De bon matí em llevo per anar cap a Folgueroles per participar en la duatló que fa unes setmanes van haver de suspendre per la nevada.
Endarrerir la prova ha soposat que molta gent s'animes a participar-hi fins arribar a més de 350 inscripcions.
Porto un parell de setmanetes amb un bon ritme d'entrenaments ja que ben aviat toca marató.
El tram de cursa a peu el faig a un bon ritme entrant a box en la posició 38 a 20 segons d'un tal Melcior Mauri amb que coincideixó a la transició i a qui no vec més fins a la coca de l'arribada.
Les sensacions amb la bici són bones però és evident que em falta entrenar més amb bici per tal de no veure'm superat per tants corredors a més a més amb la quantitat de fang que hi ha torno a tenir alguns problemes amb el canvi, em cago en el mecànic unes quantes vegades, és clar.
Arribo a box un mica reventat i el tram final de curs el faig a un ritme més suau.
Finalment arribo en la posició 61 amb un temps de 1h 52 min a 20 minuts del primer i a 10' d'en Charly dels Bisonte que s'ha passat per la pedra al senyor Melcior Mauri.
Acabo més marró que un xurro acabat de sucar i decideixo anar a les dutxes on comprobo que continua havent-hi arquitectes que dissenyent vestuaris per a formigues.
No hi ha fotos però he trobat un video on xupo bastanta càmera.
http://www.ufec.tv/index.php?id_arxiu=871&tipus=1&buscar_texto=&npagina=&federacions=
06/02/10
27/01/10
Ja la tenim aquí!
Boletaires dels puestos que correu amb alegria damunt tota la tonteria:
Ja ens ha arribat la roba que tan ansiosament estaveu esperant. Maillots, culottes llargs, culottes curts, culottes pirates, tangues de leopardo, windstoppers, en fin pilarin un sinfin de temes per poder sortir ben arrapadets a passejar pels puestos més guapes que unes bailarines!
Com a comentari sobre la roba que ha arribat cal destacar que amb el windstopper s'han colat i ens l'han enviat amb forro per dins lo qual a mi personalment m'ha molat bastant perquè l'altre és més primet que la pell dels ous i aquests dies ho agrairem bastant. A més, la cremallera es d'aquestes termosellades que txanen mogolló!
Els maillots ara són com haurien d'haver estat el primer dia que la van cagar. Són petites i subtils diferències que només els més andromios sabreu apreciar però es que no está hecha la miel pa la boca del cerdo que diuen per les extremadures...
El culotte llarg d'hivern mola bastant i a mi em ve com anillu al dit.
I res més, passeu-ho a buscar quan vulgueu! us rebre amb gresca, xerinola, i si s'escau, una copa de cava canals i nubiola!
No poso fotos perquè és molt tard i fa mandra, i és molt més fàcil escriure xorrades amb aquesta verborrea que em caracteritza.
Apa doncs, a dormir i fins a la propera.
Visca el Bolet bike! Visca!
Ja ens ha arribat la roba que tan ansiosament estaveu esperant. Maillots, culottes llargs, culottes curts, culottes pirates, tangues de leopardo, windstoppers, en fin pilarin un sinfin de temes per poder sortir ben arrapadets a passejar pels puestos més guapes que unes bailarines!
Com a comentari sobre la roba que ha arribat cal destacar que amb el windstopper s'han colat i ens l'han enviat amb forro per dins lo qual a mi personalment m'ha molat bastant perquè l'altre és més primet que la pell dels ous i aquests dies ho agrairem bastant. A més, la cremallera es d'aquestes termosellades que txanen mogolló!
Els maillots ara són com haurien d'haver estat el primer dia que la van cagar. Són petites i subtils diferències que només els més andromios sabreu apreciar però es que no está hecha la miel pa la boca del cerdo que diuen per les extremadures...
El culotte llarg d'hivern mola bastant i a mi em ve com anillu al dit.
I res més, passeu-ho a buscar quan vulgueu! us rebre amb gresca, xerinola, i si s'escau, una copa de cava canals i nubiola!
