Marató Madrid 2009

Diumenge 7h i 45 min arribo a la sortida de la marató faig una volta per gaudir de l'ambient previ de la cursa i fer-me a la idea que ja ha arribat el moment de superar un altre repte.

Després d'un parell de visites al senyor roca decideixo preparar-me per començar a escalfar i deixo tota la roba que em sobra a dins d'una bossa que va a parar al guardaroba de l'organització.

No paro de beure aigua abans de la sortida, i em guardo dos gels agafats amb un imperdible a dins dels pantalons. Veient el fred que fa decideixo sortir amb maniga llarga.

Em situo tres fileres per darrera del calaix dels atletes que han acreditat una marca inferior a les 3 hores, és a dir unes màquines de collons. Davant vec els atletes africans com estan preparats per sortir a tot gas.

Comença a ploure, s'inicia la cursa i engego el pulsometre i començo a gaudir del moment.

Tot i la pluja, la sortida està repleta de públic per tot arreu.

Als dos km ja començo a tenir un pixera brutal, però decideixo no parar, al km 5 para de ploure i comença a obrir-se el cel. La temperatura és ideal i decideixo començar a lluïr la camiseta dels Boletaires.

Supero els 10 primers km amb 44min35" a un ritme de 4:27 min/km i amb unes sensacions fantàstiques. Al voltant del 13 decideixo parar a pixar ja que no puc més, fins i tot havia pensat de pixar-me a sobre aprofitant la pluja però finalment decideixo parar.

Al km 15, sento els crits d'ànim d'en Ricard i la Gemma i tinc un subidon dels bons.

Passo el km 21 amb un temps de 1:35:31 amb una mitjà de 4:31min/km i les sensacions continuen sent genials, tot i això decideixo pendre el primer gel i continuar amb la dinàmica de veure glopets d'aigua cada 5 km.

Durant molts km la gent omple els carrers fins al punt d'haver de còrrer durant forces km per parelles, cal frenar l'euforia que provoca còrrer envoltat de tanta gent que t'anima i continuo gaudint de cada instant.

Supero la barrera psicològica dels 30km amb molt bones sensacions i encara sense molèsties i mantenint el ritme de cursa a 4:33 min/km i amb un temps de 2:16:49

5 km després començo a tenir els primers dolors de bessons i decideixo pendre el segon gel.

Arribant al Km 37 començo a patir més fins al punt de demanar l'ajuda d'uns patinadors que porten reflexs i que sense parar de còrrer me'l tiren darrera els genolls on els isquios comencen a apretar de valent.

Per cert del 37 fins al Km 40 el recorregut fa pujada!!!!...aquest circuit és dur de collons!!!

Al km 40 em trobo altre cop amb en Ricard i la Gemma que amb els seus ànims em fan pujar volant fins al parc del retiro on esta situada la meta.

Arribo apretant les dents i gaudint dels darrers metres de la marató i amb un somriure d'orella a orella.

Les sensacions en creuar l'arribada són indescriptibles, una fita més aconseguida.

Temps final 3:17:05 amb una mitja de 4:40 min/km

PD: Mil gràcies Ricard i Gemma, pel suport i per la dutxa de desprès de la cursa. I milions d'agraïments a la Sílvia i a en Martí que els darrers mesos han patit els entrenaments i la conversa al voltant de la marató i que van venir amb mi fins a Madrid a donar-me forces, com sempre fan. Un petó molt gegant per a tots dos. Us estimo.

Aquí van els resultats parcials de cada km, la veritat és que la organització de la prova és excel·lent:

www.championchip.es/resultados/detalle.asp?carrera=3&pid=9710

Brevet 300. Porto 3 dies pixant colònia

Increible, al.lucinant, magistral, irrepetible...són els adjectius que em venen al cap després de la Brevet d’aquest cap de setmana. Però comencem pel principi que si ho explico tot ara no llegireu fins el final.

