L'ESMORZAR DE NADAL. QUIN PEDAAAAAAAAAL!!!!!

El passat 19 de desembre vam organitzar el ja clàssiquissíssim (primera paraula de la història amb dos accents) esmorzar de nadal Bolet Bike. Aquest any ens falla el Massu que prefereix anar-se'n a passar el finde als madriles obviant la que, sens dubte, és l'activitat lúdico-festiva per excel.lència del BBC. En fin, ell s'ho va perdre...
El matí comença com sempre, a les 9h al txiri amb un fred espelusnant. Comencem a pedalar en direcció Can Paskual on recollirem al Ròritx per anar enfilant cap al restoran de Can Borrell. Com que el nostre entrenador ens diu que hem de treballar el metabolismo lípido decideixo no esmorzar res, i el Rayon (que té el mateix entrenador q'un servidor) fa el mateix, amb lo qual arribem a CanBo tant morts de gana que no tinc temps ni de fer-li la foto al menú.

De totes maneres tampoc no innovem gaire i fem la típica butifarra amb mongetes, patates, i allioli (que no deixarà de xupar roda en tot el camí de tornada).

Com cada any ens repartim el número de loteria -aviam qui es capaç d'endevinar el número del Fuster...-

Bebem un parell de porrons de vi, el Fuster reparteix mastegots a tot cristo, Ens trinquem una ampolla de xampany,

fem una ronda de txupitos, fem una altra ronda de txupitos (quin error va fer el garçon deixant l'ampolla a la taula!!!), i tots calentets sortim a buscar les bicis que hem 'amagat' com sempre darrere els futbolins. Al final sempre surt superacompte l'esmorzar BBC perquè un tros de butifarra i un beure ens costa poc menys de 20€!!! I a partir d'aquí comença l'autèntica litúrgia boletbiker.

Aquest any com que el món és ple de porcs hem de canviar la ruta i saltar-nos el ja típic sol-i-aire que en l'estat en que el pugem sempre té una 'gràcia' especial.

Comencem a pujar en direcció a Sant Medir i ja de seguida comencem amb el tradicional concurs de tions.

Aquest any ningú es vol quedar enrere i el Rayon inicia les hostilitats. En cinc minuts tots menys el menda –que com a reporter-ditxaratxé està exclòs del concurs- fan oposicions per endur-se el premi. Finalment, però, aquest any el premi és col.lectiu i el tió l'aixequen entre els quatre jinetes de l'apocaleche.

Passada la primera prova, i quan ja ningú seria capaç de reconèixer a la seva mare (buenu, el Germà una mica sí perquè l'endemà té una duatló d'aquestes que fa per les muntanyes), entrem a la fase performances. En primer lloc, aprofitant que l'amic Fuster perd la coordinació general a l'ajupir-se a recollir una moneda de 3 cèntims, decidim atropellar-lo una miqueta cadascú,

i després fem el mateix amb el Rayon però clar, com que ell és una mica més petit amb menys gent atropellant-lo fem la mateixa feina.

Després el Fuster decideix provar de pedalar sense roda del davant però si ja quasi no sap pedalar sense rodetes com ha d'anar fent cavallets pels puestos???

En fin, que amb tanta txorrada se'ns fa tope tard i ens acabem saltant la 2a parada del dia, el Baba San Marino. Però abans d'acabar la matinal el PoetaCollserola ens obsequia amb el ja clàssic vers de Nadal.

Visca l'esmorzar de Nadal!! Viscaaaaaa!!!!!!

VI Duatló de Pallejà

Gairebé 300 corredors ens plantem a la sortida amb una temperatura inicial de -2º. De bon inici començo a còrrer amb bones sensacions tot i la setmana de refredat, mocs i manca d'entrenament.
Arribo a Box en la posició 55 pujo a la bici i començo a pedalar però tot i no anar cansat el meu ritme és força pesat i no para de passar gent.
Però el pitjor està per arribar, a 2 km de deixar la bici començo a veure anuncis de l'home del mall repartits a banda i banda del camí que intento traçar el més ràpid possible.
La sensació és confirma quan començo a baixar cap a l'arribada i torna a passar-me un grapat considerable de corredors.
Arribo al box canvio de calçat i m'adono que en el canvi de sabates he perdut el dos bessons, m'adono que els tinc literalment clavats darrera dels genolls.
Quan comença la pujada tinc més remei que començar a caminar.
Les ofertes d'apartaments de l'home del mall comencen a tenir aspecte d'oferta i decideixo quedar-me'n un.
La recta d'arribada es fa llarga i llarga com una llangonissa...total que acabo entrant caminant, en el darrer tram de cursa arribo en la posició 194.
M'adreço a l'habituallament i començó a deborar taronges, olives, patates, pomes, dos botifarres i 3 aquarius realment quina mega pajara...
Espero que aquesta setmaneta de nadal i sant esteve em pugui recuperar del referedat i normalitzar una mica els entrenaments i no patir tant a Cabrils el proper diumenge.
Bon nadal a tots el Boltebikers i als altres també.

