jo fixo el pulsòmetre a 165 ppm per anar fent. Tenim per davant quasi dues hores de pujada i tinc molt bones sensacions. Quan ja portem 8 o 9 km d'ascensió el Germà comença a fer aquella cara de filet mal descongelat que li veiem de tan en quan i baixem una mica el ritme per a que no se'ns despengi. Continuem pujant i la cara del Brothel evoluciona de filet mal descongelat a peix bullit sense sal i llavors comença el festival de l'humor: de la boca del company comencen a brollar sons cavernícoles, sense solta ni volta, que sembla que estigui en un multiorgasme continu en el que, per ell, és la màxima expressió del patiment sobre rodes. La situació no deixa de tenir un punt còmic (de fet el Sergi quasi cau de la bici de riure) i la gent que ara ens passa a carretades ens mira raros pentsant-se que el Brothel s'ha posat unes boles xines per seient. Jo intento donar-li conversa sense gaire èxit per mirar de distreure'l fins que arriba un moment que anem tant lents que sembla que haguem de caure enrere. Llavors qual mare fotent-li crits al seu fill que tant s'estima però que tant la treu de polleguera li dic a pulmó lliure: VOLS FER EL FAVOR DE PARAR I FOTRE'T UN TXUTE!!!! I no sé quin coi de txute es va prendre que comença a apretar com un condemnat i fem els 3 últims kms del port pujant com uns autèntics animals (amb el Brothel que continua gemegant a tot drap) i tornant a avançar a tots els pajarillus que ens havien passat donant-nos per morts. La coronamenta del port és molt xula perquè hi ha força gent cridant i, com que anem molt enxufats, la gent ens anima molt i se'm posa la pell de gallina.

I el Rayon? Amb la minutada que hem perdut no ens ha passat? O se l'ha espinyat o ha trencat algo...

Comencem el descens del Portalet un altre cop amb símptomes de congelació però per fi ha deixat de ploure i ens llancem a tota pastilla a fer una carretera fàcil, sense gaires revolts, quan el sol comença a treure el nas tímidament per entre els núvols. I sense adonar-nos-en ja estem pujant una altra vegada. El port d'Hoz de Jaca és molt més curt que els altres, només 2 o 3 kms però de fortes pendents. És l'últim esforç del dia i ens buidem completament per fer una pujada espectacular, plena de gent i que ens llança cap a la baixada final d'entrada a meta.

Al final 7h40'. 10' més dels que havia previst però que tenint en compte el fred, la pluja, i la pillada al Portalet és un resultat supersatisfactori!!!! l'any vinent menys de set hores!!!! Viscaaaaaaa!!!!!

I quan arribem...sorpresa...el Rayon ja fa 20 minuts que ens espera!!!!!! quin tio!!!! resulta que quan ens hem parat a esperar-lo al primer port el tio, entre la pluja, la boira, i que ningú porta la roba oficial, no ens ha vist i s'ha passat tota la cursa apretant les dents per intentar-nos atrapar (diu que no parava ni als avituallaments per pillar-nos), que grande és el ciclismo!!! El Mangue, que ha passat al Rayon al Portalet, ens ha tret mitja horeta de no res...

PS1: A Somport vaig passar a un pàjaro que li faltava una cama! I com pedalava el tio!! Quin crack! Gent així fa que relativitzis molt el que consideres les teves gestes

PS2: Falta greu al Germà que es va oblidar el maillot oficial de l'equip (tot i que al ploure toooot el dia va portar més estona ell el tratjo oficial en forma de windstopper que la resta)

PS3: Cada dia m’enrotllo més. Em dec estar fotent vell...

TRANSCATALUNYA 2010

2010-06-11T09:28:00.033+02:00

Arriba una nova edició de la Transcatalunya, i aquesta vegada, els bolets per qualitat i sobretot per quantitat, amb 8 inscrits, fem por, i si més no, fem bastant bulto.

D'entrada, el perfil no impressiona gaire, dues pujadetes al principi i després, "tot baixada" per anar des de La Molina fins a la platja de Sant Adrià.

Arribem a La Molina dissabte a mitja tarda, recollim el road book, briefing, últimes preparacions, sopar i a fer sumes, com ja va sent habitual!

Diumenge de matí, esmorzar a les 04h00, entrega de macutos i sortida en plan bèstia a les 05h00. Cal dir que els bolets vam fer un molt bon paper en la sortida en embut, passant tots entre els primers per evitar les cues que es van formar al pont.

Comença la primera pujada que ens ha de portar, al llarg de 16km i 800m de pujada, fins al Coll de Pal. El primer tram de pujada, en asfalt, serveix per estirar el grup i obrir els pulmons. En un primer descans de baixada ens reagrupem, pero continua pujant, ara ja per pista (d'esquí). Pujem per uns rampots de campionat on hi ha una petita Massuetada. Anem pujant tots més o menys junts, amb el Massu, el Carles, el Germà i el Xavi per davant (meu) i els altres (Sergi, Albert i Raimon) per darrere. Un cop acaben les rampes del 15%, seguim pujant per una pista de pendent més raonable que ens porta a la carretera (provincia de Barcelona) i fins dalt el Coll de Pal. Arribem dalt i ja ens hem separat, ara davant som 4; Xavi, Sergi, Germà i el cunyao.

Comencem a baixar i a passar gent. Passem al bomber i passem al Traguito!! I així arribem al primer control, poc abans de las Pobla de Lillet. I seguim passant gent baixant. Arribem a un tram més planer i per allò de l'edat, esperem al traguito i deixem que es posi a estirar del grup...

I no res, comença la segona pujada, on comencem a pujar amb els esmentats traguito, bomber, Lluis Llach, els dos d'Arenys, etc., que ràpidament desapareixen muntanya amunt. Nosaltres anem fent al nostre ritmillu fins arribar al segon control, just passat el segon coll del dia. Portem 50km en 3 hores i 1600m de desnivell, no queda ná!

Comencem a baixar i comença a ploure. La lectura i conservació del road-book es fa més i més difícil, pero seguim bé i anem atrapant algun que altre ciclista. Arribem a un tram de carretera on comencem a fer relleus. En aquest punt, som els 4 bolets, el bomber i un andorrà. Com qui no vol la cosa, els enredem a tots per a donar relleus. Es una carretera baixadora, pero amb algun repetxonet. En general anem prou ràpid, a 35 o 40km/h, fins que en un intent de donar un relleu al Xavi, en Germà es posa dret, pedala fort, la cadena rellisca, de l'estrebada li rellisquen les dues rodes sobre l'asfalt mullat, i la bici surt volant cap a l'esquerra i el Germà surt volant cap a la dreta, fa mitja volta i cau de cap, mirant enrere i relliscant sobre el casc. Quedem tots flipats i accollonidos, pero sembla que el Germà té el cap dur i els ossos resistens. Diu que està bé i que no li fa gaire mal res. Comprovem que respon als estimuls "normals" i que la bici sembla que no te cap trencamenta. Així que no res, tornem a pedalar, poc a poc, i pendents del Germà. Ens queden 4 km per arribar al control 3, de "dinar" tot i que son les 09h30!!

Arribem al control on tenim rebuda de les boletes, que també se superen i aquest any son la Nuria, la Jana, l'Ona, la Laia, la Gemma i els sogres dels cunyaos!

Dinem un mica, curem al Germà, ... i quan estem a punt de marxar, apareixen dos bolets més, el Faldo i el Raimon. El Germà, convençut de seguir, decideix continuar amb ells dos, de manera que sortim del control de Santa Maria de Merlés dos grups de 3, per devant el Sergi, el Xavi i jo , i uns minuts per darrere el Raimon, l'Albert i el Germà.

Seguim avançant i seguim avançant gent, no gaires pero encara anem atrapant ciclistes. Comença un tipus de terreny que serà ja així fins prop del final, amb pujades curtes, pistes planeres i ràpides i sobretot, terreny trencacames, amunt i avall. Passem Artés i comença a fer una mica de caloreta, que amb els més de 125 que ja portem, comença a passar factura...

Així arribem al Control 5, on de nou trobem les nostres supporters que ens alegren la cara i ens omplen els bidons. oli a la bici, menjar quatre cosetes i enfilem la pujada cap a Sant Llorenç Savall, on, a mitja pujada sentim el crit de guerra del "boleet-bike!" i apareixen el Raimon i l'Albert, que ens atrapen i...de sobte en Raimon ha de parar amb problemes tècnics. L'albert segueix i ens deixa...pero l'atrapem i arribem junts amb ell, els dos tribikes (quinto elemento i un altre) i el Saxo-Bank al Control 6. Continuem, ara marxen, ara els atrapem, una altra pujada, atrapem a un d'Alp Cross (que em diu que porta més de 100km solano!!) fins que arribem a uns trams tècnics prou divertits i baixem per una pista ràpida fins a Castellar del Vallès on trobem el Control 7 i novament les "boletes". Seguim baixant, i ja només quedem 6, els 4 bolets i els dos tribikes. Arribem a Barberà, baixem fins al riu, pistes enfangades i seguim a bon ritme, pim pam fins que arribem al Control 8 i final de cronometratge en les posicions del 15 al 20è amb un temps de 9h15i10sec.

Allà ens trobem a la gent que portavem davant, i que no ens han tret gaire; el Traguito ens ha tret 3 miserables minuts, en Jaume Borotau, poc més de 2minuts.

Contents i amb un pluja fina seguim per arribar a la platja de Sant Adrià a les 15h09 i trobar el nostre equip de suport, que ha estat impecable en els timings i que no s'ha perdut ni una vegada!

En arribar, la influencia del Sergi Fuster a Probike es tal, que el Pere decideix allargar la categoria Or fins a les 9h15 i així els 4 bolets entre com a Or.

Obviament més molt dificil escriure la crónica dels altres bolets, pero si puc fer unes quantes "remarks"

-La Massuetada prevista pel km150 no sabem si va ser tal. El Massu i el Carles, que com a bon suís (forrat de calers) s'haura de comprar tubeless i no punxar més, van fer gran part de la cursa amb l'Oscar del Condis, "la béstia bajadora" i van acabar en 9h59

-Menció especial al Raimón, que va fer els últims 60km sol i sense poder canviar pinyons i tot i això va acabar en 9h46!

-Menció molt especial pel Germà, que després de la senyora castanya que es va pegar al km 80, va aconseguir continuar i acabar i tot sol i fent més km que ningú!!

Així guanya qualsevol!!

2010-06-09T22:43:00.004+02:00

Mentre esperem que el Mangue ens deleiti amb la crònica Transcatalunyil he trobat un video pels puestos dels internets que explica moltes coses. Com ja sabeu en Llibert Mill ens va guanyar una miqueta a tots a la Transcatalunya aquesta que vam fer el finde passat, però he descobert perquè. I es que el pàjaru s'entrena contra el tren, així qualsevol!!!! L'any que ve ni entrenador ni letxes, em compro un tren, que a més amb els contactes del Mangue segur que me'n treu un a preu de saldo! i que tremoli en Mill l'any vinent...

http://www.youtube.com/watch?v=9e0BqqCqsug

(oops...no sé com es fa per a que et surti directament la finestreta del iutup)

23/05/2010 TRIATLÓ DE GAVÀ

2010-06-02T14:15:00.013+02:00

Diumenge de matí el Germà i jo mateix ens presentem a Gavà, amb els altres 1000 inscrits. Comença el ritual de preparació i vestimenta però com que hi ha tan sols 5 poliklyns, això ens retrassa una mica. Ens fiquem a l'aigua 5 minuts abans de la sortida per tastar-ne la temperatura i Deu n'hi do lo fresqueta que està!

Son 1.500m de natació, en dues voltes, amb sortida de l'aigua inclosa. Després de la segona volta, comença una transició llarguíssima i comencem a pedalar. Son dues voltes de 20km, força planers però amb dos repetxonets que fan la bici una mica més dura.

Només començar a pedalar, em passa un que va com una bala. M'hi engantxo i comencem a fer relleus i a atrapar gent, fins que acabem formant un grup d'uns 40! Anem a un ritme bastant infernal, i ja sabeu, aquí val allò de mariquilla qui vagi davant...

El recorregut es el mateix d'anada i tornada, de manera que ens creuem amb el Germà 3 o 4 cops. Tots dos anem als primers llocs dels nostres grups, donant relleus i encara tenim temps de donar-nos ànims.

La segona transició del Germà resulta ser espectacular. Fixeu-vos en la foto, i especialment en la roda del darrere. Entrant a boxes, el Germà va perdre la roda del darrere i va haver de fer la transició amb la bici a una ma i la roda a l'altre!!

Acabo la bici i comencen els 10.000m a peu, també en dues voltes pel passeig marítim de Gavà. Vaig passant els kms a 4min i pocs segons. Novament, ens creuem amb el Germà varies vegades. Jo vaig prou bé, em passen alguns corredors però també n'avanço alguns.

Acabó corrent els 10km en 41min05, (4min06/km) amb un temsp total de 2h 18min 07, quedant el 31 de la classificació general.

El Germà també corre a bon ritme, especialment els últims kms que fa a ritme infernal. Finalment, el brother acaba en 2h 24min 05, en la posició 81 de la classificació.

30/04 - 01/05: CAMPELLENCA 2010

2010-05-31T15:56:00.027+02:00

Nova edició de la Campellenca, aquest any amb la participació del Johny Massu Dinamita, el Raimonless, el Faldo bicicleta-vintage, un servidor i l'incombustible Fuster.

.
Cal dir que la ruta era tot un secret, molt ben guardat...

.
Així doncs, sortim de Sant Just cap a les 17h00 del divendres 30 d'abril, amb sol i calor i anem pujant pel tennis Sant Gervasi, cap a Vallvidrera i seguim travessant Collserola cap al Forat del Vent i més enllà cap als bonics paratges de Torre Baró i els entorns del riu Besós
Després de fer un tram per la vora del riu arribem a Montcada i comencem la ruta dels polígons. Agafem un petit tram de la línia d'Alta Velocitat fins a Montmeló i continuem amb el tema central del día, els polígons. Granollers, Cardedeu, ... se'ns fa fosc i de sobte no sabem on som. Pero no passa res, que portem GPSs: Fins a 4 i finalment, optem per seguir les indicacions del Tom-Tom del Joan que ens marca la pista per pujar cap a Cànoves on fem parada i sopar a les 22h30Després de sopar cal pujar cap al Pla de la Calma on tenim previst fer nit. D'entrada dubtem si pujar fins dalt o parar a peu de pujada on hi ha una casa...finalment s'imposa l'esperit boletaire i fem tota la pujada completament a les fosques. Arribem al pla de la calma passada la 1h de la matinada. i com no podia ser d'una altra manera, en arribar a dalt ens trobem a 4 freaks del btt que han pujat al Pla de la Calma de nit i es disposen a baixar!

Passem la nit en un cobert de pastors, altrament dit "tifes-bike" i ens despertem dissabte amb el pas dels corredors que fan el Meridià verd.

