Triatló B Banyoles. Objectiu aconseguit!!

Divendres a la tarda després de carregar la furgo i la família ens desplacem a Banyoles amb la intenció de gaudir del cap de setmana i estrenar-me en els triatlons de llarga distància.
Porto tota la setmana pensant en el tram de natació, 2.200 mts amb una temperatura força fresqueta.
Finalment l'organització decideix dissabte al vespre reduir la distància a 1500 mts.
Al càmping es respira un ambient molt guapo, estem envoltats d'autocaravanes de tot arreu, Bilbao, Teruel, Suissa, Viladecavalls, de seguida estem tots amb les bicis a la gespa revisant el material i posant en comú tots els neguits.
La sortida és a les 8'30h, evidentment jo arribo a Box a les 7'15 h del matí allà he quedat amb en Sergio, company de feina i en Raul, marit d'una companya.
L'estany de Banyoles a aquestes hores del matí impressiona molt, primeres hores de sol i una boira envolta tot l'estany, piel de galinio...que diria aquell.
Després d'haver preparat tot el material en un box mega estret apareix en Ricard i la Gemma que m'acompanyen fins a la sortida. Quin plaer tenir-los a prop en aquests moments.
Iniciem el tram de natació, i després d'uns metres de bufetades i més bufetades aconsegueixo trobar un espai prou còmode per a nedar amb tranquilitat, seguint les sureres del carrils de rem-
Hem prenc aquesta primera part de la cursa com un escalfament, i la veritat es que el gaudeixo moltíssim. El faig amb un temps de 25 min30 seg sortint de l'aigua en la posició 246.
Allà estan en Ricard i la Gemma donant-me suport i les ulleres per a poder localitzar la bici al box.
Faig la transició de conya però en sortir m'adono que no porto les ulleres...cagal.....impossible tornar enrera així que decideixo tirar endavant sense ulleres.

Tot i la manca de visió real de seguida localitzo a en Ricard a sobre de la bici a prop meu donant-me consells i ànims, increible el sr Iron Gay.
Faig la primera volta sense apretar gaire i reservant, la segona la començo amb moltes ganes i energia. En Ricard segueix amb mi i de tant en tant està davant de vegades darrera.
Finalitzo el tram de bici en la posició157 i amb un temps de 2h 10 min 06 seg.

Començo la part més dura. 3 voltes a l'estany, 20 km, la primera la faig suau per no desgastar-me en excés, la segona vaig fent, em trobo a la Silvia i a en Marti a mig recorregut, m'emociono i em carrego de forces per a continuar.

La darrera tot i anar bé de cardio les cames no aconsegueixen anar gaire ràpides.

Tot i això acabo els dos darrers km apretant i entro a meta amb en Martí en braços i gaudint com mai.

Les sensacions són fantàstiques em sento genial i amb la sensació que encara ho puc fer molt millor.
Finalment entro a meta amb un temos de 4hores10 min 15 seg i en la posició 224.

Un video de la Triatló, a veure si em veieu!!!: http://www.ufec.tv/index.php?id_arxiu=931&tipus=1&buscar_texto=&npagina=&federacions

TORNAREM A LLUITAR I TORNAREM A VÈNCER. (o el naixement de l'equip B)

Després de moooooolts dies sense col.laborar al blog aquest cap de setmana vaig tornar a injectar-me cursa per la vena. Es tractava de la cicloturista Rutes del Montseny que enguany servia com a pedra de toc per a la recén estrenada secció B del Bolet Bike. Sí, sí, ho heu sentit bé, la secció B. La secció B l'hem fundat el sr Raimonless i una servidora (amb el suport d'en Ròritx) per tal de tornar a disfrutar de la bicicleta, d'aquelles agradables sortides on el més important era la convivència amb els companys, la germanor, i el contacte amb la natura...i...UNA MERDA COM UN PIANO DE CUA!!!! el que passa és que com que no hem fotut un pal a l'aigua no ens aguantem els pets i a la que ens descuidem ens avancen fins i tot els camions de la basura!
Sigui com sigui, decidim tots plegats anar a córrer a Granollers en Fuster i en Mangue (equip A titular), el Brothel (aquest és com el Valladolid, equip ascensor que un any està a 1a i l'altre a 2a), i les dues nenes del B.

La cursa comença pel principi. Tothom amuntegat darrere els mossos durant una bona estona fins que decideixen apartar-se del mig i la gent comença a córrer. De seguida el grupet dels que estan tope forts marxen i el pilot es parteix en dos. Els BoletAs es queden al primer grup mentre que el BoletBs ens quedem agatzapats al segon. El Brothel que va més fort que nosaltres es queda al segon grup però fent de cabessa tractora (encara que ell ho negarà) com el Fuster en els seus millors moments. Anem tots apilotonats fins que el tema es comença a posar dret (la carretera vull dir), el Germà se'n va i a nosaltres dos ens comença a passar tot quisqui. Es una mica desmoralitzador però aquesta cura d'humilitat ens farà més forts! El port es fa més llarg que el cilindrín del Rocco (vint-i-pico kms de pujada!!) però per sort, quan en teoria ja queden pocs kms, ens avança un grupet de 7 o 8 corredors a tota castanya que no sabem d'on coi surten però que ens ajuden a coronar amb dignitat. Llavors fruit de la lucidesa del moment pensem...si aquests anaven darrere nostre i van com van potser no estamos tan mal!

La baixada del Montseny em ratifica en dos pensaments que ja he tingut altres vegades fent carretera. Un és que els carreteros baixen pitjor que el dinar de Nadal, i l'altre és posa un windstopper a la teva vida xulo de la pradera! Així doncs, entre que no parem gaire a l'avituallamentació (això encara ho mantenim de quan erem As) i que la gent no acaba de baixar gaire, avancem a un tou de gent fins que arribem a una zona trencacames on se separen els corredors de la cursa curta i la llarga. Com que hem passat a tota la gent que teniem més o menys a tiro aquesta zona la fem més sols que una titola al concert del miguel bosé, i jo amb una sensació de prerrampes a les cames que feia moooolt temps que no sentia. Arribem a Seva, mengem quatre plàtans i dos cocacoles i parriba romerales que ara toca el Coll Formic. Acostumat a fer-lo per l'altra banda (ruta que faig habitualment quan la sogra em convida a dinar) pujant des de Seva se'm fa curt i quan estem a punt de coronar ens passen els fletxes de la cursa llarga, amb el Zamora al capdavant (que després va resultar que no corria amb dorsal...Marceeeeel que la cursa te la paguen homeeee...) i un que sembla ser de Sant Just segons el Rayleon. Ens passen ràpid però segur que es per les bicis que porten.

La baixada del Collformic va molar catx. La meva bici baixa com un autèntic cogombre atòmic i disfruto com un napbuf (enano en castellà) fins que atrapem a l'ambulància, al cotxe dels mossos, i a un subnormal amb un 4x4 que fan de tap i ens fan baixar l'adrenalina d'un plumasso. A partir d'aquí la cursa va ser un trunyot com la copa d'un pi. Només arribar a St Esteve comença a caure la del pulpocamaleón de pluja, quicir, i entre els avisos de rampa, l'esgotament quilomètric, i els 4902138 milions de cotxes que ens passen pel costat se'm fa etern. Al final el Rayon i jo arribem en 5h36' més petats que el cul de...buenu, vull dir que mooolt cansats. El Brothel ens treu 9' i els de l'equip A, que han fet la llarga, arriben en 5h59'. Com que la organització sembla més aviat la desorganització no sabem la posició, però em sembla que al final no hem fet podi. Menció especial als regals de la cursa que aquesta vegada han estat un pot de xampú, un tub de crema hidratant, i una minimotxil.la tamany bobobobs.

Pentinat Giro Atmos

L'equip B trinxats i mullats esperant a pujar al podi

Duatló de Muntanya de Mataró

Darrera prova del circuit de duatlons de muntanya d'aquesta temporada i primera que acabo sense incidents i amb molt bones sensacions.

La cursa aquesta any no comença desde l'estadi d'atletisme el lloc triat té unes vistes espectaculars del maresme, al voltant del box està el circuit de cursa a peu.

El primer tram del recorregut l'acabo en la posició 21, com sempre és el que faig més bé, el tram de bici a variat una mica al principi on de sobte ens trobem abaix de tot d'una riera això vol dir que la pujada fins a dalt dels turons es fa més llarga i dura que d'altres anys.

Amb la bici noto que he començat a dedicar més hores a pedalar que a córrer i acabo a box en molt bones sensacions tot i això no puc evitar que em passin fins a un total d'11 corredors, la penya està molt forta!!!

El darrrer tram de cursa a peu és de només 2'5 km al voltant del box i acabo a un bon ritme.

Total al final entro a meta en la posició 30.

Acabant la temporada en la posició 15ena de la general i en la 16ena del Circuit Català.