Anem a la Quebrantahuesos

Visca!!!!! ens ha tocat la loteria de la Quebranta!!!! Ha sortit el 10791 i teniem el 13mil i pico

Ara hem de pensar en la logística de la dormimenta i tal i qual! Visca!

Quebrantahuesos

Ja està feta la preinscripció per a la Trencalòs 2010!!!! Visca!!! Tenim els números del 13760 al 13764. El sorteig és el proper dia 15 a les 12h així que...aviam si hi ha sort!!

No és lleig ni res el bitxo dels collons!!

I de postres...PAELLA!!

Aquest finde, i per variar una mica, l'activitat principal boletbiker no consistia en anar traient el fetge per la boca sinó en ingerir una megapaelladelamuer (Fuster certified) amb dones, nens, amics i simpatitzants. Però lu primer és lu primer, i abans de l'atracon caliar sortir a pedalar una estoneta practicant el seixantacinquisme percent que tant toca els culions. Però la jornada estava plena de sorpreses i la primera no es va fer esperar...LA MEVA BICI NOOOOOOOVAAAA!!!!
Quin cogombre de bici per favort!! No hauré de córrer ni res per no quedar com un pamplines... però em queda taaaaaaan bé... Després d'estar recollint les babes de tothom que passava pel puesto arriba la segona sorpresa, el Fuster es presenta amb la pota del canvi trencada (com a la volta a la Cerdanya en versió carretera),
però res, una mica de cinta americana per aquí una mica d'oli per allí...i pim pam a pedalar s'ha dit! Recollim al Ròritx a Molins, arribem a Olesa de Montserrat.
Com que la pota del canvi segueix donant pel sac decidim tornar a puesto per anar enfilant la comilona que ens espera a Can Roldan.
Un cop allà festival de luz y de color a càrrec del xef Fuster que fa les paelles com ningú!!


El que no sabiem és que també fa els postres millor que un Tamagochi i pa muestra un botón.
Haurieu de veure la tècnica del Germà trossejant xampinyons, si s'hi posés igual a les duatlons...
I la pedrera? que es vagin preparant els podis del món...
Gresca xerinola i Canals i Nubiola!!
El que no entenc és que si ens ho passem tan bé fent paelles, i menjant pastissets de plàtan amb crema, perquè ens entossudim en sortir en bici abans? Hi deu haver alguna cosa que no acaba de quadrar i que ara mateix no em ve al cap...

III Duatlo de Muntanya de Balaguer

Diumenge al matí desprès de gairebé un parell d'horetes arribo a Balaguer on hem retrobo amb alguns habituals de les Duatlons de Muntanya, en Marc Calaf i en Charli dels Ritmo Bisonte.

El primer tram de 6 km resulta ser més dur de l'habitual amb dos rampes ben llargues que em transformen amb un orangutà amb els braços penjant per davant dels genolls i esbufegant de mala manera. Amb nomès 3 km ja estava més marejat que un cigró dins de la boca d'un vell.

Agafo la bici i em començo a sentir de conya vaig avançant poc a poc a diferents corredors i per sorpresa meva no em passa ningú fins que arribo al km 15 i patapam...torno a punxar. Tot i reparar amb rapidesa gràcies a la botella de líquid i gas no m'estalvio que em passin al voltant d'uns 15 corredors.

Arribo a la transició havent recuperat 4 posicions i un cop començo a correr encara tinc forces per a passar-ne 3 més.

Finalment arribo en la posició 47 però amb molt bones sensacions, esperem anar millorant poc a poc...serà per la cadència del dijous????

La vida al 65%

Ja hem començat la pretemporada! Visca! O no? Ara com que som toooooope professionals resulta que els 2 primers mesos (fins passat nadal!!!!) no podem passar de 133 ppm baix cap concepte que diria aquell! I a més, pedalant sempre en pla! Ho haveu vist??? s'han acabat els piques i les víctimes a la carretera de Molins a Vallvidrera!

Total, que per poder entrenar per un lloc més pla que l'encefalograma del Ronaldo m'he currat un circuit rotllo tontòdrom, al polígon del Pla entre Molins i Sanfeta, de 4.2 km que a 130 ppm vol dir uns 9 minuts per volta.

Es curiós perquè això de sortir a pedalar rascant-te tot el que seria la zona ampliada de l'entrecuix fa que no vagis amb els ulls clavats a la línia del voral (o a la roda del fuster) i descobreixis que també hi ha muntanyes, rius, gent passejant...la llàstima és que això ho he descobert en un polígon i llavors només veig camions, senyores que fumen, fàbriques...en fin...la vida és així...

Ahir hi vaig anar una mica més de dues hores fins que el sentiment de hàmster va poder convèncer la part racional del meu cervell. Lo curiós del cas és que sembla que anant així no t'hagis de cansar gens, però al final quan vaig arribar a casa tenia les cames com xoriços i em fotia un mal el cul...I pensar que encara queden dos mesos...Visca el ciclisme!!

Per cert, deixeu-me que us recomani el llibre Planifica tus pedaladas que és una mica com el meu entrenador personal. Pensat pels pardos com nosaltres que sense anar a guanyar res som més picats que uns calamars farcits.

Pos ala, a pedalar! Però al 65% eh!

Karts de Coixinets 2009

Aquest passat diumenge vaig complir amb una de les poques tradicions Sant Justenques dignes de seguir any rera any i ja en porto més de 15, que no són pocs.

Dissabte vam tenir un mal dia, desprès de dos cronos bastant dolents, on anàvem a parar a la pallla a cada curva i fins i tot vam acabar amb un dels coixinets per terra a cada una de les baixades vam poder fer un darrer crono respectable (56'88 seg) que ens va permetre sortir en tercera posició a la primera graella de 8ens de final diumenge al matí.

Diumenge vam superar els 8ens i els 4ts de final classificant-nos en 3era posició en totes dues baixades i degut al mal crono i a la 3era posició classificatòria de les dues eliminatòries anteriors vam haver de sortir en 6ena posició a la semifinal de màsters.

És a dir amb molt poques possibilitat d'acabar entre les tres primeres posicions que ens haurien portat a la final com l'any passat, però bé, per donar-nos a conèixer amb les equipacions de Bolete Bikers no va estar gens malament a veure si el proper any s'anima alguna altre parella de Boletaires.

Per cert tot i estar més o menys en forma els cruiximents de dilluns no me'ls vaig poder estalviar, els karts són els karts.

Agraïmets: a la Sílvia i a en Marí que no paren de seguir al pare amb totes les seves dèries esportives, mil petons i també als amics que no paren de fer-m'he arribar tot d'imatges del dia de la cursa, una abraçada per a ells.

VII Duatló de Vallfogona del Ripolles

Uff, ufff, ufff.... iniciem la temporada amb una duatló que es caracteritza per un fred de collons i un terreny molt dur degut al gel, el fang i el no parar a respirar fins haver arribat a la meta.

Aquest any sortim més de 200 corredors entre ells la cosina del Sergi Fuster ( a veure si n'aprens, en Charli dels Ritmo Bisonte, el Juanmi alies el rastes, en Hole i el Hans ironman) total que desprès de les salutacions previes i uns minuts d'escalfament es dona la sortida.

Nomès començar començo a apretar d'allò més en la linia Mussuet, i arribo en la posció 34 a la transició cap a la Bici.

Nomès agafar la bici i ja amb el cor a les mans que no deixaria anar fins acabar la cursa m'adono que no fa més que passar-me penya a un ritme infernal.

El recorregut és dur i pesat, molt poc rodador i un cop comencem a pujar el camí es converteix en un pujar i baixar, bé més pujar que baixar.

Passats els 10 primers km comença a arribar el grup de gent que normalment anem plegats però em costa molt de seguir-los, tot i així vaig fent, pensant que a la baixada els passo segur.

