16/10/09

Travessa Sant Joan Despí-Montserrat

El mateix dia que la màquina d'en Mangue estava a Calella patint de valent dos boletaires ens vam animar a fer la cursa ritual dels darrers anys fins a Montserrat. La diferència és que aquest any nomès erem dos, ja que exceptuant el de Calella els altres estaven rascant-se les pelotilles.
La sortida va ser molt millor que en altres edicions i per a no trencar la tradició a primera linia i ensenyant les noves equipacions, que val a dir-ho cada cop són menys blanques.

Després d'aguantar amb els primers fins a Castellbisbal, és a dir fins les primeres rampes, en Sergi va decidir no apretar i quedar-se amb mi fent d'assistent, és a dir fent uns sprints per arribar al controls i preparar-me uns plàtans i omplir-me els bidons.

Ja de pujada i sempre a roda del Segal arribem al final de la primera de les rampes i per no trencar la tradició punxo, en sergi marxa i jo en menys de tres minuts ja torno a estar pedalant que fa pujada i per continuar amb la tradició d'aquestes curses els darrers tres km els acabo tot marejat.
Però aconsegueixo baixar de les quatre hores i arribo finalment a cinc minutets d'en Sergi.
al cap d'una estona d'arribar apareix la Silvia i en Martí amb uns amics que per variar també van haver de fer una cua de mes de tres quarts d'hora per superar el Parc d'atraccions de Montserrat.

Cap comentari: