Triatló B de Banyoles

Després dun parell de dies de gastronteritis, sense menjar més que un platet d'arròs, dimecres vaig continuar els entrenaments com sempre però amb 4 kgr menys.Dissabte al matí ens vàrem instal·lar al càmping de Banyoles per a passar-hi els 4 dies del pont i així de passada poder participar al triatló i poder fer el primer test després de mesos d'entrenament.

Dissabte al vespre a l'habitual reunió d'abans de la cursa ens van informar que degut a la temperatura de l'aigua la distància de 2.800 mts es reduia a 1.500. Quina putada!! a veritat és que l'aigua estava freda però no tant!!! Tot i que passejant pels voltants de llac es veien algunes muntanyes ben nevades.

Diumenge al matí em vaig llevar ben aviat, ben aviat com diu el filòsof i com també és costum en mi. Vaig tenir temps de preparar-ho tot amb temps i calma i fer un escalfament complet, complet.

El primer tram de la cursa la veritat es que se'm va fer curt, acostumat a passar més d'una hora a la piscina, fer només 1500 mts va ser vist i no vist. Encara que només d'entrar a l'aigua freda la impressió em va fer hiperventilar durant els primers metres més del compte si a això i sumem un cop de peu al mig de la cara els primers metres van ser una mica descontrolats.

Sortint de l'aigua abans d'agafar la bici vaig xocar amb un paio que estava badant fent fotos amb un objectiu d'aquells llargs, llargs que va anar a parar per terra, aquest segur que no tornarà a badar fent fotos en un triatló.

Un cop a sobre la bici, em vaig buidar de valent, els primers km no feia més que passar paios que anaven amb un pepinos que feien poooorrrrr, deurien flipar veient que els passava un ferraco com el meu.

Total que en bici no em va passar més que un parell de paios que anaven volant. La prova és que vaig arribar el número 60.

Quedaven tres voltes a l'estany per fer els 20 km restants. Les dues primeres les vaig fer a molt bon ritme i amb bones sensacions, però la darrera volta vaig notar una punxada al quadriceps esquerra i em va entrar el pànic per si em lessionava.

Vaig parar a pixar i vaig afluixar el ritme posant més seny que rauxa i pensant sobretot en la prova del 3 de juny.

Al final vaig entrar amb en Martí corrents en la posició 98 de més de 500 corredors inscrits, no està mal com a test per Salou.
Com sempre agrair la paciència de la Silvia i en Martí per aguantar els meus bicis/obsessions per l'esport i també un agraiement especial per en Raimon per tots els matins d'entrenament que portem compartint tot aquest any.
Esperem poder recollir els fruits durant el mes de juny, jo a principis i ell a finals.

15/04/2012 Cursa d'El Corte Inglés

Vaig pensar que seria una bona idea de córrer la cursa d’El Corte Inglés amb l’Ariadna. Ja sabeu, cursa popular, molta gent, molta gent amb cotxets,…

Total, que ens plantem a Plaça Catalunya. D’entrada triguem uns 20minuts a passar per la linia de sortida on ens animava l’Alcalde Trrrrrrrrrrrrrrrias. Comencem a córrer pero és molt difícil, hi ha milions de persones, gent que camina, gent que està alla parada! alguns que ocupen tot el carrer i mes així que només pots correr quan et deixen, i clar, amb el carro la meva cursa es tracta de mirar d’atropellar al mínim numero de persones posibles!

L’Ariadna va prou bé, vestida de boletbike i jugant al les ullelles. Tinc sort de portar palitos, perque li agafa la gana i ja sabeu el perill de les pájares. Anem corrent com podem i li vaig suministrant palitos a la nena. No parem d’esquivar gent i anar adelantant mes i mes i mes gent. A la pujada a Montjuic allo sembla el Rosari. Quasi ningu corre i els que ho fan van parats. Quan puc, corro i vaig passant, a vegades pujant a l’acera, pero a l’Ariadna no li agrada que faci “bots” i bonys i em renya: “Caiadu, papi!!”

Entrem a l’Estadi Olimpic, caòtic. Es fa un tapón de puta mare. Fem la volteta i seguim. Ara de baixada i una mica més espaiat, puc córrer una mica més, fent slalom i esquivant gent…

Al final arribem a Plaça Catalunya en poc més d’una hora, però altre cop, hi ha un embús monumental per passar la linia d’arribada, approx 30 minuts per recorrer els ultims 150 metres…

Total, una experiencia lamentable! Un desastre…Ni idea de com vam quedar, potser els 10 o 15.000 de 65.000 inscrits!!

25/03/2012 Marató de Barcelona

Després d’uns mesos de correr i no tocar la bici, pasar una mica de fred i casi evitar completament les lesions i molèsties, em vaig plantar altre cop a la Marató de Barcelona.

L’objectiu era baixar de les 3 hores. La preparació va anar prou bé. Vaig seguir el mateix pla d’entrenament que dos anys enrera, quan vaig fer 3h04min53, i aquest any quasi vaig aconseguir seguir estrictament totes les sessions Calia passar els 10.000 en 42 minuts i la mitja marató en 1h29min per tenir una mica de marge per a la segona meitat i sobretot per als últims kms. Aixi que vaig sortir amb el globo de 3h, que curiosament va començar bastant més ràpid del ritme teòric de 3hrs.

En fi, que em vaig trovar força bé i vaig anar fent, passant els 10.000m en 40min43sec i intentant no emocionar-me i córrer massa. La mitja marató la vaig passar en 1h26min40, es a dir, més de 2 minuts millor que el ritme previst. Vaig anar passatn km i mantenint el ritme. Km 30 i em notava bastant cansat, pero seguía a 4min10. Del km 30 al km 40 es tracta d’aguantar i de continuar per collons. Vaig baixar una mica el ritme, entre 4min15 i 4min20.

I llavors ve la traca final, els ultims 2km, el carrer Paral·lel, de pujada. Km 41 a 4min28 i km42 a 4min24 i la recta final per completar els 42.195km en 2h56minuts i 46 segons!! (La segona mitja va sortir en 1h30min06) Comentaris: -Diuen que va fer calor, massa calor per fer bones marques. El primer va fer 4minuts més que l’any anterior…Jo no vaig passar calor i no crec que a mi m’afectés. -Em van venir molt bé el supporters: Jordi al Km6 i km10, laura al Km16, l’Anna als kms 29 i 31, Maria als kms 30, 32, 36 i meta i la gemma i l’Ariadna a l’arribada. -Vaig tenir uns amagos de flato cap al km 16 i cap al km39, pero, cosa rara, no va convertir-se en un problema. -Els molt rancis de l’organització només ens van donar una aigua i un Powerade a l’arribada. L’speaker anar dient que ens haviem d’hidratar, que feia caloreta, i no ens donaven res mes! -Uns flipats de Sant Celoni van córrer la Marató carregant un gegant, en 4h50! -Vaig quedar el 473 de 19465.