XXV Triatló Olímpic de Banyoles

Després de les vacances d'estiu em deixo enredar mig pel Ricard i pel Sergio i m'apunto a Banyoles amb les idees clares. Acabar el millor possible tenint en compte que portava més de dos mesos sense nedar ni 20 minuts seguits i que de bicicleta en el darrer mes tot just portava 6 sortides.

Tenint en compte tot aquest grapat d'arguments el resum podria ser: encara va sortir prou bé.

El primer tram de natació feia un mica de respecte, 860 corredors fan impressió. En Ricard va sortir de segona fila i segons ell molt malament, encara que ja m'agradaria a mi, jo per d'altra banda m'ho vaig pendre amb molta filosofia tanta que vaig sortir de l'aigua a la posició 515 mentre que en Ricard sortia a la 233, 5 minuts abans que jo.

La transició va ser força ràpida, tot i no portar ulleres vaig trobar la bici a la primera. Allà vaig tenir la primera de les dues grans idees del dissabte que va ser sortir sense mitjons.

Al tram de bici vaig recuperar moltes posicions tot i que molts km vaig estar tirant del grup, per variar cremant tots els cartutxos, només eren 40 km i els vaig aguantar forca bé, vaig entrar a la posició 247. En Ricard després d'algunes picabaralles amb el capullo de torn, va entrar en la posició 82 que no està nada mal...

En la segona transició és on vaig tenir la segona idea brillant del dia, correr sense mitjons els 10 km. Conclusió: nunca mais.

Vaig acabar amb els peus en carn viva i sagnant de valent, per acabar de rematar-ho en els darrers 300 metres em va passar en Sergio el company de feina que m'havia enredat a participar.

En Ricard comentava que corrents tampoc s'havia sentit gens bé tot i la posició 162 jo per d'altra banda tot i les ferides al peu vaig fer el parcial en la posició 202.

PD: Ja m'agradaria a mi sentir-me malament i fer els resultats d'en Ricard.

Vista del Box

En Ricard sortint de l'aigua

El menda corrent cap a la Bici

En Ricard iniciant el 10 km

A l'arribada amb les bambes a les mans i els peus sagnant

RUMORS O VERITATS?

Com cada any en aquestes dates em poso nerviós; S'acosta la VOLTA CERDANYA (hi ho escric en majúscules doncs crec que és la trobada dels Bolet Bike que, després de la CAMPELLENCA XTREM, millor defineix la nostra filosofia) i tinc la sensació que vaig tard... El Fuster estarà intractable, el Mangue...bufff, en Raimonless... plorant però fort com un toro, en Germà en la tònica... en Brufau sense entrenar després de voltar pel món però com sempre marcant ritme constant i dosificant (com es coneix el tio),...bé que seré el que més patirà.

Faig unes trucades de rigor per tantejar la situació i SORPRESA!!! M'arriben rumors que hi haurà baixes a l'equip. Espantat pregunto... Qui s'ha lesionat? A qui envien a treballar al Líban?, però resulta que no és res d'això. Pel que sembla alguns infidels (i ho dic jo, que potser soc el més nou del grup i el que més lliurement va i bé a les trobades ciclístiques) traicionen l'essència del ciclisme: el patiment, les rampes, el sobresforç, la compamyia dels companys (més en una sortida per equips) alegant falta d'entreno. Comprovo les llistes d'inscrits i els rumors es confirmen.

Em sento enfonsat. Mai havia lluit un maillot amb tant d'orgull... on és ara el KARPOFF?? si, als mitjons, però jo creia que tots en teniem un a dins.... i no només dins la sabata vull dir. Sinó com us puc aguantar tots els recitals que em feu?. Penso en Voltes anteriors, descens suicides amb el Raimon, bonys a les cames com pilotes de tennis per culpa de caigudes, encigalades en els trams d'orientació, marcatges a l'home d'aquells que es coneixen les dreceres, macarronades inhumanes amb siesta intermedia, .... Experiencies increibles que no hauria pogut superar sense la força dels BOLET BIKE.

Companys, necessito la vostra ajuda per sortir del pou!!!! sense l'equip al complet no sé si podré afrontar un repte com aquest... i si ho faig, la joia de superar-lo no serà la mateixa!!!

Compto amb vosaltres!!! SUPOSO QUE EL FET QUE NO SORTIU A LES LLISTES DEU HAVER ESTAT UN MAL ENTÈS...

