13/11/12

III Duatló Muntanya Tavèrnoles

Primera duatló de muntanya de la nova temporada. Encara sense l'Scott m'hi arribo tot sol amb la btt de l'Alex. El primer tram de cursa a peu, per variar surto com un cohet i arribo entre els primers 30 corredors, un cop a la bici m'adono que la gent està bastant més forta que corrent i em passen unes quantes màquines a les que no puc seguir. vaig a parar per terra un parell o tres de vegades intentant treure els peus dels pedals i vaig a parar al fan sense separar-me de la bici. La imatge no tenia preu.
El darrer tram a peu el faig força còmode i arribo bastant sencer.Per ser el primer de la temporada acabo força content espero poder anar millorant la posició a mida que vagi avançant la temporada.
La propera Balaguer:


28/10/12

7/1072012 Sant Just-Santa Maria de Queralt

Feia temps que en Xavi volia arribar-se en bicicleta al Santuari de Santa Maria de Queralt, com a homenatge a la seva filla Queralt.
Així que fa uns dies es va començar a animar a organitzar la sortida amb tots els amics amb qui ja fa anys que comparteix hores de bicicleta.
El passat 7 d'octubre va ser la data finalment escollida. En vàrem reunir els bolets de Sant Just i plegats vàrem anar a cercar a en Xavi a Sant Feliu. Allà ens esperava també en Santi el cotxe de suport que ens va acompanyar tot el dia, quin crak en Santi, aigua,, menjar, recanvis, ànims, fotos, paciència i més paciència, moltes gràcies Santi va ser una passada la teva constant assistència.
De Sant feliu ens vàrem arribar a Pallejà on vam augmentar la colla i ja d'aqui direcció a Montserrat, tot xino-xano fins iniciar la pujada. I la pujada ja se sap...marica l'últim... Un cop a dalt en Santi ens tenia preparat un habituallament com deu mana, després d'haver fet un gran reportatge fotogràfic de tota la pujada.
Al monestir de Sant Benet també es van arribar la Laia i la Queralt, la Maria i la Lila i la Núria, l'Ona i la Jana que ens van donar ànims a tots plegats per a continuar direcció Manresa.
De Manresa vam continuar fent cami fins passat Súria i dalt de tot d'un cim que ara mateix no recordo com es diu ens vam trobar amb l'Albert i en Joan per a fer els darrers 40 km i també amb en Magi i l'Esther, la Gemma  i l'Ariadna, la Sílvia i en Martí.
Després d'un segon habituallament força esplèndid ens vam dirigir cap a Berga per enfilar la darrera pujada fins a Queralt.
La darrera pujada tenir una sorpresa final, la vàrem fer amb una tormenta que ens va acompanyar des de la primera rampa fins a l'arribada. Un cop a dalt i després de canviar-nos de roba, tots plegats vam passar la tarda dinant tots juntets al restaurant del costat del Santuari. Realment va ser un dia genial i esperem que aquesta sortida formi  part de les clàsiques de cada temporada. Felicitats per l'organització i el bon dia que vam passar tots/es plegats/des.


El reportatge en imatges:
https://picasaweb.google.com/105983838113763870018/Queralt_12102012?authkey=Gv1sRgCOm9rv36xP7OngE

13/10/12

07/10/2012 XVII Travessa Sant Joan Despí Montserrat

Altre cop ens tornem a inscriure a la travessa nomès dos bolets, però aquest cop en Jofre, que repeteix i l'Alex s'animen a participar-hi.
El dia abans pujo a deixar la furgo a Monistrol amb el compromís de tornar tots plegats, sigui a l'hora que sigui. En Jofre sap que arribarà, però l'Alex no les te totes, bé nosaltres tampoc tenim molt clar que arribi a dalt.
Diumenge per la tarda mentre netejava la bici...sorpresa... sorpresa
M'he quedat sense bici!!! Truco a en Raimon Less tira a canasta, i acordem que em passi per casa seva on ha montat un taller de manteniment de bicicletes de la família Barroso.Allà em trobo a l'Alex que està amb en Raimon fent una revisió de la BTT. La penjo al burro i amb unes barres d'alumini i unes brides dels xinos fem un apanyo boletaire. Com que les brides del xinos no són de fiar passo per casa el Fuster a canviar-les per unes certi faif fuster. Ho embolico tot amb cinta americana de color blanc, per disimular el nyap, i que sigui el que tingui que ser...
Diumenge ens llevem ben aviat ben aviat, i passem a buscar l'Alex, allà ens trobem amb en Jofre i baixem tot plegats direcció a la sortida.
Després de recollir el dorsal en situem a primera linia. Però de seguida veiem que hi ha coses que no canvien en aquesta cursa i una d'elles és el caos de la sortida. Just abans de la sortida ens trobem al Xavi Duran, que d'amagat s'ha situat a davant de tot.
Desprès del senyal de sortida inciem la cursa pel marge del riu, el ritme és força alt fins a Castellbisbal. De seguida ens situem entre el grup capdevanter a roda d'en Xavi.
Fins al segon control anem força endavant, veiem al Xavi no gaire lluny.
En una de les baixades desprès del segon control, vaig a parar per terra juntament amb unaltre ciclista que no pot frenar i m'empotra contra la paret.
Sembla que no m'he fet gaire cosa, excepte un cop de manillar al mig de la cuixa. Tot i això vaig tirant. A en Raimon fa estona que no el vec, se que va per darrera i de ben segur que no gaire lluny.
Comencem a pujar direcció a Olesa, per un recorregut que no havia fet mai, és força dur i llarg. Penso amb l'Alex i en Jofre com patirant en aquesta part, si abans no han anat a parar per terra en algunes de les biaxades.
Arribo al control de Monistrol en la posició 19 ena, inicio l'ascensió amb bones sensacions, passada la darrera urbanització he perdut 3 poscions, però segueixo sense rastre d'en Raimon. De cop i volta començo a tenir rampes a les dues cames. M'he quedat sense aigua molt aviat ja que he perdut un bidó a les primeres baixades i no he parat a carregar.
Perdo algunes posicions més i començo a patir pensant que en Raimon deu estar al caure. Em prenc un xute que fa miracles, em recupero i começo a pedalar fort altre cop. Ja vec el monestir de Santa Cecila, tinc dos ciclistes que van parats davant meu, apreto el cul i els passo a tots dos.
Arribo a meta força content i sencer.
De seguida veig a en Xavi, la Laia i la Queralt, en Xavi a fet 5è, quina màquina.
Als pocs minuts arriba en Raimon. Ens relaxem i estirem a la gespa esperant a en Jofre i l'Alex amb previsió que ens hi estarem força estona. Però per sorpresa de tots, l'Alex arriba a la meta amb 5 hores i mitja, una hora abans de la porra que havíem fet en Raimon i jo. En Jofre arriba més tard, les rampes li han fet una mala passada. Tot i això ha millorat el resultat de l'any anterior.
Felicitats a tots dos i esperem tornar-hi tots plegats el proper any!!!

Diuen que si no fos pel mal d'esquena l'Alex encara hauria arribat en més bona posició i que en Jofre si no fos per les rampes l'hauria fet patit, també diuen que si en Germà no hagues caigut i no s'haguès quedat sense aigua hauria arribat entre els 20 primers i en Raimon si no fos pel mal de cama de ben segur que li hauria fotut un pal a en Germà....Potser haurem de pensar de canviar-nos el nom de grup per l'equip...           "Si no fos".

20/9/12

16/09/2012 Mig Ironman Berga

Tercer Mig Ironman de la temporada, despres de la calorada de Balaguer i el sorprenent resultat de Les Angles. El Mig de Berga te bona pinta i ja que l’any passat vaig badar i em vaig quedar sense inscripció, aquest any em vaig apuntar ben d’hora ben d’hora, abans de saber que coincidia amb la Volta a la Cerdanya… Som 612 participants, amb alguns il·lustres com el senyor Marcel o el Cesc Godoy (que va guanyar l’any passat). Aixi que faig cap a Berga amb la meva germana Maria i dissabte cal fer tot el ritual habitual de preparar les bosses de les transicions, deixar la bici, briefing i pasta party!
Fem la natació al Pantà de la Baells. Fa molt bon dia, sol, pero no fa massa calor. Començo la natació desde primera o segona fila, i ben al mig de la linia de sortida. Comencem i com de costum, no vaig massa còmode, pero tampoc rebo massa patacades. Primera boia, segona boia, tercera boia i ho porto prou bé. Segons havia calculat, despres de la tercera boia, la tornada havia de ser rápida, pero se’m fa bastant llarga i s'aixeca una mica de vent que fa que hi hagi una mica d'onades. Aixi que res, continua continua fins que acabo el tram de natació.
Sortint de l’aigua ens toca fer un pujadot fins a sobre la presa, que es on tenim la zona de transició. Em canvio i agafo la bici i la Maria em diu que vaig el 107. (Veient les classificacions, he fet el parcial 96, en 35 minuts). Segons el meu GPS, hem nedat uns 2,1km.
Pedala pedala!: Agafo la la bici i ja d’entrada començo a passar gent. Tenim uns 3 kms de pujada abans d’arribar a Berga on comencem un bucle on hem de fer dues voltes. Conec el circuit i se que es molt ràpid. Desde Berga baixem cap a Gironella i Puig Reig. A partir d’allà, son uns 12 o 13 km de pujada pero sense rampes massa dures. Passem per Casserres i L’Espunyola i des d’alla ja planegem per arribar a Avià i altre cop Berga per la segona volta. Ve a ser un triangle, de Berga a Puig Reig es molt rapid, i vaig tota l’estona a 45-50km/h. Pujant cap a L’Espunyola, passo gent de molt en molts (els triatletes son bastant petardos amb la bici!) i vaig a 22-26km/h i en el tros pla cap a Avià i berga també es prou rapid, a 36-40km/h.
A la segona volta avanço menys gent, suposo que les diferencies ja no es noten tant, pero tot i aixi, al tram de pujada encara en passo 10 o 12, inclosa la primera fémina. Acabo el segment de bici en la posició 23 amb 2h29 minuts, a una mitja de 36km/h tot i els 1000m de desnivell, i havent fet el parcial 14. Començo a córrer. Es un circuit una mica guarro, una linia recta que hem de fer de punta a punta 3 vegades anar i tornar. No es que hi hagi molt desnivell, pero hi ha unes rampes curtes i dures i uns pendents sostinguts que fan difícil mantenir el ritme. Tot i aixi, vaig a bon ritme, la primera volta a 4min15. A la segona volta veig que vaig distanciant als que em segueixen i encara passo a algu mes. Finalment acabo la mitja marató en 1h24min, amb el parcial 25. Tot i que segons el meu pulsometre, hem fet menys de 21 km. A mi em surten 19,5 kms que he fet a un ritme de 4min20. Tot plegat, acabo amb un temps de 4h 28minuts en la posició 19 dels 460 que han acabat
Altres: -Va tornar a guanyar el Cesc Godoy amb 3h53 -El Marcel va quedar segon a dos minuts, i segons va dir en l’arribar, va perdre temps amb la bici per una punxada... -Aprofitant que la Volta a la Cerdanya acabava a Guariodal, el Sergi i el Xavi van venir a l’arribada quan feia pocs minuts que havia acabat. -Podeu veure videos de¡l triatló a www.corriendovoy.com. Natació: minut 39, Transició 2: minut 3h03 i Arribada: 4h28 resultats: http://www.triatlo.org/resultatstot.aspx?&id=1256&temp=

Jo tornaria a reclamar les croniques pendents del Raimonless: Transcatalunya i Pedals de foc, pero el tio entrena tant que entenc que no tingui temps per escriure! Per cert, hi ha rumors que s’ha vist a un tal Massuet vestit de boletbike (i sense dir res!)

13/7/12

8 de juliol de 2012 – Mig Ironman Les Angles

Per tercer any consecutiu em presento al Mig Ironman de Les Angles. Aquest any la novetat es que m’acompanya l’Ironman Karpov (Germà).
Per aquest any ens han canviat el recorregut de bici. Ara ja no son dues voltes, sinó que es un sol bucle una mica més llarg (97km) i amb una mica més de desnivell (1900m).
Diumenge al matí ens trobem amb el Germà. Estem a 10 graus i hi ha boira. Fa molta mandra posar-se a nedar amb aquest panorama. Resulta que hi ha tanta boira que no es veuen les boies! Amb els neoprens semblem goril.les en la niebla... Fnalment, després de 45minuts d’espera, l’organització decideix apropar les boies a la sortida i fer-nos fer 3 voltes enlloc de dues. Amb això, ens redueixen la distancia de la natació i ens surten uns 1350m (enlloc dels 1900m previstos).
Com que fem 3 voltes més curtes, el resultat es que anem tots molt més apilotonats i fem més girs (boies), que es on hi ha més patacades. A més, entre volta i volta hem de córrer uns 100m per una passarel·la abans de tornar a entrar a l’aigua…
En fi, que la natació a mi em va tirant a malament. Acabo la primera volta i en sortir de l’aigua sento el karpov: “Richi, soc aquí!” tornem a entrar a l’aigua i la segona volta per mi es un desastre. Rebo unes quantes patacades i em molesta basanta gent, que no em deixen nedar tranquil. Acabem la segona volta i veig al Germà uns 10 metres davant meu. La tercera volta ja va millor, suposo que anem una mica més estirats i en sortir de l’aigua veig que vaig just darrera el Germà, que no se que fa amb les ulleres mentre anem cap al box (li cauen) i el perdo de vista. Hem sortit de l’aigua en 21minuts i 19 segons, ell el 44 i jo el 45 (21min22) (A les fotos podeu veure la cara de caraja que portem tots dos entre volta i volta de la natació!)
Transició prou ràpida i comença el tram de bici. Es un recorregut molt peculiar, amb els primers 44km de molta baixada (-1320m) i amb els últims 50km amb casi tot el desnivell. Sortint de l’aigua, a 10graus i sense “txaleco” ni jaqueta, passo bastant de fred, sobretot en la primera hora de bici (42km). Avanço alguns triatletes, però també em passen 7 o 8 que baixen millor (el terra mullat, la boira i les ulleres entelades no ajuden).
Arribem al km 45 i comença la pujada. Vaig recuperant a tots els que m’han avançat i segueixo passant gent. Vaig a ritme, sense passar-me. Còmode però fort. Suposo que després del desastre de Balaguer, vull conservar per poder correr!
Finalment em surt un parcial de 3hores 18minuts36sec (29,2km/h), que resulta que es el 8è millor parcial! Quan arribo al box i deixo la bici em diuen que vaig el 9è, i començo a córrer junt amb el 8è. La Maria (la meva germana) m’acompanya en la primera volta corrent (després es lia perquè no li vaig explicar bé que eren dues voltes i m’espera a l’arribada!).
La cursa a peu em va sorprenentment bé. Noto que he treballat aquesta transició i començo a córrer a 4min25 i ben còmode. Ja em conec el circuit i se que el km 6 es un rampot que fa pupa. Com que es una pujada que es puja i es baixa pel mateix carrer, em serveix de referencia per saber quant em porten els de davant. Vaig 8è i veig al 5è (9minuts), al 6è (5minuts 30) i al 7è (2 minuts davant meu). I al 9è ja li porto 1 minuts d’avantatge.
Els temps que em porten els de davant em fan pensar que no els podré atrapar, i la meva idea es intentar que no em passi gaire gent.
Segueixo al meu ritme, entre 4min25 i 4min30 i sorprenentment avanço al 7è (peta al rampot) i al 6è (petat al rampot a la segona volta). Només em queden tres kms i vaig molt còmode, a bon ritme. No m’ha passat ningú i he avançat tres posicions. Enfilo els últims 3 kms apretant una mica més i arribo a meta en 5hores i 17 minuts. Quan creuo la línia d’arribada em diuen que he quedat 5è! (Resulta que vaig avançar al 5è i ni me’n vaig adonar!
La mitja marató m’ha sortit en 1h33min39sec, a 4min28/km. El millor de tot es que m’he trobat molt bé, m’he dosificat bé i he anat còmode. Els altres anys en aquest triatló m’havia trobat bastant fluix i tot i fer un paper prou digne (22è el 2010 i 2011) la sensació era que anava petat. Aquest any en canvi m’he trobat molt bé i acabo molt molt satisfet.
El Germà pateix uns mals a les cames que no el deixen apretar a les pujades de la bici. Fa un parcial de 3h43min35, parcial 54, a una mitja de 26km/h).
Els mals el segueixen castigant durant la cursa a peu que fa en un temps de 1h56min55sec, a 5min32sec/km (parcial 91). Finalment entra a meta amb en Martí (que ha de fer un sprint per atrapar-lo!) i acaba amb un temps de 6h06minuts i 23segons, en la posició 59. Però vaja, esperem l’aportació del germà a la crònica i que ens expliqui la seva versió! Ha sigut un cap de setmana molt xulo. La zona del llac de Matamala es com un parc d’atraccions (hi ha ponies, tirolines, barquetes, kayaks, llits elàstics, etc.) i el qui més ho ha disfrutat ha sigut el Martí. A veure si l’any vinent enganyem més boletaires! Per cert, aprofito per denunciar que el Raimonet ens deu les cròniques de la Transcatalunya i de la Pedals de Foc...Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Per la meva part(Germà), res més a dir. El cap de setmana va ser molt guapo per compartir amb la família i amb tots a qui ens agrada patir fent triatlons. El lloc és fantàstic, a partir d'ara formarà part del meu calendari de curses.
Per a mi ha estat la cloenda a una temporada marcada per l'Iron Man i els entrenaments diaris de bon matí.
Vaig arribar una mica fora de forma pensant més en acabar de competir i descansar.
Tot i així la cursa la vaig gaudir moltíssim, gairebé tant com la vaig patir.