Però sorpresa, sorpresa en arribar a la baixada m'adono que no tinc mans, em foten un mal de mil dimonis i em comença a passar tot de gent altre cop, en conto com a mínim 8.

En arribar al box començo a còrrer, bé a arrosegar-me perquè tinc les cames que no les sento. Com puc arribo a la meta i amb el mareig no m'adono que la Silvia i en Martí i els pares estan just davant meu esperant la meva arribada.

Finalment acabo en la posició 52 amb un temps de 2:16:45 i més rebentat que mai.

El millor de tot el dinaret de desprès a Vallfogona amb tota la famili i la migdiada abans de tornar cap a casa.

Plè de fang fins darrera les orelles.

Travessa Sant Joan Despí-Montserrat

El mateix dia que la màquina d'en Mangue estava a Calella patint de valent dos boletaires ens vam animar a fer la cursa ritual dels darrers anys fins a Montserrat. La diferència és que aquest any nomès erem dos, ja que exceptuant el de Calella els altres estaven rascant-se les pelotilles.
La sortida va ser molt millor que en altres edicions i per a no trencar la tradició a primera linia i ensenyant les noves equipacions, que val a dir-ho cada cop són menys blanques.

Després d'aguantar amb els primers fins a Castellbisbal, és a dir fins les primeres rampes, en Sergi va decidir no apretar i quedar-se amb mi fent d'assistent, és a dir fent uns sprints per arribar al controls i preparar-me uns plàtans i omplir-me els bidons.

Ja de pujada i sempre a roda del Segal arribem al final de la primera de les rampes i per no trencar la tradició punxo, en sergi marxa i jo en menys de tres minuts ja torno a estar pedalant que fa pujada i per continuar amb la tradició d'aquestes curses els darrers tres km els acabo tot marejat.
Però aconsegueixo baixar de les quatre hores i arribo finalment a cinc minutets d'en Sergi.
al cap d'una estona d'arribar apareix la Silvia i en Martí amb uns amics que per variar també van haver de fer una cua de mes de tres quarts d'hora per superar el Parc d'atraccions de Montserrat.

4/10/2009 IRONMAN CALELLA - REFLEXIONS I CRÒNICA

Disclaimer: com que l'ironman no s'acaba mai, la crònica també es interminable. Esteu avisats!



M’ha costat uns dies, però finalment m'he posat a escriure la crònica de l'Ironman. En part, m’ha costat perquè he trigat ben bé tres dies a poder tornar a caminar i a pujar i baixar escales de forma "digne"...



No se gaire per on començar, ja que tot comença ara fa més d'un any quan en un rampell m’inscric en aquesta prova de "llarga distancia", o potser seria més adient dir de "llarga durada". Han estat uns quants mesos de molt entreno, de curses més curtes de preparació, més entreno, moltes hores en bici, a l’aigua, donant voltes a la pista... i resumint, ens plantem al dissabte 3 d’octubre, "el dia abans", on cal fer tot el ritual habitual de registrar-se, preparar les bosses, briefing, cues, deixar la bici a la transició, deixar les bosses, etc...





Tinc la sort de poder estar-me a Canet, a 5 minuts de Calella, però lluny del sarau. Se que he entrenat bastant bé. La natació es farà llarga, però tot controlat. Conec el recorregut de bici, bastant pla i amb bon asfalt fins a Mataró i amb alguns repetxons i asfalt més dolent entre Mataró i Calella. I després hi ha la marató. La marató obre una gran incògnita. Si, he entrenat bé, al mig ironman de Mònaco em vaig sorprendre corrent més ràpid del previst, i a la última tirada llarga em vaig trobar molt bé... però no ens enganyem, una marató es una marató. No n’he corregut mai cap, i molt menys amb l’escalfament de natació i bici que m’espera.



A grans trets, les meves previsions de temps eren de completar la natació en 1h05-1h10, 1h15 amb la transició. Pel que fa a la bici, esperava poder completar el circuit en unes 4h45 - 5h, amb lo cual podria començar a córrer sobre les 6h de trajecte, i si tot anava bé, fer la marató en unes 4 hores per acabar en 10hores aproximadament. Aquest era el plan, però calia dur-lo a terme.



Total, que em toca sortir a la setena sortida (Surten primer els pros, després les pros, i desprès en sortides de grups de 216 triatletes), a les 8h10.