Ens trobem el dissabte a les 4h45 del matí a casa meva el Rayon, la Cabeza tractora, i un servidor (en Massu es baixa d’última hora per cagarrines). Carreguem les bicis al cotxe i pacamunt! Arribem quan falten 10 minuts per les 6h, amb el temps just d’anar a buscar el llibre de ruta per segellar als controls i plantar un pi (a les 6 del matí no hi cap roca que es deixi rebentar sense pagar entrada) i sense voler-ho ja ens trobem pedalant.

Els 100 primers quilòmetres són sorprenentment tranquis. Anem coneixent gent, recollint experiències de breveteros professionals, pensant que en qualsevol moment algun grupet fotrà el pal i ens deixaran allà plantats amb cara de rucs. Però no, la gent deu estar mig adormida encara perquè ningú té ganes de posar-se al davant a estirar. La nostra Cabeza Tractora fa algun tímid intent de posar-se a fer allò pel que va nèixer però entre el Rayon i jo el persuadim que ho deixi estar perquè encara ens queden més kms per fer que a un hàmster. Just abans d’arribar a Balaguer el grup es parteix en dos perquè n’hi ha uns que es pensen que és per un camí i els altres per l’altre. Total, que ens equivoquem a l’agafar el trencant de la dreta i ens fiquem per dins el poble. Evidentment sortim de Balaguer en el grup de cua però com que les carreteres de les terres de ponent són rectes fins a avorrir veiem el que sembla el grup davanter al davant lluuuuuuuuuny de nosaltres. El ciclista, per qüestions genètiques, se sap que és un picat de la vida i de seguida comencem a pedalar fort per atrapar-los. Toca apretar les dents fins que després d’un repetxó a quasi 190 ppm els atrapem i arribem a Alfarràs.

I a Alfarràs es produeix el punt màgic de la jornada. S’ha de segellar el llibre de ruta i el pilot es desperdiga en busca d’un local on ens estampin el segell. La majoria de la gent sembla que va cap a la benzinera però els tres bolets (no confondre amb els tres porquets (que ara estan de grip)) entrem al primer bar que pillem on l’avi carajillo ens segella i sortim pitant en direcció Almacelles. Se’ns enganxa amb nosaltres un Basolí i comencem a tirar. Quan comencem a pensar que això serà com la màgia borras –nadie por delante y nadie por detrás- veiem a uns 500 m. dos ciclistes que semblen breveteros. Triguem ben bé 15 minuts en atrapar-los i quan els pillem ens diuen que han sortit els primers d’Alfarràs i que no hi ha ningú davant. Haaaarl? Portem 130 kms i anem els primers? Aquesta penya es pintxa porros penso jo, però per si de cas, decideixo posar-me al davant per saber que se sent de líder. Quan comprovo que l’únic que se sent és que corre més aire decideixo posar-me a la cua i deixar de fer el notes. Efectivament no es veu a ningú per davant ni tampoc per darrere amb la qual cosa decidim començar a fer relleus i pencar una mica. Com que som 6 anem fent relleus bastant còmodes i arribem al següent control a Alcarràs (km 177). Ens anem coneixent amb els 3 companys d’escapada, en Lluís del Basolí, el Sergi del Rocabikes, i un Probike. Diria que tots tres estan més forts que jo, però ho dic baixet per a que no em sentin i em fotin el pal.

