VI Duatló de Cabrils

Veient que no arriba l'esperada crònica del dinar de nadal, faré un breu resum de com ens va anar la primera cursa de l'any a Cabrils. Aquest cop en Ricard s'ha animat a venir i a patir plegats.
Esperem que en breu s'animi també algú més de la colla boletaire.
La cursa va anar com sempre sortida a tope, bicicleta al mateix ritme i el darrer tram de cursa a peu arrossegant-nos amb més o menys sort.
Les duatlons són així, que hi farem.
Uns metres abans de l'arribada en Ricard es va aturar a esperar la meva arribada i deixar-me passar davant d'ell, tot un senyor, als cap d'uns minuts va arribar en Raimon.

A primera filera de la sortida.

A on és en Ricard???

Tots tres coronant el port més llarg.

Classificació de la cursa.

Classificació Campionat de Duatlons de Muntanya

Classificació Circuit Català

No us deixeu de mirar el podi, no estamos tant mal!!! deia un president no fa tant...

M'he quedat sense

Benvolguts bolets, boletes, i pinyols.

M'he quedat sense quebrantawesos. La Deesa fortuna (expressió cutresalsitxera de la vida) no s'ha posat del meu costat i han sortit els números del 1310 al 9609 quan jo tenia el 14milipico.

Al principi quan em vaig apuntar sol vaig pensar...millor que no em toqui i així ja he quedat bé amb mi mateix i no em menjo el marrón de pujar-hi sol...però he de dir que un cop he vist el sorteig m'ha sabut greu. Oooooooooooooooooohhh what a pein! Volia provar de baixar de les 7h (lo bo es que ara perlumenus puc fardar d'objectiu frustrat sense pressió) però sembla ser que no podrà ser.

Enfinpilarin, que com que no he pogut quebrantar-me els ossos he pensat que provaré de fer la Marmotte. Algú s'apunta? vaaaaa mariquilles!!!!!

PS: ara feia uns dies que no escribia i m'ha fet gràcia, mira...

Duatló Muntanya Viladrau

Viladrau rau...rau...quina rasca que fotia de bon matí. Però a mida que anava passant el matí el sol anava sortint i al final ens va quedar un dia de conya. Això si en el tram de btt vàrem trepitjar força neu ja que la nit abans havia fet un pertita nevadeta.

Veient la quantitat de corredors que ens vàrem reunir a la línia de sortida vam decidir posar-nos ben endavant per estalviar-nos els taps del principi entrant als primers corriols. Tot i axió jo em vaig quedar enganxat darrera un parell d'armaris només iniciar el tram de cursa, i per no perdre a en raimon vaig apretar més del compte i després ho vaig pagar en les primeres pujades.

El recorregut era un puja i baixa força ràpid i divertit.

Un cop a box i a dalt de la bici varen passar un parell o tres de km fins que no em vaig començar a sentir bé, tot just quan va aparèixer en Raimon vaig decidir ingerir el xute que tenia i començar a apretar de valent, venia un tram llarg de pujada i molt guapo i em sentia de conya. No vaig parar de passar a corredors fins i tots alguns que normalment sempre tinc al devant, com ara els TRIBIKE, la veritat és que com més km feia més bé em sentia.

La baixada va ser molt ràpida i de les més maques que recordo, i seguia passant gent, mentre patia per l'arribada d'en Raimon a qui anava veient de tant en tant.

Però aquest cop es van canviar els papers i abans d'iniciar la baixada en Raimon va patir alguns problemes mecànics i va haver d'aturar-se uns instants.

El darrer tram de cursa a peu era una pujada pel mig del poble i tornada pel mateix lloc creuant-nos amb la resta de corredors.

Finalment vaig entrar el 30, posició molt bona per a mi tenint en compte que hi havia gairebé 300 corredors.

La constància d'en Raimon i jo en aquest 4 primers duatlons de la temporada ha fet que a la classificació general estiguem el 4t i 7è i en la classificació del circuit català estiguem en 3era i 5ena posició, tot un èxit que intentarem aguantar en les properes proves.

Duatló de Muntanya de Balaguer

Aquest cop no hi ha fotos, i és una llàstima perquè per uns instants breus, menys d'un km, els bolet bike estavem encapçalant en primer lloc la cursa de balaguer. Els motius, l'errada en el recorregut dels primers 25 corredors de la cursa en un dels primers trams de cursa a peu ocasió que vaig aprofitar per posar-m´he el primer i lluir el maillot.
Bé després d'uns instants breus de glòria vam passar a tocar de peus a terra i a la segona pujada em va passar un grupet de 25 corredors que més que còrrer semblava que volaven.
El tramp de bici va estar molt bé, amb uns 5 primers km de pujada i força tècnics i després una pujada ben llarga que es podia arribar a fer molt pesada depenent del rítme i per acabar una llarga, divertida i fins i tot tècnica baixada amb un tram "espectacle" marcat amb cintes i amb força públic, vaja com sempre a Balaguer.
En el darrer tram de cursa aquest cop no vàrem pujar les escales cap al campanar de Santa Maria com d'altres anys però la veritat és que d'escales no n'hi van faltar tot i que el recorregut era molt més ràpid.
Aquest cop tots dos vàrem aconseguir acabar el tram sense caminar tot i que el rimte no va ser gaire alt però satisfets perquè les nostres cames s'estan acostumant al ritme de duatló.

