Duatló Muntanya de Tavérnoles

Comencem una nova temporada de Duatlons de Muntanya, la primera prova aquest any es a Tavèrnoles amb una temperatura gairebé primaveral. Aquest any hem dedicat molt de temps a entrenar la BTT i molt poc a còrrer, així que tenim clar que tocarà patir als dos trams de cursa a peu.



El Box abans de la sortida



Darreres indicacions





Primers metres de la cursa a peu



Sortim amb prudència sabent que els primers 3 km són de pujada i es poden fer molt llargs i durs. La baixada comença per corriol i acaba en pista ample i ràpida. L'arribada al box la fem entre els 50 primers i aquí ens quedarem tota la prova ja que amb btt es fa difícil recuperar posicions.

El darrer tram de cursa a peu d'uns 3 km com sempre els fem amb més pena que glòria.

Per ser la primera de la temporada quedem força satisfets, la propera diumenge vinent a Vallfogona del Ripollès potser una de les més maques.



Arribant al Box per a fer la primera transició



Us heu fixat amb l'estelada, a Osona n'hi ha per tot arreu

Estic espantat!!!



Travessa St Joan Despi Montserrat

Donem tret de sortida a la temporada 2013-2014 amb una cursa que ja fa anys que hi participem i que ens serveix per calentar motors. Aquest any la sortida ha estat un caos per no variar, tot i arribar ben aviat i situar-nos a primera línia hem acabat sortint de ben darrera.
Això ens ha provocat el típic calenton inicial fins a situar-nos al capdavant de la cursa, i quan dic al capdavant vol dir el primer com és típic en aquesta cursa.
En Raimon acostumat ja a aquestes arrencades s'amaga un mica més endarrera. El terreny està ideal la pluja del dia abans fa que els trams de baixada siguin ràpids i mes segurs. El riu però portà mes aigua i el passem corrents a peu.
Aquest any han canviat una part del recorregut, ens fan arribar a Monistrol per Vacarisses, el recorregut es molt mes divertit i una mica mes dur.
Sortint de Vacarisses, km 53 mes o menys comencem un Corriol de baixada ràpid en aquells moments situat en 15ena posició motivat i amb les cames senceres només penso en la pujada final. Quan de cop i volta els dos que porto al davant frenen de cop i jo per no passar per sobre freno i em deixo caure a un matolls que amagaven un pedrot que em destrosa el quàdriceps.
M'ajuden a aixecar i de seguida M'adono que no podré continuar.
Com puc segueixo els pocs km que em queden fins a Monistrol, en Raimon em passa abans d'arribar-hi.
Decideixo quedar-me assegut a un bar a Monistrol a esperar a que en Raimon acabi, assegut allà venc passar a la resta de ciclistes .
En Raimon arriba a meta marejat però apretant la darrera pujada, millor que mai segons ell.
Apunt  de marxar quan en Raimon ja ha acabat i m'ha vingut a trobar a Monistrol veiem passar a en Jofre i la colla de Sant Just, encara els hi queda la darrera pujada.
La meva cama comença a agafar un color lila, que m'ha durat un parell de setmanetes.

 

Gran cap de setmana per les terres d'Osona, després d'un intens estiu de km amb btt el premi era estar a la línea de sortida, llàstima no haver pogut gaudir de la companyia d'en Sergi.

Divendres m'adreço a Tona per a recollir el dorsal i escoltar algunes indicacions per a la primera etapa, 130 km de res i a més a més amb previsió de pluja.

La veritat es que estic força cagat, primera cursa amb GPS, gràcies Joan ha estat tot un mon descobrir com funciona però la veritat és que un cop hi ets ha estat senzill i reconfortant.

Tot i la cagalera inicial un cop començo a pedalar el tema no te més historia que seguir la fletxa i pedalar i pedalar.

Les previsions són encertades i els darrers 20km els fem sota la pluja, el recorregut del primer dia va ser espectacular i amb un ambient excepcional.

