XVI Volta a la Cerdanya

Cursa fixe al calendari boletaire on cal destacar l'absència d'alguns socis, Albert (foto-men) i Raimon (Temporada perduda), Lluís (ara hi soc ara no)
Aquest any la cursa s'inicia i s'acaba a Puigerda passant la segona nit a la població veïna de Matamale.
Divendres tarda ens ubiquen al Càmping de Puigerda conegut a la comarca pels sopars d'allò més bons i amb una rapidessa de servei excel·lent per a qui tingui temps i molta paciència.
Dissabte sortim els 4ts davant del trident boletaire (Sergi,Ricard i Xavi)que surt a no més d'un minut nostre.

Abans d'arribar a Llivia, en Joan i jo decidim atacar i intentem posar-nos els primers de la cursa ja se sap som uns metxa curta!
Just iniciar la primera llarga i dura pujada el trident ja ens ha atrapat i a mida que surt el sol veiem com es van distanciant a la pujada.

Un cop fet el primer cim iniciem la baixada i comença el viacrucis particular amb la mecànica de la meva Scott (2 punxades seguides abans d'arribar al primer control seguit de dues trencades de cadena), tot i les adversitats i la malallet acumulada anem tirant a un ritme bo gràcies evidentment a les manetes d'en Massuet que solucionen tots els problemes que van sorgint, quina garantia rodar amb ell.

Arribem al Control d'inici del tram d'orientació i després de l'habitual pixadeta d'en Massu iniciem el tram just en la direcció contraria que ens haviem fixat la nit abans.
Després d'uns dubtes inicials ens trobem de pet un cartell que es dirigeix cap a Pla de Barres, punt clau del tram d'orientació i en pocs moments arribem a la fi de l'orientació coincidint amb el trident que ens comenta si ens hem aturat a fer moltes fotografies.
Ens marquem el 4t millor temps del tram, senzillament puta llet.

Seguim pedalant intentant seguir al trident però de seguida els perdem de vista fins que a pocs km de l'arribada ens els trobem que han punxat, després de les salutacions corresponents no sabem com comencem a incrementar el ritme amb l'objectiu d'intentar que no ens atrapin.
Ben aviat veiem que no podem fer-hi res i just quan ens atrapen a no més de 5 km de l'arribada en Joan trenca la cadena i se'ns tornen a escapar ja fins l'arribada.

La tarda a Matamale la recordarem per l'acollidor restaurant de la població on després d'escurar-nos les butxaques vàrem apendre que allà les coses no es fan així.

El segon dia el podriem resumir amb poques paraules, molt rodador amb unes vistes espectaculars amb una sola trencada de cadena altre cop de la meva Scott i amb un resurgir de l'au fenix al km 60 amb un canvi de ritme per part d'en Massuet d'aquells a que ens te acostumats. I amb un final d'etapa arribant a Puigerdà d'allò més agònic.

Resumint, no estamos tant mal (tots 5 entre els 15 primers de la general) tot i que la mecànica aquest any no ens ha acompanyat gens.

L'any vinent encara ho farem millor!!!

No us perdeu el reportatge fotogràfic que ens han fet!!

Prenent notes a primera fila.

Sortida Primera Etapa

Sortida Primera Etapa

Tota la colla Boletaire

El trident a tota màquina

Reparant la màquina i el cos

Inici d'orientació del trident boletaire.

XXV Triatló Olímpic de Banyoles

Després de les vacances d'estiu em deixo enredar mig pel Ricard i pel Sergio i m'apunto a Banyoles amb les idees clares. Acabar el millor possible tenint en compte que portava més de dos mesos sense nedar ni 20 minuts seguits i que de bicicleta en el darrer mes tot just portava 6 sortides.

Tenint en compte tot aquest grapat d'arguments el resum podria ser: encara va sortir prou bé.