A veure si la propera temporada aconsegueixo enredar algun BBC més per anar plegats a les curses.

Ranking General Duatlons de Muntanya (suma de tots el resultats obtinguts en les proves de la temporada )http://www.triatlo.org/competicions/listrnk.aspx?id=V&mod=1

Classificació Circuit Català de Duatlons de Muntanya (puntuen els 6 millors resultats de la temporada) http://www.triatlo.org/competicions/listlliga.aspx?mod=1

Box de la cursa

Patint al primer tram de cursa a peu.

MARATÓ BARCELONA 2010

Diumenge 7 de març, 7h30, el Germà i jo ens trobem a Plaça Espanya per córrer la marató de Barcelona, que amb 12.169 inscrits aquest any ha batut tots els records.

Sortim i ràpidament atrapem el globus de 3h15 (el tio que va marcant un ritme constant per acabar la marató en 3h15 i que porta un globus lligat per a que se’l vegi). Jo m’aguanto una mica amb ell, però el Germà desapareix cap endavant.

Jo tampoc em quedo massa estona amb el globus, ja que vaig molt tranquil i veig que el vaig deixant enrere, així que opto per anar fent a un ritme còmode. I vaig fent, intentant mantenir un ritme constant, que resulta ser de 4min20 el km. Una mica més rapid del que pensava que podria aguantar. I quan estic arribant a la mitja marató veig al Germa que ja torna. Va algo mes d’un minut i mig per davant meu. Jo passo la mitja marató en 1h32min20sec, i segueixo amb el mateix grup des de fa més de 10km, que segons comenten volen baixar de 3h05min.

Seguim fent i cap al km 30 m’entra una mica de fluixera, però aleshores, xute al canto i atrapo al Germa. El diàleg no es dels més inspirats:
Ricard: Com vas?
Germà: Buff!
Ricard: Jo vaig justet
Germà: Jo vaig justíssim
Ricard: Porto uns 20km amb aquests de taronja
Germà: Aquests van molt forts
Ricard: No se si els podré aguantar gaire estona més
Germà: Jo fins al km25 superbé, però ara!!

Jo segueixo al meu ritme i de sobte el Germà ja no hi es. Cap al km 39 em comença a agafar flato, ja a la Rambla. Segueixo, una mica encongit i haig d’afluixar una mica. Aquests últims 3km els passo a 4min40-45, es a dir uns 20 o 25segons més lent el km.

Tot i això enfilo la recta d’arribada i veig que aconsegueixo baixar de les 3h05. Temps final 3h04min53sec. La segona mitja marató l’he fet en 1h32min33, es a dir, pràcticament al mateix ritme que la primera. Acabo molt content, ja que no tenia clar poder baixar de 3h10min. I de fet, he rebaixat la meva marca de la marató en casi 40minuts!

Menció especial per la Gemma i la Maria que van fer d’equip boletaire supporter, fent la seva pròpia marató, fent de fotògrafes i animant en moments clau. Moltes gràcies.

Cal dir, que el dia va ser casi ideal per córrer, sense sol, amb una temperatura tirant a freda i amb poc vent. I la organització també molt bé.

Ara, a començar a pedalar, que ja toca!

Marató de BCN 2010

No tinc paraules per descriure el mal de cames que vaig patir diumenge en els darrers 7 km. Tot i fer el primers 21km a ritme de menys de 3 hores vaig acabar patint les conseqüències de sortir com un cohet. Al més pur estil Massuet. Tot i això he aconseguit baixar en 6 minuts el temps de l'any passat encara que les sensacions no han estat tant agradables com a Madrid.
L'any vinent esperem poder seguir baixant la marca i acabar amb més bones sensacions.
Per aquest any m'hauré de conformar amb la marca de 3h11min34seg.
I d'en Ricard, com sempre, sense paraules...quina machine....esperem les fotos i la crònica del Champion.

Per confirmar les més pararules podeu riure amb el meu estat a l'arribada:

http://www.barcelonamarato.es/mysports/?r=2019

I no us perdeu l'entrada del mega crak:

http://www.barcelonamarato.es/mysports/?r=845

PD: Com sempre cal donar les gràcies a la famíli que com sempre de manera incondicional m'acompanyen allà on vaig. Tot i que aquest cop degut al meu estat en els darrers km vaig ser incapaç de veure'ls o sentir-los. Mil gràcies. Us estimo!!!

Gemma.....gràcies pels teus crits d'ànim esperem veure ben aviat algunes fotos!!!

