No volieu caldo?! Doncs dues cròniques.

Donat que el nivell dels redactors en cap és molt alt i les lectures molt amenes, els redactors de segona fila farem el possible per estar a l'alçada perquè els nostres seguidors (que són legió) no ens lapidin.

Si "brevet" dos veces bueno (Torrente)

Com ja de costum, ens llevem a hores intempestives, jo inclús dormint menys temps del previst, doncs la Maria i els meus amics trompes els hi feia gràcia saludar-me 10 minuts abans de despertar-me, je je.

Em recull el Fuster que près d'un sisè sentit apreta gas a fondo per arribar 1 hora abans de la sortida prevista arribant amb 1h 05 minuts de temps per descobrir que en realitat són 5 els minuts que resten per la sortida.

No us podeu arribar a imaginar la de coses que es poden fer en 5 minuts!!!!

Ens vestim, montem bicis, ens preparem menjar, ens oblidem les drogues, ens en anem a inscriure i ho rematem amb unes caques campestres a falta de poder reunir-nos amb el senyor Roca.

Sortim amb els últims i ens anem obrint pas fins a la nostra posició natural (10 primers...jajaja) i és als 8 km que prenem la decisió de quedar-nos amb el grup de davant el qual agafa el camí més llarg, el que evita els túnels. SÓM LA ÈLIT!!

Fins aquí vent de cua, però el Fuster obra la llauna de pandora i puntxa per primera vegada. A partir d'aquí us faré un resum telegràfic:

- Despenjats del grup capdavanter i fora del rutòmetre. Uuffff!!

- Relleus inhumans by Rayon & Wooder fins encalçar els primers gordinfles.

- Diverses vicisituts i segona puntxada.

- Relleus inhumans by Rayon & Wooder fins encalçar els segons gordinfles.

- Diverses vicisituts i tercera puntxada.

- Visita guiada a càrreg de l'home del mall.

- Engolits per un grup que roda a bon ritme, recuperant forces a roda d'aquests.

- Arribada tiunfal i rebuda amb palmes i llaurers.

Yo apra ser feliz quiero un tàndem (Loquillo)

Dijous de Pasqua se'ns fot a la cebollera a la Maria i a mi que volem probar un tàndem i ni curts ni peressosos (he quin llenguatge...) ens en anem a Cerdanyola a una tenda que prometen tenir el millor tàndem de les contrades. Ens aclareixen quatre dubtes, ens regulen sis cosetes i ens fotem a pedalar.

Això és una puta barca!!!

Després de les primeres impressions properes a una montanya russa ens calmem i decidim no estressar-nos.

Ens intercanviem posicions i descobrim que el copilot requereix d'una confiança cega i ha de ser advertit de les més mínimes intencions del pilot doncs aquest ha de ser els seus ulls.

Les sensacions cada cop són més bones i obrim la beda de caça de gordinfles.

Jo estic molt còmode davant (per allò de..."el burro delante para que no se espante") i a la Maria, que és una inconcient, el paper de copilot li va com anell al dit, doncs la pujada inhumana dels penitents (carretera de les aigües- tibidabo asfaltada) i les trialeres que fem les entoma sense dir ni piu ja que el fet de no veure el que se li presenta pel davant li es molt favorable.

Hem de tornar el tàndem i decidim empendrer el camí de tornada per descobrir que la bèstia en plans i baixades s'embala com una mala cosa. Arribem més dora del previst donada la velocitat absurda que portem. El tio ens fa un descompte i amb la Maria decidim que això dels tàndems és de puta mare i que ens estimem molt!

Conclusió: VULL UN TÀNDEEEEM!!!