Comença la segona etapa, que no sabem fins on ens portarà Anem planejant fins arribar al Coll formic, on fem parada, cafè, aigua i canvi de pastilles. Seguim baixant cap al Brull amb averia inclosa i anem seguint amb un temps canviant, que ara plou i ara no. Poc abans de les 13h ja som a Sant Julià de Vilatorta on aprofitem per dinar (com uns senyors)

Sortim de Sant Julià i anem fent, arribem a Fussimanya i comencem a dubtar de per on hem de seguir. Finalment "decidim" seguir un GR que ve a ser un caminet trialero que amb les alforjes i tot plegat es prou divertit fins que arribem a Roda de Ter. parada i aigua i incomprensiblement perdem el GR, de maner que a les Masies de Roda tornem a recorrer al GPS-Massuet. Manlleu - Torelló i es veu tot molt molt negre, de manera que optem per fer un tram en tren fins a Ribes.
Poc després de pujar al tren comença a ploure i en arribar a Ribes, tenim un quasi-diluvi. Així que no res, pujada Ribes Campelles sota la pluja per arribar a Can Fuster com si sortíssim de la piscina. Son les 19h49 i finalment hem arribat a Campelles.

L'endemà, sortideta per les contrades Ripollenques amb exhibició Massuètica inclosa; sense comentaris.

Altres notes:
-En la seva linia habitual, el Fuster carregava uns 40 kg
-El Faldo va voler assegurarse que no li prenien la bici. Ni la forquilla!
-El Raimón va agafar el tren en la direcció contrària i va tornar a Barcelona dissabte al vespre
-I el Massu, com sempre, va donar espectacle.
-Falta d'asitencia greu per al Germà.
-I sort que el Xavi no va venir, que pobret, no ens hagués pogut aguantar el ritme...

Triatló B Banyoles. Objectiu aconseguit!!

2010-04-27T21:28:00.007+02:00

Divendres a la tarda després de carregar la furgo i la família ens desplacem a Banyoles amb la intenció de gaudir del cap de setmana i estrenar-me en els triatlons de llarga distància.
Porto tota la setmana pensant en el tram de natació, 2.200 mts amb una temperatura força fresqueta.
Finalment l'organització decideix dissabte al vespre reduir la distància a 1500 mts.
Al càmping es respira un ambient molt guapo, estem envoltats d'autocaravanes de tot arreu, Bilbao, Teruel, Suissa, Viladecavalls, de seguida estem tots amb les bicis a la gespa revisant el material i posant en comú tots els neguits.
La sortida és a les 8'30h, evidentment jo arribo a Box a les 7'15 h del matí allà he quedat amb en Sergio, company de feina i en Raul, marit d'una companya.
L'estany de Banyoles a aquestes hores del matí impressiona molt, primeres hores de sol i una boira envolta tot l'estany, piel de galinio...que diria aquell.
Després d'haver preparat tot el material en un box mega estret apareix en Ricard i la Gemma que m'acompanyen fins a la sortida. Quin plaer tenir-los a prop en aquests moments.
Iniciem el tram de natació, i després d'uns metres de bufetades i més bufetades aconsegueixo trobar un espai prou còmode per a nedar amb tranquilitat, seguint les sureres del carrils de rem-
Hem prenc aquesta primera part de la cursa com un escalfament, i la veritat es que el gaudeixo moltíssim. El faig amb un temps de 25 min30 seg sortint de l'aigua en la posició 246.
Allà estan en Ricard i la Gemma donant-me suport i les ulleres per a poder localitzar la bici al box.
Faig la transició de conya però en sortir m'adono que no porto les ulleres...cagal.....impossible tornar enrera així que decideixo tirar endavant sense ulleres.

Tot i la manca de visió real de seguida localitzo a en Ricard a sobre de la bici a prop meu donant-me consells i ànims, increible el sr Iron Gay.
Faig la primera volta sense apretar gaire i reservant, la segona la començo amb moltes ganes i energia. En Ricard segueix amb mi i de tant en tant està davant de vegades darrera.
Finalitzo el tram de bici en la posició157 i amb un temps de 2h 10 min 06 seg.

Començo la part més dura. 3 voltes a l'estany, 20 km, la primera la faig suau per no desgastar-me en excés, la segona vaig fent, em trobo a la Silvia i a en Marti a mig recorregut, m'emociono i em carrego de forces per a continuar.

La darrera tot i anar bé de cardio les cames no aconsegueixen anar gaire ràpides.

Tot i això acabo els dos darrers km apretant i entro a meta amb en Martí en braços i gaudint com mai.

Les sensacions són fantàstiques em sento genial i amb la sensació que encara ho puc fer molt millor.
Finalment entro a meta amb un temos de 4hores10 min 15 seg i en la posició 224.

Un video de la Triatló, a veure si em veieu!!!: http://www.ufec.tv/index.php?id_arxiu=931&tipus=1&buscar_texto=&npagina=&federacions

TORNAREM A LLUITAR I TORNAREM A VÈNCER. (o el naixement de l'equip B)

2010-04-21T23:48:00.011+02:00

Després de moooooolts dies sense col.laborar al blog aquest cap de setmana vaig tornar a injectar-me cursa per la vena. Es tractava de la cicloturista Rutes del Montseny que enguany servia com a pedra de toc per a la recén estrenada secció B del Bolet Bike. Sí, sí, ho heu sentit bé, la secció B. La secció B l'hem fundat el sr Raimonless i una servidora (amb el suport d'en Ròritx) per tal de tornar a disfrutar de la bicicleta, d'aquelles agradables sortides on el més important era la convivència amb els companys, la germanor, i el contacte amb la natura...i...UNA MERDA COM UN PIANO DE CUA!!!! el que passa és que com que no hem fotut un pal a l'aigua no ens aguantem els pets i a la que ens descuidem ens avancen fins i tot els camions de la basura!
Sigui com sigui, decidim tots plegats anar a córrer a Granollers en Fuster i en Mangue (equip A titular), el Brothel (aquest és com el Valladolid, equip ascensor que un any està a 1a i l'altre a 2a), i les dues nenes del B.

La cursa comença pel principi. Tothom amuntegat darrere els mossos durant una bona estona fins que decideixen apartar-se del mig i la gent comença a córrer. De seguida el grupet dels que estan tope forts marxen i el pilot es parteix en dos. Els BoletAs es queden al primer grup mentre que el BoletBs ens quedem agatzapats al segon. El Brothel que va més fort que nosaltres es queda al segon grup però fent de cabessa tractora (encara que ell ho negarà) com el Fuster en els seus millors moments. Anem tots apilotonats fins que el tema es comença a posar dret (la carretera vull dir), el Germà se'n va i a nosaltres dos ens comença a passar tot quisqui. Es una mica desmoralitzador però aquesta cura d'humilitat ens farà més forts! El port es fa més llarg que el cilindrín del Rocco (vint-i-pico kms de pujada!!) però per sort, quan en teoria ja queden pocs kms, ens avança un grupet de 7 o 8 corredors a tota castanya que no sabem d'on coi surten però que ens ajuden a coronar amb dignitat. Llavors fruit de la lucidesa del moment pensem...si aquests anaven darrere nostre i van com van potser no estamos tan mal!

La baixada del Montseny em ratifica en dos pensaments que ja he tingut altres vegades fent carretera. Un és que els carreteros baixen pitjor que el dinar de Nadal, i l'altre és posa un windstopper a la teva vida xulo de la pradera! Així doncs, entre que no parem gaire a l'avituallamentació (això encara ho mantenim de quan erem As) i que la gent no acaba de baixar gaire, avancem a un tou de gent fins que arribem a una zona trencacames on se separen els corredors de la cursa curta i la llarga. Com que hem passat a tota la gent que teniem més o menys a tiro aquesta zona la fem més sols que una titola al concert del miguel bosé, i jo amb una sensació de prerrampes a les cames que feia moooolt temps que no sentia. Arribem a Seva, mengem quatre plàtans i dos cocacoles i parriba romerales que ara toca el Coll Formic. Acostumat a fer-lo per l'altra banda (ruta que faig habitualment quan la sogra em convida a dinar) pujant des de Seva se'm fa curt i quan estem a punt de coronar ens passen els fletxes de la cursa llarga, amb el Zamora al capdavant (que després va resultar que no corria amb dorsal...Marceeeeel que la cursa te la paguen homeeee...) i un que sembla ser de Sant Just segons el Rayleon. Ens passen ràpid però segur que es per les bicis que porten.

La baixada del Collformic va molar catx. La meva bici baixa com un autèntic cogombre atòmic i disfruto com un napbuf (enano en castellà) fins que atrapem a l'ambulància, al cotxe dels mossos, i a un subnormal amb un 4x4 que fan de tap i ens fan baixar l'adrenalina d'un plumasso. A partir d'aquí la cursa va ser un trunyot com la copa d'un pi. Només arribar a St Esteve comença a caure la del pulpocamaleón de pluja, quicir, i entre els avisos de rampa, l'esgotament quilomètric, i els 4902138 milions de cotxes que ens passen pel costat se'm fa etern. Al final el Rayon i jo arribem en 5h36' més petats que el cul de...buenu, vull dir que mooolt cansats. El Brothel ens treu 9' i els de l'equip A, que han fet la llarga, arriben en 5h59'. Com que la organització sembla més aviat la desorganització no sabem la posició, però em sembla que al final no hem fet podi. Menció especial als regals de la cursa que aquesta vegada han estat un pot de xampú, un tub de crema hidratant, i una minimotxil.la tamany bobobobs.

Pentinat Giro Atmos

L'equip B trinxats i mullats esperant a pujar al podi

Duatló de Muntanya de Mataró

2010-04-03T17:26:00.008+02:00

Darrera prova del circuit de duatlons de muntanya d'aquesta temporada i primera que acabo sense incidents i amb molt bones sensacions.

La cursa aquesta any no comença desde l'estadi d'atletisme el lloc triat té unes vistes espectaculars del maresme, al voltant del box està el circuit de cursa a peu.

El primer tram del recorregut l'acabo en la posició 21, com sempre és el que faig més bé, el tram de bici a variat una mica al principi on de sobte ens trobem abaix de tot d'una riera això vol dir que la pujada fins a dalt dels turons es fa més llarga i dura que d'altres anys.

Amb la bici noto que he començat a dedicar més hores a pedalar que a córrer i acabo a box en molt bones sensacions tot i això no puc evitar que em passin fins a un total d'11 corredors, la penya està molt forta!!!

El darrrer tram de cursa a peu és de només 2'5 km al voltant del box i acabo a un bon ritme.

Total al final entro a meta en la posició 30.

Acabant la temporada en la posició 15ena de la general i en la 16ena del Circuit Català.

A veure si la propera temporada aconsegueixo enredar algun BBC més per anar plegats a les curses.

Ranking General Duatlons de Muntanya (suma de tots el resultats obtinguts en les proves de la temporada )http://www.triatlo.org/competicions/listrnk.aspx?id=V&mod=1

Classificació Circuit Català de Duatlons de Muntanya (puntuen els 6 millors resultats de la temporada) http://www.triatlo.org/competicions/listlliga.aspx?mod=1

Box de la cursa

Patint al primer tram de cursa a peu.

MARATÓ BARCELONA 2010

2010-03-11T18:31:00.008+01:00

Diumenge 7 de març, 7h30, el Germà i jo ens trobem a Plaça Espanya per córrer la marató de Barcelona, que amb 12.169 inscrits aquest any ha batut tots els records.

Sortim i ràpidament atrapem el globus de 3h15 (el tio que va marcant un ritme constant per acabar la marató en 3h15 i que porta un globus lligat per a que se’l vegi). Jo m’aguanto una mica amb ell, però el Germà desapareix cap endavant.

Jo tampoc em quedo massa estona amb el globus, ja que vaig molt tranquil i veig que el vaig deixant enrere, així que opto per anar fent a un ritme còmode. I vaig fent, intentant mantenir un ritme constant, que resulta ser de 4min20 el km. Una mica més rapid del que pensava que podria aguantar. I quan estic arribant a la mitja marató veig al Germa que ja torna. Va algo mes d’un minut i mig per davant meu. Jo passo la mitja marató en 1h32min20sec, i segueixo amb el mateix grup des de fa més de 10km, que segons comenten volen baixar de 3h05min.

Seguim fent i cap al km 30 m’entra una mica de fluixera, però aleshores, xute al canto i atrapo al Germa. El diàleg no es dels més inspirats:
Ricard: Com vas?
Germà: Buff!
Ricard: Jo vaig justet
Germà: Jo vaig justíssim
Ricard: Porto uns 20km amb aquests de taronja
Germà: Aquests van molt forts
Ricard: No se si els podré aguantar gaire estona més
Germà: Jo fins al km25 superbé, però ara!!

Jo segueixo al meu ritme i de sobte el Germà ja no hi es. Cap al km 39 em comença a agafar flato, ja a la Rambla. Segueixo, una mica encongit i haig d’afluixar una mica. Aquests últims 3km els passo a 4min40-45, es a dir uns 20 o 25segons més lent el km.

Tot i això enfilo la recta d’arribada i veig que aconsegueixo baixar de les 3h05. Temps final 3h04min53sec. La segona mitja marató l’he fet en 1h32min33, es a dir, pràcticament al mateix ritme que la primera. Acabo molt content, ja que no tenia clar poder baixar de 3h10min. I de fet, he rebaixat la meva marca de la marató en casi 40minuts!

Menció especial per la Gemma i la Maria que van fer d’equip boletaire supporter, fent la seva pròpia marató, fent de fotògrafes i animant en moments clau. Moltes gràcies.

Cal dir, que el dia va ser casi ideal per córrer, sense sol, amb una temperatura tirant a freda i amb poc vent. I la organització també molt bé.

Ara, a començar a pedalar, que ja toca!

Marató de BCN 2010

2010-03-09T10:15:00.004+01:00

No tinc paraules per descriure el mal de cames que vaig patir diumenge en els darrers 7 km. Tot i fer el primers 21km a ritme de menys de 3 hores vaig acabar patint les conseqüències de sortir com un cohet. Al més pur estil Massuet. Tot i això he aconseguit baixar en 6 minuts el temps de l'any passat encara que les sensacions no han estat tant agradables com a Madrid.
L'any vinent esperem poder seguir baixant la marca i acabar amb més bones sensacions.
Per aquest any m'hauré de conformar amb la marca de 3h11min34seg.
I d'en Ricard, com sempre, sense paraules...quina machine....esperem les fotos i la crònica del Champion.

Per confirmar les més pararules podeu riure amb el meu estat a l'arribada:

http://www.barcelonamarato.es/mysports/?r=2019

I no us perdeu l'entrada del mega crak:

http://www.barcelonamarato.es/mysports/?r=845

PD: Com sempre cal donar les gràcies a la famíli que com sempre de manera incondicional m'acompanyen allà on vaig. Tot i que aquest cop degut al meu estat en els darrers km vaig ser incapaç de veure'ls o sentir-los. Mil gràcies. Us estimo!!!

Gemma.....gràcies pels teus crits d'ànim esperem veure ben aviat algunes fotos!!!

Duatló de Muntanya de Sant Joan de les Abadesses

2010-03-02T21:24:00.007+01:00

Divendres a la tarda marxem tota la familia a passar el cap de setmana al Ripollés. Com el Ripollés no hi ha res.

Això li vaig dir a la parella per enredar-la a pujar cap aquelles terres i aprofitar la ben entesa per a poder participar en una duatló més.

Encara amb les cames adolorides del passat cap de setmana a Gavà i pensant en la Marató del proper diumenge em plantejo la cursa com un entrenament més.