resultats: http://www.altriman.com/fr/index.php?pge=resultats&cat=2011&PHPSESSID=21b8265e18cfc15f34f77a376de4869e

11/7/12

16 de juny de 2012 – Mig Ironman de Balaguer

Després del fiasco de l’any passat, quan vaig haver de plegar al km 67 del tram de bici per un “rebentón” de la coberta em planto novament a Balaguer, a veure si aquest any aconsegueixo acabar. Aquest triatló es molt peculiar, ja que ens fan començar a les 14h. Fa una calor que espanta, a la zona de transició del pantà de Sant Llorenç la gespa artificial del camp de futbol crema com una mala cosa…
En fi, que ens donen la sortida i comencem a nedar. Novament, hem de fer dues voltes, aquest any, però, les boies no es mouen com l’any passat (!). Vaig prou còmode i no rebo gaires patacades. Nomes els últims 400m hi ha un “gamarús” que sembla que vol nedar sobre meu i si miro d’apartar-me, ell sembla que vol “apartar-se amb mi”! I no res, surto de l’aigua prou content, amb un temps de 31minuts i 9 segons, en la posició 52. Agafo la bici i som-hi que no ha estat res. El recorregut de la bici es durillo, primer pugem a Les Avellanes, després pugem el port d’Àger pels dos costats i finalment ens fan fer un bucle trencacames abans d’enfilar cap a Balaguer. I amb la sorpresa de 3 “murets” del 12, 14 i 17% per a que no ens avorrim. La historia de la bici es que fa una calor asfixiant. Mai havia begut tant en els 90 km de bici, almenys 6 bidons i tot i que vaig passant gent i les cametes funcionen, la sensació de calor sec, que gairebé ni suo fa molt dur aquest tram. Acabo la bici en 3hores11minuts (28,2km/h), fent el parcial 28 i nomes baixar de la bici i començar a córrer m’adono que la mitja marató es farà moooooooolt llarga.
Em sento totalment buit. Fa una calor agobiant i no hi ha gairebé cap ombra en tot el circuit de córrer. Veig que no vaig i m’arrossego com puc. Els primers 5 kms tinc moltes temptacions de parar i estirar-me a terra. I malgrat tot, encara passo a algú! Em vaig arrossegant com puc. Ni tan sols miro el rellotge per no desmoralitzar-me, però de ben segur que vaig mooooolt molt a poc a poc. Als avituallaments em tiro aigua per sobre i vaig bevent com puc, però la cosa esta fatal, aquesta calor m’està matant! També hi ha un espontani que ens tira aigua del riu en un tram on no hi ha avituallament, i que em salva la vida a cada volta! Segueixo arrossegant-me com un llimac, si fa o no fa com la majoria d’altres triatletes: això sembla una processó de setmana santa. En fi, acabo la mitja marató en 1h47min34, que vist com ha anat tot doncs tampoc està tan malament. (sobretot veient que he fet el parcial 39!) Acabo en 5hores 29minuts i 56 segons, en la posició 29. Content per la posició però havent patit el que no està escrit per la calor. El millor del triatló va ser la cubeta d’aigua gelada que hi havia a l’arribada per posar-hi les cames (o per ficar-s’hi tot sencer a dins com vaig fer jo!)