No poso fotos perquè és molt tard i fa mandra, i és molt més fàcil escriure xorrades amb aquesta verborrea que em caracteritza.
Apa doncs, a dormir i fins a la propera.
Visca el Bolet bike! Visca!
24/01/10
LA GRAN PARAULA: CA-CO
Alguns de vosaltres creureu que CACO és qui es va emportar les bicis d'en Germà, i sí aquest n'era un, però també vol dir CAminar-COrrer. Si si, caminar-correr, que és el que he fet aquest Dissabte a Plateau de Beille, on hem corregut amb l'Ester i alguns amics més el Trail Blanch 2010. 
El trail Blanch és una cursa que es fa corrent (i caminant quan no es pot córrer) per la neu, en paratges d'alta muntanya que francament val la pena veure. L'any passat ja hi vam ser l'Ester fent de 13 i jo fent la de 23km , i aquest any hem corregut el dos la de 13km.
Sense estar a primera fila i xerrant ens han donat la sortida. He apretat per evitar els embussos típics, però no ha estat fàcil, doncs en sortir de la traça t'enfonsaves a la neu fins al genoll.... però al pur estil "Germà no sé si acabaré però al menys et cagaràs en veure com surto" he apretat a tope fins a trobar un forat més tranquil al meu ritme.
De seguida han començat les primeres rampes dures i nevades on ha tocat caminar tot relliscant una de cada dues passes. El Rubén m'ha passat molt fort, i he intentat seguir-lo tot deixant-ho correr de seguida sabedor que aquestes curses no són com anar per la carretera de les aigües i que cal anar amb paciència.
Així doncs, sense pretensions, he anat fent al meu ritme intentant que el Rubén no se m'escapés massa.
La neu estaba profunda i en molts trams tocava caminar enfonsant-nos fins el genoll, amb l'afegit que avançar a la gent en aquestes condicions es feia francament difícil.
Un bon parell de galetes baixant (a la neu no fa mal) han posat emoció a la persecució i finalment he atrapat al Rubén al km 7, quan ja portavem una hora i tots dos teniem la sensació d'haver fet 11km pel cap baix.
Atrapar-lo m'ha pujat la moral i això ha fet que el deixés enrera.
He anat fent i a falta de 2km, en un control, m'han dit que anava el 12è. Jo que no en tenia ni idea, m'he emocionat i he fet els dos darrers km apretant les dents i he acabat 11è.
Vaja, una bona cursa fent 1h 36min i arribant a 18min del primer, que val a dir-ho , era un crac.
L'Ester, per contra, s'ha menjat tots els embussos i s'ha ratllat molt. Finalment ha arribat en gairebé 3hores. Hem trec el barret davant la seva paciència; a veure si a la propera surt a primera fila i segur que ho fa millor!!!
Llàstima que no hem fet fotos, però quan surtin les de la organització ja les penjaré.
BOLETS FENT CIM - 16/01/2010
És d’hora, tot just les 5.30h i ja estem sortint de St. Feliu. Som el Jesús, el Txotxi, el Josep, l’Ester i jo. Encaminem cap a Ribes on hem quedat amb el bolet gran...el Fuster. A les 7.20h arribem allà, sembla que al Ministeri no fan els deures (pren nota Mangue) i hem hagut de fer cua per culpa de les malaïdes obres. Per sort, i malgrat fer 20min que fa que s’espera, el Sergi encara no s’ha congelat.
A vegades crec que tinc un punt de Brufau i que faig esquí de muntanya per poder comprar pijades (us encantaria, ara també ho fan tot de Carbono...jeje), així que aprofitem el temps que ens queda fins a la sortida del cremallera per a fer quatre compres.
Com que hem perdut el primer cremallera ara ens acompanyen la Núria , que gràcies als seus progenitors puja gràtis, i les mini Fuster (Ona i Jana) que avui debuten en les classe d’esquí. Aprofito el temps del trajecte preguntant-me perquè no em van dir Gil els meus pares (ja els hi reclamarè el tiquet del cremallera per haver comès aquest error), i gaudint dels nervis que exterioritza el Sergi davant d'aquest nou repte (que si allaus, que si gel, tot és poc per espantar-lo).