Ens llevem a les 5h30 i el team boletbike fem cap a Calella. Haig de fer una esmena especial a l’Oriol i la Judith, que es van aixecar a les 5h30 i van estar al peu del canó tot el dia animant de valent. I a la gemma, clar, que no només va ser-hi diumenge de cabu a rabu, sinó que hi ha sigut tot l’any i ha hagut de fer el seu propi ironman i aguantar-me a mi.




Tot plegat a les 6h30 ja soc a boxes. Ultimes comprovacions a la bici i a esperar una estona abans de posar-me el traje, escalfar una mica i col•locar-me per a la sortida que em toca.




Como quien no quiere la cosa, em col•loco a primera fila de sortida, bastant escorat al marge esquerre. Ultims minuts i ens donen la sortida. Després de tot aquest temps, ha arribat l'hora de la veritat. Començo tranquil i em passen uns quants. El recorregut que fem es una mena de rectangle, amb la peculiaritat que en el costat llarg (paral•lel a la costa) només han posat una línia de boies, que fa que tots nedem seguint la línia de boies, igual que els grups que han sortit abans, amb el resultat que quan porto uns 15 minuts nedant xoco de cara amb un que "ja tornava". Res, a seguir. i els primers 1750m se’m fan bastant llargs. No em deixo mirar el crono fins que arribo a la boia dels 1750m i no em mola gaire veure que ja porto 33minuts, es a dir, vaig bastant més lent que a Mònaco. Però queda molt i cal anar fent. La segona meitat de la natació se’m fa més fàcil i em passa més ràpid. Última boia, 300m i acabem. Segueixo a ritme, sense estridències i finalment surto de l’aigua en 1h06min42sec, de mitja més ràpid que a Mònaco, lo cual em fa pensar que hem nedat contra corrent la primera meitat. El meu parcial em col•loca el 371 de la classificació, els bons em treuen un quart d’hora.



La primera transició es bastant caòtica, ja que en sortir ordenats per numero de dorsal, anem sortint en grups i tots tenim les bosses a molt aprop uns dels altres. Com sempre m’assec a terra a treure’m el traje, em poso les bambes i vaig a buscar la bici, que d’entrada no trobo! Surto de l’àrea de transició i en pujar a la bici m’adono que ja d’entrada he perdut l’ampolleta dels xutes. Primer contratemps!



Començo a pedalar sense estressar-me. En el tram de bici, que son unes 5 hores, cal anar bevent i sobretot cal menjar. És el moment de menjar. Començo a passar gent i som 3 o 4 que anem a un ritme semblant. Sense anar a roda, passant-nos constantment...segueixo fent, els deixo enrere, un jutge m’adverteix que "tienes que separarte más" i m'adono que el mantenir la distancia de 7 metres em serveix per controlar-me una mica i no córrer massa.



Passo per Canet i allà tinc els suporters incondicionals (Oriol, Judith i Gemma i algun afegit canetenc), que al tercer pas em sorprenen amb una pancarta! Vaig còmode, i no paro de passar gent. Pràcticament no m'adelanta ningú i segueixo tirant. La segona volta la faig una mica més lent que la primera i a la tercera, a la pujada de Sant Pol haig de posar el plat mitjà (la resta del recorregut es fa tot amb plat gran).



Faig els últims km mirant de relaxar les cames i finalment acabo el tram de bici amb un temps de 4h 49min 01sec, amb una mitja de 37,4km/h. Del tram de bici faig el parcial 57, a 20 minuts del Marcel...



Ara ve quan el maten

La transició de la bici a la cursa a peu la faig prou bé, en 3 minuts i això que em poso els mitjons compressius i m’intento posar una tirita al nas, que em cau abans de començar la marató! Començo a córrer i ja al primer km em trobo a la Gemma, l'Oriol i la Judit i el Ricard de Canet amb la dona i els dos nanos. Cada cop hi ha més gent que m’anima, lo qual resultarà fonamental.



Al km 2 ja començo a notar el flato i decideixo parar. No es una parada qualsevol. Fa estona (en realitat, li he donat voltes des de fa dies) que penso en pixar, però sobre la bici como que no. Així que decideixo parar per a mirar que em baixi el flato i aprofito per pixar. buff, quin descans! Però el flato no em baixa, així que vaig fent poc a poc. Poc a poc, pel flato, però sobretot perquè ja per començar tinc els quàdriceps carregats. Vaig passant km per sota els 5minuts i al km 10 trobo novament als meus animadors. Ara s'hi afegeixen els meus germans Jordi i Xavi i dues nebodes. Em pregunten que com vaig, i responc de manera franca: vaig moolt cansat.