Però els que em coneixeu una mica ja sabeu que a mi lo que em flipa més és competir.

Total que després dels minuts d'escalfament i els estiraments pertinents comença la cursa.

I com havia de ser surto cagant llets fins all punt que arribo a box en la posició 16ena, de seguida m'adono que m'he flipat tres pobles.

I un cop dalt de la bici començo a veure com la penya m'avança i jo no puc fer res de res per a seguir-los, em falta tanta bici aquest any!!!!

En acabar la primera volta al circuit i passar altre cop per box en l'unica recta asfaltada de tot el circuit sento un loco que crida compte...compte!!!!

Doncs una mica més i no ho compto!!!

El colega s'enganxa amb el meu manillar i acabem tots dos fent un doble mortal carpat amb resultats vermellosos per al meu cul i braç, i encara sort perquè em vaig poder aixecar i continuar mentre que l'altre va caure amb tota la cara per terra i li va quedar un color gamba de tres parells de collons.

Aquest cop que ja havia solucionat els problemes mecànics i estrenava les meves noves Crossmax made in Brufau, va i em foto de lloros.

La veritat és que aquesta temporada cada duatlo m'en duc una sorpreseta.

Recuperat de la castanya aconsegueixo acabar la segona volta amb dignitat i el tram de correr sense que cap corredor em passi.

Conclusió, estic sa i estalvi per a poder intentar aproximar-me a les 3h10 min diumenge vinent a la Marató de BCN.

Preparat per començar a patir.

Estiraments en família.

Quina velocitat!!!

Classificació Circuit Català, categoria absoluta http://www.triatlo.org/competicions/listlliga.aspx?mod=1

Ranking Absolut Duatlons de Muntanya de Catalunya

http://www.triatlo.org/competicions/listrnk.aspx?id=V&mod=1

1/2 Marató de Gavà

2010-02-21T22:22:00.004+01:00

Darrer test abans de la Marató de BCN. 9'30 h del matí i més de 2.000 inscrits no fa sol però tampoc fa fred que ja és molt desprès de l'hivern que estem passant.
Mitja hora d'escalfament uns estiraments i acompanyat del Sergio i en David ens situem ben endavant.
Tret de sortida i comencem a còrrer, primer km a 3'45... segon a 3'50...i així fins als km 10 que passo a menys de 39'. És a dir a menys de 4' el km. Les sensacions fins aleshores de conya, però evidentment surto massa ràpid així que del km 12 al 15 els passo a més de 4'. Però arribant al km 16 em recupero i torno a baixar dels 4' fins a superar la línia d'arribada situada a disnd el'estadi d'atletisme.
Total que acabo amb una nova marca 1h 23' 59" és a dir 4' menys que la marca que tenia de l'any passat i amb molt bones sensacions per la marató de bcn.
Si tot va bé hauria de baixar la marca que vaig fer a Madrid (1h17')l'any passat i amb una mica de sort encara podré seguir al Ricard que de ben segur que deu estar entrenant comm un malalt.

http://www.atletisme.cat/classificacions/gava/res2010g.htm

Duatló Muntanya Folgueroles

2010-02-06T08:26:00.003+01:00

De bon matí em llevo per anar cap a Folgueroles per participar en la duatló que fa unes setmanes van haver de suspendre per la nevada.
Endarrerir la prova ha soposat que molta gent s'animes a participar-hi fins arribar a més de 350 inscripcions.
Porto un parell de setmanetes amb un bon ritme d'entrenaments ja que ben aviat toca marató.
El tram de cursa a peu el faig a un bon ritme entrant a box en la posició 38 a 20 segons d'un tal Melcior Mauri amb que coincideixó a la transició i a qui no vec més fins a la coca de l'arribada.
Les sensacions amb la bici són bones però és evident que em falta entrenar més amb bici per tal de no veure'm superat per tants corredors a més a més amb la quantitat de fang que hi ha torno a tenir alguns problemes amb el canvi, em cago en el mecànic unes quantes vegades, és clar.
Arribo a box un mica reventat i el tram final de curs el faig a un ritme més suau.
Finalment arribo en la posició 61 amb un temps de 1h 52 min a 20 minuts del primer i a 10' d'en Charly dels Bisonte que s'ha passat per la pedra al senyor Melcior Mauri.
Acabo més marró que un xurro acabat de sucar i decideixo anar a les dutxes on comprobo que continua havent-hi arquitectes que dissenyent vestuaris per a formigues.

No hi ha fotos però he trobat un video on xupo bastanta càmera.
http://www.ufec.tv/index.php?id_arxiu=871&tipus=1&buscar_texto=&npagina=&federacions=

Ja la tenim aquí!

2010-01-27T23:50:00.002+01:00

Boletaires dels puestos que correu amb alegria damunt tota la tonteria:

Ja ens ha arribat la roba que tan ansiosament estaveu esperant. Maillots, culottes llargs, culottes curts, culottes pirates, tangues de leopardo, windstoppers, en fin pilarin un sinfin de temes per poder sortir ben arrapadets a passejar pels puestos més guapes que unes bailarines!

Com a comentari sobre la roba que ha arribat cal destacar que amb el windstopper s'han colat i ens l'han enviat amb forro per dins lo qual a mi personalment m'ha molat bastant perquè l'altre és més primet que la pell dels ous i aquests dies ho agrairem bastant. A més, la cremallera es d'aquestes termosellades que txanen mogolló!
Els maillots ara són com haurien d'haver estat el primer dia que la van cagar. Són petites i subtils diferències que només els més andromios sabreu apreciar però es que no está hecha la miel pa la boca del cerdo que diuen per les extremadures...

El culotte llarg d'hivern mola bastant i a mi em ve com anillu al dit.

I res més, passeu-ho a buscar quan vulgueu! us rebre amb gresca, xerinola, i si s'escau, una copa de cava canals i nubiola!

No poso fotos perquè és molt tard i fa mandra, i és molt més fàcil escriure xorrades amb aquesta verborrea que em caracteritza.

Apa doncs, a dormir i fins a la propera.

Visca el Bolet bike! Visca!

LA GRAN PARAULA: CA-CO

2010-01-24T23:27:00.005+01:00

Alguns de vosaltres creureu que CACO és qui es va emportar les bicis d'en Germà, i sí aquest n'era un, però també vol dir CAminar-COrrer. Si si, caminar-correr, que és el que he fet aquest Dissabte a Plateau de Beille, on hem corregut amb l'Ester i alguns amics més el Trail Blanch 2010.

El trail Blanch és una cursa que es fa corrent (i caminant quan no es pot córrer) per la neu, en paratges d'alta muntanya que francament val la pena veure. L'any passat ja hi vam ser l'Ester fent de 13 i jo fent la de 23km , i aquest any hem corregut el dos la de 13km.

Sense estar a primera fila i xerrant ens han donat la sortida. He apretat per evitar els embussos típics, però no ha estat fàcil, doncs en sortir de la traça t'enfonsaves a la neu fins al genoll.... però al pur estil "Germà no sé si acabaré però al menys et cagaràs en veure com surto" he apretat a tope fins a trobar un forat més tranquil al meu ritme.

De seguida han començat les primeres rampes dures i nevades on ha tocat caminar tot relliscant una de cada dues passes. El Rubén m'ha passat molt fort, i he intentat seguir-lo tot deixant-ho correr de seguida sabedor que aquestes curses no són com anar per la carretera de les aigües i que cal anar amb paciència.

Així doncs, sense pretensions, he anat fent al meu ritme intentant que el Rubén no se m'escapés massa.

La neu estaba profunda i en molts trams tocava caminar enfonsant-nos fins el genoll, amb l'afegit que avançar a la gent en aquestes condicions es feia francament difícil.

Un bon parell de galetes baixant (a la neu no fa mal) han posat emoció a la persecució i finalment he atrapat al Rubén al km 7, quan ja portavem una hora i tots dos teniem la sensació d'haver fet 11km pel cap baix.

Atrapar-lo m'ha pujat la moral i això ha fet que el deixés enrera.

He anat fent i a falta de 2km, en un control, m'han dit que anava el 12è. Jo que no en tenia ni idea, m'he emocionat i he fet els dos darrers km apretant les dents i he acabat 11è.

Vaja, una bona cursa fent 1h 36min i arribant a 18min del primer, que val a dir-ho , era un crac.

L'Ester, per contra, s'ha menjat tots els embussos i s'ha ratllat molt. Finalment ha arribat en gairebé 3hores. Hem trec el barret davant la seva paciència; a veure si a la propera surt a primera fila i segur que ho fa millor!!!

Llàstima que no hem fet fotos, però quan surtin les de la organització ja les penjaré.

BOLETS FENT CIM - 16/01/2010

2010-01-24T20:40:00.013+01:00

És d’hora, tot just les 5.30h i ja estem sortint de St. Feliu. Som el Jesús, el Txotxi, el Josep, l’Ester i jo. Encaminem cap a Ribes on hem quedat amb el bolet gran...el Fuster. A les 7.20h arribem allà, sembla que al Ministeri no fan els deures (pren nota Mangue) i hem hagut de fer cua per culpa de les malaïdes obres. Per sort, i malgrat fer 20min que fa que s’espera, el Sergi encara no s’ha congelat.
A vegades crec que tinc un punt de Brufau i que faig esquí de muntanya per poder comprar pijades (us encantaria, ara també ho fan tot de Carbono...jeje), així que aprofitem el temps que ens queda fins a la sortida del cremallera per a fer quatre compres.
Com que hem perdut el primer cremallera ara ens acompanyen la Núria , que gràcies als seus progenitors puja gràtis, i les mini Fuster (Ona i Jana) que avui debuten en les classe d’esquí. Aprofito el temps del trajecte preguntant-me perquè no em van dir Gil els meus pares (ja els hi reclamarè el tiquet del cremallera per haver comès aquest error), i gaudint dels nervis que exterioritza el Sergi davant d'aquest nou repte (que si allaus, que si gel, tot és poc per espantar-lo).
Ens acomiadem de la família i encarem l’ascenció cap al cim del Puigmal, aquesta muntanya traïdora que tantes vides de Catalans s’ha cobrat recentment. La moral és alta, però les forces de la natura sempre tenen la darrera paraula... semblo el Calleja?....

Ens fa prou bon temps, i després d’acostumar-se als esquís (que per desgràcia d’alguns no tenen rodes) agafem ritme i anem fent. La neu està prou bé i el Jesús i el Txotxi ens fan de guies. Passem algunes plaques gelades que posen a prova el meu matrimoni, però aguanto estoicament els renecs de l’Ester, que aquest cop no es queixa per gust doncs realment progressar per allà té la seva dificultat.

Els astres s’alineen i finalment fem cim... que grans!! Ens fem la foto de rigor i lamentem que no existeix una línia boletbike d’alpinisme doncs no se’ns reconeixerà ala foto (Albert hauràs de posar remei a això).

Fa un vent i fred de collons, així que sense miraments recollim les foques i encarem la baixada. La neu no és una meravella, però amb el que ha costat pujar la gaudim com mai, i quan sembla que ja s'ha acabat tot, un isard ens deleita amb la seva presència.

En resum, un gran dia, malgrat no haver pogut anar a dinar a Campelles tal i com ens va oferir el Sergi.... ara només cal esperar el comentari del Sergi dient lo dur que és (jo no us ho diré perquè ja ho he fet) per a què tots us hi apunteu.

V Duatló de Muntanya de Vallirana.

2010-01-17T22:13:00.004+01:00

Matinal de pluja suau i dia tapadot amb molt de fang però amb una molt bona temperatura per sortir a còrrer per la muntanya.
En Marcos Monterreal i jo ens arribem a Vallirana plegats i allà ens trobem nomès arribar aparcant al costat d'en Charly dels Bisontes. Hi ha mono de cursa. Desde Cabrils que no participo a cap Duatló, bé a l'Ametllà si però més val no parlar-ne.
Aquí Vallirana es respira un bon ambient de cursa i d'organització. El comentari generalitzat és el fang que ens trobarem en el tram de bicicleta.
Només escalfar sento bones sensacions aquestes darreres setmanes he començat a fer més sèries que a la TV, sèries a la piscina, a Can Mercader, amb en Sergi i el plat gran...
El primer tram de cursa a peu surto en la línia Massuet, és a dir a rebentar-ho tot. Les sensacions són bones i entro a box el 28.
Agafo la bici, traguito d'aigua, xute de gel i començo a pedalar amb bones sensacions i avançant a la penya. Estic entre els 25 primers i les cames van de conya, però.....aquest any sembla que sempre hi ha un però....doncs això, comença la pujada llarga de la hostia, amb fang però maca molt maca...el problema és que el meu canvi Super XT em comença a donar pel cul nomès iniciar la pujada.
Total que em passo tota la pujada renegant, i cagant-me en tot. La cadena no para de fer-me la pinza i acabo pujant i baixant de la bici més de 10 cops així que decideixo començar a còrrer arrossegant la bici.
Arribo a dalt de tot emprenyat de mala manera i havent contat al voltant de 20 corredors que m'han anat passant.
Amb el calentont començo a baixar com un malalt, i a recuperar posicions. Total que acabo empotrat a un arbre i perdent el conta-km. No m'he fet res així que com que encara em sento fort segueixo apretant.
El darrer tram de cursa a peu el faig ràpid i amb bones sensacions passant fins i tot a uns quants corredors.
Total que tot i les circumstàncies acabo en la posició 38 i amb molt bones sensacions.
Visca les sèries!!!!. Per cert en Sergi i jo mateix us convidem a venir els dijous a la Salut a tastar el plat gran, ens farem uns farts de patir i de riure.

Loteria del Niño!!!!

2010-01-05T14:16:00.002+01:00

Aquest matí he anat a cobrar els guanys de la rifa de Nadal i veient que cap de nosaltres ens podrem retirar amb els beneficis obtinguts (20Eurillos) doncs he decidit apostar-ho tot al sorteig de demà.
Que la sort ens acompanyi, ja que el sol ja fa dies que ens ha abandonat.
El número en qüestio és el 45571 així que ja podem anar creuant els dits o els macarrons...

IX Duatlo de l'Atmetlla del Valles

2010-01-04T10:51:00.002+01:00

Finalment dia clar i de bona temperatura tot i les previsions semblava que seria un bon dia, però......

El primer sector de correr era bastant llarg, 6,5 Km a priori, pero una mala senyalització per part d’un dels punts de control ha fet que el gruix de la cursa enfiles“cap al monte”. Al cap d’una estona els corredors ens hem percatat de l’error en el trajecte i després d’uns moments de confusió finalment s’ha tornat enrere fins a un punt que un grup de corredors han tirat cap a boxes per una drecera i un altre ha empalmat amb el segon sector de correr fent 2 Km extres (imagineu duatlo on el correr ha estat gairebe 12 Km).

Jo juntament amb en Charly dels Ritmo Bisontes i algun altre despistat hem acabat fent el recorregut més llarg i quan hem arribat a Box ja gairebé no quedaven bicis.

El malestar ha esdevingut notable i han començat especulacions sobre com es puntuaria la prova.

L’organització s’ha disculpat i han entonat el “mea culpa” per l’error.