Ens acomiadem de la família i encarem l’ascenció cap al cim del Puigmal, aquesta muntanya traïdora que tantes vides de Catalans s’ha cobrat recentment. La moral és alta, però les forces de la natura sempre tenen la darrera paraula... semblo el Calleja?....
Ens fa prou bon temps, i després d’acostumar-se als esquís (que per desgràcia d’alguns no tenen rodes) agafem ritme i anem fent. La neu està prou bé i el Jesús i el Txotxi ens fan de guies. Passem algunes plaques gelades que posen a prova el meu matrimoni, però aguanto estoicament els renecs de l’Ester, que aquest cop no es queixa per gust doncs realment progressar per allà té la seva dificultat.
Fa un vent i fred de collons, així que sense miraments recollim les foques i encarem la baixada. La neu no és una meravella, però amb el que ha costat pujar la gaudim com mai, i quan sembla que ja s'ha acabat tot, un isard ens deleita amb la seva presència.
En resum, un gran dia, malgrat no haver pogut anar a dinar a Campelles tal i com ens va oferir el Sergi.... ara només cal esperar el comentari del Sergi dient lo dur que és (jo no us ho diré perquè ja ho he fet) per a què tots us hi apunteu.
17/01/10
V Duatló de Muntanya de Vallirana.
Matinal de pluja suau i dia tapadot amb molt de fang però amb una molt bona temperatura per sortir a còrrer per la muntanya.
En Marcos Monterreal i jo ens arribem a Vallirana plegats i allà ens trobem nomès arribar aparcant al costat d'en Charly dels Bisontes. Hi ha mono de cursa. Desde Cabrils que no participo a cap Duatló, bé a l'Ametllà si però més val no parlar-ne.
Aquí Vallirana es respira un bon ambient de cursa i d'organització. El comentari generalitzat és el fang que ens trobarem en el tram de bicicleta.
Només escalfar sento bones sensacions aquestes darreres setmanes he començat a fer més sèries que a la TV, sèries a la piscina, a Can Mercader, amb en Sergi i el plat gran...
El primer tram de cursa a peu surto en la línia Massuet, és a dir a rebentar-ho tot. Les sensacions són bones i entro a box el 28.
Agafo la bici, traguito d'aigua, xute de gel i començo a pedalar amb bones sensacions i avançant a la penya. Estic entre els 25 primers i les cames van de conya, però.....aquest any sembla que sempre hi ha un però....doncs això, comença la pujada llarga de la hostia, amb fang però maca molt maca...el problema és que el meu canvi Super XT em comença a donar pel cul nomès iniciar la pujada.
Total que em passo tota la pujada renegant, i cagant-me en tot. La cadena no para de fer-me la pinza i acabo pujant i baixant de la bici més de 10 cops així que decideixo començar a còrrer arrossegant la bici.
Arribo a dalt de tot emprenyat de mala manera i havent contat al voltant de 20 corredors que m'han anat passant.
Amb el calentont començo a baixar com un malalt, i a recuperar posicions. Total que acabo empotrat a un arbre i perdent el conta-km. No m'he fet res així que com que encara em sento fort segueixo apretant.
El darrer tram de cursa a peu el faig ràpid i amb bones sensacions passant fins i tot a uns quants corredors.
Total que tot i les circumstàncies acabo en la posició 38 i amb molt bones sensacions.
Visca les sèries!!!!. Per cert en Sergi i jo mateix us convidem a venir els dijous a la Salut a tastar el plat gran, ens farem uns farts de patir i de riure.
En Marcos Monterreal i jo ens arribem a Vallirana plegats i allà ens trobem nomès arribar aparcant al costat d'en Charly dels Bisontes. Hi ha mono de cursa. Desde Cabrils que no participo a cap Duatló, bé a l'Ametllà si però més val no parlar-ne.
Aquí Vallirana es respira un bon ambient de cursa i d'organització. El comentari generalitzat és el fang que ens trobarem en el tram de bicicleta.