Dormim al pavelló de Sant Pere de Torelló després d'una fideua brillant i una pollastre al forn genial.

De bon matí veiem que no hi ha núvols i probablement no hi haurà pluja, veient que estic bé de cames i ja domino el GPS decideixo anar més fort i arribo amb els 20 primers.

És una cursa per a repetir l'any vinent amb tota la colla bolets, un 10 d'organització i d'acollida.

 

26 de maig Triatló B de Banyoles

Com l'any passat repeteixo triatló de Banyoles però aquest cop amb la meitat de km a les cames però amb les mateixes ganes de sempre.
Un cop dins l'aigua i veient les muntanyes nevades la veritat és que no sento pas fred i les pessigolles a la panxa em fan pujar les ganes d'iniciar la cursa.
El tram de nedar el faig amb tranquil·litat sóc conscient que no tinc tantes piscines com l'any anterior.
Surto de l'aigua amb 32 minuts, en principi eren 2200 mts però probablement finalment hauran estat uns metres menys.


Agafo la bici amb moltes ganes, conec el circuit a la perfecció és la quarta vegada que el faig, començo fort des de la primera pedalada i no faig més que passar corredors.

Arribo a box en la posció 52 amb un temps de
2 hores 09 minuts i amb una mitja de 37km/hora, 5 minuts més lent que l'any passat.

Acabo amb molt bones sensacions però un cop fets els primers km de la cursa a peu m'adono que el tram de còrrer per variar será el més dur de tots, acabo amb 1hora 36 minuts, sense parar de correr però 10 minuts més lent que l'any anterior.

Acabo satisfet per millorar els resultats està clar que falten hores d'entrenament. Diumenge vinent el half de Balaguer, fa anys que el vull fer, tocarà patir i gaudir, esperem que més gaudir que patir.

17/03/2013 Marató Barcelona

Després de 14 setmanes de còrrer més que en Forrest Gam arriba el gran dia. Un gran dia que comença amb una pluja suau ideal per deixar el peus en remull tot el recorregut de la cursa.
Els entrenaments fets fins el moment em fan pensar que l'objectiu de 3 hores 05 minuts no m'ha de suposar gran dificultat.
Les sèries, la mitja de Granollers (1 h 24'), la mitja de BCN extendent versión, les tirades llargues acabades totes exceptuant una per molèsties al genoll em fan creure que l'objectiu és possible i fins i tot superable.
Així uns dies abans del dia clau i analitzant els entrenaments decideixo posar tota la carn a la graella i sortir a 4'15/km és a dir a ritme de 3 hores els entrenaments fets en principi són per baixar de 3 hores.
Comença la cursa i vaig al ritme previst de 4'15 pensant que a partir del km 30 segur que hauré d'afluixar però que hauria de ser capaç d'acabar entre 4'30 i 4'40, però que ho estiraria al màxim possible.
Passo pel k10 amb un temps de 42:40, per davant de la llebre de les 3 hores, abans m'he trobat a en Ricard a l'alçada del Camp Nou, que sota una pluja suau em dona ànims, arribo a la meridiana, km21 amb 1hora30minuts, la llebre de les 3 hores la tinc encara al darrera.
Ens creuem amb els primers que van com a coets, vec a en Sergio que va llençat 3 o 4 minuts per davant meu.
Començo a notar una mica de fluixera però el que més em comença a preocupar són un parell d'ungles, una de cada peu.
Arribo al km 30 amb un temps de 2 hores 11 minuts, encara amb possibilitats de fer marca, però aleshores comença la marató de veritat. A partir d'aquest km cada vegada vaig més lent i abans del km 35 ja començo a caminar a estones. El dolor dels peus es insoportable i les cames ja són dues fuestes, combinació fatal.
Baixant per Via Laietana em passa l'Oriol Castro, em dona ànims i em diu que l'acompanyi, a mi em sembla que va super ràpid i no puc anar amb ell ni 30 mts.
Passo pel km 40 amb un temps de 3 hores 7 minuts, per fer els darrers 2km estic més de 16'. Ara ja ni les cames, peus i cap em funcionen.
Que dur que es còrrer, i que dura és la marató. Aquesta és la tercera marató que faig sense comptar la de l'any passat a l'Iron Man, és per la que més he entrenat i la pitjor que he fet.
Ara toca recuperar-se més animicament que físicament, bé les ungles trigaran un temps. L'any vinent ho tornaré a intentar i potser abans, ja veurem.
Ara tinc ganes d'agafar la bicicleta, aquest darrers mesos no l'he tocat per a res i la veritat és que em ve molt de gust.
Intentaré agafar una mica de fondillo per participar a alguna traitló de llarga distància, Balaguer i Les Angles sembla que seran els propers reptes abans de l'estiu.
A veure si la resta de Bolets s'animen i comencem a fer bicicleta plegats.

Mitja Marató Barcelona

Toca tirada llarga, 2h 30 min per seguir preparant la marató. Aquest cop em toca fer-la sol així que decideixo fer 50 ' corrent pel parc de la Ciutadella i després començar la mitja de Barcelona. La intenció és fer-la a 4'10-4'15 el km.
El rodatge surt bé, em trobo a tot de gent donant voltes com jo. Després de fer el hamster em poso a la línia de sortida i començo la mitja, els primers km em surten molt ràpids però desprès aconsegueixo mantenir el ritme. Em surt la mitja a 4'10/km. Un entrenament força bó.
Ja queda poc per la marató, dues tirades llargues i gairebé estarà tot fet.

13/01/2013 Duatló Muntanya Mataró

Comencem l'any de la mateixa manera que el vaig acabar. Patint de valent!!! A Mataró hi havia 400 corredors inscrits, això de les duatlons de muntanya sembla que s'està posant de moda. Dels 400 van acabar 330,, a darrera hora es va posar a ploure i molts van anar a parar per terra.
Porto ja unes setmanes(6) preparant la Marató de BCN, això vol dir que la Btt la toca molt poc, i al veritat es que es nota força això de no sortir a pedalar. El primer tram per la pista del circuit de cros, 6 km, acabo en el lloc 55 però un cop agafo la Btt a la primera pujada em passen uns 20 corredors que desprès entre corriols es fa molt difícil de recuperar llocs.
El darrer tram corrents força millor que les darreres vegades, finalment entro en la posició 83, amb la satisfacció de les bones sensacions tingudes en el tram de còrrer però amb la idea clara que per preparar be les duatlons cal anar força en btt.
Ara toca seguir corrents per intentar fer 3 hores 05  minuts a la marató de BCN, objectiu que em portarà força feina les properes setmanes.

30/12/2012 Duatló Muntanya Cabrils

Després d'un mes sense competir degut a la gran quantitat d'inscrits a la darrera duatló de muntanya, Terrassa, aconsegueixo tenir plaça a Cabrils. Com han canviat les coses aquests darrers anys!! Abans sempre hi havia plaça per fer la inscripció i ara dues setmanes abans es comencen a tancar les inscripcions.
Cada vegada hi ha més gent fent esport, ja sigui còrrer o anar amb bicicleta, l'atur està provocant que la gent estigui cada vegada més en forma!!!
Bé aquest any la sortida de Cabrils feia goig, aquesta prova és de les més maques del calendari, pel circuit, aquest any eren nous i encara més atractius; com per la data, darrera cursa de l'any 2012.
L'ambient és realment diferent.
Un altre fet remarcable és que aquest any gairebé tots els corredors formen part d'un equip, per tant la lliga per equips està molt competida. jo segueixo d'independent bolet bike tot i les ofertes, a veure si la propera temporada aconseguim fer un equipet, mínim són tres i ens inscribim per equips, de candidats en conec a més d'un només cal una petita empenteta.
Bé de la cursa la podría resumir amb el de sempre, sortida de cavall i parada de burro!! És a dir de més a menys, està clar que encara estic lluny de la forma de fa dos anys on quedar entre els 20 primers era habitual, també cal dir que no erem pas 300 corredors a cada cursa.
Tot i el patiment les sensacions són bones tenint en compte que faré un parell més de duatlons i després em centraré de valent en millorar la meva marca de la marató de BCN.
Fer duatlons tot sol sense cap Bolet més li treu part de l'encant, però aquesta temporada és el que hi ha esperem que la propera s'animi algú més.
Apa doncs a seguir fent km abans del proper duatló de Mataró, un dels clàsics també.