01/08/2010 NOVA BOLETABIKER!!

Boletbikers del mon mundial!!

Aquí la presentació del darrer fitxatge dels boletbikes. Us presento a l'Ariadna, que no pedala perquè encara no té bici i per això diu que dóna aquesta temporada per perduda...

De moment es porta prou bé, i ja estem pensant en fer alguna cursa junts, potser la cursa de la Mercè!


A veure si aneu venint a coneixer-la

TRIATLONS JULIOL 2010

11/07/2010 MIG IRONMAN DE LES ANGLES

L'onze de juliol em planto a Les Angles (territori Volta a la Cerdanya d'aquest any) per fer el mig Ironman d'aquesta temporada.

Es tracta del Festival de triatló de Les Angles, on fan fins a 8 proves en 3 dies, i que inclou el "Altriman", en altres paraules, l'Ironman més animal que conec, amb un tram de bici de 180km i 5200m de desnivell (50% més que la Quebranta!)

EL Mig Ironman té, a priori un recorregut durillo, amb el tram de bici de 90km amb 1800m de desnivell, lo cual en teoria m'ha d'anar bastant bé.

Abans de començar les sensacionis no son massa bones. El dia abans tinc una "descomposició interna" brutal i a més, estic pendent de si la Leonor vol sortir, que segons ens han dit, pot sortir en qualsevol moment, de manera que deixo el mobil a la zona de transició per poder veure si he rebut un missatge i haig de plegar i tornar corrents cap a barcelona!

Els 1900m de natació, al llac de Matamala se'm fan incòmodes, tot i que nedar en un llac sempre es més agradable que fer-ho al mar. Surto de l'aigua i em sorprenc d'haver fet 30minuts03sec. (0 missatges al mòbil), així que agafo la bici i ja d'entrada no em trobo bé. Son dues voltes amb 3 collets a cada volta per carreteretes de muntanya. Quan encara no porto 40km em sento cansat com si portés 150km, les cametes no van. Segueixo i acabo el tram de bici en 3h01min48, que altra vegada em sorprén, donat lo malament que m'he trobat.

Començo a correr (segueixo sense missatges al mòbil) i segueixo sense trobar-me bé. La mitja marató són també dues voltes al llac de Matamala, amb una rampa d'un km i no se quin desnivell però a mi em sembla exagerat. Corrent només perdo 2 posicions, però si que faig un temps discretillo (1h45min29, a 5min el km), lo cual no m'estranya, ja que no puc amb la meva ànima.

Acabo amb un temps de 5 hores 21 minuts 41 segons, en la 22ena posició. Aquest triatló m'ha semblat duríssim, no se si per la cagalera del dia abans, o per l'alçada.



18/07/2010 TRIATLÓ SPRINT DE BARCELONA
Dissabte al matí, ens trobem 2000 triatletos per fer el trialó sprint de Barcelona. Tot i que sortim en grups de 400, la natació em sembla molt desagradable i rebó bastanta llenya i no nedo gens bé. Sobre la bici tot va millor i faig els 20km en 29min29, fent el parcial 21è. I corrent, també quedo prou satisfet dels 5km en 18min45, de manera que acabo amb un temps de 1h06min20, en 68ena posició.

26/06/2010 PEDALS DE FOC

Aquest any la participació boletaire a la Pedals es limita a dos valents, el Raimon-less, que deu ser l'unic mortal que ha completat totes 5 edicions non-stop de la prova i jo mateix.

Sortida a les 5h del matí. Ens posem a primera fila i deixem que la tv3 ens filmi. (http://www.elsesports.cat/video/3007390/poliesportiu/Caiac-de-mar, a partir del minut 24).

Com sempre, a la primera pujada tothom surt a esparrecar fins arribar al túnel de Vielha on ningú vol posar-se a estirar dels grups i es baixa el ritme. Sortint del túnel, baixada i al camí que voreja el llac comencem a trobar una mica d'aigua (que serà molta més al llarg del dia) i seguim baixant. El Raimon m'atrapa i arribem junts al primer control a Vilaller.

El recorregut es un pèl diferent de quan vaig fer aquesta cursa el 2007. En coronar el segon coll, hi ha un corriol d'uns 4km que puja i baixa i que cal fer a peu força estona i que acaba amb unes escales mullades "pa-haberse matao". El Coll de l'Oli també es puja per una altra pista (aquest any em sembla molt mes dur) i s'arriba al coll camp a través (fent bolet bike), en teoria seguint unes marques grogues...

Comença el coll de Serreres, i els dos bolets ja ens separem. Resumint un dia prou llarg en poques paraules, a partir de la segona hora començo a patir molt de mal a les cervicals. Pujant em molesta molt, i baixant, cada bony, cada bot em deixa garratibat. Des del km 50 vaig amb un tal Raul d'El Prat, que ha punxat dos cops i que té tres companys davant nostre. Anem fent, jo pujo una mica millor, pero ell baixa mooooolt millor que jo, de manera que mantenim un ritme similar.



Arribem a Espui (dinar)i ens diuen que anem 8è i 9è. Comencem a pujar el triador i arribem a dalt en 1h15 i seguim cap al Coll de la Creu d'Eixol (o era el Coll de la Portella??), on comença la baixada a Espot. Arribem a Espot en 9h08 i allà atrapem als 3 companys del Raul i un de Terrassa. Seguim tots junts, a bon ritme.

Son del Pi, Alòs d'Isil i Montgarri, on comença a ploure una mica. Pujem al Pla de Beret i enfilem la baixada cap a Vielha, on arribem en 13h09min43segons, en les posicions del 3er al 7è...Nostamal.



El Raimonless pateix alguns problemes contakilometrils i ha d'enganxar-se a la roda d'alguna bona anima, que resulta ser un nano de Torelló (ja sabeu que diuen dels de Torelló). I per acabar d'arrodonir, els cau un xafec (la descripció del Raimón es "Quebrantahuesos 2" pujant el pla de Beret. Tot plegat, el Raimón acaba en la 12ena posició en 14h30min43segons.

Com diu el Raimón, som uns màquines!

QUEBRANTAHUESOS 2010. Quan les meves dents van aprendre a ballar claqué

Després d'esperar durant molts findes (cronquetament des del 15 de desembre) per fi arribava la que per mi era la cita principal de la temporada, la cursa de totes les curses, la Quebrantahuesos!!!!

Sortim divendres amb la furgominicasa del Brothel i el Paterafinder del Fuster amb la idea de poder dormir a prop de la sortida i no haver de matinar gaire l'endemà (cosa que amb en Brothel a la furgo és com demanar-li a un hàmster que no doni voltes a la roda). Arribem a Sabiñánigo cap a les 19h i plantem el campament gitano a la zona de la ciutat esportiva on hi ha una mena de marge de gespa força agradable amb un talús al fons que es convertirà, en un plis plas, en un Roca delux.

Baixem a buscar els dorsals i, com sempre, es confirmen els rumors, tots són gordos, vells, o màquines. I ja ho diu el refrany no et refiïs mai d'un gordo o un vell sobre una bici de carretera que te la fotrà pel darrere! Amb aquestes reflexions patilleres tornem al campament i muntem el txiringo per sopar amb taula de camping inclosa.

Rebentem els tuppers de pasta que sembla que no haguem de tornar a sopar mai més i com que el meu entrenador diu que després de menjar pasta s'han de menjar ametlles per assimilar millor els carbohidrats ens en trinquem una bossa sencera sense cap criteri (sort que almenys eren bones). A tot això com que porto tot el dia bevent aquarius de limón (que la levanta un montón) porto una sobrehidratació de la letxe i vaig pixant pels puestos qual fontana di trevi, sort del talús...

L'hora de dormir també és molt divertida. Per sorteig democràtic al Rayon i a mi ens toca dormir junts a la planta baixa del loft, en un llit que tirant llarg deu arribar als 120 cm. d'ample sense barreres que limitin el nostre amor...Mmmmm...quina experiència...però com que en Rayon no s'ha depilat passo d'ell i decideixo centrar-me en la cursa i intentar dormir una estona fins que el
Germà caigui del llit tres hores abans de l'hora que toca.

L'endemà al matí ens llevem a les 6h, ens vestim de bolets, i com mana el ritual, abans d'anar cap a corralines, passo a visitar el sr Roca (en aquest cas el sr Talús) i es produeix una escena curiosa que suposo que deu ser normal en tot campament gitano. M'abaixo el culotte, aixeco el cap i veig a dos pàjaros més en cuclilles, tots depilats, fent força com si anessin a despegar...Buenos días, buenos días i res, cadascú a lo seu, com qui s'espera al forn de pa a què l'atenguin. Una mica surrealista, però és que això de pedalar ja ho té això...


Arribem a corralines. Fa fresca però res exagerat, i quan donen la sortida encara triguem 9'30'' en passar per la línia de sortida de tanta gent que hi ha. Els primers 40 km es fan fàcils planejant amb algun repetxó tonto fins que encarem la vall que ens ha de portar al coll de Somport, i de sobte el cel canvia de color deixant-se intuir el calvari que ens espera. I, efectivament, al començar les primeres rampes comença a ploure, al principi tímidament, i a mig coll a tota castanya. Ara sembla que siguin els angelets qui s'hagin sobrehidratat! A mitja pujada en Rayon, fent gala del seu mariquillisme, para a posar-se l'impermeable i els altres continuem amunt amb la idea d'esperar-lo a dalt. El team cunyao se'ns escapa i coronem junts en Brothel i jo. Quan arribem a dalt parem a esperar al Rayon que no ve. I si s'ha espinyat? No serà tan mongo d'espinyar-se pujant no? Potser ha punxat? Quan portem uns minuts esperant decidim continuar pensant que potser ha passat i no ens ha vist. Comencem a baixar amb una boira que no em deixa veure més enllà del meu nas (que no és poc) i al cap de 300 m ens trobem als cunyaos que s'han parat a esperar-nos. Els hi demanem si han vist passar al Rayon i davant la negativa decidim anar tirant perquè fa molt fred i tenim por de quedar-nos pajaritus (de fet algun inconscient de qui no diré el nom, per a que no sigui lapidat i expulsat de l'equip, suggereix la possibilitat d'abandonar la cursa i deixar-ho córrer!). I a partir d'aquí comença el calvari de la vida sobre rodes amb roba apretada. Quina rasca més inmunda!!! En aquest descens experimento sensacions fins ara desconegudes, les mans em fan tan mal que me les arrencaria a mossegades, i les dents ballen una coreografia digna d'en Fred Astaire i la Ginger Rogers. Em sento una miqueta com un aparell d'aquests que utilitzen les senyores per donar-se plaer. Baixem mooooooolt a poc a poc per evitar les caigudes i per reduir una miiica la sensació de fred, i durant tot el descens ens acompanya el cant de sirena del Fuster que per fer-se passar la congelamenta va fent sorolls guturals com si fos el curanderu de la tribu dels MallotesApretados. Ens passa tot quisqui, fins i tot els gordos i vells, però ens és bastant igual, vull una pujada!!!! Aconseguim superar la baixada sense cap percantze i arribem a la zona de transició entre ports on tornem a apretar per entrar una mica en calor. La pluja segueix donant pel sac a base de bé, doncs al rodar ràpid i en filera els esquitxos de la roda del davant em salten directament als ulls, i si em poso les ulleres hi veig menys que un àrbitre pitant un penal a favor dels culés. En conclusió, aquella frase de ojos que no ven corasón que no siente és mentida, perquè jo no vaig veure res en tota la cursa i vaig arribar petat com un ou de pasqua. I el Rayon? Deu estar pillant com una merlussa, pobret...


Amb aquestes arribem a les faldes del MarieBlanc. El port té uns 8 km dels quals els 4 primers són bastant fàcils, amb pendents suaus i constants, i els 4 últims diuen que són un infierno maldito amb pendents de fins al 16%. Comencem el port superenxufats i passant gent de 10 en 10. Devem impressionar bastant perquè anem tots quatre vestits del mateix equip i arrencant les pegatines a tot cristo sentint comentaris tipus joder estos boletbaiks, o ya petarán ya (gran premonició)...A mitja pujada del segon tram el Mangue decideix començar a pedalar amb les dues cames i en un fly desapareix de la nostra vista. Els tres que quedem (Fuster, Brothel, i una servidora) seguim pujant a bon ritme i coronem amb molta dignitat. La baixada no es fa tan dura com l'anterior i, tot i que segueix plovent amb més força, la sensació de fred és menor. Ara ja no ens passa quasi bé ningú baixant tot i que seguim anant en compte per no caure.

Després del Marie Blanc ve el port on diuen que es decideix tot, el Portalet, 27 km de pendents no gaire pronunciades però sostingudes que amb cent vint-i-pico quilòmetres a les cames posa tothom a puesto. Comencem igual que el port anterior, a bon ritme i passant gent. Jo fixo el pulsòmetre a 165 ppm per anar fent. Tenim per davant quasi dues hores de pujada i tinc molt bones sensacions. Quan ja portem 8 o 9 km d'ascensió el Germà comença a fer aquella cara de filet mal descongelat que li veiem de tan en quan i baixem una mica el ritme per a que no se'ns despengi. Continuem pujant i la cara del Brothel evoluciona de filet mal descongelat a peix bullit sense sal i llavors comença el festival de l'humor: de la boca del company comencen a brollar sons cavernícoles, sense solta ni volta, que sembla que estigui en un multiorgasme continu en el que, per ell, és la màxima expressió del patiment sobre rodes. La situació no deixa de tenir un punt còmic (de fet el Sergi quasi cau de la bici de riure) i la gent que ara ens passa a carretades ens mira raros pentsant-se que el Brothel s'ha posat unes boles xines per seient. Jo intento donar-li conversa sense gaire èxit per mirar de distreure'l fins que arriba un moment que anem tant lents que sembla que haguem de caure enrere. Llavors qual mare fotent-li crits al seu fill que tant s'estima però que tant la treu de polleguera li dic a pulmó lliure: VOLS FER EL FAVOR DE PARAR I FOTRE'T UN TXUTE!!!! I no sé quin coi de txute es va prendre que comença a apretar com un condemnat i fem els 3 últims kms del port pujant com uns autèntics animals (amb el Brothel que continua gemegant a tot drap) i tornant a avançar a tots els pajarillus que ens havien passat donant-nos per morts. La coronamenta del port és molt xula perquè hi ha força gent cridant i, com que anem molt enxufats, la gent ens anima molt i se'm posa la pell de gallina.

I el Rayon? Amb la minutada que hem perdut no ens ha passat? O se l'ha espinyat o ha trencat algo...

Comencem el descens del Portalet un altre cop amb símptomes de congelació però per fi ha deixat de ploure i ens llancem a tota pastilla a fer una carretera fàcil, sense gaires revolts, quan el sol comença a treure el nas tímidament per entre els núvols. I sense adonar-nos-en ja estem pujant una altra vegada. El port d'Hoz de Jaca és molt més curt que els altres, només 2 o 3 kms però de fortes pendents. És l'últim esforç del dia i ens buidem completament per fer una pujada espectacular, plena de gent i que ens llança cap a la baixada final d'entrada a meta.

Al final 7h40'. 10' més dels que havia previst però que tenint en compte el fred, la pluja, i la pillada al Portalet és un resultat supersatisfactori!!!! l'any vinent menys de set hores!!!! Viscaaaaaaa!!!!!

I quan arribem...sorpresa...el Rayon ja fa 20 minuts que ens espera!!!!!! quin tio!!!! resulta que quan ens hem parat a esperar-lo al primer port el tio, entre la pluja, la boira, i que ningú porta la roba oficial, no ens ha vist i s'ha passat tota la cursa apretant les dents per intentar-nos atrapar (diu que no parava ni als avituallaments per pillar-nos), que grande és el ciclismo!!! El Mangue, que ha passat al Rayon al Portalet, ens ha tret mitja horeta de no res...

PS1: A Somport vaig passar a un pàjaro que li faltava una cama! I com pedalava el tio!! Quin crack! Gent així fa que relativitzis molt el que consideres les teves gestes

PS2: Falta greu al Germà que es va oblidar el maillot oficial de l'equip (tot i que al ploure toooot el dia va portar més estona ell el tratjo oficial en forma de windstopper que la resta)

PS3: Cada dia m’enrotllo més. Em dec estar fotent vell...

TRANSCATALUNYA 2010

Arriba una nova edició de la Transcatalunya, i aquesta vegada, els bolets per qualitat i sobretot per quantitat, amb 8 inscrits, fem por, i si més no, fem bastant bulto.


D'entrada, el perfil no impressiona gaire, dues pujadetes al principi i després, "tot baixada" per anar des de La Molina fins a la platja de Sant Adrià.


Arribem a La Molina dissabte a mitja tarda, recollim el road book, briefing, últimes preparacions, sopar i a fer sumes, com ja va sent habitual!


Diumenge de matí, esmorzar a les 04h00, entrega de macutos i sortida en plan bèstia a les 05h00. Cal dir que els bolets vam fer un molt bon paper en la sortida en embut, passant tots entre els primers per evitar les cues que es van formar al pont.