Només escalfar sento bones sensacions aquestes darreres setmanes he començat a fer més sèries que a la TV, sèries a la piscina, a Can Mercader, amb en Sergi i el plat gran...
El primer tram de cursa a peu surto en la línia Massuet, és a dir a rebentar-ho tot. Les sensacions són bones i entro a box el 28.
Agafo la bici, traguito d'aigua, xute de gel i començo a pedalar amb bones sensacions i avançant a la penya. Estic entre els 25 primers i les cames van de conya, però.....aquest any sembla que sempre hi ha un però....doncs això, comença la pujada llarga de la hostia, amb fang però maca molt maca...el problema és que el meu canvi Super XT em comença a donar pel cul nomès iniciar la pujada.
Total que em passo tota la pujada renegant, i cagant-me en tot. La cadena no para de fer-me la pinza i acabo pujant i baixant de la bici més de 10 cops així que decideixo començar a còrrer arrossegant la bici.
Arribo a dalt de tot emprenyat de mala manera i havent contat al voltant de 20 corredors que m'han anat passant.
Amb el calentont començo a baixar com un malalt, i a recuperar posicions. Total que acabo empotrat a un arbre i perdent el conta-km. No m'he fet res així que com que encara em sento fort segueixo apretant.
El darrer tram de cursa a peu el faig ràpid i amb bones sensacions passant fins i tot a uns quants corredors.
Total que tot i les circumstàncies acabo en la posició 38 i amb molt bones sensacions.
Visca les sèries!!!!. Per cert en Sergi i jo mateix us convidem a venir els dijous a la Salut a tastar el plat gran, ens farem uns farts de patir i de riure.
05/01/10
Loteria del Niño!!!!
Aquest matí he anat a cobrar els guanys de la rifa de Nadal i veient que cap de nosaltres ens podrem retirar amb els beneficis obtinguts (20Eurillos) doncs he decidit apostar-ho tot al sorteig de demà.
Que la sort ens acompanyi, ja que el sol ja fa dies que ens ha abandonat.
El número en qüestio és el 45571 així que ja podem anar creuant els dits o els macarrons...
Que la sort ens acompanyi, ja que el sol ja fa dies que ens ha abandonat.
El número en qüestio és el 45571 així que ja podem anar creuant els dits o els macarrons...
04/01/10
IX Duatlo de l'Atmetlla del Valles
Finalment dia clar i de bona temperatura tot i les previsions semblava que seria un bon dia, però......
El primer sector de correr era bastant llarg, 6,5 Km a priori, pero una mala senyalització per part d’un dels punts de control ha fet que el gruix de la cursa enfiles“cap al monte”. Al cap d’una estona els corredors ens hem percatat de l’error en el trajecte i després d’uns moments de confusió finalment s’ha tornat enrere fins a un punt que un grup de corredors han tirat cap a boxes per una drecera i un altre ha empalmat amb el segon sector de correr fent 2 Km extres (imagineu duatlo on el correr ha estat gairebe 12 Km).
Jo juntament amb en Charly dels Ritmo Bisontes i algun altre despistat hem acabat fent el recorregut més llarg i quan hem arribat a Box ja gairebé no quedaven bicis.
El malestar ha esdevingut notable i han començat especulacions sobre com es puntuaria la prova.
L’organització s’ha disculpat i han entonat el “mea culpa” per l’error.
Jo he decidit anar a dutxar-me i intentar puntuar a casa arribant més aviat de l'habitual i recordant aquella frase que diu: " On no hi vagis a guanyar no hi vagis a perdre"
Suposem que finalment aquesta prova no puntuarà pel la classificació general ja que veritablement ha estat un descontrol.
Propera duatlo el proper diumenge a Folgueroles (Campionat de Catalunya), esperem que no passi res d'extraordinari.