                                                                        Tret de sortida

                                                        Enfilant la primera suau rampa.

III Duatló Muntanya Tavèrnoles

Primera duatló de muntanya de la nova temporada. Encara sense l'Scott m'hi arribo tot sol amb la btt de l'Alex. El primer tram de cursa a peu, per variar surto com un cohet i arribo entre els primers 30 corredors, un cop a la bici m'adono que la gent està bastant més forta que corrent i em passen unes quantes màquines a les que no puc seguir. vaig a parar per terra un parell o tres de vegades intentant treure els peus dels pedals i vaig a parar al fan sense separar-me de la bici. La imatge no tenia preu.
El darrer tram a peu el faig força còmode i arribo bastant sencer.Per ser el primer de la temporada acabo força content espero poder anar millorant la posició a mida que vagi avançant la temporada.
La propera Balaguer:

7/1072012 Sant Just-Santa Maria de Queralt

Feia temps que en Xavi volia arribar-se en bicicleta al Santuari de Santa Maria de Queralt, com a homenatge a la seva filla Queralt.
Així que fa uns dies es va començar a animar a organitzar la sortida amb tots els amics amb qui ja fa anys que comparteix hores de bicicleta.
El passat 7 d'octubre va ser la data finalment escollida. En vàrem reunir els bolets de Sant Just i plegats vàrem anar a cercar a en Xavi a Sant Feliu. Allà ens esperava també en Santi el cotxe de suport que ens va acompanyar tot el dia, quin crak en Santi, aigua,, menjar, recanvis, ànims, fotos, paciència i més paciència, moltes gràcies Santi va ser una passada la teva constant assistència.
De Sant feliu ens vàrem arribar a Pallejà on vam augmentar la colla i ja d'aqui direcció a Montserrat, tot xino-xano fins iniciar la pujada. I la pujada ja se sap...marica l'últim... Un cop a dalt en Santi ens tenia preparat un habituallament com deu mana, després d'haver fet un gran reportatge fotogràfic de tota la pujada.
Al monestir de Sant Benet també es van arribar la Laia i la Queralt, la Maria i la Lila i la Núria, l'Ona i la Jana que ens van donar ànims a tots plegats per a continuar direcció Manresa.
De Manresa vam continuar fent cami fins passat Súria i dalt de tot d'un cim que ara mateix no recordo com es diu ens vam trobar amb l'Albert i en Joan per a fer els darrers 40 km i també amb en Magi i l'Esther, la Gemma  i l'Ariadna, la Sílvia i en Martí.
Després d'un segon habituallament força esplèndid ens vam dirigir cap a Berga per enfilar la darrera pujada fins a Queralt.
La darrera pujada tenir una sorpresa final, la vàrem fer amb una tormenta que ens va acompanyar des de la primera rampa fins a l'arribada. Un cop a dalt i després de canviar-nos de roba, tots plegats vam passar la tarda dinant tots juntets al restaurant del costat del Santuari. Realment va ser un dia genial i esperem que aquesta sortida formi  part de les clàsiques de cada temporada. Felicitats per l'organització i el bon dia que vam passar tots/es plegats/des.


El reportatge en imatges:
https://picasaweb.google.com/105983838113763870018/Queralt_12102012?authkey=Gv1sRgCOm9rv36xP7OngE