27/4/10

Triatló B Banyoles. Objectiu aconseguit!!

Divendres a la tarda després de carregar la furgo i la família ens desplacem a Banyoles amb la intenció de gaudir del cap de setmana i estrenar-me en els triatlons de llarga distància.
Porto tota la setmana pensant en el tram de natació, 2.200 mts amb una temperatura força fresqueta.
Finalment l'organització decideix dissabte al vespre reduir la distància a 1500 mts.
Al càmping es respira un ambient molt guapo, estem envoltats d'autocaravanes de tot arreu, Bilbao, Teruel, Suissa, Viladecavalls, de seguida estem tots amb les bicis a la gespa revisant el material i posant en comú tots els neguits.
La sortida és a les 8'30h, evidentment jo arribo a Box a les 7'15 h del matí allà he quedat amb en Sergio, company de feina i en Raul, marit d'una companya.
L'estany de Banyoles a aquestes hores del matí impressiona molt, primeres hores de sol i una boira envolta tot l'estany, piel de galinio...que diria aquell.
Després d'haver preparat tot el material en un box mega estret apareix en Ricard i la Gemma que m'acompanyen fins a la sortida. Quin plaer tenir-los a prop en aquests moments.
Iniciem el tram de natació, i després d'uns metres de bufetades i més bufetades aconsegueixo trobar un espai prou còmode per a nedar amb tranquilitat, seguint les sureres del carrils de rem-
Hem prenc aquesta primera part de la cursa com un escalfament, i la veritat es que el gaudeixo moltíssim. El faig amb un temps de 25 min30 seg sortint de l'aigua en la posició 246.
Allà estan en Ricard i la Gemma donant-me suport i les ulleres per a poder localitzar la bici al box.
Faig la transició de conya però en sortir m'adono que no porto les ulleres...cagal.....impossible tornar enrera així que decideixo tirar endavant sense ulleres.

Tot i la manca de visió real de seguida localitzo a en Ricard a sobre de la bici a prop meu donant-me consells i ànims, increible el sr Iron Gay.
Faig la primera volta sense apretar gaire i reservant, la segona la començo amb moltes ganes i energia. En Ricard segueix amb mi i de tant en tant està davant de vegades darrera.
Finalitzo el tram de bici en la posició157 i amb un temps de 2h 10 min 06 seg.

Començo la part més dura. 3 voltes a l'estany, 20 km, la primera la faig suau per no desgastar-me en excés, la segona vaig fent, em trobo a la Silvia i a en Marti a mig recorregut, m'emociono i em carrego de forces per a continuar.

La darrera tot i anar bé de cardio les cames no aconsegueixen anar gaire ràpides.
Tot i això acabo els dos darrers km apretant i entro a meta amb en Martí en braços i gaudint com mai.
Les sensacions són fantàstiques em sento genial i amb la sensació que encara ho puc fer molt millor.
Finalment entro a meta amb un temos de 4hores10 min 15 seg i en la posició 224.

21/4/10

TORNAREM A LLUITAR I TORNAREM A VÈNCER. (o el naixement de l'equip B)

Després de moooooolts dies sense col.laborar al blog aquest cap de setmana vaig tornar a injectar-me cursa per la vena. Es tractava de la cicloturista Rutes del Montseny que enguany servia com a pedra de toc per a la recén estrenada secció B del Bolet Bike. Sí, sí, ho heu sentit bé, la secció B. La secció B l'hem fundat el sr Raimonless i una servidora (amb el suport d'en Ròritx) per tal de tornar a disfrutar de la bicicleta, d'aquelles agradables sortides on el més important era la convivència amb els companys, la germanor, i el contacte amb la natura...i...UNA MERDA COM UN PIANO DE CUA!!!! el que passa és que com que no hem fotut un pal a l'aigua no ens aguantem els pets i a la que ens descuidem ens avancen fins i tot els camions de la basura!
Sigui com sigui, decidim tots plegats anar a córrer a Granollers en Fuster i en Mangue (equip A titular), el Brothel (aquest és com el Valladolid, equip ascensor que un any està a 1a i l'altre a 2a), i les dues nenes del B.

La cursa comença pel principi. Tothom amuntegat darrere els mossos durant una bona estona fins que decideixen apartar-se del mig i la gent comença a córrer. De seguida el grupet dels que estan tope forts marxen i el pilot es parteix en dos. Els BoletAs es queden al primer grup mentre que el BoletBs ens quedem agatzapats al segon. El Brothel que va més fort que nosaltres es queda al segon grup però fent de cabessa tractora (encara que ell ho negarà) com el Fuster en els seus millors moments. Anem tots apilotonats fins que el tema es comença a posar dret (la carretera vull dir), el Germà se'n va i a nosaltres dos ens comença a passar tot quisqui. Es una mica desmoralitzador però aquesta cura d'humilitat ens farà més forts! El port es fa més llarg que el cilindrín del Rocco (vint-i-pico kms de pujada!!) però per sort, quan en teoria ja queden pocs kms, ens avança un grupet de 7 o 8 corredors a tota castanya que no sabem d'on coi surten però que ens ajuden a coronar amb dignitat. Llavors fruit de la lucidesa del moment pensem...si aquests anaven darrere nostre i van com van potser no estamos tan mal!

La baixada del Montseny em ratifica en dos pensaments que ja he tingut altres vegades fent carretera. Un és que els carreteros baixen pitjor que el dinar de Nadal, i l'altre és posa un windstopper a la teva vida xulo de la pradera! Així doncs, entre que no parem gaire a l'avituallamentació (això encara ho mantenim de quan erem As) i que la gent no acaba de baixar gaire, avancem a un tou de gent fins que arribem a una zona trencacames on se separen els corredors de la cursa curta i la llarga. Com que hem passat a tota la gent que teniem més o menys a tiro aquesta zona la fem més sols que una titola al concert del miguel bosé, i jo amb una sensació de prerrampes a les cames que feia moooolt temps que no sentia. Arribem a Seva, mengem quatre plàtans i dos cocacoles i parriba romerales que ara toca el Coll Formic. Acostumat a fer-lo per l'altra banda (ruta que faig habitualment quan la sogra em convida a dinar) pujant des de Seva se'm fa curt i quan estem a punt de coronar ens passen els fletxes de la cursa llarga, amb el Zamora al capdavant (que després va resultar que no corria amb dorsal...Marceeeeel que la cursa te la paguen homeeee...) i un que sembla ser de Sant Just segons el Rayleon. Ens passen ràpid però segur que es per les bicis que porten.

La baixada del Collformic va molar catx. La meva bici baixa com un autèntic cogombre atòmic i disfruto com un napbuf (enano en castellà) fins que atrapem a l'ambulància, al cotxe dels mossos, i a un subnormal amb un 4x4 que fan de tap i ens fan baixar l'adrenalina d'un plumasso. A partir d'aquí la cursa va ser un trunyot com la copa d'un pi. Només arribar a St Esteve comença a caure la del pulpocamaleón de pluja, quicir, i entre els avisos de rampa, l'esgotament quilomètric, i els 4902138 milions de cotxes que ens passen pel costat se'm fa etern. Al final el Rayon i jo arribem en 5h36' més petats que el cul de...buenu, vull dir que mooolt cansats. El Brothel ens treu 9' i els de l'equip A, que han fet la llarga, arriben en 5h59'. Com que la organització sembla més aviat la desorganització no sabem la posició, però em sembla que al final no hem fet podi. Menció especial als regals de la cursa que aquesta vegada han estat un pot de xampú, un tub de crema hidratant, i una minimotxil.la tamany bobobobs.



Pentinat Giro Atmos

L'equip B trinxats i mullats esperant a pujar al podi

3/4/10

Duatló de Muntanya de Mataró

Darrera prova del circuit de duatlons de muntanya d'aquesta temporada i primera que acabo sense incidents i amb molt bones sensacions.
La cursa aquesta any no comença desde l'estadi d'atletisme el lloc triat té unes vistes espectaculars del maresme, al voltant del box està el circuit de cursa a peu.
El primer tram del recorregut l'acabo en la posició 21, com sempre és el que faig més bé, el tram de bici a variat una mica al principi on de sobte ens trobem abaix de tot d'una riera això vol dir que la pujada fins a dalt dels turons es fa més llarga i dura que d'altres anys.
Amb la bici noto que he començat a dedicar més hores a pedalar que a córrer i acabo a box en molt bones sensacions tot i això no puc evitar que em passin fins a un total d'11 corredors, la penya està molt forta!!!
El darrrer tram de cursa a peu és de només 2'5 km al voltant del box i acabo a un bon ritme.
Total al final entro a meta en la posició 30.
Acabant la temporada en la posició 15ena de la general i en la 16ena del Circuit Català.
A veure si la propera temporada aconsegueixo enredar algun BBC més per anar plegats a les curses.
Ranking General Duatlons de Muntanya (suma de tots el resultats obtinguts en les proves de la temporada )http://www.triatlo.org/competicions/listrnk.aspx?id=V&mod=1

Classificació Circuit Català de Duatlons de Muntanya (puntuen els 6 millors resultats de la temporada) http://www.triatlo.org/competicions/listlliga.aspx?mod=1


Box de la cursa
Patint al primer tram de cursa a peu.