De moment i amb 3 proves realitzades tots dos ja estem entre els 15 primers classificats del campionat de duatlons. L'objectiu serà acabar entre els 10 primers a final de temporada, si més no de la classificació del Ranking Masculí perquè del Circuit Català serà una mica més dificil ja que puntuen les 6 millors curses del campionat, mentre que a l'altre puntuen totes.

Duatló de muntanya de Viladecavalls

Segona prova del calendari de duatlons de muntanya. Un cop només hi participem dos boletaires, la resta sembla que estan per d'altres feines.

Després d'una setmana de pocs entrenaments per no dir cap ens plantem a Viladecavalls amb l'objectiu d'acabar la prova sense patir tant com el cap de setmana passat.

El circuit és més ràpid i no tant dur com a Vallfogona, això si aquest cop som al voltant de 280 corredors.

La conclusió final és que als duatlons no val sortir de menys a més ja que no hi ha temps per a recuperar posicions i que hem de començar a còrrer molt més si no volem acabar el darrer tram dels duatlons caminant.

A continuació una sèrie il·lustrada de com s'han d'agafar les curves amb BTT:

Patint de valent en el tram de cursa a peu.

VIII Duatló de Muntanya de Vallfogona

En Raimon i jo inagurem la temporada de Duatlons de Muntanya llevant-nos quan encara no ha sortit el sol per anar fins a Vallfogona del Ripollés a cremar les naus en la primera cursa del calendari.

Després del ritual habitual de totes les duatlons i les salutacions als companys de duatlons, no triguem gaire a pujar de pulsacions.

El primer tram de cursa a peu de 6 km es fa intens degut al desnivell, jo entro en la posició 18 amb un temps de 30min 12seg en Raimon ho fa darrera meu a 47 segons.

Després de 3km en bicicleta ja tinc el primer contacte visual amb en Raimon i comença el patiment per intentar que no em passi.

Ens anem veient km rera km, ja que el recorregut en bici és un trencacames de collons, amb fang, aigua, caminates arrossegant la btt durant 1 hora i 45 minuts.

A 4 km de l'arribada i abans d'iniciar la baixada que ens porta a box en Raimon m'atrapa. Comença la baixada i evidentment el perdo de vista, entro a box 1 minut i mig darrera d'ell, quan jo entro ell comença a córrer.

Abans d'arribar al km el trobo a un costat del camí fent estiraments per superar les rampes ens saludem i animem, tot i que no puc evitar de pensar....què cabron!!!!

No puc amb les cames i he d'afluixar el ritme em passen un parell o tres de corredors i en Raimon i jo ens anem veient durant els darrers 3 km.

Finalment arribem en les posicions 28 i 29 amb una diferència de 40 segons.

El campionat de duatlons promet emoció a cada cursa!!!

Esperem però que algun altre boletaire s'animi a participar amb nosaltres en properes curses.

Per fi una cursa sense incidents mecanics!!!!....que duri!!!

XV Travessa Sant Joan Despí-Montserrat

Per fí la crònica!!! Esperava trobar algunes imatges per acompanyar el text i finalment les he trobat. Així que comencem:

Una horeta abans de la sortida en Raimon i jo quedem al Bright per anar tots dos cap a la sortida.

En situem a davant de tot per sortir a la foto i lluir maïllot.

Per no variar la tónica fem una sortida llampec situant-nos davant de tot amb en Xavi i l'Oscar.

Els primers km fins a Castellbisbal anem tot juntets i situats entre els 20 primers, aprofitem per xupar càmera i sortir ben guapos a les fotos.

Aquí teniu les proves que vaig xupar càmera de valent, en Raimon no era pas gaire lluny, com sempre estava reservant forces pel tram final.

Arribant a Castellbisbal agrupadets amb en Xavi i l'Oscar marcant el ritme infernal.

Passat Castellbisbal a en Xavi ja està lluny però vaig veient a l'Oscar i com no a en Raimon que no perd pistonada.