Jo he decidit anar a dutxar-me i intentar puntuar a casa arribant més aviat de l'habitual i recordant aquella frase que diu: " On no hi vagis a guanyar no hi vagis a perdre"

Suposem que finalment aquesta prova no puntuarà pel la classificació general ja que veritablement ha estat un descontrol.

Propera duatlo el proper diumenge a Folgueroles (Campionat de Catalunya), esperem que no passi res d'extraordinari.

Sant Silvestre de Pont de Suert

2010-01-04T10:19:00.002+01:00

La tarda de cap d'any vaig enredar a la família per arribar-nos a Pont de Suert, estavem de vacances a Barruera, per participar a la II Sant Silvestre que feien a la població.

Tocava sortir a còrrer i que millor que fer-ho amb companyia.

Tot i la pluja i el fred la familia va estar a la sortida donanat suport al frek del pare.

Eren 5 km amb algunes pujades i baixades i amb pluja. Només començar a còrrer em vaig adonar que podia estar força endavant, desde ben començament em vaig situar entre els 10 primers m'ho vaig pendre com un entrenament de series intentant fer cada km al mateix ritme, per sota dels 4 minuts, cosa que va ser impossible degut al desnivell. L'arribada era amb pujada.

Tot i això 5è de la general i 2n de la categoria no esta mal per acabar l'any.

Classificació Sant Sivestre Pont de Suert

V Duatló de Muntanya de Cabrils

2010-01-01T16:59:00.003+01:00

Un any més Cabrils i ja van 4 participacions. Aquest any però sense pluja i amb una temperatura excel·lent.
Desprès d'esmorzar un bon plat de macarrons com marca la tradició dels bons Boletaires aquest cop no m'agafa cap pajara com a la darrera cursa tot i que "constato" que cada vegada estic més bé corrent i més fluix amb bici, sobretot quan hi ha pujada.
Tot i això acabo satisfet de la cursa arribo en la posició 64 de 328 que aconsegueixen finalitzar la prova.
Aquest any el primer tram de cursa es caracteritza per una rampota llarga i llarga que fa que els primers 4 km siguin durs de collons.
El tram de bici, pista ample de pujada i baixada i amb alguns corriols de baixada. El darrer tram de carrera tot i les molèsties als bessons no es fa gaire dur i aconsegueixo passar a 4 corredors.
Al final de cursa retrobada amb els de sempre en Marc Calaf,, en Juanmi i en Hole i com no la màquina d'en Charli dels Bisonte que arriba en la posició 11 i la Nuria que torna a fer podi.

L'ESMORZAR DE NADAL. QUIN PEDAAAAAAAAAL!!!!!

2009-12-27T23:31:00.008+01:00

El passat 19 de desembre vam organitzar el ja clàssiquissíssim (primera paraula de la història amb dos accents) esmorzar de nadal Bolet Bike. Aquest any ens falla el Massu que prefereix anar-se'n a passar el finde als madriles obviant la que, sens dubte, és l'activitat lúdico-festiva per excel.lència del BBC. En fin, ell s'ho va perdre...
El matí comença com sempre, a les 9h al txiri amb un fred espelusnant. Comencem a pedalar en direcció Can Paskual on recollirem al Ròritx per anar enfilant cap al restoran de Can Borrell. Com que el nostre entrenador ens diu que hem de treballar el metabolismo lípido decideixo no esmorzar res, i el Rayon (que té el mateix entrenador q'un servidor) fa el mateix, amb lo qual arribem a CanBo tant morts de gana que no tinc temps ni de fer-li la foto al menú.

De totes maneres tampoc no innovem gaire i fem la típica butifarra amb mongetes, patates, i allioli (que no deixarà de xupar roda en tot el camí de tornada).

Com cada any ens repartim el número de loteria -aviam qui es capaç d'endevinar el número del Fuster...-

Bebem un parell de porrons de vi, el Fuster reparteix mastegots a tot cristo, Ens trinquem una ampolla de xampany,

fem una ronda de txupitos, fem una altra ronda de txupitos (quin error va fer el garçon deixant l'ampolla a la taula!!!), i tots calentets sortim a buscar les bicis que hem 'amagat' com sempre darrere els futbolins. Al final sempre surt superacompte l'esmorzar BBC perquè un tros de butifarra i un beure ens costa poc menys de 20€!!! I a partir d'aquí comença l'autèntica litúrgia boletbiker.

Aquest any com que el món és ple de porcs hem de canviar la ruta i saltar-nos el ja típic sol-i-aire que en l'estat en que el pugem sempre té una 'gràcia' especial.

Comencem a pujar en direcció a Sant Medir i ja de seguida comencem amb el tradicional concurs de tions.

Aquest any ningú es vol quedar enrere i el Rayon inicia les hostilitats. En cinc minuts tots menys el menda –que com a reporter-ditxaratxé està exclòs del concurs- fan oposicions per endur-se el premi. Finalment, però, aquest any el premi és col.lectiu i el tió l'aixequen entre els quatre jinetes de l'apocaleche.

Passada la primera prova, i quan ja ningú seria capaç de reconèixer a la seva mare (buenu, el Germà una mica sí perquè l'endemà té una duatló d'aquestes que fa per les muntanyes), entrem a la fase performances. En primer lloc, aprofitant que l'amic Fuster perd la coordinació general a l'ajupir-se a recollir una moneda de 3 cèntims, decidim atropellar-lo una miqueta cadascú,

i després fem el mateix amb el Rayon però clar, com que ell és una mica més petit amb menys gent atropellant-lo fem la mateixa feina.

Després el Fuster decideix provar de pedalar sense roda del davant però si ja quasi no sap pedalar sense rodetes com ha d'anar fent cavallets pels puestos???

En fin, que amb tanta txorrada se'ns fa tope tard i ens acabem saltant la 2a parada del dia, el Baba San Marino. Però abans d'acabar la matinal el PoetaCollserola ens obsequia amb el ja clàssic vers de Nadal.

Visca l'esmorzar de Nadal!! Viscaaaaaa!!!!!!

VI Duatló de Pallejà

2009-12-21T22:47:00.002+01:00

Gairebé 300 corredors ens plantem a la sortida amb una temperatura inicial de -2º. De bon inici començo a còrrer amb bones sensacions tot i la setmana de refredat, mocs i manca d'entrenament.
Arribo a Box en la posició 55 pujo a la bici i començo a pedalar però tot i no anar cansat el meu ritme és força pesat i no para de passar gent.
Però el pitjor està per arribar, a 2 km de deixar la bici començo a veure anuncis de l'home del mall repartits a banda i banda del camí que intento traçar el més ràpid possible.
La sensació és confirma quan començo a baixar cap a l'arribada i torna a passar-me un grapat considerable de corredors.
Arribo al box canvio de calçat i m'adono que en el canvi de sabates he perdut el dos bessons, m'adono que els tinc literalment clavats darrera dels genolls.
Quan comença la pujada tinc més remei que començar a caminar.
Les ofertes d'apartaments de l'home del mall comencen a tenir aspecte d'oferta i decideixo quedar-me'n un.
La recta d'arribada es fa llarga i llarga com una llangonissa...total que acabo entrant caminant, en el darrer tram de cursa arribo en la posició 194.
M'adreço a l'habituallament i començó a deborar taronges, olives, patates, pomes, dos botifarres i 3 aquarius realment quina mega pajara...
Espero que aquesta setmaneta de nadal i sant esteve em pugui recuperar del referedat i normalitzar una mica els entrenaments i no patir tant a Cabrils el proper diumenge.
Bon nadal a tots el Boltebikers i als altres també.

Anem a la Quebrantahuesos

2009-12-15T13:05:00.002+01:00

Visca!!!!! ens ha tocat la loteria de la Quebranta!!!! Ha sortit el 10791 i teniem el 13mil i pico

Ara hem de pensar en la logística de la dormimenta i tal i qual! Visca!

Quebrantahuesos

2009-12-04T10:07:00.004+01:00

Ja està feta la preinscripció per a la Trencalòs 2010!!!! Visca!!! Tenim els números del 13760 al 13764. El sorteig és el proper dia 15 a les 12h així que...aviam si hi ha sort!!

No és lleig ni res el bitxo dels collons!!

I de postres...PAELLA!!

2009-11-29T23:33:00.029+01:00

Aquest finde, i per variar una mica, l'activitat principal boletbiker no consistia en anar traient el fetge per la boca sinó en ingerir una megapaelladelamuer (Fuster certified) amb dones, nens, amics i simpatitzants. Però lu primer és lu primer, i abans de l'atracon caliar sortir a pedalar una estoneta practicant el seixantacinquisme percent que tant toca els culions. Però la jornada estava plena de sorpreses i la primera no es va fer esperar...LA MEVA BICI NOOOOOOOVAAAA!!!!
Quin cogombre de bici per favort!! No hauré de córrer ni res per no quedar com un pamplines... però em queda taaaaaaan bé... Després d'estar recollint les babes de tothom que passava pel puesto arriba la segona sorpresa, el Fuster es presenta amb la pota del canvi trencada (com a la volta a la Cerdanya en versió carretera),
però res, una mica de cinta americana per aquí una mica d'oli per allí...i pim pam a pedalar s'ha dit! Recollim al Ròritx a Molins, arribem a Olesa de Montserrat.
Com que la pota del canvi segueix donant pel sac decidim tornar a puesto per anar enfilant la comilona que ens espera a Can Roldan.
Un cop allà festival de luz y de color a càrrec del xef Fuster que fa les paelles com ningú!!

El que no sabiem és que també fa els postres millor que un Tamagochi i pa muestra un botón.
Haurieu de veure la tècnica del Germà trossejant xampinyons, si s'hi posés igual a les duatlons...
I la pedrera? que es vagin preparant els podis del món...
Gresca xerinola i Canals i Nubiola!!
El que no entenc és que si ens ho passem tan bé fent paelles, i menjant pastissets de plàtan amb crema, perquè ens entossudim en sortir en bici abans? Hi deu haver alguna cosa que no acaba de quadrar i que ara mateix no em ve al cap...

III Duatlo de Muntanya de Balaguer

2009-11-24T21:57:00.005+01:00

Diumenge al matí desprès de gairebé un parell d'horetes arribo a Balaguer on hem retrobo amb alguns habituals de les Duatlons de Muntanya, en Marc Calaf i en Charli dels Ritmo Bisonte.

El primer tram de 6 km resulta ser més dur de l'habitual amb dos rampes ben llargues que em transformen amb un orangutà amb els braços penjant per davant dels genolls i esbufegant de mala manera. Amb nomès 3 km ja estava més marejat que un cigró dins de la boca d'un vell.

Agafo la bici i em començo a sentir de conya vaig avançant poc a poc a diferents corredors i per sorpresa meva no em passa ningú fins que arribo al km 15 i patapam...torno a punxar. Tot i reparar amb rapidesa gràcies a la botella de líquid i gas no m'estalvio que em passin al voltant d'uns 15 corredors.

Arribo a la transició havent recuperat 4 posicions i un cop començo a correr encara tinc forces per a passar-ne 3 més.

Finalment arribo en la posició 47 però amb molt bones sensacions, esperem anar millorant poc a poc...serà per la cadència del dijous????

La vida al 65%

2009-11-22T23:36:00.006+01:00

Ja hem començat la pretemporada! Visca! O no? Ara com que som toooooope professionals resulta que els 2 primers mesos (fins passat nadal!!!!) no podem passar de 133 ppm baix cap concepte que diria aquell! I a més, pedalant sempre en pla! Ho haveu vist??? s'han acabat els piques i les víctimes a la carretera de Molins a Vallvidrera!

Total, que per poder entrenar per un lloc més pla que l'encefalograma del Ronaldo m'he currat un circuit rotllo tontòdrom, al polígon del Pla entre Molins i Sanfeta, de 4.2 km que a 130 ppm vol dir uns 9 minuts per volta.

Es curiós perquè això de sortir a pedalar rascant-te tot el que seria la zona ampliada de l'entrecuix fa que no vagis amb els ulls clavats a la línia del voral (o a la roda del fuster) i descobreixis que també hi ha muntanyes, rius, gent passejant...la llàstima és que això ho he descobert en un polígon i llavors només veig camions, senyores que fumen, fàbriques...en fin...la vida és així...

Ahir hi vaig anar una mica més de dues hores fins que el sentiment de hàmster va poder convèncer la part racional del meu cervell. Lo curiós del cas és que sembla que anant així no t'hagis de cansar gens, però al final quan vaig arribar a casa tenia les cames com xoriços i em fotia un mal el cul...I pensar que encara queden dos mesos...Visca el ciclisme!!

Per cert, deixeu-me que us recomani el llibre Planifica tus pedaladas que és una mica com el meu entrenador personal. Pensat pels pardos com nosaltres que sense anar a guanyar res som més picats que uns calamars farcits.

Pos ala, a pedalar! Però al 65% eh!

Karts de Coixinets 2009

2009-11-18T21:30:00.006+01:00

Aquest passat diumenge vaig complir amb una de les poques tradicions Sant Justenques dignes de seguir any rera any i ja en porto més de 15, que no són pocs.

Dissabte vam tenir un mal dia, desprès de dos cronos bastant dolents, on anàvem a parar a la pallla a cada curva i fins i tot vam acabar amb un dels coixinets per terra a cada una de les baixades vam poder fer un darrer crono respectable (56'88 seg) que ens va permetre sortir en tercera posició a la primera graella de 8ens de final diumenge al matí.

Diumenge vam superar els 8ens i els 4ts de final classificant-nos en 3era posició en totes dues baixades i degut al mal crono i a la 3era posició classificatòria de les dues eliminatòries anteriors vam haver de sortir en 6ena posició a la semifinal de màsters.

És a dir amb molt poques possibilitat d'acabar entre les tres primeres posicions que ens haurien portat a la final com l'any passat, però bé, per donar-nos a conèixer amb les equipacions de Bolete Bikers no va estar gens malament a veure si el proper any s'anima alguna altre parella de Boletaires.

Per cert tot i estar més o menys en forma els cruiximents de dilluns no me'ls vaig poder estalviar, els karts són els karts.

Agraïmets: a la Sílvia i a en Marí que no paren de seguir al pare amb totes les seves dèries esportives, mil petons i també als amics que no paren de fer-m'he arribar tot d'imatges del dia de la cursa, una abraçada per a ells.

VII Duatló de Vallfogona del Ripolles

2009-11-09T18:07:00.004+01:00

Uff, ufff, ufff.... iniciem la temporada amb una duatló que es caracteritza per un fred de collons i un terreny molt dur degut al gel, el fang i el no parar a respirar fins haver arribat a la meta.

Aquest any sortim més de 200 corredors entre ells la cosina del Sergi Fuster ( a veure si n'aprens, en Charli dels Ritmo Bisonte, el Juanmi alies el rastes, en Hole i el Hans ironman) total que desprès de les salutacions previes i uns minuts d'escalfament es dona la sortida.

Nomès començar començo a apretar d'allò més en la linia Mussuet, i arribo en la posció 34 a la transició cap a la Bici.

Nomès agafar la bici i ja amb el cor a les mans que no deixaria anar fins acabar la cursa m'adono que no fa més que passar-me penya a un ritme infernal.

El recorregut és dur i pesat, molt poc rodador i un cop comencem a pujar el camí es converteix en un pujar i baixar, bé més pujar que baixar.

