4/7/08

Pedals de Foc 2008 des de la barrera

Doncs ja hi som un altre any. Viella. Pedals de Foc nonstop. Aquest any, però, és especial. Hi anem tots disfressats de Boletbikers!!!!! A nivell de cursa, però, tant el Mangue com servidor ens mirarem els toros des de la barrera amb la companyia de la Gemma que s'estrena com a equip de suport. D'aquesta manera l'equip queda reduit a 3 Bolet bikers (Sergi, Raimon i Joan) més l'estrella convidada (Xavi). Objectiu: menys de 15 hores. La sortida, a les 5 del matí, sembla menys dura que altres anys doncs fa menys fred. Aquest any es passa pel tunel nou i la resta de la ruta és la mateixa fins a Borén on hi ha un petit canvi degut a les obres de la carretera. Els supporters els anem esperant en diferents controls, primer a Vilaller, després al coll de Sant Salvador i així anem fent fins a l'hora de dinar a la Torre de Cabdella. Van passant a bon ritme pels tres primers controls fins que, al començar la pujada del coll de l'Oli, el Joan trenca la cadena just on estem nosaltres i entre ell, el Xavi, i el Mangue l'arreglen. Arriben al dinar a les 12h06' amb la qual cosa l'objectiu sub15 sembla possible.
No obstant el Sergi va bastant tocat amb aquella cara típica que fa ell d'haver-se fumat 14 porros dins una sauna. Mengen quatre macarrons insipids i es refan per afrontar el Triadó (que algú amb encert anomena el Traidor) amb un sol que pica fort. Comença la pujada i la cosa es comença a tòrcer. El Raimon, el Xavi, i el Joan van fent però al Sergi sembla que se li atraganta. Camina una estona i torna a pujar a la bici. Des del cotxe anem donant aigua a molta gent i el BoletBikeClub es va fent famós (no en va anem els tres dalt del cotxe amb banderoles i posters enganxats per tot arreu). Els nostres corredors aconsegueixen coronar el Triadó un parell d'hores més tard. El Xavi i el Raimon sembla que van bastant bé, el Joan fa allò que diu que no va però que sí que va, i el Sergi torna a arribar a dalt amb cara de 14 porros. Allà s'estan una estona parats mentre recuperen i comencen la baixada. De baixada agafen bon ritme i amb el cotxe ens costa seguir-los. Decidim tallar i els esperem a Alòs d'Isil. Allà el Sergi es fot dins l'abeurador de les vaques i en surt com a nou amb la tita com un cacahuet (del fred vull dir...).
La remullada fusteril sembla que el recupera però pocs kms més enllà torna a pillar catx però aquesta vegada de veritat. La pujada a Montgarri és com un viacrucis i al final entre el Xavi i l'Albert Castellà (que ens va fer companyia des de Torre Cabdella) es turnen estirant-lo al més pur estil Mangue-Brufau a l'Ironbike. Amb tot això arriben a Montgarri a les 20h i el Sergi plega amb un globo històric. El Raimon, el Xavi, i el Joan fan la baixada a Viella bé i acaben entrant a meta en 16h45' en la 71ena posició. Al final tot i els incidents que han anat sorgint fan el mateix temps que l'any passat lo qual demostra que els boletaires cada any tenen el nivell més alt!!!

Us deixo un link per a que pogueu veure més fotos que aquí costa un ou posar-ho bé!


I per acabar una foto dels acompanyants que tot i que no ens vam cansar tant també ens mereixem sortir al blog no?


5 comentaris:

Germà ha dit...

Ole aquests bolet bikers!! Hi ha algunes imatges de patiment molt bones per no parlar de la remullada de peus d'en sergi.
A veure si el proper any hi podem anar tots.
Ara toca gaudir de l'estiu i començar a pensar en la Volta a la Cerdanya del setembre.

ricard ha dit...

Ole que si!
Els boletaires van estar a l'altura i van fer molt bon paper. Per l'any vinent haurem de practicar l'entrega de bidons i les comunicacions pel pinganillo!
Proper repte: Fuster - Mangue Transpirineus Road Challenge

Carles ha dit...

Ei nanos!!
Sóc en Carles, ja més recuperat de la volteta aquesta que vam fer; això si, de bici poca desde aleshores...
Moltes gràcies a tots pel super ambient/suport. La veritat és que ho teniu super ben muntat!!
Espero que ens veurem ben aviat altre cop...com ho teniu per fer una escapada al GranRaid?

Anònim ha dit...

Ei!
L'experiència des de la barrera, impactant. Veure l'esforç i el patiment barrejats amb unes dosis inimaginables de bon rotllo i companyerisme...realment envejable.
He de reconèixer que a estones vaig patir, però tmb vaig entendre una mica més què signifiquen la bici i els "bolets" per vosaltres.
Nens, molts ànims!!! i molt suero fisiòlogic intravenós per la pròxima carrera!!!
PD: l'ona em va renyar pq no li vaig donar prou aigua al seu papa...

Anònim ha dit...

Felicitats Boletbikers!!
En especial als del cotxe de suport ja que heu fet una gran feina a tots el bikers (siguin bolets o no) al llarg de tota la cursa!!
Moltes gràcies!