Duatló de Muntanya de Sant Joan de les Abadesses

Divendres a la tarda marxem tota la familia a passar el cap de setmana al Ripollés. Com el Ripollés no hi ha res.

Això li vaig dir a la parella per enredar-la a pujar cap aquelles terres i aprofitar la ben entesa per a poder participar en una duatló més.

Encara amb les cames adolorides del passat cap de setmana a Gavà i pensant en la Marató del proper diumenge em plantejo la cursa com un entrenament més.

Però els que em coneixeu una mica ja sabeu que a mi lo que em flipa més és competir.

Total que després dels minuts d'escalfament i els estiraments pertinents comença la cursa.

I com havia de ser surto cagant llets fins all punt que arribo a box en la posició 16ena, de seguida m'adono que m'he flipat tres pobles.

I un cop dalt de la bici començo a veure com la penya m'avança i jo no puc fer res de res per a seguir-los, em falta tanta bici aquest any!!!!

En acabar la primera volta al circuit i passar altre cop per box en l'unica recta asfaltada de tot el circuit sento un loco que crida compte...compte!!!!

Doncs una mica més i no ho compto!!!

El colega s'enganxa amb el meu manillar i acabem tots dos fent un doble mortal carpat amb resultats vermellosos per al meu cul i braç, i encara sort perquè em vaig poder aixecar i continuar mentre que l'altre va caure amb tota la cara per terra i li va quedar un color gamba de tres parells de collons.

Aquest cop que ja havia solucionat els problemes mecànics i estrenava les meves noves Crossmax made in Brufau, va i em foto de lloros.

La veritat és que aquesta temporada cada duatlo m'en duc una sorpreseta.

Recuperat de la castanya aconsegueixo acabar la segona volta amb dignitat i el tram de correr sense que cap corredor em passi.

Conclusió, estic sa i estalvi per a poder intentar aproximar-me a les 3h10 min diumenge vinent a la Marató de BCN.

Preparat per començar a patir.

Estiraments en família.

Quina velocitat!!!

Classificació Circuit Català, categoria absoluta http://www.triatlo.org/competicions/listlliga.aspx?mod=1

Ranking Absolut Duatlons de Muntanya de Catalunya

http://www.triatlo.org/competicions/listrnk.aspx?id=V&mod=1

1/2 Marató de Gavà

Darrer test abans de la Marató de BCN. 9'30 h del matí i més de 2.000 inscrits no fa sol però tampoc fa fred que ja és molt desprès de l'hivern que estem passant.
Mitja hora d'escalfament uns estiraments i acompanyat del Sergio i en David ens situem ben endavant.
Tret de sortida i comencem a còrrer, primer km a 3'45... segon a 3'50...i així fins als km 10 que passo a menys de 39'. És a dir a menys de 4' el km. Les sensacions fins aleshores de conya, però evidentment surto massa ràpid així que del km 12 al 15 els passo a més de 4'. Però arribant al km 16 em recupero i torno a baixar dels 4' fins a superar la línia d'arribada situada a disnd el'estadi d'atletisme.
Total que acabo amb una nova marca 1h 23' 59" és a dir 4' menys que la marca que tenia de l'any passat i amb molt bones sensacions per la marató de bcn.
Si tot va bé hauria de baixar la marca que vaig fer a Madrid (1h17')l'any passat i amb una mica de sort encara podré seguir al Ricard que de ben segur que deu estar entrenant comm un malalt.




http://www.atletisme.cat/classificacions/gava/res2010g.htm

Duatló Muntanya Folgueroles

De bon matí em llevo per anar cap a Folgueroles per participar en la duatló que fa unes setmanes van haver de suspendre per la nevada.
Endarrerir la prova ha soposat que molta gent s'animes a participar-hi fins arribar a més de 350 inscripcions.
Porto un parell de setmanetes amb un bon ritme d'entrenaments ja que ben aviat toca marató.
El tram de cursa a peu el faig a un bon ritme entrant a box en la posició 38 a 20 segons d'un tal Melcior Mauri amb que coincideixó a la transició i a qui no vec més fins a la coca de l'arribada.
Les sensacions amb la bici són bones però és evident que em falta entrenar més amb bici per tal de no veure'm superat per tants corredors a més a més amb la quantitat de fang que hi ha torno a tenir alguns problemes amb el canvi, em cago en el mecànic unes quantes vegades, és clar.
Arribo a box un mica reventat i el tram final de curs el faig a un ritme més suau.
Finalment arribo en la posició 61 amb un temps de 1h 52 min a 20 minuts del primer i a 10' d'en Charly dels Bisonte que s'ha passat per la pedra al senyor Melcior Mauri.
Acabo més marró que un xurro acabat de sucar i decideixo anar a les dutxes on comprobo que continua havent-hi arquitectes que dissenyent vestuaris per a formigues.

