El matí comença com sempre, a les 9h al txiri amb un fred espelusnant. Comencem a pedalar en direcció Can Paskual on recollirem al Ròritx per anar enfilant cap al restoran de Can Borrell. Com que el nostre entrenador ens diu que hem de treballar el metabolismo lípido decideixo no esmorzar res, i el Rayon (que té el mateix entrenador q'un servidor) fa el mateix, amb lo qual arribem a CanBo tant morts de gana que no tinc temps ni de fer-li la foto al menú.
De totes maneres tampoc no innovem gaire i fem la típica butifarra amb mongetes, patates, i allioli (que no deixarà de xupar roda en tot el camí de tornada).
Com cada any ens repartim el número de loteria -aviam qui es capaç d'endevinar el número del Fuster...-
Bebem un parell de porrons de vi, el Fuster reparteix mastegots a tot cristo, Ens trinquem una ampolla de xampany, 
fem una ronda de txupitos, fem una altra ronda de txupitos (quin error va fer el garçon deixant l'ampolla a la taula!!!), i tots calentets sortim a buscar les bicis que hem 'amagat' com sempre darrere els futbolins. Al final sempre surt superacompte l'esmorzar BBC perquè un tros de butifarra i un beure ens costa poc menys de 20€!!! I a partir d'aquí comença l'autèntica litúrgia boletbiker.
Aquest any com que el món és ple de porcs hem de canviar la ruta i saltar-nos el ja típic sol-i-aire que en l'estat en que el pugem sempre té una 'gràcia' especial.
Comencem a pujar en direcció a Sant Medir i ja de seguida comencem amb el tradicional concurs de tions.
Aquest any ningú es vol quedar enrere i el Rayon inicia les hostilitats. En cinc minuts tots menys el menda –que com a reporter-ditxaratxé està exclòs del concurs- fan oposicions per endur-se el premi. Finalment, però, aquest any el premi és col.lectiu i el tió l'aixequen entre els quatre jinetes de l'apocaleche.
Passada la primera prova, i quan ja ningú seria capaç de reconèixer a la seva mare (buenu, el Germà una mica sí perquè l'endemà té una duatló d'aquestes que fa per les muntanyes), entrem a la fase performances. En primer lloc, aprofitant que l'amic Fuster perd la coordinació general a l'ajupir-se a recollir una moneda de 3 cèntims, decidim atropellar-lo una miqueta cadascú,
i després fem el mateix amb el Rayon però clar, com que ell és una mica més petit amb menys gent atropellant-lo fem la mateixa feina. 
Després el Fuster decideix provar de pedalar sense roda del davant però si ja quasi no sap pedalar sense rodetes com ha d'anar fent cavallets pels puestos???
En fin, que amb tanta txorrada se'ns fa tope tard i ens acabem saltant la 2a parada del dia, el Baba San Marino. Però abans d'acabar la matinal el PoetaCollserola ens obsequia amb el ja clàssic vers de Nadal.
Visca l'esmorzar de Nadal!! Viscaaaaaa!!!!!!