Comença la primera pujada que ens ha de portar, al llarg de 16km i 800m de pujada, fins al Coll de Pal. El primer tram de pujada, en asfalt, serveix per estirar el grup i obrir els pulmons. En un primer descans de baixada ens reagrupem, pero continua pujant, ara ja per pista (d'esquí). Pujem per uns rampots de campionat on hi ha una petita Massuetada. Anem pujant tots més o menys junts, amb el Massu, el Carles, el Germà i el Xavi per davant (meu) i els altres (Sergi, Albert i Raimon) per darrere. Un cop acaben les rampes del 15%, seguim pujant per una pista de pendent més raonable que ens porta a la carretera (provincia de Barcelona) i fins dalt el Coll de Pal. Arribem dalt i ja ens hem separat, ara davant som 4; Xavi, Sergi, Germà i el cunyao.


Comencem a baixar i a passar gent. Passem al bomber i passem al Traguito!! I així arribem al primer control, poc abans de las Pobla de Lillet. I seguim passant gent baixant. Arribem a un tram més planer i per allò de l'edat, esperem al traguito i deixem que es posi a estirar del grup...


I no res, comença la segona pujada, on comencem a pujar amb els esmentats traguito, bomber, Lluis Llach, els dos d'Arenys, etc., que ràpidament desapareixen muntanya amunt. Nosaltres anem fent al nostre ritmillu fins arribar al segon control, just passat el segon coll del dia. Portem 50km en 3 hores i 1600m de desnivell, no queda ná!



Comencem a baixar i comença a ploure. La lectura i conservació del road-book es fa més i més difícil, pero seguim bé i anem atrapant algun que altre ciclista. Arribem a un tram de carretera on comencem a fer relleus. En aquest punt, som els 4 bolets, el bomber i un andorrà. Com qui no vol la cosa, els enredem a tots per a donar relleus. Es una carretera baixadora, pero amb algun repetxonet. En general anem prou ràpid, a 35 o 40km/h, fins que en un intent de donar un relleu al Xavi, en Germà es posa dret, pedala fort, la cadena rellisca, de l'estrebada li rellisquen les dues rodes sobre l'asfalt mullat, i la bici surt volant cap a l'esquerra i el Germà surt volant cap a la dreta, fa mitja volta i cau de cap, mirant enrere i relliscant sobre el casc. Quedem tots flipats i accollonidos, pero sembla que el Germà té el cap dur i els ossos resistens. Diu que està bé i que no li fa gaire mal res. Comprovem que respon als estimuls "normals" i que la bici sembla que no te cap trencamenta. Així que no res, tornem a pedalar, poc a poc, i pendents del Germà. Ens queden 4 km per arribar al control 3, de "dinar" tot i que son les 09h30!!


Arribem al control on tenim rebuda de les boletes, que també se superen i aquest any son la Nuria, la Jana, l'Ona, la Laia, la Gemma i els sogres dels cunyaos!


Dinem un mica, curem al Germà, ... i quan estem a punt de marxar, apareixen dos bolets més, el Faldo i el Raimon. El Germà, convençut de seguir, decideix continuar amb ells dos, de manera que sortim del control de Santa Maria de Merlés dos grups de 3, per devant el Sergi, el Xavi i jo , i uns minuts per darrere el Raimon, l'Albert i el Germà.


Seguim avançant i seguim avançant gent, no gaires pero encara anem atrapant ciclistes. Comença un tipus de terreny que serà ja així fins prop del final, amb pujades curtes, pistes planeres i ràpides i sobretot, terreny trencacames, amunt i avall. Passem Artés i comença a fer una mica de caloreta, que amb els més de 125 que ja portem, comença a passar factura...


Així arribem al Control 5, on de nou trobem les nostres supporters que ens alegren la cara i ens omplen els bidons. oli a la bici, menjar quatre cosetes i enfilem la pujada cap a Sant Llorenç Savall, on, a mitja pujada sentim el crit de guerra del "boleet-bike!" i apareixen el Raimon i l'Albert, que ens atrapen i...de sobte en Raimon ha de parar amb problemes tècnics. L'albert segueix i ens deixa...pero l'atrapem i arribem junts amb ell, els dos tribikes (quinto elemento i un altre) i el Saxo-Bank al Control 6. Continuem, ara marxen, ara els atrapem, una altra pujada, atrapem a un d'Alp Cross (que em diu que porta més de 100km solano!!) fins que arribem a uns trams tècnics prou divertits i baixem per una pista ràpida fins a Castellar del Vallès on trobem el Control 7 i novament les "boletes". Seguim baixant, i ja només quedem 6, els 4 bolets i els dos tribikes. Arribem a Barberà, baixem fins al riu, pistes enfangades i seguim a bon ritme, pim pam fins que arribem al Control 8 i final de cronometratge en les posicions del 15 al 20è amb un temps de 9h15i10sec.