A partir de Lleida la carretera és més plana que la vida d’una ameba però comença a bufar un vent de cara porculero que ens fa baixar la mitja de manera important. Passem per Mollerussa, on no em surt a rebre cap familiar amb pancartes. Ja portem 210 km i ni rastre de la resta de la gent. I si és veritat que anem líders? Jo em noto bastant bé tot i que sé que si apreto un punt més puc pillar catx. Passem Tàrrega i Cervera, i quan enfilem cap a Sant Ramon, al km 255, en un dels pocs repetxons que queden, els tres companys de fuga se’ns escapen. El Fuster els hagués pogut seguir, però com que els bolets tenim mooooolt sentit d’equip, s’atura i els deixa marxar. El Rayon va una miiica apajarat i jo segueixo al límit però controlat. Els últims kms fins a Manresa és fan més llargs que un dia sense pa i tot i ser de baixada no s’acaben mai.
Finalment, quan el rellotge marca les 17h en punt arribem al PC Bonavista (m’agradaria dir que creuem la línia d’arribada però a les brevets no n'hi ha). És curiós perquè no veiem cap bici i penso, que estrany, si que marxa ràpid la gent...i llavors recordo que aquell havia dit, feia 170 km, que anàvem al davant........Entrem a segellar el llibret i la senyora ens diu: Molt bé boletaires, felicitats. Heu fet el quart, cinquè i sisè.

Més contents que unes castanyueles, i després de 170 km escapats, ens anem a canviar, al cotxe i a la piltra, i a explicar-ho a tothom que no sé pas si ho repetirem mai això!!!

Perdoneu el totxo, és l'emoció...

Poso la foto mig en pilotes perquè així el blog ven més.

Yes we ken!

El títol del post no va per l'apanyo dels meus amors (tot i que seria perfectament aplicable) sinó per la 2a brevet que començarem demà al punt de les 6h a Manresa. YES WE KEN! que són 300 km de no res per un boletbiker? Diuen que plourà, i què? no surten quan plou els bolets? YES WE KEN! Passem per Mollerussa, YES WE KEEEEEEN!

Us adjunto el recorregut de la cursa fet amb el bikemap. Surten 305.5 km

Bike route 152854 - powered by Bikemap 

PD: Em sembla que ja me'n vaig a dormir!

CROSS CANCARALLEU

Amics, infidel a la bici aquest cap de setmana he rebutjat fer tropocientosmil km de bici de carretera (dels quals espero crònica) per córrer el cross de Cancaralleu. Ha estat un cross de 10,5km bastant dur i tècnic amb uns 1300m de desnivell i força divertit.

A la sortida, com sempre, amb els nervis ja estava a 140ppm, però, també com sempre, m'he despistat xerrant i he sortit a la cua del tot. Pim pam pum spring i a guanyar llocs cagant llets per no trobar-me taps. M'he colocat a davant i no he perdut més llocs que els que m'ha obligat la meva minúscula bufeta (que m'ha fet parar a canviar l'aigua de les olives).
El final ha estat intens amb relleus amb un pro dels ultratrails que ha aconseguit que acabés en 15è lloc amb un temps de 57min i 20seg.

Com a comentari afegiré que el pulsòmetre marcava una mitja de 180ppm i una màxima de 189ppm, ni tansols superades per les obtingudes a la duatló de vilanova.

PD. L'Ester també el va fer acabant en el lloc 202 i pujant al podi en 2n equip de fèmines (ja penjaré fotos quan surtin)

Toma Carboni!!!!

Aquest any no és el meu!!!
A principis d'any tenia tres bicicletes, una Merida per a les rutes i fer cicloturisme, un Cannondale per fer carrtera, duatlons i algun triatló i una Scott de carboni per fotre-li canya a la BTT. Doncs a hores d'ara no tinc res!!!
Després de desaparèixer del traster i per art de màgia la Merida i la Cannondale, avui al mati mentre la família dormia m'he llevat i tot content veient el dia que feia he anat a la terrassa on ara hi viu la Scott i m'he decidit a entretenir-me a netejar la bici i a canviar la roda de darrera que vaig fer malvé la darrera sortida amb en Sergi.
La sorpresa ha estat meva en desmontar la roda i trobar-me uns forats enormes!!!...com si d'un formatge es tractes.
Us podeu imaginar l'emprenyada que he agafat...total...que si la garantia no em protegeix, inshalà, m'he quedat sense bicicleta, per tercera vegada en dos mesos, no està nada mal!!!!
Serà una senyal???, m'haurè de dedicar a còrrer???...quina merdaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!
Resumint, demà bici i jo ens plantem a Tomas Domingo a fer el plorico i si cal a fer algun "mecagoendios"...perquè no és normal que desprès de 8 mesos la bici estigui així i més tenint en compte que feia anys que no agafava tant poc la bici.

