13/2/12

II Duatló de Muntanya de Tavèrnoles

Un fred de tres parells de collons!! I quan dic un fred vol dir que estavem sota zero, amb neu a les cotes més altes del circuit de Btt i gel per tot arreu.




Per no trencar amb la tendència d'aquesta temporada, en Raimon torna a exercir de líder, tot i que com sempre en el primer tram li faig de llebre, per tot just sortir de box passar-me pedalant.


Aquest cop el segueixo força estona fins que comencen uns kms de pujada amb molt de fang i força tècnics que m'obliguen a baixar de la bici mentre que en Raimon sense baixar va pujant i pujant.


En un dels trams passant per dins del gel es clava la roda del davant i vaig a parar de cul a dins d'una bassal d'aigua gelada, mullat i calat de fred segueixo com puc intentant no perdre gaires posicions.


Un cop superat el fang i ja en pista més rodadora arribo al punt més alt del recorregut, envoltat de neu i boira. Les vistes són fantàstiques i em sento ple de forces tot just abans d'iniciar la baixada.


És aleshores que m'adono que m'he quedat sense fre de darrera, i quan dic sense fre vol dir que "rien de rien".


Els últims km de baixada els més divertits i ràpids els faig com puc veient com forces corredors em van superant.


Tots i els diferents incidents de la cursa les sensacions a nivell físic i de ritme de cursa han estat molt bones encara queda temps per millorar i esperem que en les properes setmanes d'entrenaments les coses comencin a sortir una mica millor.


Ara ja només qued la darrera duatló a Odena, a veure si finalment li puc fotre el pal a en Raimon i arribar abans que ell a meta.



Primers metres de la cursa a peu empaitant a en raimon que surt com un cohet.

Fang, fang, fang imés fang!!!

Cap comentari: