25/5/09

23/05/2009 TRIATLÓ SPRINT DE GAVÀ

Boletiers!


Després de l'atac de caquetes del mes passat, ó en altres paraules, després de la lesió al bessó que em va impedir córrer la marató de Madrid, aquest cap de setmana he tornat a lluir el tritraje dels bolets. Com que tampoc cal passar-se, he començat amb un triatló sprint, es a dir, una mica menys que un irongay.


Tocava fer 750m nedant, 20km en bici i 5km corrent, lo cual en paraules del redactor en cap vindria a ser pim pam pum bocadillo de atún. 1 hora i cap a casa!









L'aigua estava fresqueta, i tot i el neoprè em vaig despertar de cop. Aixi i tot, hi va haver uns quants valents que van nedar sense el traje.... Enfin, que la natació la vaig fer sense gaire agobios, nedant per un dels costats i prou bé, fins a la part final on enlloc de tirar recte vaig fer una mena de zeta ! Vaig acabar en 13minuts, i prou cansat.



Sobre la bici, el recorregut era quasi tot pla, l'unic port que vam pujar va ser el pas elevat per sobre l'autovía! AIxò si, el vam pujar 6 cops! (Desnivell total 70m). Vam anar en un grup uns 10 o 12, on només feiem relleus 4 o 5, a una mitja de 37km/h. Vaig deixar la bici i noticia, del grupeto amb qui anava, vaig ser el primer de començar a córrer (mai havia aconseguit fer una transició decent).





Començo a córrer i l'altra noticia es que només em van passar 4 o 5. És mes, a un dels que em va passar el vaig recuperar! I també vaig adelantar a un lesionat! Vaig acabar els 5km de cursa a peu en 21min28 i el triatlo en 1h09minuts.



Els de la Federació, a part de ser mooooolt simpàtics, son també mooooolt eficients, i si mireu la classificació, segons ells vaig sortir de l'aigua el segón en 8minuts30 segons!! Potser son tan sofisticats que em van descomptar els metres de mes que vaig nedar! És a dir, que segons la organització vaig quedar el 13. (Tot i que segons la Guardia Urbana vaig entrar el 46)



I jo em pregunto: Perquè els relleus que faig son moooooooolt mes llargs que els que fan els altres? (això també s'ho deu preguntar la cabeza tractora, oi?)


XXXI Cursa Popular El Corte Ingles

Dissabte a la tarda passejant per Barcelona després de la sortida matinal amb en Rayon decideixo al darrer moment inscriure'm gratuitament a la cursa del Corte Inglès. Total no serà més d'una hora i com que també volia sortir a còrrer doncs aprofito l'oportunitat per veure com va el tema de còrrer després de la marató de Madrid.
Com que porto Chip grog, aconsegueixo situar-me a davant de tot de la sortida de la cursa i estalviar-me moltes aglomeracions i de seguida puc començar a còrrer tranquilament.
La pujada a Montjuic és el tram més dur però després la cursa és super ràpida, total que faig un temps força bo, 43:55 min però la sorpresa està quan vec la classificació penjada a Internet, el 114 de ben segur que hi ha algun error.

Classificació: http://www.championchip.cat/elcorteingles/res2009g.htm

23/5/09

IV Volta als Turons

Bé, després d'uns dies d'esperar que els del Club Ciclista St Just féssin l'esforç de penjar la classificació i veien que probablement no arribi a passar mai aquest matí després de sortir amb en Rayon m'he decidit a fer 4 linies i a penjar 4 imatges que he trobat.
Doncs de la crònica purament dita podríem resumir-la amb una sola línia, en Xavi va treure el rodet de prensar i no va donar opció a la victòria, això si en Raimon va fer podi amb un tercer lloc molt meritori, la resta, doncs jo 7è i amb les pulsacions a dos mil per hora i cal fer una mensió especial al sector femeni del CBB. L'Esther i la Maria van participar també a la volta entrant una rera l'altre en la posició 60 i 61. A veure si s'animen i s'apunten a fer alguna travessa amb la secció masculina dels Bolet Bikers, felicitats a totes dues.
En Xavi en segona posició pujant cap a Sant Pere Màrtir.
En Raimon perseguint-lo a tota màquina.
I jo reventat ja a la primera pujada

22/5/09

Volta al Cadí

Abans de començar amb la crònica de la setmana, des de el BBC volem demanar disculpes als milers de seguidors que ens segueixen a diari per haver-nos rajat vilment d'anar a córrer la Brevet400 després d'haver insistit en el tema amb tanta implorescenciativitat. En realitat els rajats vam ser el Fuster i un servidor tot i que no va costar gaire convèncer al Rayon. El principal problema va ser que el recorregut, en més d'un 80%, toranava a ser el mateix de les altres dues brevets i ens va fer mandra. Perquè el Pla d'Urgell és maco però no tant! Anyhow, l'any que ve hi tornarem (o no)!

Tornant al tema, el dissabte en Rayon, el Fuster, i el mendalerenda vam anar a córrer la Volta al Parc del Cadí-Moixeró. Ni curts ni peretzossos vam quedar a les 5 del matí per narhinan amb lo qual a les 7.10 ja estàvem amb el pi plantat i el dorsal enganxat a la bici. Aquesta vegada ens van regalar un polo que, per variar, no me'l posaré ni per anar a dormir (i no es que sigui un desagraït, és que es podrien gastar 3 pessetes en un dissenyadoret no?). Comencem a pedalar i els 30 primers km els fem a ritmo mariquilla refredada fins que arribem al peu del Coll de la Creueta on les coses es van posant a puesto. El coll és llarg de no acabar-se mai però com que és el primer el passem bastant bé. Jo em noto una mica carregat de cames però pujo prou bé. Arribats a aquest punt de la crònica, i com que sempre són iguals (ara pugem, ara baixem, ara pillem, ara baixem...), em dedicaré a explicar les quatre anècdotes de la jornada que sempre és més divertit.

Anècdota 1: Vaig sortir de la Seu pixant-me i com que no sé pixar en públic vaig fer tota la cursa amb la bufeta a tuttiplen. Se'm reabsorvirà el líquid bufetari?

Anècdota 2: Vaig aconseguir, per primer cop a la vida, treure'm el windstopper sense baixar de la bici i sense partir-me la boca. Visca!

Anècdota 3: Quan pujàvem el 3r port de sobte ens atrapa un tio que podria ser el meu pare i se'ns posa a roda. Quan portem una estoneta junt el Fuster, que no se'n podia estar, li demana...però escolti,vostè quants anys té? i el tio ens respon 61!!! Tota la temporada entrenant ensorrada en 0.23 milisegons. Serà cabron el tio!!! Després, al cap d'una estona, i amb més confiança, el tio ens explica que fa 25 anys havia sigut professional. Menys mal!! Al final vam aconseguir fotre-li el pal i el vam deixar abans de coronar però quasi ens torna a atrapar a la última baixada!

Anècdota 4: Els 15 últims km eren tots de baixada superporculeradelamuer. A cada corba hi havia un fotimé de gravilla suelta. No havia passat tanta por des de que vaig anar a veure Gremlins al cine.

Anècdota 5: Els del restaurant del Parc del Segre aquesta vegada sí que van fer suficient menjar per tothom. Recordeu aquella volta a la Cerdanya???

Anècdota 6: No deixis mai un plàtan al sol al salpicadero (esquitxador?) del cotxe durant 6h. La vida és dura, el plàtan no.

Al final i com a resum general podríem dir que va anar tot prou bé. Jo em vaig trobar bastant bé durant tota la cursa i vam acabar entrant els 3 bolets junts en 6h29' a una mitja de 26.99 km/h.

Apa-li, fins a la propera!


Ostres tu, aquest Joan sí que va ràpid!

Aquest és en Rayon, l'amanita muscària de l'quip

Un, dos, tres, les tres bessooooneesss...

13/5/09

Terra de Remences

Amb l'excusa d'estrenar el tunel de Bracons diumenge passat en Fuster, en Massu i el Brufal vam anar a córrer la Terra de Remences. Com que sabiem que hi hauria molta gent vam dir d'arribar a les 7 en punt per tal de poder anar a recollir els dorsals i souvenirs i poder-nos situar més o menys bé a la línia de sortida. Total, que a les 7.05 ja estàvem a la rotonda de Sant Esteve...FENT UNA CARAVANA pitjor que a Lloret l'1 d'agost. Té collons l'assuntu, un diumenge a les 7 en un poblet rotllo Astèrix i 35 minuts clavats en 1 km de carretera. Estan bojos aquests romans devia pensar més d'un...Sense temps de res ens canviem, plantem el pi de rigor, recollim els dorsals, i amaguem els souvenirs darrere una mata per anar cagant llets a corralines i...ooooohhhh...quina penaaa....tornem a sortir al darrere de tot. I sortir al darrere quan davant tens 2600 corredors és un putadot enorme! Durant la primera hora no parem de passar gent però perdem molt temps en els taps que es formen.
El primer port el passo a 180 ppm avançant a tot quisqui (inclús al cuñao del Fuster) i quan em giro veig que el Massu ja no ens segueix. Sembla ser que el genoll torna a amargar-li la vida. El segon port el pugem quasi sense adonar-nos-en i en un plis plas arribem al km 90 on se separen la cursa curta de la llarga. Això vol dir que el temible Coll de Bracons està a punt d'arribar. Em trinco un xarrup de txute i cap amunt! Al principi em costa una mica pillar el ritme i el Fuster se m'escapa 50 o 60 m. però poc a poc vaig pujant millor fins que la meva respiració d'ultratomba m'indica que he pillat el ritme bo. Faig quasi tot el port assegut passant a gent que sembla que pedali per no caure enrere dels rampots que hi ha (per flipar les dues últimes paelles del 18%). Al final coronem plegats els dos bolets. Em trinco dos plàtans, i mitja taronja i comencem el descenso chino. Només queda un port i mig que es fa més llarg que la tita d'un negre. Anem un grupet de 10 o 12 però ningú dóna un puto relleu amb lo qual decidim marxar, coronem en solitari i fem la última baixada directes a meta. Al final fem 5h51' i una mitja de 29.9 km/h. Nostamal!
El Massu arriba més tard quan ja ens pensàvem que havia abandonat amb el genoll trinxat. Quin matxo! aquest és l'esperit boletaire!
A l'arribada trobem al Perelló (un altre crack!) i a l'Albert de Tribike que ha fet la curta. Em trinco una fanta limón (que la levanta un montón) i cap a casa que m'esperen la Jordina, la sogra, i la paella. Visca!

I ara unes reflexions fruit d'una manca d'irrigació momentània a la cervellera:
1.-Perquè collons les curses de carretera es diuen totes Terra de nosequé? Si un dia fem la campellenca per carretera li direm Terra de Bolets?
2.-Si la inscripció costa trenta-i-pico euros que coi fem flipant-nos sense parar als avituallaments a gorrejar tot el que pillem?
3.-A la última baixada vaig partir la llanta del darrere però no me'n vaig adonar fins que vaig arribar!
4.-Els culés han guanyat la copa del rei. Visca el ciclisme!

9/5/09

Bike bolet for tu

 
El que faltava per completar el nostre club, que és més que un club, no era altra cosa que una bici de fabricació pròpia. Però com que qui us parla és un bolet socio-fundador del qual el seu missèli està profundament arrelat en l'esperit boletaire, s'ha atrevit al doble mortal carpat amb tirabuixó i ha fet un tàndem. 

SÓM L'ENVEJA DE BARCELONA!!




Campellenca 2009. Capítol 2.

El dissabte seguim amb aquesta mania que ens ha agafat últimament de llevar-nos abans que les ardilles i a les 6h ja estem menjant barretes de muesli i sucs de fruita. El Massu, demostra la seva experiència txiruquera trincant-se un cafè amb llet condensada, i el Rayon sorprèn a propis i extranys amb la seva indumentària (ho fa perquè quan ens foti el pal ens caguem de riure i no li poguem seguir el ritme).

En fin, que havent esmorzat comencem a pedalar en direcció a la Riera de Marlès –ohhhhhh que maco- fins que arribem al Cobert d'en Puigcercós entre les 9 i les 10 del matí.
Com que ja fa més de 2 hores que hem esmorzat decidim reesmorzar i ens trinquem una butifarra amb seques de campeonato (seques que faran que el kers de l'Alonso sembli una joguina!). El genoll del Massu decideix que no pot continuar i aprofitem per deixar-li les alforges. Com que el Xavi ha de fer punts per a que li donem el carnet boletaire avisa a la Laia (cònjuge de l'aspirant) i aquesta passa a recollir al lesionat amb tots els bàrtuls.

A partir d'aquí arriba la primera encigalada de la jornada. En Fuster, mirant de perfeccionar la ruta, decideix innovar i en un plis plas ens trobem arrossegant la bici per un no-camí ple d'esbarzers amb una pendent infrastulitzant. No passa res! Aquestes encigalades venen implícites amb el carnet de boletaire (i qui digui que no li fotré un cop de bastó!), això sí, menys mal que ens hem desfet de les alforges una estoneta abans!

Després de l'encigalada recuperem el camí previst i comencem a pujar per una pista preciosa i puta a parts iguals, saltem de vall empalmant amb la ruta de l'ermità i quan ja comencem a visualitzar el dinar...patatxof! el Germà peta ni més ni menys que 2 radis!! En una sortida boletaire normal això hauria implicat la retirada immediata del Brother, però com que ara ve el Xavi, i porta dos radis a la motxilla, en un plis plas (1h i mitja) ja tornem a pedalar. Haurà fet prous mèrits ja per ser un nou BBC?

Arribem al Coll de Merola on pensem dinar però per sorpresa nostra el refugi està xapat amb lo qual omplim aigua i continuem cap a la segona encigalada del dia. Aquesta ja la coneixem de cada any i ara mateix l'acabo de batejar com la trialera 'fustercabron' perquè és el nom que se'm va repetint dins el cervell a cada pas que dono amb la bici penjada del coll.

Aquest any però, a diferència de l'any passat, la passem sense alforges amb lo qual es fa menys pesada i sense adonar-nos-en ja estem baixant en direcció a Castellar de n'Hug. Arribem al poble i ens fotem un dinar suigeneris a base de croissants de xocolata, fuet, sugus, i cacacola. El fuster segueix fent funcionar el kers que dóna gust i disgust a parts iguals.

Aparquem els pixapins al poble i comencem a pujar en direcció al coll de la Creueta en el que serà la última pujada de la Campellenca 09. Puja bastant dret però com que ja és la última la fem bastant a pinyó fins a dalt. El Germà la puja caminant doncs 2 mesos sense tocar la bici li acaben passant factura en forma de tendinitis o algo genollil. En teoria el Coll de la Creueta ha de ser la 3a encigalada per la neu, però quan arribem quasi no en queda i finalment arribem a Campelles bastant sencers on som rebuts amb globos i pancartes per la nostra afició més efervescent
I pim pam pum bocadillo de atún este cuento se acabado. Fins l'any que ve a la Campellenca 2010!


PS: Menció d'honor al Germà que després d'estar 2 mesos sense tocar la bici i fer 3h i poc a la marató de madrit va fer la Campellenca sense retxistar més de l'estrictament necessari


5/5/09

Campellenca 2009. Capítol 1.

Un any més, i ja en van cinc (o sis?), quedem, equipats amb les alforjes i les nostres bicis més metàl.liques, per fer la mítica pujada a Campelles. El planillu consisteix en fer, en dues etapes i a la inversa, la Transcatalunya o el Meridià verd en versió tunejada. Aquest any som 6, Fuster, Rayon, Germà, Massu, jo mateix, i el que sembla que serà el nou fitxatge boletaire (s'estan acabant de llimar els últims serrells) Xavi.