El primer tram de natació feia un mica de respecte, 860 corredors fan impressió. En Ricard va sortir de segona fila i segons ell molt malament, encara que ja m'agradaria a mi, jo per d'altra banda m'ho vaig pendre amb molta filosofia tanta que vaig sortir de l'aigua a la posició 515 mentre que en Ricard sortia a la 233, 5 minuts abans que jo.

La transició va ser força ràpida, tot i no portar ulleres vaig trobar la bici a la primera. Allà vaig tenir la primera de les dues grans idees del dissabte que va ser sortir sense mitjons.

Al tram de bici vaig recuperar moltes posicions tot i que molts km vaig estar tirant del grup, per variar cremant tots els cartutxos, només eren 40 km i els vaig aguantar forca bé, vaig entrar a la posició 247. En Ricard després d'algunes picabaralles amb el capullo de torn, va entrar en la posició 82 que no està nada mal...

En la segona transició és on vaig tenir la segona idea brillant del dia, correr sense mitjons els 10 km. Conclusió: nunca mais.

Vaig acabar amb els peus en carn viva i sagnant de valent, per acabar de rematar-ho en els darrers 300 metres em va passar en Sergio el company de feina que m'havia enredat a participar.

En Ricard comentava que corrents tampoc s'havia sentit gens bé tot i la posició 162 jo per d'altra banda tot i les ferides al peu vaig fer el parcial en la posició 202.

PD: Ja m'agradaria a mi sentir-me malament i fer els resultats d'en Ricard.

Vista del Box

En Ricard sortint de l'aigua

El menda corrent cap a la Bici

En Ricard iniciant el 10 km

A l'arribada amb les bambes a les mans i els peus sagnant

RUMORS O VERITATS?

Com cada any en aquestes dates em poso nerviós; S'acosta la VOLTA CERDANYA (hi ho escric en majúscules doncs crec que és la trobada dels Bolet Bike que, després de la CAMPELLENCA XTREM, millor defineix la nostra filosofia) i tinc la sensació que vaig tard... El Fuster estarà intractable, el Mangue...bufff, en Raimonless... plorant però fort com un toro, en Germà en la tònica... en Brufau sense entrenar després de voltar pel món però com sempre marcant ritme constant i dosificant (com es coneix el tio),...bé que seré el que més patirà.

Faig unes trucades de rigor per tantejar la situació i SORPRESA!!! M'arriben rumors que hi haurà baixes a l'equip. Espantat pregunto... Qui s'ha lesionat? A qui envien a treballar al Líban?, però resulta que no és res d'això. Pel que sembla alguns infidels (i ho dic jo, que potser soc el més nou del grup i el que més lliurement va i bé a les trobades ciclístiques) traicionen l'essència del ciclisme: el patiment, les rampes, el sobresforç, la compamyia dels companys (més en una sortida per equips) alegant falta d'entreno. Comprovo les llistes d'inscrits i els rumors es confirmen.

Em sento enfonsat. Mai havia lluit un maillot amb tant d'orgull... on és ara el KARPOFF?? si, als mitjons, però jo creia que tots en teniem un a dins.... i no només dins la sabata vull dir. Sinó com us puc aguantar tots els recitals que em feu?. Penso en Voltes anteriors, descens suicides amb el Raimon, bonys a les cames com pilotes de tennis per culpa de caigudes, encigalades en els trams d'orientació, marcatges a l'home d'aquells que es coneixen les dreceres, macarronades inhumanes amb siesta intermedia, .... Experiencies increibles que no hauria pogut superar sense la força dels BOLET BIKE.

Companys, necessito la vostra ajuda per sortir del pou!!!! sense l'equip al complet no sé si podré afrontar un repte com aquest... i si ho faig, la joia de superar-lo no serà la mateixa!!!

Compto amb vosaltres!!! SUPOSO QUE EL FET QUE NO SORTIU A LES LLISTES DEU HAVER ESTAT UN MAL ENTÈS...