29/10/11


Bones taaaaaaardes amics meus tots!!
No hablare en castellano para que no me entiendan todos y sobretodo los hijos de Gerard Quintana.

Final d'etapa, inici de temporada de duatlons i el més important, s'acaben les excuses... si, ja sabeu, allò de: si tingués una bici rigida... si no peses tant...tot això, ja és història. A partir d'ara qualsevol mèrit o desgràcia és totalment imputable a les meves cametes. Així doncs, sou convidats a rebre amb entusiasme la nova adquisició i si és pertinent , com en aquests cas, recordar-me amb fets de que algú amb una bici no tant bona, em pot fotre el pal.

De segur que és la més maca, tota en blanc i negre, com a les pelis del Charlot o el que és el mateix, els colors del Bolet Bike!!



22/10/11

Duatlo d'alta muntanya de Núria.


El recorregut de la prova fa una mica de por.

El perfil no te desperdici

Dissabte abans de la cursa en concentrem la família Corrales i la famíla Barroso a can Fuster, on ens esperen en Sergi i la Nuria, la Ona, la Jana i la famíla Roses, Mercè-Ignasi, Lluc i Joana. És a dir convertim can Fuster en una casa de colònies per un cap de setmana.



Recolzats per tota la colla ens carreguem d'energia en Raimon, l'Ignasi i jo mateix per afrontar el repte de diumenge.


Arribem ben aviat a la cita, com no podia ser, i ens situem al cap davant de la sortida evitant el colapse de la plaça de Queralbs.


Després del tret d'escopeta (literal) comença l'ascensió a Fontalba, estem ben situats i de bon principi agafem un bon ritme que aguantem fins a dalt de tot on arribem tots dos juntets amb un temps força acceptable 1:04:55 això ens situa entre els 90 primers.



Sortint de box veiem la processor de corredors enfilant el Puigmal, a dalt de Fontalba el vent es comença a notar força i anirà creixent fins arribar al cim.


Amb l'experiència de la darrera vegada la pujada me la prenc com una excursió i em fixo com a únic objectiu no pujar de pulsacions i arribar a dalt sencer.


Aquest objectiu no es correspòs pel grapat de corredors que no paren de passar-me en tot el tram d'ascensió.


Vaig mirant enrera per veure si localitzo a en Raimon, però no m'hi puc fixar gaire ja que fa pujada, vent i la gent m'avança per la dreta i l'esquerra.


Un cop fet el cim començo a baixar cap a Núria. Ara soc jo qui comença a avancar, en conto més de 20. Aquest any les cames sembla que aguanten i arribo corrents fins a Núria i sense rastre d'en Raimon.


Recullo fruita a l'avituallament i enfilo els darrers 5 km fins a recuperar la bicicleta.


El primer km el faig a bon ritme però de cop dues rampes una a cada cama a l'alçada dels isquios em paralitzen del tot i m'he de quedar estirant uns quants minuts.


Aconsegueixo superar les rampes però encara em quedenn al voltant de 3 km que faig més caminant que corrent. Entro al box a recuperar la bici en la posició 227, està clar que el tram de còrrer ha estat un desastre, d'en Raimon ni rastre.


Agafo la bici i començo el descens, no paro de passar gent i més gent, uns van parats i d'altres punxats, en el tram de descens entro en la posició 75.


En arribar a meta veig a tota la colla de dones i nens i també a en Raimon que ha decidit abandonar a mitja pujada degut a les molèsties que tenia a la cama i que no el deixaven pujar amb normalitat.


Arribo molt sencer amb un temps final de 3:52:30, deu minuts millor que el darrer cop, i en la posició 156.

L'Ignasi arriba més tard i molt sencer per sorpresa de molts dels presents.


Per acabar la trobada tornem a Campelles on en Sergi fa el plat de la temporada, "Cruixent de paella", que tot i alguna rundinamenta tots/es el trobem excel·lent.



La crònica podria acabar aquí perque la veritat es que la cursa per a mi va continuar tota la setmana següent, amb unes cames com a pals que no em deixaven caminar amb normalitat per no parlar de les postures variades que havia d'adoptar per baixar i pujar escales.

Aquesta part de la cursa la va guanyar i de carrer l'Ignasi ja que no el vaig veure patir gens ni mica.


Esperem que en properes edicions puguem acabar-la amb les cames més senceres.




L'arribada a meta. El futur dels bolets. Quin goig!!

2/10/11

Duatló de Cervelló

En Raimon i jo decidim fer un petit tast abans de l'inici de la temporada de Duatlons de Muntanya i ens decidim a participar a la primera duatló de Cervelló.
Després de la volta a la Cerdanya em sento amb forces i ganes de començar a competir i de bon principi se que en Raimon no em deixarà respirar.
A la línia de sortida som al voltant de 70 corredors amb algunes cares conegudes i d'altres que fan una mica de por només de veure com escalfen.
Comencem a còrrer i em situo darrera un paio al que li puc llegir a l'esquena C.E. Estibadors del Port de BCN, en pocs instants el perdem de vista i ens quedem un TRIBIKE i jo empaintant-lo.
Arribo al box en quarta posició després d'un darrer tram ple d'obstacles on començo a veure les estrelles.
Només entrar a box intueixo que la cursa serà un patiment continuo en veure que en Raimon entra just darrera meu.
Fem tot el tram de bici plegats, bé ell davant i jo darrera. El circuit de bici és un trencacames interminable amb unes pujades en les que em vec obligat a aplicar la teoria del 6 més d'un cop.
(M'explico, si vas a menys de 6km/h és millor baixar a caminar/còrrer).
En arribar al box per fer la darrera transició coincideixo amb en Raimon, tinc esperances de poder avancar-lo però el cabrón no para de còrrer i les meves cames semblen fustes , arribo en 5ena posició a uns segons d'ell i estosegant com mai.
Com s'ho fa la gent que sempre diu que no entrena i sempre està per davant teu????
Els resultats de la cursa són una semaneta parat per por d'haver inciat altre cop un estat previ a la neumonia. Esperem que només sigui por.


Corre que te pillo.


Seguint a en Raimon.