Aquí va la foto, per flipar...


PD: Albert no et vull espantar...però .......

CAMPELLENCA 2009 (DESAFIO EXTREMO- per SERGI "CALLEJA")

Ja només queden 15 dies per la Campellenca 2009, diria que pot ser la més maca i a l'hora la més dura de totes les que hem fet ( NO APTE per DU i TRI MARIQUES i IRON GAIS- demà m'apunto a la de Monaco). Això és mountain bike pur i dur, la prova de graduació per poder ser un bolet bike.

Hauriem de començar a definir alguns punts que queden a l'aire, abans de res m'agradaria comentar una mica el recorregut i el timmming de la "boletada". Sortirem de Sant Just a les 6 - 6.30 hrs com a molt tard, i seguirem la Sant Just-Montserrat fins a empalmar amb la trans a Castellar del Vallès. L'altre alternativa és seguir la Trans que passa per Sabadell, bé això ja ho estudiaré. La trans que seguirem encara no l'hem fet mai a una Campellenca, és tota diferent. Passarem per la banda de Manresa, Artés, Puig-Reig, Riera de Merlès, Cobert de Puigcercós etc.... La idea seria dormir fent "big-bag" amb tenda pels més cagats ( jo inclòs) i sopar de fogonet , ho hauriem de fer entre Riera Merlès i Cercat de Puigcercós perquè el 2n dia serà ....... He canviat trams de carretera per trams de pista i corriols. Crec que tan l'esmorzar com el dinar del 1r dia el podríem portar de casa (bocata i carmenyola) i parar el mínim quan i a on ens convingui. El sopar amb fogonet i menjar que portarem de casa: pasta, pa, galetes, fruita, vinet, maria, ... per poder dormir sense sentir els sorolls dels porcs senglars i altres bèsties de la nit. L'esmorzar del 2n dia el faria al Cercat de Puigcercós (Seques amb mongetes), és l'únic lloc habitat que trobarem juntament amb el Coll de Merola . Us enviaré un mail amb el material a compartir i l'equip personal.

"Do ni do" per ser el 1r cop que escric. Us deixo amb unes fotos del reconeixement que he anat a fer el cap de setmana per anar fent boca.

A que us recorden les fotos????VINGA BOLETAIRES , QUE AIXÒ NO ENS HA DE FER POR. No hi ha una sense dos i dos sense tres ( pillades).

Brevet 200

Encara que no us ho creieu, si, si , sóc el Fuster que escriu les seves primeres línies al bloc ( esperem que no siguin les últimes).
Abans d'entrar en matèria respecte a la Campellenca 2009, m'agradaria comentar la 1ra Brevet 200 que realment no va ser tan fàcil com em pensava. Vaig tenir algun moment de tocar fons després de les 3 punxades , de 150 kms i d'estar fent relleus amb el Raion, ja que estavem tots sols i menjar 3 barretes perquè no portavem res més. Vam quedar una mica "pajaritos" fins al punt de rodar en pla a 18 km/h quan en condicions normals anem a 30-35 km/h. Vam quedar "Low bat" o millor dit "finish bat".
Pels que voleu saber números, va sortir una mitja de 30 km/h i va fer un temps de 7 h 18' ( sense comptar les parades que calculo que van ser unes 2 hrs, i ens van sortir uns 219 km perquè anavem tan esberats intentant recuperar que vam passar per algun lloc que no tocava, però ja és això l'esperit Bolet Bike. Malgrat les adversitats ens en vam sortir. Les conclusions és que és molt més dura del que em pensava, a la pròxima jo m'enportaré un bocata de xoriço , barretes i platans i que la de 400 ja t'ho diré demà si la faré. Crec que és bastant irreal tal com ho hem fet aquest cop, amb més relleus i xupant d'algun grup potser si.
Vam conèixer el super-brevet, el Charlie, que ens va preguntar per l'Albert i ens va fer una foto que ha penjat al seu bloc. Ens va donar un crossantet que nes va entrar de cullons després de la pallissa ( bona gent el Charlie).
P.D. penseu que els Bolet bikers ja comencen a tenir un nom en el món de la bici, no per quan quedem sinó perquè ens fem veure i per la curiositat que crea el nostre nom, o per lo mongos que som.

