22/10/11

Duatlo d'alta muntanya de Núria.


El recorregut de la prova fa una mica de por.

El perfil no te desperdici

Dissabte abans de la cursa en concentrem la família Corrales i la famíla Barroso a can Fuster, on ens esperen en Sergi i la Nuria, la Ona, la Jana i la famíla Roses, Mercè-Ignasi, Lluc i Joana. És a dir convertim can Fuster en una casa de colònies per un cap de setmana.



Recolzats per tota la colla ens carreguem d'energia en Raimon, l'Ignasi i jo mateix per afrontar el repte de diumenge.


Arribem ben aviat a la cita, com no podia ser, i ens situem al cap davant de la sortida evitant el colapse de la plaça de Queralbs.


Després del tret d'escopeta (literal) comença l'ascensió a Fontalba, estem ben situats i de bon principi agafem un bon ritme que aguantem fins a dalt de tot on arribem tots dos juntets amb un temps força acceptable 1:04:55 això ens situa entre els 90 primers.



Sortint de box veiem la processor de corredors enfilant el Puigmal, a dalt de Fontalba el vent es comença a notar força i anirà creixent fins arribar al cim.


Amb l'experiència de la darrera vegada la pujada me la prenc com una excursió i em fixo com a únic objectiu no pujar de pulsacions i arribar a dalt sencer.


Aquest objectiu no es correspòs pel grapat de corredors que no paren de passar-me en tot el tram d'ascensió.


Vaig mirant enrera per veure si localitzo a en Raimon, però no m'hi puc fixar gaire ja que fa pujada, vent i la gent m'avança per la dreta i l'esquerra.


Un cop fet el cim començo a baixar cap a Núria. Ara soc jo qui comença a avancar, en conto més de 20. Aquest any les cames sembla que aguanten i arribo corrents fins a Núria i sense rastre d'en Raimon.


Recullo fruita a l'avituallament i enfilo els darrers 5 km fins a recuperar la bicicleta.


El primer km el faig a bon ritme però de cop dues rampes una a cada cama a l'alçada dels isquios em paralitzen del tot i m'he de quedar estirant uns quants minuts.


Aconsegueixo superar les rampes però encara em quedenn al voltant de 3 km que faig més caminant que corrent. Entro al box a recuperar la bici en la posició 227, està clar que el tram de còrrer ha estat un desastre, d'en Raimon ni rastre.


Agafo la bici i començo el descens, no paro de passar gent i més gent, uns van parats i d'altres punxats, en el tram de descens entro en la posició 75.


En arribar a meta veig a tota la colla de dones i nens i també a en Raimon que ha decidit abandonar a mitja pujada degut a les molèsties que tenia a la cama i que no el deixaven pujar amb normalitat.


Arribo molt sencer amb un temps final de 3:52:30, deu minuts millor que el darrer cop, i en la posició 156.

L'Ignasi arriba més tard i molt sencer per sorpresa de molts dels presents.


Per acabar la trobada tornem a Campelles on en Sergi fa el plat de la temporada, "Cruixent de paella", que tot i alguna rundinamenta tots/es el trobem excel·lent.



La crònica podria acabar aquí perque la veritat es que la cursa per a mi va continuar tota la setmana següent, amb unes cames com a pals que no em deixaven caminar amb normalitat per no parlar de les postures variades que havia d'adoptar per baixar i pujar escales.

Aquesta part de la cursa la va guanyar i de carrer l'Ignasi ja que no el vaig veure patir gens ni mica.


Esperem que en properes edicions puguem acabar-la amb les cames més senceres.




L'arribada a meta. El futur dels bolets. Quin goig!!

2 comentaris:

Albert ha dit...

Molt bé Germà! Bon final de temporada (o inici per alguns). El perfil fot por de veritat!!

Raimonlesstiracanasta ha dit...

Salutacions al flamant campió de duatlons de muntanya i alta muntanya de 2011. L'any següent espero no posar-ho tan fàcil!