19-20/09/2009 XV VOLTA A LA CERDANYA - HISTÒRICA VICTÒRIA D'ETAPA!!

Aquest any els bolets presentem 3 parelles a la clàssica Volta a la Cerdanya, aquest cop amb base a Castellar de N'Hug. Arribem divendres, habitualment tard, però un cop vist el tram d'orientació, el somriure se'ns escapa: En paraules del Fuster, "el podria fer amb els ulls tancats"...

Un cop al briefing, el sorteig per a decidir l'ordre de sortida ens depara una nova sorpresa: primers en sortir: dorsal 29, es a dir, el team cunyaos! Un cop acabem, som els últims en recollir, els últims en arribar a l'alberg, últims en començar i acabar de sopar...bàsicament, tothom dorm i encara estem entre polvos, frontals, pastilles i vaselines!!!

PRIMERA ETAPA
Dissabte al matí, 6h00, negre nit, fred però sense passar-se. Ens donen la sortida i comencem a pedalar. A uns 300m de sortir, miro enrere i a certa distancia veig el llum d'un frontal. Això va ser tot.


Vaig mirant de seguir el roadbook, tot i que, entre la foscor i la boira (que mes endavant descobreixo es una boirina local a les meves ulleres), i sobretot, vist que el Sergi ja sap on va, anem tirant, mirant de no caure. La pista resulta ser benèvola, sense massa forats ni reguerots. Els corriols, humits i amb pedra fan que pugem i baixem de la bici constantment...i en poc mes de mitja hora ens plantem al primer control, on comença el tram d'orientació, on per primer cop del dia, se sorprenen de veure boletaires al capdavant...

Això de fer el tram d'orientació completament de nit es bastant bèstia. Sort que feia nit estrellada i ens vam poder guiar per les estrelles...o més ben dit, l'estrella va ser el Fuster que ens va orientar a la perfecció, ni un error, ni un dubte!!


Sortim de la orientació, i seguim fent, a bon ritme. Puc seguir el roadbook a les pujades, pero al ritme que anem costa més a les baixades. Passem l'esmorzar, seguim primers i hem de donar explicacions a cada control!. La pujada a Ardericó la fem molt bé, ràpid, sembla que patim més de les mans a les baixades amb tanta pedra que no pujant!


Arribem al dinar, i en els darrers metres de pujada el Pere em pregunta: "ja aguantarà el Sergi?" I li dic: "I tant!". Al Pere no li queda més remei que començar a creure en els bolets... (de fet, amb 2 quartes posicions consecutives, tampoc hauria de ser tan estrany, no??). Ens diu que els segons venen a 10 minuts...

Seguim fent, bé, forts però sense passar-nos, arribem al control 4, on el Joan Rovira resulta ser la única persona de la organització que sap fer anar la pistoleta de lectura de dorsals... Seguim primers i continuem cap a La Pobla de Lillet, enfilem el corriol, pujada de pedra, baixada "molt tècnica" i sortim al Museu del Ciment, on hi ha d'haver el Control 5...En comptes del control 5, ens trobem uns "domingueros", amb la taula i les cadires, el parasol i els barrets, que confonc per pescadors fent la migdiada, i evidentment, passo de llarg, fins que el Pere, que ve darrera ens fot un crit que desperta als pescadors, que resulten ser el control 5 i que encara se'm queixen dient-me que "i què vols que pesqui???"



Enfin, sortim del Museu i enfilem la pujada final, 8km de carretera i 600m de desnivell per arribar a la meta. El team "cunyaos-bolets" ha practicat força la carretera aquest any, i agafem un bon ritme. Al tram final, al Sergi li comença a agafar la fluixera, però tenim clar que hem d'arribar a meta primers, i apretem les dents i alguna cosa més...


El Sergi respon bé als estimuls (crits) i ànims, xutes i platans que li enxufo. Fins i tot cantem una sardana! Finalment arribem a meta en 7h34min30segons on ens esperen les fans del bolets, estem cansats però molt contents.


Una vegada surten les classificacions es confirma que HEM GUANYAT LA PRIMERA ETAPA, amb més de 17minuts d'avantatge sobre els segons, APOTEÒSIC!!! Pensavem que haviem clavat la orientació i que com que no teniem "gent molestant davant" hauriem tret una bona diferencia...pero vistes les classificacions, hi ha bastantes parelles que ho han fet millor, i en especial la parella nº2 (Germà i Joan) que han sigut els més rapids i ens han tret 6 minuts!)


Les altres dues parelles boletaires han tingut sort diversa: (resum breu, esperem les cròniques respectives) El Germà i el Joan, els més ràpids a la orientació, i han arribat a posar-se segons en l'etapa!! Finalment han entrat 7ens, a 53minuts dels primers. L'Albert i el Lluís han desclavat la orientació, i han anat a fer turisme a Gombrèn, de manera que han perdut hores, i han passat el primer control en la posició 90!. Acaben en la posició 32, desprès dúna remuntada espectacular!

http://www.probike.es/club/activitats/any_2009/volta_cerdanya_09/classificacions.html



SEGONA ETAPA

La segona etapa es presenta més asequible i rodadora, però amb l'infernal Coll de Pal, de 18 km i 1500m de desnivell entre els km 35 i 53...