Necessito consell dels BoletsBikers!!!

Ja fa dies que estic cercant per internet una substituta a la Cannondale...que us sembla aquesta...em moro de ganes de tenir bici de carretera i llençar-me de cap als Triatlons de carretera ara que li estic fotent tanta canya a la cursa a peu.

Aqui van les característiques

ORBEA ORCA 2008 :Vendo Orbea Orca del 2008 talla 56(el cuadro está sin estrenar)-manetas 105-cambio 105-desviador ultegra-platos y bielas fsa slk force de carbono macizo (tambien sin estrenar)-pedales look.-potabidon de carbono Veloman-sillin specialized toupe 130-tija sillin fsa carbono tope gama(sin estrenar)-potencia pro.-acoples triatlon ritchey.-ruedas migoki wc2 con cubiertas nuevas michelin prorace2.....

El preu, doncs 720 eurillos, la talla suposo que em va bé, aquest és l'altre dubte. A veure si m'ajudeu a decidir, perque els colors la veritat és que quedarien molt bé amb els BBC, oi????

No volieu caldo?! Doncs dues cròniques.

Donat que el nivell dels redactors en cap és molt alt i les lectures molt amenes, els redactors de segona fila farem el possible per estar a l'alçada perquè els nostres seguidors (que són legió) no ens lapidin.

Si "brevet" dos veces bueno (Torrente)

Com ja de costum, ens llevem a hores intempestives, jo inclús dormint menys temps del previst, doncs la Maria i els meus amics trompes els hi feia gràcia saludar-me 10 minuts abans de despertar-me, je je.

Em recull el Fuster que près d'un sisè sentit apreta gas a fondo per arribar 1 hora abans de la sortida prevista arribant amb 1h 05 minuts de temps per descobrir que en realitat són 5 els minuts que resten per la sortida.

No us podeu arribar a imaginar la de coses que es poden fer en 5 minuts!!!!

Ens vestim, montem bicis, ens preparem menjar, ens oblidem les drogues, ens en anem a inscriure i ho rematem amb unes caques campestres a falta de poder reunir-nos amb el senyor Roca.

Sortim amb els últims i ens anem obrint pas fins a la nostra posició natural (10 primers...jajaja) i és als 8 km que prenem la decisió de quedar-nos amb el grup de davant el qual agafa el camí més llarg, el que evita els túnels. SÓM LA ÈLIT!!

Fins aquí vent de cua, però el Fuster obra la llauna de pandora i puntxa per primera vegada. A partir d'aquí us faré un resum telegràfic:

- Despenjats del grup capdavanter i fora del rutòmetre. Uuffff!!

- Relleus inhumans by Rayon & Wooder fins encalçar els primers gordinfles.

- Diverses vicisituts i segona puntxada.

- Relleus inhumans by Rayon & Wooder fins encalçar els segons gordinfles.

- Diverses vicisituts i tercera puntxada.

- Visita guiada a càrreg de l'home del mall.

- Engolits per un grup que roda a bon ritme, recuperant forces a roda d'aquests.

- Arribada tiunfal i rebuda amb palmes i llaurers.

Yo apra ser feliz quiero un tàndem (Loquillo)

Dijous de Pasqua se'ns fot a la cebollera a la Maria i a mi que volem probar un tàndem i ni curts ni peressosos (he quin llenguatge...) ens en anem a Cerdanyola a una tenda que prometen tenir el millor tàndem de les contrades. Ens aclareixen quatre dubtes, ens regulen sis cosetes i ens fotem a pedalar.

Això és una puta barca!!!

Després de les primeres impressions properes a una montanya russa ens calmem i decidim no estressar-nos.

Ens intercanviem posicions i descobrim que el copilot requereix d'una confiança cega i ha de ser advertit de les més mínimes intencions del pilot doncs aquest ha de ser els seus ulls.

Les sensacions cada cop són més bones i obrim la beda de caça de gordinfles.

Jo estic molt còmode davant (per allò de..."el burro delante para que no se espante") i a la Maria, que és una inconcient, el paper de copilot li va com anell al dit, doncs la pujada inhumana dels penitents (carretera de les aigües- tibidabo asfaltada) i les trialeres que fem les entoma sense dir ni piu ja que el fet de no veure el que se li presenta pel davant li es molt favorable.

Hem de tornar el tàndem i decidim empendrer el camí de tornada per descobrir que la bèstia en plans i baixades s'embala com una mala cosa. Arribem més dora del previst donada la velocitat absurda que portem. El tio ens fa un descompte i amb la Maria decidim que això dels tàndems és de puta mare i que ens estimem molt!

Conclusió: VULL UN TÀNDEEEEM!!!

EXPERIENCIES D'UN MINDUNDI A LA BOLET 200

5.30h sona el despertador. Avui esmorzaré abans de sortir, doncs m'espera una bona. A les 6.00h puntual arriba el mestre Albert, carrego la burra i cap a Manresa. Puntuals, 24 hores abans, ja estem a la sortida... No volem que ningú ens gorronegi roda i crec que ho hem aconseguit. Avui no passarem pel WC a descarregar, pero els nervis de la sortida els tenim igualment a sobre. Amb un fred que pela (2ºC) sortim tranquils i anem fent. De seguida ens desepareixen els dits de les mans i més tard els peus...Quin fred que fot!!!!
Els Km passen i ens anem donant relleus amb el líder de files... que bonic els dos vestits de bolets!!! i la resta de 'pelotón' a 20 pobles d'on som... crec que definitivament els hi hem tret un bon tall no?
Passem per Pons??? cullons estem a prendre pel cul!!! no m'estranya que ja comenci a anar 'pajarillo' (altrament dit ocellet). Els meus relleus cada cop són més escassos i curts, sort que el líder (que va fresc el cabró) assumeix el seu paper i tira del grup (és a dir, de mi) fins arribar a un poble amb súper.
Allà fem l'avituallament, on per un instant l'Albert es transforma en Fuster i surt amb 6 aquarius, 2 aigües, uns donuts de xocolat, dos plàtans, xuxeries.... baja, que no va sortir amb més coses perquè crec que no n'hi havia.
Aquesta parada em salva la vida i finalment arribem en 7.30h i 200km al sarró. Ens ho hem passat bé i em arribat els primers (i en solitari!!!!!).

Web per preparar rutes de carretera

Rovellons, amanites, pets de llop, i xampinyons del món:

He trobat una pàgina web moooolt interessant. www.bikemap.net 

És una web on pots dissenyar les teves sortides en bici (en teoria de carretera i muntanya) i et calcula la distància, el desnivell (amb perfil i tot), i automàticament et crea els mapes dels llocs on hi ha encreuaments o canvis de carretera. Jo ho he provat amb la brevet autista que faré demà i no vaig trigar més de 20 minuts en traçar el recorregut de 200 km.  Ah! i a més, et genera un arxiu per enxufar la ruta al gps!!! Boníssim!!!!

Us deixo el mapa de la ruta que he fet per allò que diuen de las muestras y los botones.

Ruta en bici 140583 - powered by Bikemap