17/6/12

3 de juny 2012 Extrem Man Salou

Després de molts i molts dies llevant-me ben d'hora ben d'hora, després de molts km de bicicleta, moltes piscines i encara més km de cursa a peu, em trobo a dos quarts de 6 del matí caminant a fosques per Salou direcció al box de sortida on la tarda abans vaig deixar preparat tot el material per fer la transició en bicicleta i la marató final.És fosc però intueixo que serà un gran dia, el cel està carregat de nùvols per tant de ben segur que no farà gaire sol, si més no les primeres hores.
Ens situem a la linia de sortida el cel esta vermellós els nùvols no deixen veure la llum del sol i la tensió es fa latent a la sortida amb un silenci esfaraidor.
Primera canonada de sortida els corredors comencem a aplaudir i es senten alguns crits, segona canonada i l'emoció m'embriaga i sento com el somni està apunt de començar, m'emociono i recordo tot el camí fet fins arribar a on soc, tercera canonada i comença el repte.
Entrem caminant a l'aigua, no hi ha preses, ni empentes, tenim tot el dia per davant. Em moro de ganes per començar a nedar.
Els primers metres són caminant, l'aigua no arriba més enllà dels genolls.
La primera volta, la curta la faig a bon ritme i amb bones sensacions, tot i la foscor, i la manca de visió cada cop que trec el cap de l'aigua per orientar-me la boia la tinc just al davant.
Sortim a la sorra desprès de la primera volta curta, molta gent a la sorra cridant i animant. Pell de gallina altre cop, comença la volta gran, segueixo amb molt bones sensacions. Faig tota la volta gran gairebé sol, amb por a desorientar-me, però segueixo fent línies totalment rectes de boia a boia.
Surto de l'aigua i s'esta fent de dia, cauent algunes gotes, miro el rellotge per veure el temps del primer parcial, 56 minuts!!!! Gairebé 20 minuts per sota de la meva previsió. Comencem molt bé. Potser no han estat 3800 mts reals, sincerament crec que faltaven alguns metres. Surto de l'aigua en la posició 121.
M'adreço al box a buscar la bici, quan arribo m'adono de seguida que he sortit molt bé de l'aigua. Hi ha moltes bicis penjades, bona senyal. Em canvio tranquil·lament, penjo la bossa al seu lloc carrego plàtans i començo a pedalar. Comença a ploure, perfecte, avui no veurem el sol fins ben tard, em carrego d'ànims i començo a apretar les dents. Començo a visualitzar el recorregut que fa unes setmanes vaig fer amb en Raimon, vaig tirant molt agust fins arribar al port de la Musara. De pujada vaig passant ciclistes, em sento força còmode i vaig gaudint del recorregut.
Cada 20 minuts vec aigua i cada hora menjo, segueixo aquest règim durant tot el recorregut de bici.
Desprès del port de la Mussara decideixo apretar a les baixades i llocs planers, que són pocs, i mantenir als diferents ports.
L'estratègia em funciona força bé, en arribar al darrer port comença la baixada més llarga i després 40 km planers fins a Salou. Em sento fort i no paro d'apretar i passar corredors, les sensacions són molt bones.
A un km i mig de l'arribada punxo la roda de darrera, faig les darreres dues rotondes com puc i apreto les dents els darrers metres fins arribar al box, amb un temps de 6 hores 30 minuts en la posició 81 del parcial de bicicleta.

Arribo al box, ple de satisfacció en veure que en el segment de bici he aconseguit baixar en 30 minuts el temps que tenia previst fer. M'assec per recuperar-me, em prenc el recuperador que tenia preparat per abans de començar a còrrer, em poso la gorra i començo a còrrer. Sóc conscient que ara comença la veritable cursa, ara comença l'Iron Man.
Busco a en Martí i a la Sílvia però no els vec, carai he arribat gairebé 45 minuts abans de l'hora que havíem parlat. Començo a còrrer a bon ritme, no tinc molèsties i desprès dels dos primers km les cames comencen a respondre força bé.
Acabo la primera volta (10'5 km) amb 56 minuts, força bé, abans d'inciar la segona volta em trobo amb en Martí i la Sílvia, em paro a fer un petó a cadascun i a carregar les piles d'energia.
A partir d'aquí cada volta els trobo un parell de cops donant-me ànims.
Les següents voltes les vaig fent més lentes, són 4 voltes per tant ens anem creuant tots els corredors i fa molt de respecte veure com molts corredors estant patint de valent, així que decideixo aturar-me als dos avituallaments que hi ha situats gairebé als extrems del recorregut. Per tant faig 6 aturades per recuperar-me, aturades que no em suposen més d'un parell de minuts per aturada, quan passo la mitja marató arriba el primer corredor a meta.
Aleshores tinc clar que baixaré de les 12 hores previstes inicialment, tinc prou renda si no passa res extrany.
Al km 35 tinc unes petites sensacions de rampes al besso esquerra però marxen ben aviat. No paro d'hidratar-me i em prenc un xute cada 10 km. Començo la darrera volta, ara ja som molts els corredors que hem iniciat la marató el patiment es fa evident al rostre de tots els corredors.
En Martí i la Sílvia estan esperant-me a l'arribada, els darrers tres km apreto les dents i faig un canvi de ritme que em permet avançar un parell de corredors.
Arribo a la catifa final, en Martí surt a còrrer amb mi els darrers metres, el públic aplaudeix i en Martí no para de còrrer de valent. Entrem a meta plegats. acabo la marató amb un temps de 4 hores 13 minuts, bastant més lent del temps previst inicialment.Però amb l'objectiu aconseguit. Un somni més a les espatlles.
Entro a meta amb un temps de 11 hores 48 minuts. Passo per la bàscula, he perdut 4'5kgr en aquest temps però em sento més ple que mai.
M'abraço a la Sílvia i a en Martí i gravo a la meva ment el record d'aquest instant, de tot l'esforç, patiment i plaer que he sentit aquest darrers mesos.
Aquest somni ha estat possible gràcies  a la paciència i suport de la Sílvia i en Martí, gràcies a ells he aconseguit creuar la meta. Gràcies també especialment a en Raimon per totes les hores compartides aquests darrers 6 mesos i evidentment a tots els amics que m'han donat ànims i suport tot aquest temps, sense ells aquest somni tampoc hauria pogut ser.