Van passant els km i em sento de conya, ens ajuntem tres corredors i agafem un bon ritme. Arribem a l'inici de la pujada a Montserrat entre els 20 primers. Em prenc un xute abans de començar les primeres rampes i comencem tots tres a bon ritme cap a dalt. Anem pujant i incrementant el ritme, segueixo sentint-me de conya.

Passo el darrer control en la posció 17 i veient els de davant, entre ells a l'Oscar. Tinc forces per seguir apretant i un cop arribem a la urbanització vec que puc a atrapar a un parell que tinc al davant i de sobte..... Punxo la roda del darrera!!!!.....els dos companys amb qui havia compartit gairebé 40 km em deixen enrera....reparo la roda en poca estona....em passen 5 0 6 corredors...começo a apretar pensant amb en Raimon que de ben segur no trigarà en atrapar-me.

Amb la mala llet acumulada desprès de la punxada i desprès de cagar-me unes quantes vegades en tot i tothom aconsegueixo atrapar a un parell dels corredors que m'havien passat...però l'alegria dura poc ja que torno a punxar i aquest cop començo a renegar com mai i estic apunt de llençar la bici barranc avall.

No tinc càmera ni manxa, van passant corredors, un d'ells veient la mala llet que porto em llença una càmera i una manxa.

Reparo la punxada i quan estic inflant apareix en Raimon,, com sempre apareix en Raimon, sembla un mal son...em comenta que li fan mal les cames que no pot més però que collons em torna passar...

Acabo d'inflar i començo a pedalar amb l'objectiu d'atrapar a en Raimon i entrar plegats, però...aleshores li toca al canvi començar a fer el capullo...em desespero i em rendeixo...

Arribo a la meta caminant i emprenyat com una mona.

Tot i l'emprenyada em sentoo bé ja que no he tingut problemes físics però si mecànics...a veure si algunn dia faig coincidir un bon dia físic amb zero problemes mecànics.

XVI Volta a la Cerdanya

Cursa fixe al calendari boletaire on cal destacar l'absència d'alguns socis, Albert (foto-men) i Raimon (Temporada perduda), Lluís (ara hi soc ara no)
Aquest any la cursa s'inicia i s'acaba a Puigerda passant la segona nit a la població veïna de Matamale.
Divendres tarda ens ubiquen al Càmping de Puigerda conegut a la comarca pels sopars d'allò més bons i amb una rapidessa de servei excel·lent per a qui tingui temps i molta paciència.
Dissabte sortim els 4ts davant del trident boletaire (Sergi,Ricard i Xavi)que surt a no més d'un minut nostre.

Abans d'arribar a Llivia, en Joan i jo decidim atacar i intentem posar-nos els primers de la cursa ja se sap som uns metxa curta!
Just iniciar la primera llarga i dura pujada el trident ja ens ha atrapat i a mida que surt el sol veiem com es van distanciant a la pujada.

Un cop fet el primer cim iniciem la baixada i comença el viacrucis particular amb la mecànica de la meva Scott (2 punxades seguides abans d'arribar al primer control seguit de dues trencades de cadena), tot i les adversitats i la malallet acumulada anem tirant a un ritme bo gràcies evidentment a les manetes d'en Massuet que solucionen tots els problemes que van sorgint, quina garantia rodar amb ell.

Arribem al Control d'inici del tram d'orientació i després de l'habitual pixadeta d'en Massu iniciem el tram just en la direcció contraria que ens haviem fixat la nit abans.
Després d'uns dubtes inicials ens trobem de pet un cartell que es dirigeix cap a Pla de Barres, punt clau del tram d'orientació i en pocs moments arribem a la fi de l'orientació coincidint amb el trident que ens comenta si ens hem aturat a fer moltes fotografies.
Ens marquem el 4t millor temps del tram, senzillament puta llet.

Seguim pedalant intentant seguir al trident però de seguida els perdem de vista fins que a pocs km de l'arribada ens els trobem que han punxat, després de les salutacions corresponents no sabem com comencem a incrementar el ritme amb l'objectiu d'intentar que no ens atrapin.
Ben aviat veiem que no podem fer-hi res i just quan ens atrapen a no més de 5 km de l'arribada en Joan trenca la cadena i se'ns tornen a escapar ja fins l'arribada.

La tarda a Matamale la recordarem per l'acollidor restaurant de la població on després d'escurar-nos les butxaques vàrem apendre que allà les coses no es fan així.

El segon dia el podriem resumir amb poques paraules, molt rodador amb unes vistes espectaculars amb una sola trencada de cadena altre cop de la meva Scott i amb un resurgir de l'au fenix al km 60 amb un canvi de ritme per part d'en Massuet d'aquells a que ens te acostumats. I amb un final d'etapa arribant a Puigerdà d'allò més agònic.

Resumint, no estamos tant mal (tots 5 entre els 15 primers de la general) tot i que la mecànica aquest any no ens ha acompanyat gens.

L'any vinent encara ho farem millor!!!

No us perdeu el reportatge fotogràfic que ens han fet!!

Prenent notes a primera fila.

Sortida Primera Etapa

Sortida Primera Etapa

Tota la colla Boletaire

El trident a tota màquina

Reparant la màquina i el cos

Inici d'orientació del trident boletaire.

XXV Triatló Olímpic de Banyoles

Després de les vacances d'estiu em deixo enredar mig pel Ricard i pel Sergio i m'apunto a Banyoles amb les idees clares. Acabar el millor possible tenint en compte que portava més de dos mesos sense nedar ni 20 minuts seguits i que de bicicleta en el darrer mes tot just portava 6 sortides.

Tenint en compte tot aquest grapat d'arguments el resum podria ser: encara va sortir prou bé.

El primer tram de natació feia un mica de respecte, 860 corredors fan impressió. En Ricard va sortir de segona fila i segons ell molt malament, encara que ja m'agradaria a mi, jo per d'altra banda m'ho vaig pendre amb molta filosofia tanta que vaig sortir de l'aigua a la posició 515 mentre que en Ricard sortia a la 233, 5 minuts abans que jo.

La transició va ser força ràpida, tot i no portar ulleres vaig trobar la bici a la primera. Allà vaig tenir la primera de les dues grans idees del dissabte que va ser sortir sense mitjons.

Al tram de bici vaig recuperar moltes posicions tot i que molts km vaig estar tirant del grup, per variar cremant tots els cartutxos, només eren 40 km i els vaig aguantar forca bé, vaig entrar a la posició 247. En Ricard després d'algunes picabaralles amb el capullo de torn, va entrar en la posició 82 que no està nada mal...

En la segona transició és on vaig tenir la segona idea brillant del dia, correr sense mitjons els 10 km. Conclusió: nunca mais.

Vaig acabar amb els peus en carn viva i sagnant de valent, per acabar de rematar-ho en els darrers 300 metres em va passar en Sergio el company de feina que m'havia enredat a participar.

En Ricard comentava que corrents tampoc s'havia sentit gens bé tot i la posició 162 jo per d'altra banda tot i les ferides al peu vaig fer el parcial en la posició 202.

PD: Ja m'agradaria a mi sentir-me malament i fer els resultats d'en Ricard.

Vista del Box

En Ricard sortint de l'aigua

El menda corrent cap a la Bici

En Ricard iniciant el 10 km

A l'arribada amb les bambes a les mans i els peus sagnant

RUMORS O VERITATS?

Com cada any en aquestes dates em poso nerviós; S'acosta la VOLTA CERDANYA (hi ho escric en majúscules doncs crec que és la trobada dels Bolet Bike que, després de la CAMPELLENCA XTREM, millor defineix la nostra filosofia) i tinc la sensació que vaig tard... El Fuster estarà intractable, el Mangue...bufff, en Raimonless... plorant però fort com un toro, en Germà en la tònica... en Brufau sense entrenar després de voltar pel món però com sempre marcant ritme constant i dosificant (com es coneix el tio),...bé que seré el que més patirà.

Faig unes trucades de rigor per tantejar la situació i SORPRESA!!! M'arriben rumors que hi haurà baixes a l'equip. Espantat pregunto... Qui s'ha lesionat? A qui envien a treballar al Líban?, però resulta que no és res d'això. Pel que sembla alguns infidels (i ho dic jo, que potser soc el més nou del grup i el que més lliurement va i bé a les trobades ciclístiques) traicionen l'essència del ciclisme: el patiment, les rampes, el sobresforç, la compamyia dels companys (més en una sortida per equips) alegant falta d'entreno. Comprovo les llistes d'inscrits i els rumors es confirmen.

Em sento enfonsat. Mai havia lluit un maillot amb tant d'orgull... on és ara el KARPOFF?? si, als mitjons, però jo creia que tots en teniem un a dins.... i no només dins la sabata vull dir. Sinó com us puc aguantar tots els recitals que em feu?. Penso en Voltes anteriors, descens suicides amb el Raimon, bonys a les cames com pilotes de tennis per culpa de caigudes, encigalades en els trams d'orientació, marcatges a l'home d'aquells que es coneixen les dreceres, macarronades inhumanes amb siesta intermedia, .... Experiencies increibles que no hauria pogut superar sense la força dels BOLET BIKE.

Companys, necessito la vostra ajuda per sortir del pou!!!! sense l'equip al complet no sé si podré afrontar un repte com aquest... i si ho faig, la joia de superar-lo no serà la mateixa!!!

Compto amb vosaltres!!! SUPOSO QUE EL FET QUE NO SORTIU A LES LLISTES DEU HAVER ESTAT UN MAL ENTÈS...