Només començar en Xavi decideix punxar la primera roda abans d'arribar al txiri per trencar el gel. Total, que entre que uns arriben tard i arreglem la punxada no comencem a pedalar (o potser hauria de dir nedar?) fins a quasi les 7 ja amb llum de dia. Les 4 primeres hores les passem sota una pluja porculera que fa que jo, com a marcador de tendències habitual, llueixi un nou impermeable rosa, de 0.75€ que m'ha confeccionat el xino de sota el despatx, per enveja de la resta de l'expedició que treu els seus goretex per fer-me ombra. Com que tots som bèsties de carreres (ji ji...) de les quatre primeres hores en pedalem només un parell perquè al Germà cada tres pedalades li cauen les alforjes mentre el Xavi i el Massu concursen pel títol Pixador Ciclista 2009.

Passat Castellar arribem al primer gran moment del dia. EL FANGAAAAAL! Durant 250m aconseguim acumular tanta merda a les nostres màquines que les rodes queden completament clavades i, entre que portem les alforjes i la bici pesa un ou, i que quasi no podem caminar del que rellisca el terra, triguem quasi bé 20 minuts en fer els 250 m (em va semblar que un cargol em fotia el pal i li perdia la roda). Em sembla que no havia vist tant fang junt en tota la meva vida (reflexió d’avi carajillo).

Arribem a Sant Llorenç Savall que semblem uns calamars a la romana i allí mateix pillem la font de la plaça del poble i, ni curts ni peretzosos, ens anem treient l’arrebossat a txorro de bidonet. Deixem tot el carrer ben guarro però com que la gent està celebrant no sé quina festa amb un pi i un tractor, no ens insulten ni res.

A partir d’aquí tot es normalitza una mica, en Germà segueix buscant l’equilibri perfecte entre les alforjes i la bici sense gaire fortuna i en Massu es comença a queixar d’un mal al genoll que l’acabarà trinxant. Arribem a la zona de dinar i treiem les flamants carmanyoles que ens han preparat les mamàs, ai, perdó, vull dir en Fuster. Aprofitem per fer una mica de manteniment a les bicis que serveix per veure que el fang se m’ha menjat completament les pastilles de fre del davant i no en duem de recanvi. Si tenim en compte que de sèrie ja baixo pitjor que la Carmen de Mairena ara sense fre i amb alforjes això pot ser un festival de l’humor! Però no passa res, un boletbiker està preparat per aguantar les adversitats més adverses!!

Van caient els kms i poc a poc anem fent via. Arribem al Bages, passant per uns paratges d’incomparable bellesa que reafirmen el meu sentiment independentista de català nostrat. El Germà segueix fent malabars amb les alforjes fins que el Fuster treu la cinta americana [Per tots aquells que no ho sapigueu, quan el Fuster treu la cinta americana ja cal que correu que sinó us encinta junt amb tot el que pilla per davant] lo qual vol dir que les alforjes no es mouran de puesto maaaaaai més de la vida.

Cap a les 7.30 de la tarda comencem a buscar un lloc per dormir quan...Oh! sorpresa! Segon gran moment del dia!! Un dipòsit d’aigua dels bombers se’ns creua pel camí. Sense que ens n’adonem el Germà ja s’està despilotant i al cap de cinc minuts ja estem tots en pilota picada en el que, per algunes escenes viscudes de les quals (per sort) no hi ha fotos, podria semblar una orgia lúdico-festiva de primera magnitud. L’aigua molt transparent no està però nosaltres molt nets tampoc anem amb lo qual s’equilibren les forces i ens acabem de treure tot el fang remanent que ens quedava. Visca!!!

Després d’unes petites discussions sobre si acampar a l’era d’una casa de pagès és violar la propietat privada trobem un lloc més o menys idoni per plantar les tendes. Són les 9 del vespre i la feina per avui ja està feta. Ara toca menjar pasta (atenció a les olles!) i a la piltra que demà ve l’etapa txunga del món.

ps: avui al migdia 3'55'' a St Pere Màrtir