No hi ha fotos però he trobat un video on xupo bastanta càmera.
http://www.ufec.tv/index.php?id_arxiu=871&tipus=1&buscar_texto=&npagina=&federacions=

Ja la tenim aquí!

Boletaires dels puestos que correu amb alegria damunt tota la tonteria:

Ja ens ha arribat la roba que tan ansiosament estaveu esperant. Maillots, culottes llargs, culottes curts, culottes pirates, tangues de leopardo, windstoppers, en fin pilarin un sinfin de temes per poder sortir ben arrapadets a passejar pels puestos més guapes que unes bailarines!

Com a comentari sobre la roba que ha arribat cal destacar que amb el windstopper s'han colat i ens l'han enviat amb forro per dins lo qual a mi personalment m'ha molat bastant perquè l'altre és més primet que la pell dels ous i aquests dies ho agrairem bastant. A més, la cremallera es d'aquestes termosellades que txanen mogolló!
Els maillots ara són com haurien d'haver estat el primer dia que la van cagar. Són petites i subtils diferències que només els més andromios sabreu apreciar però es que no está hecha la miel pa la boca del cerdo que diuen per les extremadures...

El culotte llarg d'hivern mola bastant i a mi em ve com anillu al dit.

I res més, passeu-ho a buscar quan vulgueu! us rebre amb gresca, xerinola, i si s'escau, una copa de cava canals i nubiola!

No poso fotos perquè és molt tard i fa mandra, i és molt més fàcil escriure xorrades amb aquesta verborrea que em caracteritza.

Apa doncs, a dormir i fins a la propera.

Visca el Bolet bike! Visca!

LA GRAN PARAULA: CA-CO

Alguns de vosaltres creureu que CACO és qui es va emportar les bicis d'en Germà, i sí aquest n'era un, però també vol dir CAminar-COrrer. Si si, caminar-correr, que és el que he fet aquest Dissabte a Plateau de Beille, on hem corregut amb l'Ester i alguns amics més el Trail Blanch 2010.

El trail Blanch és una cursa que es fa corrent (i caminant quan no es pot córrer) per la neu, en paratges d'alta muntanya que francament val la pena veure. L'any passat ja hi vam ser l'Ester fent de 13 i jo fent la de 23km , i aquest any hem corregut el dos la de 13km.

Sense estar a primera fila i xerrant ens han donat la sortida. He apretat per evitar els embussos típics, però no ha estat fàcil, doncs en sortir de la traça t'enfonsaves a la neu fins al genoll.... però al pur estil "Germà no sé si acabaré però al menys et cagaràs en veure com surto" he apretat a tope fins a trobar un forat més tranquil al meu ritme.

De seguida han començat les primeres rampes dures i nevades on ha tocat caminar tot relliscant una de cada dues passes. El Rubén m'ha passat molt fort, i he intentat seguir-lo tot deixant-ho correr de seguida sabedor que aquestes curses no són com anar per la carretera de les aigües i que cal anar amb paciència.

Així doncs, sense pretensions, he anat fent al meu ritme intentant que el Rubén no se m'escapés massa.

La neu estaba profunda i en molts trams tocava caminar enfonsant-nos fins el genoll, amb l'afegit que avançar a la gent en aquestes condicions es feia francament difícil.

Un bon parell de galetes baixant (a la neu no fa mal) han posat emoció a la persecució i finalment he atrapat al Rubén al km 7, quan ja portavem una hora i tots dos teniem la sensació d'haver fet 11km pel cap baix.

Atrapar-lo m'ha pujat la moral i això ha fet que el deixés enrera.

He anat fent i a falta de 2km, en un control, m'han dit que anava el 12è. Jo que no en tenia ni idea, m'he emocionat i he fet els dos darrers km apretant les dents i he acabat 11è.

Vaja, una bona cursa fent 1h 36min i arribant a 18min del primer, que val a dir-ho , era un crac.

L'Ester, per contra, s'ha menjat tots els embussos i s'ha ratllat molt. Finalment ha arribat en gairebé 3hores. Hem trec el barret davant la seva paciència; a veure si a la propera surt a primera fila i segur que ho fa millor!!!

Llàstima que no hem fet fotos, però quan surtin les de la organització ja les penjaré.