La primera baixa dels bolets es el Joan, que ha caigut víctima de la cagalera, de manera que el Germà opta per sortir amb el Lluís i l'Albert. De fet, tots tres una mica despistats, una mica més i no surten quan el Pere els crida.

Els cunyaos sortim els últims i ja son les 7h44 quan ens donen la sortida, de dia. Comencem la pujada, agafem la pista vermella, comencem a baixar i al km 3, darrera sento un moviment poc delicat de cadena, catacroc! i un "merda!!". M'espero a que aparegui el Fuster però no ve. Un minut i no ve, i finalment apareix, caminant i proclama una frase solemne: "S'ha acabat". Ha rebentat la pota de canvi i excepte el pinyó fix, no hi ha manera. Ok, no passa res, tornem i ja està... Després d'uns minuts considerant les opcions, decidim que jo continuaré, també en paraules del Fuster: "tu continua, que has d'entrenar!". Així que l'aventura dels cunyaos a la Volta a la Cerdanya acaba aquí. El Sergi que se'n torna a peu cap a Castellar i jo que tiro endavant.

A pocs metres d'on estavem parats em passo un trencant i faig 2km de mes baixant i despres enrere, pujant. A la Farga, on hi ha l'Ermita, apasreix el pere amb el cotxe i eines per mirar d'arreclar el problema del Sergi (que ja torna)...remenem la caixa d'eines uns minuts buscant un canvi o una rodeta, pero no en porta!, així que desistim de retrocedir i anar a buscar-lo.

Jo segueixo i arribo al Museu on comença la primera pujada i vaig amb la idea d'atrapar els altres 3 bolets, que havien 10 minuts abans i que a hores d'ara ja me'n deuen portar 20 d'avantatge...

Total, que començo a pujar a sac, pero no passo gairebé a ningú. En la primera pujada fins al Control 1 només adelanto a 7 ciclistes, poc moralitzador! Continuo tirant i a la primera baixada ja començo a trobar i adelantar més gent, ben be 50. Comença la pujada al segon coll i aquí si comença l'espectacle i avanço gent de 10 en 10, pim pam i finalment, quan arribo al Control 2 atrapo els bolets. M'ha costat 1h i50 minuts de trobar-los!

Aquí comença la teca de veritat, el Coll de Pal i fem els primers km junts. Al km 3 o 4 decideixo tirar endavant, i segueixo pujant. Una mica més amunt passo a l'"homosexual" i a l'oriol de probike i quan arribo al Control 3 (dinar) hi trobo al "Lluís Llach", petat. Segueixo amunt, els passo i ja en els últims kms de pujada atrapo 2 parelles més, que avanço a la Molina després de liarme una mica a les pistes.

Control 4 a la Molina, pujada al Coll de la Creueta on deixo enrera una altra parella (crec que son els que van quedar segons) i un cop arribo a dalt, enlloc d'intentar fer el tram d'orientació, prefereixo no arriscar-me i ben abrigat, baixo per carretera, per entrar en meta amb un temps de 5h 05minuts només per darrera dels tribikes que han guanyat l'etapa i la classificació general.

Tot plegat, podriem dir que ha estat la volta a la cerdanya de consolidació dels bolets. Encara millor, les equipacions han causat furor, especialment això d'anar un dia de blanc i un dia de negre!!!

El trio boletaire entra a meta en una destacada posició 10 de la segona etapa amb un temps de 6 hores, que fa que la única parella de bolets que ha acabat la Volta dins la classificació, ho faci en un molt digne posició 19.

6/09/2009 Ironman 70.3 Monaco

Una vegada més, em planto al mig Ironman de Mónaco.

El ritual comença a les 4h30: esmorzar, café i conduir des del camping a Villenueve Loubet fins a Mónaco, esperant que l’unic lloc on semilegalment es pot aparcar estigui ja obert a aquestes hores de la matinada. Tot queda en res i a les 6h ja soc al bike park enganxant les barretes a la bici i comprovant que tot està en ordre. M’enfundo al traje i a escalfar una miqueta.

A les 6h55 ja estem tots els 1300 a la platja esperant que un tal Albert que viu allà ens doni la sortida. La sortida és espectacular, i tot i que tinc la intenció de buscar el costat més tranquil, l’esperit boletaire fa que acabi sortint pel costat ràpid i passant totes les boies per la part de dins, de carreres!

Malgrat tot els 1900m de natació son prou tranquils, vaig fent sense atabalar-me, seguint el de davant i notant-me una mica cansat de braços, però suposo que ja és això!

Surto de l’aigua en 33min37” (1min40” menys que l’any passat), i segurament bastant menys cansat. Transició, també millor que el 2008 (1min) i comença el tram de bici, que ja me’l conec, 90 km amb 3 ports, 1500m de desnivell i un primer descens bastant criminal.

El primer port comença gairebé al km 0, i així com l’any passat recordo començar a passar gent des del principi, aquest any tinc la sensació que em passa molta gent. Però no m’esvero i vaig fent, agafant un ritmillo i pim pam. Al primer descens faig algun recte sense importància i ja al segon començo a passar més gent. Un tros de pla i arriba el darrer port, del km 66 al 76. Poso un ritme, m’aixeco de la bici i comença el festival. Vaig passar-ne uns 50 o 60 i a l’última baixada cap a Montecarlo encara vaig seguir passat gent, per acabar els 90km en 2h49min48” (25” millor que l’any passat).

Segona transició i comença la mitja marató, on cal pujar 5 vegades la rampa brutal del casino, d’uns 900m de llargada i no se quin % però que fa moooolta pujada. Total, que començo a córrer i em trobo molt be, vaig tirant i passo el segon km en menys de 8min, es a dir, a un ritme que no aguanto ni de conya. Llavors ve la primera pujada a la rampa mortal, i els últims 300m se m’atravessen en forma de flato. Un flato també mortal, que fa que m’hagi de parar i només puc continuar caminant, amb molt de dolor. Camino uns 3 o 4 minuts i quan puc, començo a trotar, molt lentament. Segueixo fent poc a poc i em va baixant el dolor, de manera que vaig augmentant el ritme, fins que quan porto 45minuts corrent em torno a trobar bé (he trigat mitja hora a recuperar-me) i ja porto un bon ritme de cursa que em permet anar recuperant posicions de la molta gent que m’ha passat mentre caminava i anava xino xano. Total, que faig els segons 10km de la mitja marató a molt bon ritme i finalment l’acabo en 1h32min26”, que son ni más ni menos que 10 minuts menys que el que vaig trigar l’any passat (no m’acaba de quadrar!).

Resultat final, acabo el 121 de la general, el 24 de la meva categoria, en 5hores 3minuts i 6segons (13minuts i 37 segons menys que l’any passat -5h16min43) i a més, aquest any en acabar no he tingut cagalera!!

Ja queda menys per l’Ironman de veritat...

30/08/2009 Cursa Carretera Ripoll "Terra de Comtes" – En Mr Bean fent carretera

3 setmanes abans de la Volta a la Cerdanya, el “team cunyaos” es presenta a la cursa de carretera de Ripoll. Son 112km sortint de Ripoll, pujant a Planoles, d’allà a Tosses i La Molina, baixant a Urtx, pujant la collada i tornant a baixar fins a Ripoll.

Comencen a les 8h i 20, amb una impuntualitat digne de la organització de la cursa, caòtica com poques (de fet, encara no sabem com vam quedar, ni els de la organització tampoc, es clar!). Sortida neutralitzada fins a Ribes i allà comencen els pals. D’entrada el Fuster treu l’instint boletaire i es posa a tirar com un animal, però aviat queda clar que cal anar a ritme. Anem junts, a un bon ritme, passant gent, fent accelerades i atrapant els de davant i així passem Planés (o algo així) on hi ha un petit tram de baixada sense més importància si no fos perquè a la primera curva em passa un, em talla em descontrola, clavo els frens, derrapo de darrera cual Valentino, faig un caballito invertido amb 3 rebots a terra per acabar sortint de la carretera enfilant-me a un talús i amb la coberta fora de lloc. O sigui, no ha passat res, però començant la maniobra a 45km/h, em podia haver fet bastant de mal...

Parem i arreglem els danys. Decidim que el Fuster vagi tirant, que ara ve pujada de la bona i jo em quedo acabant de reparar la bici, que m’acaba costant mes del previst. Continuo i mentre miro si està tot be a la bici, a la següent curva torno a sortir-me de la carretera...en fin! Començo a tirar i passar gent i a buscar el Fuster. Aquesta es la pujada de Tosses, que te unes rampes bastant distretes, sobretot just desprès de creuar la via del tren, que passo amb les barreres baixades! Arribo a dalt, havent passat 30 o 40 ciclistes on m’espera el Fuster a l’avituallament. Tirem i baixem a Urtx, on comença la pujada de la collada. Me les apanyo per fer caure el bidonet on porto els xutes (tàctica brufau), amb lo qual haig de parar i tornar enrere....I comencem a tirar, cada vegada més forts, i passem gent, i més gent...alguns es posen a roda, però acaben caient, pugem cada vegada més ràpid, de manera que arribem al cim de la collada i hem pujat a una mitja de 30km/h!!

La baixada la fem a bon ritme, fent relleus amb un que hem atrapat just al cim i un cop a Ribes els relleus passen a ser d’un ritme brutal, anem tota l’estona a 47-50km/h...Arribem a Ripoll, curva a l’esquerra., curva a la dreta i només queda una última curva a la dreta on hi ha dos policies que no la indiquen...total, que el Fuster que ja se la sap, fa la curva i jo que no, vaig recte....derrape estil dirt-track, creuada antològica i no arrollo al Futer per cosa de milímetres....50m i arribem a meta. Encara que sembli mentida, no m’he fet mal enlloc!!!

Tot plegat 113km, en 3h52, mitja pedalada de 30km/h i 1810m de desnivell...l’entreno de diumenge

(no hi ha fotos)