Allà ens trobem a la gent que portavem davant, i que no ens han tret gaire; el Traguito ens ha tret 3 miserables minuts, en Jaume Borotau, poc més de 2minuts.


Contents i amb un pluja fina seguim per arribar a la platja de Sant Adrià a les 15h09 i trobar el nostre equip de suport, que ha estat impecable en els timings i que no s'ha perdut ni una vegada!

En arribar, la influencia del Sergi Fuster a Probike es tal, que el Pere decideix allargar la categoria Or fins a les 9h15 i així els 4 bolets entre com a Or.

Obviament més molt dificil escriure la crónica dels altres bolets, pero si puc fer unes quantes "remarks"

-La Massuetada prevista pel km150 no sabem si va ser tal. El Massu i el Carles, que com a bon suís (forrat de calers) s'haura de comprar tubeless i no punxar més, van fer gran part de la cursa amb l'Oscar del Condis, "la béstia bajadora" i van acabar en 9h59

-Menció especial al Raimón, que va fer els últims 60km sol i sense poder canviar pinyons i tot i això va acabar en 9h46!

-Menció molt especial pel Germà, que després de la senyora castanya que es va pegar al km 80, va aconseguir continuar i acabar i tot sol i fent més km que ningú!!

Així guanya qualsevol!!

Mentre esperem que el Mangue ens deleiti amb la crònica Transcatalunyil he trobat un video pels puestos dels internets que explica moltes coses. Com ja sabeu en Llibert Mill ens va guanyar una miqueta a tots a la Transcatalunya aquesta que vam fer el finde passat, però he descobert perquè. I es que el pàjaru s'entrena contra el tren, així qualsevol!!!! L'any que ve ni entrenador ni letxes, em compro un tren, que a més amb els contactes del Mangue segur que me'n treu un a preu de saldo! i que tremoli en Mill l'any vinent...

http://www.youtube.com/watch?v=9e0BqqCqsug

(oops...no sé com es fa per a que et surti directament la finestreta del iutup)

23/05/2010 TRIATLÓ DE GAVÀ

Diumenge de matí el Germà i jo mateix ens presentem a Gavà, amb els altres 1000 inscrits. Comença el ritual de preparació i vestimenta però com que hi ha tan sols 5 poliklyns, això ens retrassa una mica. Ens fiquem a l'aigua 5 minuts abans de la sortida per tastar-ne la temperatura i Deu n'hi do lo fresqueta que està!

Son 1.500m de natació, en dues voltes, amb sortida de l'aigua inclosa. Després de la segona volta, comença una transició llarguíssima i comencem a pedalar. Son dues voltes de 20km, força planers però amb dos repetxonets que fan la bici una mica més dura.

Només començar a pedalar, em passa un que va com una bala. M'hi engantxo i comencem a fer relleus i a atrapar gent, fins que acabem formant un grup d'uns 40! Anem a un ritme bastant infernal, i ja sabeu, aquí val allò de mariquilla qui vagi davant...

El recorregut es el mateix d'anada i tornada, de manera que ens creuem amb el Germà 3 o 4 cops. Tots dos anem als primers llocs dels nostres grups, donant relleus i encara tenim temps de donar-nos ànims.


La segona transició del Germà resulta ser espectacular. Fixeu-vos en la foto, i especialment en la roda del darrere. Entrant a boxes, el Germà va perdre la roda del darrere i va haver de fer la transició amb la bici a una ma i la roda a l'altre!!

Acabo la bici i comencen els 10.000m a peu, també en dues voltes pel passeig marítim de Gavà. Vaig passant els kms a 4min i pocs segons. Novament, ens creuem amb el Germà varies vegades. Jo vaig prou bé, em passen alguns corredors però també n'avanço alguns.

Acabó corrent els 10km en 41min05, (4min06/km) amb un temsp total de 2h 18min 07, quedant el 31 de la classificació general.

El Germà també corre a bon ritme, especialment els últims kms que fa a ritme infernal. Finalment, el brother acaba en 2h 24min 05, en la posició 81 de la classificació.