Passats els 10 primers km comença a arribar el grup de gent que normalment anem plegats però em costa molt de seguir-los, tot i així vaig fent, pensant que a la baixada els passo segur.

Però sorpresa, sorpresa en arribar a la baixada m'adono que no tinc mans, em foten un mal de mil dimonis i em comença a passar tot de gent altre cop, en conto com a mínim 8.

En arribar al box començo a còrrer, bé a arrosegar-me perquè tinc les cames que no les sento. Com puc arribo a la meta i amb el mareig no m'adono que la Silvia i en Martí i els pares estan just davant meu esperant la meva arribada.

Finalment acabo en la posició 52 amb un temps de 2:16:45 i més rebentat que mai.

El millor de tot el dinaret de desprès a Vallfogona amb tota la famili i la migdiada abans de tornar cap a casa.

Plè de fang fins darrera les orelles.

Travessa Sant Joan Despí-Montserrat

2009-10-16T14:43:00.003+02:00

El mateix dia que la màquina d'en Mangue estava a Calella patint de valent dos boletaires ens vam animar a fer la cursa ritual dels darrers anys fins a Montserrat. La diferència és que aquest any nomès erem dos, ja que exceptuant el de Calella els altres estaven rascant-se les pelotilles.
La sortida va ser molt millor que en altres edicions i per a no trencar la tradició a primera linia i ensenyant les noves equipacions, que val a dir-ho cada cop són menys blanques.

Després d'aguantar amb els primers fins a Castellbisbal, és a dir fins les primeres rampes, en Sergi va decidir no apretar i quedar-se amb mi fent d'assistent, és a dir fent uns sprints per arribar al controls i preparar-me uns plàtans i omplir-me els bidons.

Ja de pujada i sempre a roda del Segal arribem al final de la primera de les rampes i per no trencar la tradició punxo, en sergi marxa i jo en menys de tres minuts ja torno a estar pedalant que fa pujada i per continuar amb la tradició d'aquestes curses els darrers tres km els acabo tot marejat.
Però aconsegueixo baixar de les quatre hores i arribo finalment a cinc minutets d'en Sergi.
al cap d'una estona d'arribar apareix la Silvia i en Martí amb uns amics que per variar també van haver de fer una cua de mes de tres quarts d'hora per superar el Parc d'atraccions de Montserrat.

4/10/2009 IRONMAN CALELLA - REFLEXIONS I CRÒNICA

2009-10-13T16:49:00.035+02:00

Disclaimer: com que l'ironman no s'acaba mai, la crònica també es interminable. Esteu avisats!

M’ha costat uns dies, però finalment m'he posat a escriure la crònica de l'Ironman. En part, m’ha costat perquè he trigat ben bé tres dies a poder tornar a caminar i a pujar i baixar escales de forma "digne"...

No se gaire per on començar, ja que tot comença ara fa més d'un any quan en un rampell m’inscric en aquesta prova de "llarga distancia", o potser seria més adient dir de "llarga durada". Han estat uns quants mesos de molt entreno, de curses més curtes de preparació, més entreno, moltes hores en bici, a l’aigua, donant voltes a la pista... i resumint, ens plantem al dissabte 3 d’octubre, "el dia abans", on cal fer tot el ritual habitual de registrar-se, preparar les bosses, briefing, cues, deixar la bici a la transició, deixar les bosses, etc...

Tinc la sort de poder estar-me a Canet, a 5 minuts de Calella, però lluny del sarau. Se que he entrenat bastant bé. La natació es farà llarga, però tot controlat. Conec el recorregut de bici, bastant pla i amb bon asfalt fins a Mataró i amb alguns repetxons i asfalt més dolent entre Mataró i Calella. I després hi ha la marató. La marató obre una gran incògnita. Si, he entrenat bé, al mig ironman de Mònaco em vaig sorprendre corrent més ràpid del previst, i a la última tirada llarga em vaig trobar molt bé... però no ens enganyem, una marató es una marató. No n’he corregut mai cap, i molt menys amb l’escalfament de natació i bici que m’espera.

A grans trets, les meves previsions de temps eren de completar la natació en 1h05-1h10, 1h15 amb la transició. Pel que fa a la bici, esperava poder completar el circuit en unes 4h45 - 5h, amb lo cual podria començar a córrer sobre les 6h de trajecte, i si tot anava bé, fer la marató en unes 4 hores per acabar en 10hores aproximadament. Aquest era el plan, però calia dur-lo a terme.

Total, que em toca sortir a la setena sortida (Surten primer els pros, després les pros, i desprès en sortides de grups de 216 triatletes), a les 8h10.

Ens llevem a les 5h30 i el team boletbike fem cap a Calella. Haig de fer una esmena especial a l’Oriol i la Judith, que es van aixecar a les 5h30 i van estar al peu del canó tot el dia animant de valent. I a la gemma, clar, que no només va ser-hi diumenge de cabu a rabu, sinó que hi ha sigut tot l’any i ha hagut de fer el seu propi ironman i aguantar-me a mi.

Tot plegat a les 6h30 ja soc a boxes. Ultimes comprovacions a la bici i a esperar una estona abans de posar-me el traje, escalfar una mica i col•locar-me per a la sortida que em toca.

Como quien no quiere la cosa, em col•loco a primera fila de sortida, bastant escorat al marge esquerre. Ultims minuts i ens donen la sortida. Després de tot aquest temps, ha arribat l'hora de la veritat. Començo tranquil i em passen uns quants. El recorregut que fem es una mena de rectangle, amb la peculiaritat que en el costat llarg (paral•lel a la costa) només han posat una línia de boies, que fa que tots nedem seguint la línia de boies, igual que els grups que han sortit abans, amb el resultat que quan porto uns 15 minuts nedant xoco de cara amb un que "ja tornava". Res, a seguir. i els primers 1750m se’m fan bastant llargs. No em deixo mirar el crono fins que arribo a la boia dels 1750m i no em mola gaire veure que ja porto 33minuts, es a dir, vaig bastant més lent que a Mònaco. Però queda molt i cal anar fent. La segona meitat de la natació se’m fa més fàcil i em passa més ràpid. Última boia, 300m i acabem. Segueixo a ritme, sense estridències i finalment surto de l’aigua en 1h06min42sec, de mitja més ràpid que a Mònaco, lo cual em fa pensar que hem nedat contra corrent la primera meitat. El meu parcial em col•loca el 371 de la classificació, els bons em treuen un quart d’hora.

La primera transició es bastant caòtica, ja que en sortir ordenats per numero de dorsal, anem sortint en grups i tots tenim les bosses a molt aprop uns dels altres. Com sempre m’assec a terra a treure’m el traje, em poso les bambes i vaig a buscar la bici, que d’entrada no trobo! Surto de l’àrea de transició i en pujar a la bici m’adono que ja d’entrada he perdut l’ampolleta dels xutes. Primer contratemps!

Començo a pedalar sense estressar-me. En el tram de bici, que son unes 5 hores, cal anar bevent i sobretot cal menjar. És el moment de menjar. Començo a passar gent i som 3 o 4 que anem a un ritme semblant. Sense anar a roda, passant-nos constantment...segueixo fent, els deixo enrere, un jutge m’adverteix que "tienes que separarte más" i m'adono que el mantenir la distancia de 7 metres em serveix per controlar-me una mica i no córrer massa.

Passo per Canet i allà tinc els suporters incondicionals (Oriol, Judith i Gemma i algun afegit canetenc), que al tercer pas em sorprenen amb una pancarta! Vaig còmode, i no paro de passar gent. Pràcticament no m'adelanta ningú i segueixo tirant. La segona volta la faig una mica més lent que la primera i a la tercera, a la pujada de Sant Pol haig de posar el plat mitjà (la resta del recorregut es fa tot amb plat gran).

Faig els últims km mirant de relaxar les cames i finalment acabo el tram de bici amb un temps de 4h 49min 01sec, amb una mitja de 37,4km/h. Del tram de bici faig el parcial 57, a 20 minuts del Marcel...

Ara ve quan el maten

La transició de la bici a la cursa a peu la faig prou bé, en 3 minuts i això que em poso els mitjons compressius i m’intento posar una tirita al nas, que em cau abans de començar la marató! Començo a córrer i ja al primer km em trobo a la Gemma, l'Oriol i la Judit i el Ricard de Canet amb la dona i els dos nanos. Cada cop hi ha més gent que m’anima, lo qual resultarà fonamental.

Al km 2 ja començo a notar el flato i decideixo parar. No es una parada qualsevol. Fa estona (en realitat, li he donat voltes des de fa dies) que penso en pixar, però sobre la bici como que no. Així que decideixo parar per a mirar que em baixi el flato i aprofito per pixar. buff, quin descans! Però el flato no em baixa, així que vaig fent poc a poc. Poc a poc, pel flato, però sobretot perquè ja per començar tinc els quàdriceps carregats. Vaig passant km per sota els 5minuts i al km 10 trobo novament als meus animadors. Ara s'hi afegeixen els meus germans Jordi i Xavi i dues nebodes. Em pregunten que com vaig, i responc de manera franca: vaig moolt cansat.

Vaig pensant que estic esgotat tot just començar la marató, però segueixo fent. Torno a passar pel grup de supporters i ara també hi ha l'Albert. Els segons 10.000m els faig més còmode. No tinc flato i vaig millor. Però els quàdriceps cada vegada més carregats. Al km 14 trobo els meus pares i tiets i al km18 s’hi afegeixen uns amics del meu germà. Cada cop que passo per davant de la meva gent que m’anima se’m posa la pell de gallina. M’emociona veure el suport que tinc, i encara més ara que cada vegada vaig més justet.

Del km 20 al 30 començo a patir bastant. Estic a la tercera hora de marató, i quan la completi, encara me’n quedarà una altra. Vaig controlant els temps, i cada vegada vaig ralentint el ritme. Quan passo pel km28 ja hi ha pleno, amb el Fuster i les germanes i la mare de l'Oriol. Vaig molt concentrat en avançar i ara ja no tinc gaire humor ni forces per ser gaire simpàtic. A la tornada, al km31 si que faig el gest de dir "Em queda 1 volta, i plego"

Els últims 10.000m son durs, duríssims, agònics. Vaig corrent amb els quàdriceps com roques, cada pas fa mal i ara se’m comencen a carregar els bessons. Els avituallaments els passo caminant per relaxar les cames i per poder beure sense tirar-m’ho tot per sobre. Km36, últim gir a Santa Susanna. Pateixo molt però tinc clar que haig de continuar. Continuar endavant. L’únic que vull es poder parar, però abans haig d’acabar. Aquesta vegada al km38 ja nomes hi queden un dels meus germans i els meus pares. km40, el públic anima, i ajuda, però cada vegada vaig més aïllat de l’entorn, i només penso en avançar i acabar, en poder parar. Passo el km 41, això ja està, passo per sota la via del tren, corba a la dreta, corba a l’esquerra (i em creuo amb un company que ara comença a córrer!! no ho assimilo) i una altra corba...on és l’arribada? Torna a girar, passa per davant la carpa,, voreja la tanca metàl•lica...això no s’acaba mai i tinc les cames com botifarres!! Aquest darrer km se’m fa interminable, sobretot perquè corba rere corba no veig l’arribada...un altre gir i passo per sota el pas elevat. D’allà veig un arc groc i una altra corba on comença la catifa vermella. Només penso en acabar i busco l’arc de meta.

Vaig tan determinat a acabar, que no veig ni sento el grup de 15 o 20 amics que m’esperen a la recta d’arribada. De fet, un cop veig l’arc d’arribada, encara esprinto per acabar i tot i que passo pel costat de l'speaker, ni tan sols el veig. En aquests últims metres, per mi només existeix l’arc d’arribada i no veig res ni ningú més...

Finalment arribo a la meta i tot just tinc forces per aixecar els braços...

Un cop acabat me’n vaig directe al servei de massatge i ja en cosa de pocs minuts se’m fa bastant difícil el caminar o mourem gaire. i com deia abans, això em dura uns quants dies.

He completat la marató en 3h44min24sec (posició 185 de la cursa a peu).

Sumant tot plegat, he fet un temps de 9hores 48minuts i 22segons, amb lo cual he quedat el 95 de la classificació general (de 1832 inscrits) i el 18 del meu grup d’edat. Evidentment estic molt content, tot i el patiment. Content del resultat, però sobretot content que els entrenament i els sacrificis han valgut la pena. I molt content del suport rebut. Em quedo amb el mal sabor de boca de no haver sabut disfrutar de la recta d’arribada amb tos els que éreu allà. Simplement no en vaig ser conscient.

RESULTATS: http://www.challenge-barcelona.com/resultados/intro.php

FOTOS: http://www.marathon-photos.com/scripts/event_entry.py?event=Sports/GKDE/2009/Challenge%20Barcelona-Maresme&match=901

Diumenge passat al 33 van fer un reportatge de mitja hora sobre la cursa, i el van posar a la web, però ara ja no hi és. Algú te enxufe a la tele3?

I res, ara a buscar-ne un altre i a començar de nou!!

Gràcies a tots pel vostre suport i per les hores compartides

LA CONTRACRÒOOOOOOOOONICA!!!

2009-10-01T20:52:00.005+02:00

Després de la crònica dels que podrieeeeen haver estat els guanyadors de la volta arriba l’autèntica, la desitjada, i la megadetallada CONTRACRÒOOOOOOOOONICA!

Com cada estiu, i després d’haver-me tirat gairebé un mes i mig rascant-me tot el que seria la zona púbica en una quantitat inversament proporcional al temps dedicat a torturar-me sobre el seient antiprostàtic de la meva bici, arriba la Volta a la Cerdanya.
Aquest any, i per treure’m una mica de pressió, m’apunto amb el Lluís (Ròritx d’ara endavant) que se suposa que no està tan fort com la resta de bolets amb falera de podi. El Lluís, per situar-vos una mica, és el típic tio que fot ràbia doncs sense entrenar quasi està més fort que tu que surts 5 cops a la setmana. Això sí, és més maco que un Bimbo sin corteza (que això dins l’escala de macositat és bastant amunt).
Les parelles d’aquest any són Fuster-Mangue que estan més forts que el He-man i volen superar el 4t lloc de l’any passat, Germà-Massu els dos metxes curtes que s’enfronten per primer cop junts a una cursa de metxa llarga, i Jomateix-Ròritx que una mica tenim com a objectiu el sálvesequienpueda.
Amb el brifing les coses es comencen a posar al seu lloc. La primera etapa passa quasi tota per on, curiosament, tant els He-man com els MetxaCurta havien estat pedalant el diumenge anterior! Que carbons! Tindran algun infiltrat dins l’organització? Total, que el tram d’orientació se’l coneixen millor que jo una botiga de txutxes. A més, els He-man surten els primers per sorteig! En fin, que al final els més fluixets som els que no tenim ni putes de com fer el tram d’orientació (la qual cosa ens anirà de perles per justificar les dues hores i mitja que ens van treure el Mangue i el Sergi a la primera etapa).
Abans d’explicar la primera etapa deixeu-me que us narri, per aquells que desconegueu les entranyes d’una cursa d’aquest tipus, com acostuma a funcionar un sopar previ a un event com aquest.