22/5/12

Triatló B de Banyoles


Després dun parell de dies de gastronteritis, sense menjar més que un platet d'arròs, dimecres vaig continuar els entrenaments com sempre però amb 4 kgr menys.Dissabte al matí ens vàrem instal·lar al càmping de Banyoles per a passar-hi els 4 dies del pont i així de passada poder participar al triatló i poder fer el primer test després de mesos d'entrenament.
Dissabte al vespre a l'habitual reunió d'abans de la cursa ens van informar que degut a la temperatura de l'aigua la distància de 2.800 mts es reduia a 1.500. Quina putada!! a veritat és que l'aigua estava freda però no tant!!! Tot i que passejant pels voltants de llac es veien algunes muntanyes ben nevades.
Diumenge al matí em vaig llevar ben aviat, ben aviat com diu el filòsof i com també és costum en mi. Vaig tenir temps de preparar-ho tot amb temps i calma i fer un escalfament complet, complet.
El primer tram de la cursa la veritat es que se'm va fer curt, acostumat a passar més d'una hora a la piscina, fer només 1500 mts va ser vist i no vist. Encara que només d'entrar a l'aigua freda la impressió em va fer hiperventilar durant els primers metres més del compte si a això i sumem un cop de peu al mig de la cara els primers metres van ser una mica descontrolats.
Sortint de l'aigua abans d'agafar la bici vaig xocar amb un paio que estava badant fent fotos amb un objectiu d'aquells llargs, llargs que va anar a parar per terra, aquest segur que no tornarà a badar fent fotos en un triatló.
Un cop a sobre la bici, em vaig buidar de valent, els primers km no feia més que passar paios que anaven amb un pepinos que feien poooorrrrr, deurien flipar veient que els passava un ferraco com el meu.
Total que en bici no em va passar més que un parell de paios que anaven volant. La prova és que vaig arribar el número 60.
Quedaven tres voltes a l'estany per fer els 20 km restants. Les dues primeres les vaig fer a molt bon ritme i amb bones sensacions, però la darrera volta vaig notar una punxada al quadriceps esquerra i em va entrar el pànic per si em lessionava.
Vaig parar a pixar i vaig afluixar el ritme posant més seny que rauxa i pensant sobretot en la prova del 3 de juny.
Al final vaig entrar amb en Martí corrents en la posició 98 de més de 500 corredors inscrits, no està mal com a test per Salou.
Com sempre agrair la paciència de la Silvia i en Martí per aguantar els meus bicis/obsessions per l'esport i també un agraiement especial per en Raimon per tots els matins d'entrenament que portem compartint tot aquest any.
Esperem poder recollir els fruits durant el mes de juny, jo a principis i ell a finals.

3/5/12

15/04/2012 Cursa d'El Corte Inglés

Vaig pensar que seria una bona idea de córrer la cursa d’El Corte Inglés amb l’Ariadna. Ja sabeu, cursa popular, molta gent, molta gent amb cotxets,…
Total, que ens plantem a Plaça Catalunya. D’entrada triguem uns 20minuts a passar per la linia de sortida on ens animava l’Alcalde Trrrrrrrrrrrrrrrias. Comencem a córrer pero és molt difícil, hi ha milions de persones, gent que camina, gent que està alla parada! alguns que ocupen tot el carrer i mes així que només pots correr quan et deixen, i clar, amb el carro la meva cursa es tracta de mirar d’atropellar al mínim numero de persones posibles!
L’Ariadna va prou bé, vestida de boletbike i jugant al les ullelles. Tinc sort de portar palitos, perque li agafa la gana i ja sabeu el perill de les pájares. Anem corrent com podem i li vaig suministrant palitos a la nena. No parem d’esquivar gent i anar adelantant mes i mes i mes gent. A la pujada a Montjuic allo sembla el Rosari. Quasi ningu corre i els que ho fan van parats. Quan puc, corro i vaig passant, a vegades pujant a l’acera, pero a l’Ariadna no li agrada que faci “bots” i bonys i em renya: “Caiadu, papi!!”
Entrem a l’Estadi Olimpic, caòtic. Es fa un tapón de puta mare. Fem la volteta i seguim. Ara de baixada i una mica més espaiat, puc córrer una mica més, fent slalom i esquivant gent…
Al final arribem a Plaça Catalunya en poc més d’una hora, però altre cop, hi ha un embús monumental per passar la linia d’arribada, approx 30 minuts per recorrer els ultims 150 metres…
Total, una experiencia lamentable! Un desastre…Ni idea de com vam quedar, potser els 10 o 15.000 de 65.000 inscrits!!