Vaig pensant que estic esgotat tot just començar la marató, però segueixo fent. Torno a passar pel grup de supporters i ara també hi ha l'Albert. Els segons 10.000m els faig més còmode. No tinc flato i vaig millor. Però els quàdriceps cada vegada més carregats. Al km 14 trobo els meus pares i tiets i al km18 s’hi afegeixen uns amics del meu germà. Cada cop que passo per davant de la meva gent que m’anima se’m posa la pell de gallina. M’emociona veure el suport que tinc, i encara més ara que cada vegada vaig més justet.



Del km 20 al 30 començo a patir bastant. Estic a la tercera hora de marató, i quan la completi, encara me’n quedarà una altra. Vaig controlant els temps, i cada vegada vaig ralentint el ritme. Quan passo pel km28 ja hi ha pleno, amb el Fuster i les germanes i la mare de l'Oriol. Vaig molt concentrat en avançar i ara ja no tinc gaire humor ni forces per ser gaire simpàtic. A la tornada, al km31 si que faig el gest de dir "Em queda 1 volta, i plego"



Els últims 10.000m son durs, duríssims, agònics. Vaig corrent amb els quàdriceps com roques, cada pas fa mal i ara se’m comencen a carregar els bessons. Els avituallaments els passo caminant per relaxar les cames i per poder beure sense tirar-m’ho tot per sobre. Km36, últim gir a Santa Susanna. Pateixo molt però tinc clar que haig de continuar. Continuar endavant. L’únic que vull es poder parar, però abans haig d’acabar. Aquesta vegada al km38 ja nomes hi queden un dels meus germans i els meus pares. km40, el públic anima, i ajuda, però cada vegada vaig més aïllat de l’entorn, i només penso en avançar i acabar, en poder parar. Passo el km 41, això ja està, passo per sota la via del tren, corba a la dreta, corba a l’esquerra (i em creuo amb un company que ara comença a córrer!! no ho assimilo) i una altra corba...on és l’arribada? Torna a girar, passa per davant la carpa,, voreja la tanca metàl•lica...això no s’acaba mai i tinc les cames com botifarres!! Aquest darrer km se’m fa interminable, sobretot perquè corba rere corba no veig l’arribada...un altre gir i passo per sota el pas elevat. D’allà veig un arc groc i una altra corba on comença la catifa vermella. Només penso en acabar i busco l’arc de meta.



Vaig tan determinat a acabar, que no veig ni sento el grup de 15 o 20 amics que m’esperen a la recta d’arribada. De fet, un cop veig l’arc d’arribada, encara esprinto per acabar i tot i que passo pel costat de l'speaker, ni tan sols el veig. En aquests últims metres, per mi només existeix l’arc d’arribada i no veig res ni ningú més...



Finalment arribo a la meta i tot just tinc forces per aixecar els braços...



Un cop acabat me’n vaig directe al servei de massatge i ja en cosa de pocs minuts se’m fa bastant difícil el caminar o mourem gaire. i com deia abans, això em dura uns quants dies.

He completat la marató en 3h44min24sec (posició 185 de la cursa a peu).


Sumant tot plegat, he fet un temps de 9hores 48minuts i 22segons, amb lo cual he quedat el 95 de la classificació general (de 1832 inscrits) i el 18 del meu grup d’edat. Evidentment estic molt content, tot i el patiment. Content del resultat, però sobretot content que els entrenament i els sacrificis han valgut la pena. I molt content del suport rebut. Em quedo amb el mal sabor de boca de no haver sabut disfrutar de la recta d’arribada amb tos els que éreu allà. Simplement no en vaig ser conscient.

RESULTATS: http://www.challenge-barcelona.com/resultados/intro.php




FOTOS: http://www.marathon-photos.com/scripts/event_entry.py?event=Sports/GKDE/2009/Challenge%20Barcelona-Maresme&match=901

Diumenge passat al 33 van fer un reportatge de mitja hora sobre la cursa, i el van posar a la web, però ara ja no hi és. Algú te enxufe a la tele3?

I res, ara a buscar-ne un altre i a començar de nou!!

Gràcies a tots pel vostre suport i per les hores compartides