4/12/11

X Duatló de Muntanya de l'Ametlla del Vallés



Després de dues setmanes més o menys parat degut a la lessió del tormell, m'animo a participar amb en Raimon a la duatló de l'Ametlla.
Abans de començar fem una ruta pel Vallés degut a la meva empanada matinal, sort que com sempre anavem amb temps suficient per a no patir per la sortida.

Un cop arribats a lloc, comencen les frases habituals, això està ple de màquines. I pels resultats finals la veritat és que ho estava ple de màquines o nosaltres cada cop hoo som menys.

Iniciem la sortida a un ritme criminal i més tenin en compte que el primer tram fa baixada, i en baixada corrent fins i tot els coixos.

Em passo tota l'estona ocncentrat en el peu, vigilant cada impacte per intentar no tornar a anar per terra. A uns metres de l'arribada em passa en Raimon, avui ho tinc clar, impossible anar per davant d'ell.

Surto del box abans que ell però de seguida m'atrapa i em vec incapaç d'anar al seu ritme, vaig veient com marxa i marxa.

Després d'ell no para de passar-me gent i més gent, em sento molt fluix i sense ritme de cursa.

Decideixo no agoviar-me i anar fent. Prefereixo concentrar-me en les sensacions del peu, que de moment són força bones.

Un cop comença la baixada més o menys al km 13 del tramp de bici, començo a adelantar molts dels corredors que m'han passat pujant.

I de cop i volta, a uns 4 km de l'arribada em troba a en Raimon que va amb patinet!!!

Ha tornat a trencar la cadena, a meitat de cursa em comenta, és que ja se sap que no es pot comprar barato, ja,ja,ja...Quina putada!!!

En un dels útims trams de baixada amb molts corredors mig ensopego i em dono un cop de pedal al mig del bessó. Em fa un mal de mil dimonis.

I la prova lal tinc quan començo el darrer tram de cursa a peu, bé millor dir a peu coix gairebé.

Acabem la cursa tots dos amb una sensació de poca satisfacció pel resultat però contents per haver-la acabat. Ja vindran resultats més bons.

Cap comentari: