Viladrau rau...rau...quina rasca que fotia de bon matí. Però a mida que anava passant el matí el sol anava sortint i al final ens va quedar un dia de conya. Això si en el tram de btt vàrem trepitjar força neu ja que la nit abans havia fet un pertita nevadeta.
Veient la quantitat de corredors que ens vàrem reunir a la línia de sortida vam decidir posar-nos ben endavant per estalviar-nos els taps del principi entrant als primers corriols. Tot i axió jo em vaig quedar enganxat darrera un parell d'armaris només iniciar el tram de cursa, i per no perdre a en raimon vaig apretar més del compte i després ho vaig pagar en les primeres pujades.
El recorregut era un puja i baixa força ràpid i divertit.
Un cop a box i a dalt de la bici varen passar un parell o tres de km fins que no em vaig començar a sentir bé, tot just quan va aparèixer en Raimon vaig decidir ingerir el xute que tenia i començar a apretar de valent, venia un tram llarg de pujada i molt guapo i em sentia de conya. No vaig parar de passar a corredors fins i tots alguns que normalment sempre tinc al devant, com ara els TRIBIKE, la veritat és que com més km feia més bé em sentia.
La baixada va ser molt ràpida i de les més maques que recordo, i seguia passant gent, mentre patia per l'arribada d'en Raimon a qui anava veient de tant en tant.
Però aquest cop es van canviar els papers i abans d'iniciar la baixada en Raimon va patir alguns problemes mecànics i va haver d'aturar-se uns instants.
El darrer tram de cursa a peu era una pujada pel mig del poble i tornada pel mateix lloc creuant-nos amb la resta de corredors.
Finalment vaig entrar el 30, posició molt bona per a mi tenint en compte que hi havia gairebé 300 corredors.
La constància d'en Raimon i jo en aquest 4 primers duatlons de la temporada ha fet que a la
classificació general estiguem el 4t i 7è i en la classificació del
circuit català estiguem en 3era i 5ena posició, tot un èxit que intentarem aguantar en les properes proves.