La primera regla d’or i que no es pot trencar mai sota perill de mort del cuiner és que no falti fato. És igual si els macarrons han quedat una mica crus o si el vi és de garrafote del metadona. Això són detalls sense importància, l’únic important és que puguis repetir 33 vegades fins doblar la teva massa corporal. L’altra cosa que acostuma a passar és que com que la cursa comença molt d’hora tothom té pressa per anar a la piltra i llavors a la feinada que suposa haver-te de menjar 4 plats de pasta, dos petxugues de pollastre i el postre, hi has de sumar el fet d’haver-ho de fer a una velocitat rècord per poder anar a dormir a una hora prudent, i a més ser capaç d’adormir-te amb la panxa a punt de reventar. Total, com podeu veure els ciclistes som rucs per definció, paguem una pasta per tot això, al final del dia acabem trinxats, i a més ho expliquem als amics més contents que unes castanyueles! Si es que...

El dissabte ens llevem suuuuuper d’hora per afartar-nos un altre cop a l’esmorzar (tot el que us he dit pel sopar val per l’esmorzar també), però a l’hora de l’esmorzar els Bolets tenim un claríssim avantatge sobre la resta dels participants, i és que tenim a l’amic Germà a la mateixa habitació, i això vol dir que 1h30’ abans que s’hagin llevat la resta de corredors ell ja està dant pel cul que arribem tard.

Això es tradueix en que baixem a esmorzar que no hi ha ningú més i podem pillar totes les lonxes de formatge que vulguem sense que ningú ens miri malament.

De la 1ª etapa ja sabeu que les dos parelles amb aspiracions podiils la van clavar per tant us explicaré la història dels modestos que també és bonica perquè sí. El Ròritx i servidor, com ja us he dit, partiem amb el desavantatge de no tenir ni putes del tram d’orientació. Jo ja sabia que m’oriento pitjor que una brújula dels xinos però confiava a cegues en el meu company que a part d’enginyer inventa coses i fa submarinos i avions...1er error del dia! Només entrar al tram d’orientació comencem a baixar una trialera txunga perquè sí fins que arribem a un petit poble que en teoria no hi havia de ser. Mirem el mapa però per la zona no apareix cap poble, però com que estem convençuts que ho hem fet bé comencem a pujar per un senderó txunguíssim amb alegria i esperança. Seguim pujant, i seguim pujant –collons com dóna pel sac el nocaminet dels pebrots- i seguim pujant...fins que de sobte ens apareix per dalt una parella mixta més frescos que uns pimientos del piquillo que diu que han començat el tram d’orientació fa només 15 minuts (i nosaltres ja portem ben bé 1h!!!) i, sense ànims d’ofendre, no tenen pinta de tirar gaire...Amb lo qual se avecina una encigalada...I efectivament, aconseguim sortir del tram d’orientació en la posició 92 de 100!!!!! Horror!! Vestits de bolets i anem quasi penultíssims!!! A partir d’aquí comencem a pedalar tant fort com podem (que no és gaire però ja fa el fet) i anem remuntant posicions fins a arribar a meta els 32, 2h35’ més tard que el Mangue i el Fuster. Però no passa res, la vida és així, no sempre es pot guanyar (de fet, només que guanyéssim un cop ja n’hi hauria prou...)

Aquesta és la pinta que té una habitació de 9m2 si hi fots a 6 bolets durant dos dies

A la nit el Massu, com que se sentia sol perquè l’Ester estava moooolt lluny, va decidir fer-se moooooooolt amic del senyor Roca, tant amic que s’hi va passar toooota la nit parlant-hi cara a cara i fent-li regalets sense esperar res a canvi, però el senyor Roca és molt absorvent, i li va xuclar fins a l’últim bri d’energia que li quedava de manera que, a l’endemà, el nostre Johnny no es va veure capacitat per continuar pedalant. I cuento contado la volta a la Cerdanya se le ha acabado!

Amb això diumenge sortim només la parella dels He-man i el nou trio calavera doncs el Brother s’afegeix a la parella desorientada. L’etapa dels He-man ja sabeu com va acabar (Fuster, no compris més canvis als xinos perquè donen el pego però no aguanten) i a nosaltres ens va anar molt bé, sense contratemps remarcables. Només sortir ja vam començar a passar gent fins que ens vam situar entre el 10 i el 15, posició que ja no vam deixar fins al final. Paga la pena remarcar el desafortunat comentari del nouvingut bolet Ròritx que, més innocent que Monsenyor Escribà de Balaguer, quan anàvem 9ens a 10 km del final i amb un grup de 10 o 12 corredors trepitjant-nos els collons (ui! perdó, els talons) diu... Tampoc passa res si ens passen...Us ho podeu creure??? Ròritx tio! Un Bolet dient no passa res si ens passen...Els insults que li van caure del Germà i meus es van sentir des de Montserrat. Quin tio! Ara bé, em sembla que li va quedar clar!! I diu que no ho tornarà a dir mai més!!

En definitiva que ens ho vam passar molt bé. Vam fer una posició més que digna (sobretot tenint en compte el primer dia) i vam acabar més trinxats que un sofà d’ikea en un pis d’estudiants. Visca la volta a la Cerdanya!!!!! Visca!!!!!!

19-20/09/2009 XV VOLTA A LA CERDANYA - HISTÒRICA VICTÒRIA D'ETAPA!!

2009-09-22T14:32:00.022+02:00

Aquest any els bolets presentem 3 parelles a la clàssica Volta a la Cerdanya, aquest cop amb base a Castellar de N'Hug. Arribem divendres, habitualment tard, però un cop vist el tram d'orientació, el somriure se'ns escapa: En paraules del Fuster, "el podria fer amb els ulls tancats"...

Un cop al briefing, el sorteig per a decidir l'ordre de sortida ens depara una nova sorpresa: primers en sortir: dorsal 29, es a dir, el team cunyaos! Un cop acabem, som els últims en recollir, els últims en arribar a l'alberg, últims en començar i acabar de sopar...bàsicament, tothom dorm i encara estem entre polvos, frontals, pastilles i vaselines!!!

PRIMERA ETAPA
Dissabte al matí, 6h00, negre nit, fred però sense passar-se. Ens donen la sortida i comencem a pedalar. A uns 300m de sortir, miro enrere i a certa distancia veig el llum d'un frontal. Això va ser tot.

Vaig mirant de seguir el roadbook, tot i que, entre la foscor i la boira (que mes endavant descobreixo es una boirina local a les meves ulleres), i sobretot, vist que el Sergi ja sap on va, anem tirant, mirant de no caure. La pista resulta ser benèvola, sense massa forats ni reguerots. Els corriols, humits i amb pedra fan que pugem i baixem de la bici constantment...i en poc mes de mitja hora ens plantem al primer control, on comença el tram d'orientació, on per primer cop del dia, se sorprenen de veure boletaires al capdavant...

Això de fer el tram d'orientació completament de nit es bastant bèstia. Sort que feia nit estrellada i ens vam poder guiar per les estrelles...o més ben dit, l'estrella va ser el Fuster que ens va orientar a la perfecció, ni un error, ni un dubte!!

Sortim de la orientació, i seguim fent, a bon ritme. Puc seguir el roadbook a les pujades, pero al ritme que anem costa més a les baixades. Passem l'esmorzar, seguim primers i hem de donar explicacions a cada control!. La pujada a Ardericó la fem molt bé, ràpid, sembla que patim més de les mans a les baixades amb tanta pedra que no pujant!

Arribem al dinar, i en els darrers metres de pujada el Pere em pregunta: "ja aguantarà el Sergi?" I li dic: "I tant!". Al Pere no li queda més remei que començar a creure en els bolets... (de fet, amb 2 quartes posicions consecutives, tampoc hauria de ser tan estrany, no??). Ens diu que els segons venen a 10 minuts...

Seguim fent, bé, forts però sense passar-nos, arribem al control 4, on el Joan Rovira resulta ser la única persona de la organització que sap fer anar la pistoleta de lectura de dorsals... Seguim primers i continuem cap a La Pobla de Lillet, enfilem el corriol, pujada de pedra, baixada "molt tècnica" i sortim al Museu del Ciment, on hi ha d'haver el Control 5...En comptes del control 5, ens trobem uns "domingueros", amb la taula i les cadires, el parasol i els barrets, que confonc per pescadors fent la migdiada, i evidentment, passo de llarg, fins que el Pere, que ve darrera ens fot un crit que desperta als pescadors, que resulten ser el control 5 i que encara se'm queixen dient-me que "i què vols que pesqui???"

Enfin, sortim del Museu i enfilem la pujada final, 8km de carretera i 600m de desnivell per arribar a la meta. El team "cunyaos-bolets" ha practicat força la carretera aquest any, i agafem un bon ritme. Al tram final, al Sergi li comença a agafar la fluixera, però tenim clar que hem d'arribar a meta primers, i apretem les dents i alguna cosa més...

El Sergi respon bé als estimuls (crits) i ànims, xutes i platans que li enxufo. Fins i tot cantem una sardana! Finalment arribem a meta en 7h34min30segons on ens esperen les fans del bolets, estem cansats però molt contents.

Una vegada surten les classificacions es confirma que HEM GUANYAT LA PRIMERA ETAPA, amb més de 17minuts d'avantatge sobre els segons, APOTEÒSIC!!! Pensavem que haviem clavat la orientació i que com que no teniem "gent molestant davant" hauriem tret una bona diferencia...pero vistes les classificacions, hi ha bastantes parelles que ho han fet millor, i en especial la parella nº2 (Germà i Joan) que han sigut els més rapids i ens han tret 6 minuts!)

Les altres dues parelles boletaires han tingut sort diversa: (resum breu, esperem les cròniques respectives) El Germà i el Joan, els més ràpids a la orientació, i han arribat a posar-se segons en l'etapa!! Finalment han entrat 7ens, a 53minuts dels primers. L'Albert i el Lluís han desclavat la orientació, i han anat a fer turisme a Gombrèn, de manera que han perdut hores, i han passat el primer control en la posició 90!. Acaben en la posició 32, desprès dúna remuntada espectacular!

http://www.probike.es/club/activitats/any_2009/volta_cerdanya_09/classificacions.html

SEGONA ETAPA

La segona etapa es presenta més asequible i rodadora, però amb l'infernal Coll de Pal, de 18 km i 1500m de desnivell entre els km 35 i 53...

La primera baixa dels bolets es el Joan, que ha caigut víctima de la cagalera, de manera que el Germà opta per sortir amb el Lluís i l'Albert. De fet, tots tres una mica despistats, una mica més i no surten quan el Pere els crida.

Els cunyaos sortim els últims i ja son les 7h44 quan ens donen la sortida, de dia. Comencem la pujada, agafem la pista vermella, comencem a baixar i al km 3, darrera sento un moviment poc delicat de cadena, catacroc! i un "merda!!". M'espero a que aparegui el Fuster però no ve. Un minut i no ve, i finalment apareix, caminant i proclama una frase solemne: "S'ha acabat". Ha rebentat la pota de canvi i excepte el pinyó fix, no hi ha manera. Ok, no passa res, tornem i ja està... Després d'uns minuts considerant les opcions, decidim que jo continuaré, també en paraules del Fuster: "tu continua, que has d'entrenar!". Així que l'aventura dels cunyaos a la Volta a la Cerdanya acaba aquí. El Sergi que se'n torna a peu cap a Castellar i jo que tiro endavant.

A pocs metres d'on estavem parats em passo un trencant i faig 2km de mes baixant i despres enrere, pujant. A la Farga, on hi ha l'Ermita, apasreix el pere amb el cotxe i eines per mirar d'arreclar el problema del Sergi (que ja torna)...remenem la caixa d'eines uns minuts buscant un canvi o una rodeta, pero no en porta!, així que desistim de retrocedir i anar a buscar-lo.

Jo segueixo i arribo al Museu on comença la primera pujada i vaig amb la idea d'atrapar els altres 3 bolets, que havien 10 minuts abans i que a hores d'ara ja me'n deuen portar 20 d'avantatge...

Total, que començo a pujar a sac, pero no passo gairebé a ningú. En la primera pujada fins al Control 1 només adelanto a 7 ciclistes, poc moralitzador! Continuo tirant i a la primera baixada ja començo a trobar i adelantar més gent, ben be 50. Comença la pujada al segon coll i aquí si comença l'espectacle i avanço gent de 10 en 10, pim pam i finalment, quan arribo al Control 2 atrapo els bolets. M'ha costat 1h i50 minuts de trobar-los!

Aquí comença la teca de veritat, el Coll de Pal i fem els primers km junts. Al km 3 o 4 decideixo tirar endavant, i segueixo pujant. Una mica més amunt passo a l'"homosexual" i a l'oriol de probike i quan arribo al Control 3 (dinar) hi trobo al "Lluís Llach", petat. Segueixo amunt, els passo i ja en els últims kms de pujada atrapo 2 parelles més, que avanço a la Molina després de liarme una mica a les pistes.

Control 4 a la Molina, pujada al Coll de la Creueta on deixo enrera una altra parella (crec que son els que van quedar segons) i un cop arribo a dalt, enlloc d'intentar fer el tram d'orientació, prefereixo no arriscar-me i ben abrigat, baixo per carretera, per entrar en meta amb un temps de 5h 05minuts només per darrera dels tribikes que han guanyat l'etapa i la classificació general.

Tot plegat, podriem dir que ha estat la volta a la cerdanya de consolidació dels bolets. Encara millor, les equipacions han causat furor, especialment això d'anar un dia de blanc i un dia de negre!!!

El trio boletaire entra a meta en una destacada posició 10 de la segona etapa amb un temps de 6 hores, que fa que la única parella de bolets que ha acabat la Volta dins la classificació, ho faci en un molt digne posició 19.

6/09/2009 Ironman 70.3 Monaco

2009-09-09T17:03:00.000+02:00

Una vegada més, em planto al mig Ironman de Mónaco.

El ritual comença a les 4h30: esmorzar, café i conduir des del camping a Villenueve Loubet fins a Mónaco, esperant que l’unic lloc on semilegalment es pot aparcar estigui ja obert a aquestes hores de la matinada. Tot queda en res i a les 6h ja soc al bike park enganxant les barretes a la bici i comprovant que tot està en ordre. M’enfundo al traje i a escalfar una miqueta.

A les 6h55 ja estem tots els 1300 a la platja esperant que un tal Albert que viu allà ens doni la sortida. La sortida és espectacular, i tot i que tinc la intenció de buscar el costat més tranquil, l’esperit boletaire fa que acabi sortint pel costat ràpid i passant totes les boies per la part de dins, de carreres!

Malgrat tot els 1900m de natació son prou tranquils, vaig fent sense atabalar-me, seguint el de davant i notant-me una mica cansat de braços, però suposo que ja és això!

Surto de l’aigua en 33min37” (1min40” menys que l’any passat), i segurament bastant menys cansat. Transició, també millor que el 2008 (1min) i comença el tram de bici, que ja me’l conec, 90 km amb 3 ports, 1500m de desnivell i un primer descens bastant criminal.

El primer port comença gairebé al km 0, i així com l’any passat recordo començar a passar gent des del principi, aquest any tinc la sensació que em passa molta gent. Però no m’esvero i vaig fent, agafant un ritmillo i pim pam. Al primer descens faig algun recte sense importància i ja al segon començo a passar més gent. Un tros de pla i arriba el darrer port, del km 66 al 76. Poso un ritme, m’aixeco de la bici i comença el festival. Vaig passar-ne uns 50 o 60 i a l’última baixada cap a Montecarlo encara vaig seguir passat gent, per acabar els 90km en 2h49min48” (25” millor que l’any passat).

Segona transició i comença la mitja marató, on cal pujar 5 vegades la rampa brutal del casino, d’uns 900m de llargada i no se quin % però que fa moooolta pujada. Total, que començo a córrer i em trobo molt be, vaig tirant i passo el segon km en menys de 8min, es a dir, a un ritme que no aguanto ni de conya. Llavors ve la primera pujada a la rampa mortal, i els últims 300m se m’atravessen en forma de flato. Un flato també mortal, que fa que m’hagi de parar i només puc continuar caminant, amb molt de dolor. Camino uns 3 o 4 minuts i quan puc, començo a trotar, molt lentament. Segueixo fent poc a poc i em va baixant el dolor, de manera que vaig augmentant el ritme, fins que quan porto 45minuts corrent em torno a trobar bé (he trigat mitja hora a recuperar-me) i ja porto un bon ritme de cursa que em permet anar recuperant posicions de la molta gent que m’ha passat mentre caminava i anava xino xano. Total, que faig els segons 10km de la mitja marató a molt bon ritme i finalment l’acabo en 1h32min26”, que son ni más ni menos que 10 minuts menys que el que vaig trigar l’any passat (no m’acaba de quadrar!).

Resultat final, acabo el 121 de la general, el 24 de la meva categoria, en 5hores 3minuts i 6segons (13minuts i 37 segons menys que l’any passat -5h16min43) i a més, aquest any en acabar no he tingut cagalera!!

Ja queda menys per l’Ironman de veritat...

30/08/2009 Cursa Carretera Ripoll "Terra de Comtes" – En Mr Bean fent carretera

2009-09-09T12:05:00.003+02:00

3 setmanes abans de la Volta a la Cerdanya, el “team cunyaos” es presenta a la cursa de carretera de Ripoll. Son 112km sortint de Ripoll, pujant a Planoles, d’allà a Tosses i La Molina, baixant a Urtx, pujant la collada i tornant a baixar fins a Ripoll.

Comencen a les 8h i 20, amb una impuntualitat digne de la organització de la cursa, caòtica com poques (de fet, encara no sabem com vam quedar, ni els de la organització tampoc, es clar!). Sortida neutralitzada fins a Ribes i allà comencen els pals. D’entrada el Fuster treu l’instint boletaire i es posa a tirar com un animal, però aviat queda clar que cal anar a ritme. Anem junts, a un bon ritme, passant gent, fent accelerades i atrapant els de davant i així passem Planés (o algo així) on hi ha un petit tram de baixada sense més importància si no fos perquè a la primera curva em passa un, em talla em descontrola, clavo els frens, derrapo de darrera cual Valentino, faig un caballito invertido amb 3 rebots a terra per acabar sortint de la carretera enfilant-me a un talús i amb la coberta fora de lloc. O sigui, no ha passat res, però començant la maniobra a 45km/h, em podia haver fet bastant de mal...

Parem i arreglem els danys. Decidim que el Fuster vagi tirant, que ara ve pujada de la bona i jo em quedo acabant de reparar la bici, que m’acaba costant mes del previst. Continuo i mentre miro si està tot be a la bici, a la següent curva torno a sortir-me de la carretera...en fin! Començo a tirar i passar gent i a buscar el Fuster. Aquesta es la pujada de Tosses, que te unes rampes bastant distretes, sobretot just desprès de creuar la via del tren, que passo amb les barreres baixades! Arribo a dalt, havent passat 30 o 40 ciclistes on m’espera el Fuster a l’avituallament. Tirem i baixem a Urtx, on comença la pujada de la collada. Me les apanyo per fer caure el bidonet on porto els xutes (tàctica brufau), amb lo qual haig de parar i tornar enrere....I comencem a tirar, cada vegada més forts, i passem gent, i més gent...alguns es posen a roda, però acaben caient, pugem cada vegada més ràpid, de manera que arribem al cim de la collada i hem pujat a una mitja de 30km/h!!

La baixada la fem a bon ritme, fent relleus amb un que hem atrapat just al cim i un cop a Ribes els relleus passen a ser d’un ritme brutal, anem tota l’estona a 47-50km/h...Arribem a Ripoll, curva a l’esquerra., curva a la dreta i només queda una última curva a la dreta on hi ha dos policies que no la indiquen...total, que el Fuster que ja se la sap, fa la curva i jo que no, vaig recte....derrape estil dirt-track, creuada antològica i no arrollo al Futer per cosa de milímetres....50m i arribem a meta. Encara que sembli mentida, no m’he fet mal enlloc!!!

Tot plegat 113km, en 3h52, mitja pedalada de 30km/h i 1810m de desnivell...l’entreno de diumenge

(no hi ha fotos)

8è Triatlo de Muntanya Malgrat de Mar

2009-07-26T22:54:00.004+02:00

Sortida familiar a Malgrat a passar el dia i a competir una mica. Amb en Martí i la Sílvia matinant de valent per donar-me suport i encoratjar-me de valent.
L'any passat ja la vaig fer i em va agradar força i el millor de tot és que és molt ràpida i en una horeta ja estic a meta, aspecte que cal agrair tenint en compte l'estat de forma actual.
Tot i ser curta, els 500 mts de nedar els he patit com mai, sobre tot els darrers 100 que me'ls he passat nedant entre dos pavos que s'anaven alternant a l'hora de fotrem mastegots a dreta i esquerra.
He sortit de l'aigua marejat del tot i amb dificultats per caminar recte.
Un cop a la bici de seguida m'he recuperat i he començat a apretar de valent, nomès tenia 12 km per recuperar alguna posició. 6 km de pujada i 6 km de baixada per arribar a meta per a fer la transició i acabar amb 4km totalment plans.
I amb aquesta darrera cursa començo les vacancetes merescudes i ja no tornaré a competir fins la Volta a la Cerdanya, on de ben segur els BBC farem un paper espatarrant!!!!
Apa doncs, bones vacances a tots i a descansar les cames.
Desfilant cap a la sortida.

Agafant posicions.

Arribant a meta.

Finalment: posició 40 de 396 finalitzats amb un temps de 57'52"

La estética me pierde

2009-07-14T08:31:00.004+02:00

Fa un temps, a un madrilenyu li van preguntar que li semblava el tramvia de Barcelona i va contestar: No si bonito es lo que pasa es que a los catalanes la estética les pierde...

Doncs jo com a bon català i, per tant, persona a qui la estética le pierde, he trobat a través del twitter les sabates que porta el Cadel Evans al Tour. No em direu que no siguin molones!!! Com que el paio és australià s'ha fet pintar uns cangurillus i unes banderetes la mar de pintones!!

Per cert, es força divertit això del twitter perquè et permet seguir el tour a través dels missatgets que envien gent com l'Armstrong, el Cadel Evans, Sastre, Schleck... En fi, força recomenable.

Pos ala, a seguir pedalant que ja falta menys, no sé ben bé per a què però segur que falta menys!

Disseny maillots nous

2009-07-05T23:31:00.006+02:00

Hei Xavalins!!!
He estat currant una mica en el disseny dels maillots i això és el que ha sortit...Ja direu el que!

Pedals De Foc

2009-07-03T18:55:00.008+02:00

Que la vida és dura ja se sap. Que la Pedals de foc és llarga també.

Divendres vam pujar amb el Xavi i el Raimon cap a les muntanyes araneses per córrer, un any més, la Pedalsdefocnonstop (ho poso així tot seguit perquè us feu una idea de lo llarga que és la cursa). Pillem el meu cotxe i pacamunt s’ha dit que ens esperen a dinar al mateix lloc de sempre, a la bella localitat de Tornabous. Avui, com que m’he llevat original decideixo demanar-me un plat de pasta per dinar. Innovate or die! Com a anècdota del viatge val a dir que el Rayon i jo, per allò de sobrehidratar-nos, no parem de beure durant tot el camí de manera que quan creuem el tunel de viella estem tan apurats com el ninot de mitxelí al campionat del món de dardos (Diuen que el dia abans de la cursa has de beure fins a pixar transparent, vamos, que fins i tot van venir ocellets a beure de mi!).
Arribem al briefing i, com sempre, tenim la sensació que aquest any està ple de màquines. Es curiós, perquè en aquest tipus d’events tothom va amb pantalons curts i ben depiladet, una mica com per presentar credencials aviam qui té els bessons més grossos i més fibrats. Collons! Un any que arribo finet i sembla que s’han decidit a venir totes les màquines de les contrades veïnes.
Anem a l’hotel que aquest any és un 4* de luju i baixem a sopar. Em faig el xulo i em trinco un altre plat de pasta. El Raimon fa com sempre, es menja 24 plats ell sol per amortitzar el preu de la inscripció. I res més, a la piltra que demà hem de matinar.
L’endemà com que no ve el Brothel ens llevem a l’hora que toca (no 28 hores abans) i baixem a esmorzar....un altre plat de pasta! Aquest però si que té vestigis d’heroicitat doncs són macarrons sense ni tan sols un raig d’oli!!!! Socorroooooo!!! Cada forquillada és com una tortura però no passa res perquè ens encanta anar en bici...

I poc a poc ens anem apropant a l’hora H. Pillem les bicis i anem a la sortida. Són les 4h45’ i tot sembla en perfectes condicions. No fa massa fred i jo he dormit bastant bé, però de camí a corralines...Patatxof! SE’M CAU LA BIELA A TERRA!!!! Ho haveu vist?????? Que faig? Queden 5 minuts per sortir i tinc la bici desmuntada!!!! Haaaarl! Després de renegar una estona i recordar-me dels amics del taller (no poso el nom per no ferir sensibilitats) ve en Rayon McGuiver i m’ho arregla amb una aparent senzillesa digna d’un gentleman. Menys mal! Amb tot això arribem a la sortida amb el temps just i PUM! Pistoletatzo de sortida!
Sortim a bastant bon ritme però sense tornar-nos bojos com altres anys de manera que anem fent i arribem al túnel amb un grupet de Dènia que ens porta a bastant bon ritme sense apurar. Quan portem ja una estoneta pedalant em giro i veig que ja no segueix ningú per darrere, és com si el túnel fos un forat negre que s’ha empassat a la resta de corredors. Sortim del túnel quasi de dia amb molt bones sensacions.
El primers colls passen molt bé, el Xavi ens diu que té són però el Raimon i jo pugem a ritmillu però sense estressar-nos més de l’estrictament necessari fins que arribem al km 77. I just quan atrapem un grupet (on hi ha la SuperNúria i algun altre alpcrossiano) que pugen a molt bon ritme trenco la cadena i ala! Se’ns escapa la roda bona i tot i que anem prou ràpid a reparar la cadena ja no els tornem a veure més. Coronem el port i miro el temps que portem (El dia abans de la cursa l’Epic em dóna les referències de temps a cada port per fer 14h30) i al tercer port ja anem 35’ tard. Però no passa res! Tornem a recuperar el ritmillu alegre que portàvem i arribem a les Esglésies on aquest any hi ha la primera variació del recorregut. Es tracta d’una pujada per pista (enlloc de l’asfalt d’altres anys) que es va complicant fins que arribem a una espècie de prat herbós sense camí marcat i on cadascú tira una mica per on vol. Per sort aconsegueixo veure a dalt de tot al grupet que ens havia deixat al trencar la cadena i seguim els seus passos. El camí es tan maco com puta doncs s’ha de fer tot a peu fins que coronem i arribem patejant al coll d’Oli.
La trialera de baixada, com sempre, el Rayon la fa aixecant roda i jo corrent a peu, però quan ja n’estem sortint, i en l’últim repetxó ja de sortida, va i en Rayon raja la coberta amb una pedra tonta. Cagunlou! Les mecàniques no ens estan respectant! (frase de professional que s’ha d’introduir en qualsevol crònica de bé...). Estem uns 10 minutillus intentant treure la vàlvula de la llanta per poder ficar-hi una càmara però la cabrona és resisteix. Provem amb mètodes Fuster (picant amb una pedra) però no és el mateix sense ell.

No es poden comprar rodes al mercadillo...

Quan veiem que la cosa va per llarg en Rayon ens diu que marxem, que ja s’espavilarà, i jo, qual Judes en temps de rebaixes, decideixo tirar pensant que el Xavi també vindrà. Total que al cap de 5 minuts arribo al control del dinar a Torre de Cabdella i el Xavi que no apareix. Engulleixo un plat de macarrons (també sense salsa), i com que veig que el Xavi encara no treu el nas decideixo començar la pujada al Triador (després resultarà que el Xavi, que és un tros de pa amb anous, es va quedar amb en Ray per reparar la roda) amb una calor de por i amb més por que un pijo a la mina pel fet d’haver de fer 100 km solet mirant el roadbook (recordem que un servidor s’orienta pitjor que un sèpia en un garatge). Anyhow començo a pujar sol sense ningú per davant ni per darrere, vaig al meu ritme intentant no passar-me gaire de pulsacions fins que aconsegueixo atrapar a un pàjaro que em diu que la setmana passada va fer 6h40’ a la Quebranta i que va fos! Yes we ken em dic a mi mateix i li foto el pal, i al cap de dos revolts ja no el veig. Segueixo pujant sense veure a ningú més i quan ja estic coronant m’apareix un dels de Dènia per darrere pujant com una moto i m’acaba passant, però a dalt de tot es para a esperar als col.legues i jo tiro i ja no els torno a veure més.
Durant els vint-i-pocs kms porculeros de falso llano que venen després del Triador aconsegueixo enllaçar amb un grupet de 3 que em vindrà molt bé per fer el tros de Son del Pi on sé que em puc perdre amb bastanta facilitat. He de fer un esforç important per no perdre’ls baixant a Espot i fins que arribem a Alòs d’Isil serà sempre la mateixa història, jo apreto a les pujades i ells em passen a les baixades, fins que arribem al control d’Alòs d’Isil. Allà conscient que un cop coronem a Beret no els podré seguir decideixo atacar des del mateix control i començo a tirar a ritmo infierno i quan miro el comptaquilòmetres veig que estic pujant a 22km/h !!!!! Va ser el moment més emotiu de la cursa doncs sabia que anava entre els 20 primers i em van començar a venir al cap les paraules que, tot just fa un any, em va dir aquella metgessa idiota que no podria tornar a anar en bici arran de l’accident. Total que anava pujant a tota castanya amb els ulls mig plorosos i amb un subidon intern considerable.
Al control de Montgarri pillo a tres pàjaros més amb qui finalment vam acabar arribant a Viella en 14h51’ i 14a posició, amb l’objectiu de baixar de les 15 hores superat (tenint en compte que el recorregut era més dur), i amb la sensació també que la majoria de maquinilles que havia vist el dia abans encara no havien arribat! Que no estamos tan mal!!!
Collons! Vaia totxaco de crònica m’ha sortit, ara que amb lo llarga que és la cursa ja deu ser això...Ara a per la Volta a la Cerdanya!!
PS: El Xavi i el Rayon arriben amb 16h i pico junt amb el Boronat
Els tres jinetes de la pocaleche

Triatlo Muntanya de Balaguer

2009-06-27T12:58:00.006+02:00

Segon cap de setmana consecutiu que en Ricard i jo participem en un Triatló.
En Ricard per no perdre la costum des d'un bon inici es posa al capdavant, sortint de l'aigua en 12 posició, esta fet tot un tauró.
Jo no aconsegueixo veure'l fins a mig recorregut del tram de BTT, quan en el tram espectacle de la cursa el vec de lluny.
Quan arribem a la darrera transició aconsegueixo situar-me darrera d'ell a molts pocs metres però quan arribem a les escales de l'esglèsia de Balaguer el tauró les puja corrents gairebé totes i jo evidentment no puc seguir el seu ritme i es torna a escapar, finalment entrem a meta en 18 posició i 20 posició amb menys d'un minut de diferència.
Cal destacar d'aquesta triatló el tram de BTT que es realment espectacular per la seva tècnica i per la seva rapidessa, i com no els més de 250 esglaons que cal pujar per superar la cursa a peu.
Per cert hem estat altre cop fregant el podi per categories, en Ricard 4t de la seva categoria(30-34 anys) i jo 5è (35-40).....aviat esperem pujar en algun calaix.
I com sempre donar les gràcies a la dona i a en Martí per acompanyar-me en els meus somnis!!!!

Sortint de l'aigua marejat i sense veure-hi.

Patint amb la BTT!!

Darrera transició d'en Ricard.

Arribant a meta amb en Martí!!!

Més fotos i classificació a http://www.pedala.cat/

14/06/2009 TRIATHLON TRAIL LES MEDES - MONTGRÍ - O com amortitzar els 40€ de la inscripció!

2009-06-17T08:06:00.022+02:00

Per primera vegada ens presentavem dos boletaires a un triatló, d'una banda el Germà, centrat en les duatlons i un maquinilla en distàncies curtes, i per altre banda un menda, més tirat a les llargues distàncies.

La prova es presentava durilla, sobretot pel recorregut a peu i per la calor. La organització, ja des del començament, o millor, des del dia anterior, no semblava estar a l'altura... Nomes recordarvos que enlloc de ser un triatló normal amb les seves transicions, en aquest cas, es donava la sortida a cadascuna de les tres proves de forma independent, de manera que es podia participar a una, dues o les tres proves. I encara millor, el box era el cotxe!

Natació: Ens van portar amb la barqueta dels submarinistes fins a les Illes Medes i allà ens van deixar anar per a mirar de tornar. Curiós això de veure l'aigua clara i fins i tot peixos (després de nedar a les aigues del llac de la Casa de Campo). Dels 169 participans, el Germà va entrar el 51 (27min13) i jo el 38 en 26min27, lo cual fa suposar que enlloc dels 1720m que ens deien, en realitat la distancia era menys.

Vam tenir mes de mitja hora per prepararnos per la bici, i com a bons bolets, vam decidir sortir a primera fila i al mig! El Germà estrenava la seva nova Scoott Scale 10, amb pintura de kevlar antifang! La cursa de bici, de 30 km no va tenir massa història: els primers 2km neutralitzats, fins arribar a un rampot on van començar els pals. Ens passen uns 30 o 40 i els bolets seguim junts, anar fent. acabem la primera pujada i ve un tram planet, molt ràpid, d'anar a roda, cansarte molt i no recuperar gaire posicions. Segona pujada i el Germá i jo, seguim junts i anar avançant posicions, pim pam, anar recuperant. Més pla i intentem enganxar el grup que portem davant, anem seguint fins que arribem a un camí impracticable, pla o baixada pero que s'ha de fer a peu, i més a peu i anem a petar a unes escales! baixem a peu i arribem a l'Estartit...pel costat oposat d'on haviem d'arribar! Total, que amb el grup anem tirant fins a meta, on cal desmuntar de la bici a la última curva i entrar a peu...entrem corrent a l'sprint, jo primer i el Germà tercer! pero clar, ens hem equivocat i hem retallat una part de circuit (al final descobrim que una part del circuit de bici i de cursa a peu es comú i que ens hem liat quan se separen, de manera que hem tirat pel circuit de a pié). Tot plegat no ens desqualifiquen, pero ens posen 10 minuts de penalització, que no sabem si es molt o poc. Finalment, hem quedat el Germà el 13 (1h15min20) i jo el 10 (1h15min17).

Tot i el dia mig tapadot, ara comença a fer més calor, i estem parats ben bé 45 minuts. Fa una mandra considerable posar-se a correr. Sortim i ja ben al començament, un rampot descomunal que acaba en escales (les que erroniament hem baixat amb la bici) i seguim per uns camins estrets i dolentissims, amb molta pedra solta, pedra afilada que es clava a les soles. Puja i puja i puja, moltes estones a peu perque no es pot correr, amb uns paisatges molt guapos que no podem mirar perquè hem de mirar on posem els peus...puja pel dret, baixa a lo bestia, caleta i tornem-hi...i altre cop, anem junts i recuperant posicions. la suada es considerable, i el primer avituallament no el trobem fins als 50 minuts de correr. Seguim fent, junts, puja que puja, i a troços amb trams mes rodadors on em costa seguir al Germà i les seves cames llargues...La traca final es la pujada a les antenes de l'estartit (pels qui ho coneixeu, es el penyasegat que hi ha sobre l'Estartit), baixada a lo bestia, on em clavo un roc a la espinilla, em trenco la ungla del dit gros del peu i estic molt a punt de volar...fins que sortim ja a carrer asfaltat, a uns 2km de meta i el Germà m'ha agafat uns 20 o 30 metres d'avantatge. Tirem i tirem fins que arribem al pla on consegueixo atrapar-lo a un bon ritme i fins i tot el despenjo una mica just abans d'entrar a meta, on entrem el 24 i el 25 en 1h31min37 i 1h31min45.

Tot plegat, acabem rebentats pero molt contents. El Germà queda molt satisfet dels 14 Powerbars que s'endú de record (que he pagat 40e d'inscripció, eh!!) més els iogurts i no se què més!

I moltes gràcies a la Gemma per fer de coordinadora logistica, ama de llaves, animadora i fotògrafa

Resultat final:

Ricard: 9è de la general amb 3h13min21

Germà: 10è de la general amb 3h14min18

Conclusió: Necessitem un altre tri-boletaire (home o dona) per completar un equip de tres, que segur que hauriem fet podi!!!

http://triatlotraillesmedesmontgri.blogspot.com/

MENU DE DIUMENGE

2009-06-15T14:41:00.002+02:00

Aquest Diumenge ha estat, si més no diferent.

Com en ocasions anteriors hem anat al restaurant de sempre... si si, aquell on només es serveixen km, desnivell, i de tant en tant alguna beguda isotònica.

Al començament he pensat que el meu menu no presentava cap innovació, doncs de seguida m'han servit un pal del Fuster pujant a St.Miquel del Fai (Cabeza tractora) acompanyat amb una menestra de "llallos" que em deixaven enrera.

Entre l'aperitiu i el primer plat hi ha hagut moments màgics que quedaran a la memòria gravats, doncs he vist rodar en paral·lel al ULISES VS FUSTER, un duel magnific... Molts us preguntareu qui és l'Ulises... jo també de fet.... el que si que us puc dir és com és:
- Un home formidablement fort, sortit del fons del mar, que ha canviat el trident per una bici de carretera i una camisa de quadres per a poder fer Les Rutes del Montseny.... diuen que ho fa cada any... però no hem aconseguit proves visuals (fotos)!!!

De primer m'han portat la frase malaida del Sergi, que venia a dir...."Més val que no perdem aquest grup ara o ho passarem malament", un plat de digestió pesada que no baixa ni amb aiguardent i que consisteix en... el Fuster es posa al davant i la resta de mortals (un pelotón de 50 pel cap baix) el seguim treient la llengua.... aquesta és la seva manera d'entendre "Més val que no perdem aquest grup".

El segon ha estat l'habitual... però amb alguna grata sopresa, doncs l'acompanyament aquest cop era més gustos. La pujada a Collformic, gentilesa d'Escapades Corrales, m'ha deixat embafat; Si no fos perquè la cabeza tractora ha mostrat simptomes de debilitat (l'he acabat atrapant abans de coronar) crec que hauria estat força indigest.

Quan ja pensava que començava a estar fart d'aquest restaurant i de que sempre em servissin el mateix menu podrit mentre els altres només menjaven caviar va i ens porten els postres. Primer he pensat que s'havien equivocat, doncs a mi em van portar coulant de xocolata (em vaig trobar bé pujant al Turó, dosificant i a ritme constant) i al Raimon i al Sergi no...
Crec que no ho havia demanat, però al Raimon li van portar un plat de rampes d'isquios combinat amb rampes de quadríceps i a voltes de bessons; M'havia deixat enrere, però el vaig passar quan estava aturat tot apajarat.
Al Sergi en canvi, crec que no li van portar res de res. Quan dic res, vull dir res, doncs diu que va patir força pujant.

Jo,gloriós perquè per fi em tractaven bé, em vaig demanar un xarrup de "Faig de cabeza tractora i porto a roda als companys a la meta".

Allò que va començar com un menu rancit per mi, es va convertir en algo digne del Bulli. Per altres, en canvi, els entrants de caviar van passar a ser postres del McDonals.

Total, que malgrat el mal resultat de la cursa vaig acabar content, perquè per primera vegada, no vaig ser el que més va patir en una cursa.

PD. Donat l'estat fisic dels bolets (veure el Raimon baixant del cotxe cridant de dolor per les rampes que tenia) només puc dir... SORT QUE NO FAN LA PEDALS!!!....O si? potser que el Raimon la fagi?... jejeje

PD. Perdoneu la broma i no us sentiu ofesos...no és la intenció...

PD. He pensat que podem muntar una excursió de 2 dies al Pic de l'Infern a finals d'Agost, bolets i trufes (dones dels bolets), dormint en un refugi de muntanya. Mireu per internet que ús sembla... jo hio he anat 4 cops i, tot i que és dur, és molt bonic. Si algú no vol caminar tant, pot tornar del refugi sense fer el cim.

video

2009-06-12T12:08:00.001+02:00

Nens, us passo el link d'un video d'un nano que diu que voldria poder ser un dels bolets. No pedala massa, pero fa alguna coseta que te la seva gràcia.

http://freecaster.tv/mtb/1007689/danny-macaskill-april-2009

Duatló Diable de Martorell

2009-06-11T23:50:00.003+02:00

Diumenge passat em vaig tornar a retrobar amb les duatlons de muntanya. Les sensacions van ser fantàstiques, llàstima que al darrer km es va escapar la possibilitat de fer podi en la meva categoria, quedant finalment 10è de la general i 4t de la categoria.
El recorregut de BTT va ser super tècnic, reseguint tot de corriols al voltant de Martorell i descobrint una zona molt maca per anar amb BTT.

I diumenge cap a l'Estartit a fer el primer Triatló de l'any que promet ser dur de collons,, ja t'ho diré demà.... i desprès cap a Balaguer.

Inici de la primera transició, tot just agafant la bici d'en Fuster, ja que la meva encara l'estic esperant.

Col.lecció tardor-hivern-primavera-estiu 2009-2010

2009-06-11T15:03:00.008+02:00

Molt bé. Com que molts de vosaltres heu expressat queixes respecte a la foscor genèrica de la indumentària boletil he fet quatre esboços amb quatre propostes del que podrien ser els nous colors de la propera temporada. A mi els que més em molen són el blanc, el gris, i el marró bicolor. Si algú té alguna proposta coloril que ho digui i potser li faré cas...

CAMI DELS BONS HOMES

2009-06-09T23:12:00.016+02:00

Dimarts tarda plego de la feina, i amb un vist i no vist ens plantem amb l'Ester i tot els bàrtols a All. Allà ens trobem amb el Suissos (Carles i Aurélie), que juntament amb els Bob's, seran els nostres acompanyants durant els 4 dies de ruta que hem de fer.

Després d'incomptables hores amb cotxe la nit anterior (per solucionar problemes logístics hem de pujar amb dos cotxes a Foix i deixar-ne un allà que ens serveixi per tornar un cop acabada la traveça) ens llevem per fer la primera etapa, que ens ha de portar fins a Merenç. Les sensacions del carro són bones, tot i que el pes es fa notar... fins el punt que a la pujada de Porté els homes ens veiem superats per les xicotes, que coronen abans.

Dinem a la bora del riu i durant la baixada...

ANECDOTA 1: Trobem una llengua de neu inhumana que creua el camí. Veient que està molt gelada decidim desmontar tots els paquets i passar-los un a un, poc a poc, per una traça que obrim amb un pal. Un cop a l'altre costat ho muntem tot. L'operació ens porta ben bé 30min i no seria digne de menció si no fos perquè quan pugem a la bici.... fem 50 m, girem 180º i premi!!!! hem de tornar a creuar la llengua de neu!!! Emprenyants, i veient que el camí creua més avall un altre cop, decicim baixar pel mig del bosc (no ho recomano a ningú)

ANECDOTA 2: Ja a la carretera, i encara de baixada, giro un revolt i em trobo el Carles pel terra... el tio s'ha empanat i no ha vist una barrera de campionat que tallava el camí i se l'ha menjada de plè... Definitivament crec que li ha augmentat la miopia... jutgeu vosaltres mateixos.

Arribem a Merenç on plantem la tenda i, gràcies a informacions dels locals de la zona, descubrim que hi ha unes fonts termals perdudes pel bosc... Quin bany!!! va costar que ens decidícim, però va valer la pena!! banyet abans de sopar i al sobre, que l'andemà toca patir.

Després de recollir el campament i carregar-lo a les mules (el Carles i servidor), l'expedició reprèn el camí... i quin camí!!! a la mitja hora de sortir ens trobem 700m de pujada de trialera infumable que es converteix en un infern amb els carros. Fem relleus per pujar les bicis de 2 en 2, però fins hi tot així gairebé ens hi quedem... Fuster, crec que has d'inclore aquest tram a la Campellenca.

Això ens deixa molt desgastats i decidim escurçar l'etapa saltant-nos un port i anant a dinar a Ax-Les Termes,... i de passada carregar teca que ja anem escassos.

Per la tarda gran port de muntanya i acampada prop del refugi de Chioula acompanyada del bany de rigor al riu... aquest cop en pilotes (no posarem fotos per desconsol d'algunes... i potser d'alguns.. després del bany del dipòsit ja no sé que pensar).

La següent etapa, molt maca, passava per unes gorges precioses i algún port de carretera autèntic on ens vam medir les forces amb uns carreteros als qui vam intentar seguir la roda amb el carro i tot. Crec que la única cosa comparable en sufriment seria anar amb les dues filles del Fuster, l'una en una cadireta i l'altra en un remolc, amb la bici que li van deixar a l'Albert (la que anava frenada de davant totalment) i intentar seguir la roda al Xavi ..... quin patir!!

Vam passar la nit en un càmping passat MontSegur i pim pam pum .... bocadillo de atún..... com diria el Brufau.... vam fer el que ens quedava de ruta fins a Foix on ens vam fotre un entrecot que va ser glòria!!!!

Visca els bolets!!!!!