El primer sector de correr era bastant llarg, 6,5 Km a priori, pero una mala senyalització per part d’un dels punts de control ha fet que el gruix de la cursa enfiles“cap al monte”. Al cap d’una estona els corredors ens hem percatat de l’error en el trajecte i després d’uns moments de confusió finalment s’ha tornat enrere fins a un punt que un grup de corredors han tirat cap a boxes per una drecera i un altre ha empalmat amb el segon sector de correr fent 2 Km extres (imagineu duatlo on el correr ha estat gairebe 12 Km).
Jo juntament amb en Charly dels Ritmo Bisontes i algun altre despistat hem acabat fent el recorregut més llarg i quan hem arribat a Box ja gairebé no quedaven bicis.
El malestar ha esdevingut notable i han començat especulacions sobre com es puntuaria la prova.
L’organització s’ha disculpat i han entonat el “mea culpa” per l’error.
Jo he decidit anar a dutxar-me i intentar puntuar a casa arribant més aviat de l'habitual i recordant aquella frase que diu: " On no hi vagis a guanyar no hi vagis a perdre"
Suposem que finalment aquesta prova no puntuarà pel la classificació general ja que veritablement ha estat un descontrol.
Propera duatlo el proper diumenge a Folgueroles (Campionat de Catalunya), esperem que no passi res d'extraordinari.
Sant Silvestre de Pont de Suert
La tarda de cap d'any vaig enredar a la família per arribar-nos a Pont de Suert, estavem de vacances a Barruera, per participar a la II Sant Silvestre que feien a la població.
Tocava sortir a còrrer i que millor que fer-ho amb companyia.
Tot i la pluja i el fred la familia va estar a la sortida donanat suport al frek del pare.
Eren 5 km amb algunes pujades i baixades i amb pluja. Només començar a còrrer em vaig adonar que podia estar força endavant, desde ben començament em vaig situar entre els 10 primers m'ho vaig pendre com un entrenament de series intentant fer cada km al mateix ritme, per sota dels 4 minuts, cosa que va ser impossible degut al desnivell. L'arribada era amb pujada.
Tot i això 5è de la general i 2n de la categoria no esta mal per acabar l'any.
01/01/10
V Duatló de Muntanya de Cabrils
Un any més Cabrils i ja van 4 participacions. Aquest any però sense pluja i amb una temperatura excel·lent.
Desprès d'esmorzar un bon plat de macarrons com marca la tradició dels bons Boletaires aquest cop no m'agafa cap pajara com a la darrera cursa tot i que "constato" que cada vegada estic més bé corrent i més fluix amb bici, sobretot quan hi ha pujada.
Tot i això acabo satisfet de la cursa arribo en la posició 64 de 328 que aconsegueixen finalitzar la prova.
Aquest any el primer tram de cursa es caracteritza per una rampota llarga i llarga que fa que els primers 4 km siguin durs de collons.
El tram de bici, pista ample de pujada i baixada i amb alguns corriols de baixada. El darrer tram de carrera tot i les molèsties als bessons no es fa gaire dur i aconsegueixo passar a 4 corredors.
Al final de cursa retrobada amb els de sempre en Marc Calaf,, en Juanmi i en Hole i com no la màquina d'en Charli dels Bisonte que arriba en la posició 11 i la Nuria que torna a fer podi.
Desprès d'esmorzar un bon plat de macarrons com marca la tradició dels bons Boletaires aquest cop no m'agafa cap pajara com a la darrera cursa tot i que "constato" que cada vegada estic més bé corrent i més fluix amb bici, sobretot quan hi ha pujada.
Tot i això acabo satisfet de la cursa arribo en la posició 64 de 328 que aconsegueixen finalitzar la prova.
Aquest any el primer tram de cursa es caracteritza per una rampota llarga i llarga que fa que els primers 4 km siguin durs de collons.
El tram de bici, pista ample de pujada i baixada i amb alguns corriols de baixada. El darrer tram de carrera tot i les molèsties als bessons no es fa gaire dur i aconsegueixo passar a 4 corredors.
Al final de cursa retrobada amb els de sempre en Marc Calaf,, en Juanmi i en Hole i com no la màquina d'en Charli dels Bisonte que arriba en la posició 11 i la Nuria que torna a fer podi.
27/12/09
L'ESMORZAR DE NADAL. QUIN PEDAAAAAAAAAL!!!!!
El passat 19 de desembre vam organitzar el ja clàssiquissíssim (primera paraula de la història amb dos accents) esmorzar de nadal Bolet Bike. Aquest any ens falla el Massu que prefereix anar-se'n a passar el finde als madriles obviant la que, sens dubte, és l'activitat lúdico-festiva per excel.lència del BBC. En fin, ell s'ho va perdre...
El matí comença com sempre, a les 9h al txiri amb un fred espelusnant. Comencem a pedalar en direcció Can Paskual on recollirem al Ròritx per anar enfilant cap al restoran de Can Borrell. Com que el nostre entrenador ens diu que hem de treballar el metabolismo lípido decideixo no esmorzar res, i el Rayon (que té el mateix entrenador q'un servidor) fa el mateix, amb lo qual arribem a CanBo tant morts de gana que no tinc temps ni de fer-li la foto al menú.
El matí comença com sempre, a les 9h al txiri amb un fred espelusnant. Comencem a pedalar en direcció Can Paskual on recollirem al Ròritx per anar enfilant cap al restoran de Can Borrell. Com que el nostre entrenador ens diu que hem de treballar el metabolismo lípido decideixo no esmorzar res, i el Rayon (que té el mateix entrenador q'un servidor) fa el mateix, amb lo qual arribem a CanBo tant morts de gana que no tinc temps ni de fer-li la foto al menú.
De totes maneres tampoc no innovem gaire i fem la típica butifarra amb mongetes, patates, i allioli (que no deixarà de xupar roda en tot el camí de tornada).
Com cada any ens repartim el número de loteria -aviam qui es capaç d'endevinar el número del Fuster...-
Bebem un parell de porrons de vi, el Fuster reparteix mastegots a tot cristo, Ens trinquem una ampolla de xampany, 
fem una ronda de txupitos, fem una altra ronda de txupitos (quin error va fer el garçon deixant l'ampolla a la taula!!!), i tots calentets sortim a buscar les bicis que hem 'amagat' com sempre darrere els futbolins. Al final sempre surt superacompte l'esmorzar BBC perquè un tros de butifarra i un beure ens costa poc menys de 20€!!! I a partir d'aquí comença l'autèntica litúrgia boletbiker.
Aquest any com que el món és ple de porcs hem de canviar la ruta i saltar-nos el ja típic sol-i-aire que en l'estat en que el pugem sempre té una 'gràcia' especial.
Comencem a pujar en direcció a Sant Medir i ja de seguida comencem amb el tradicional concurs de tions.
Aquest any ningú es vol quedar enrere i el Rayon inicia les hostilitats. En cinc minuts tots menys el menda –que com a reporter-ditxaratxé està exclòs del concurs- fan oposicions per endur-se el premi. Finalment, però, aquest any el premi és col.lectiu i el tió l'aixequen entre els quatre jinetes de l'apocaleche.
Passada la primera prova, i quan ja ningú seria capaç de reconèixer a la seva mare (buenu, el Germà una mica sí perquè l'endemà té una duatló d'aquestes que fa per les muntanyes), entrem a la fase performances. En primer lloc, aprofitant que l'amic Fuster perd la coordinació general a l'ajupir-se a recollir una moneda de 3 cèntims, decidim atropellar-lo una miqueta cadascú,
i després fem el mateix amb el Rayon però clar, com que ell és una mica més petit amb menys gent atropellant-lo fem la mateixa feina. 
Després el Fuster decideix provar de pedalar sense roda del davant però si ja quasi no sap pedalar sense rodetes com ha d'anar fent cavallets pels puestos???
En fin, que amb tanta txorrada se'ns fa tope tard i ens acabem saltant la 2a parada del dia, el Baba San Marino. Però abans d'acabar la matinal el PoetaCollserola ens obsequia amb el ja clàssic vers de Nadal.
Visca l'esmorzar de Nadal!! Viscaaaaaa!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
