Per aquest any ens han canviat el recorregut de bici. Ara ja no son dues voltes, sinó que es un sol bucle una mica més llarg (97km) i amb una mica més de desnivell (1900m).
Diumenge al matí ens trobem amb el Germà. Estem a 10 graus i hi ha boira. Fa molta mandra posar-se a nedar amb aquest panorama. Resulta que hi ha tanta boira que no es veuen les boies! Amb els neoprens semblem goril.les en la niebla... Fnalment, després de 45minuts d’espera, l’organització decideix apropar les boies a la sortida i fer-nos fer 3 voltes enlloc de dues. Amb això, ens redueixen la distancia de la natació i ens surten uns 1350m (enlloc dels 1900m previstos).
Com que fem 3 voltes més curtes, el resultat es que anem tots molt més apilotonats i fem més girs (boies), que es on hi ha més patacades. A més, entre volta i volta hem de córrer uns 100m per una passarel·la abans de tornar a entrar a l’aigua…
En fi, que la natació a mi em va tirant a malament. Acabo la primera volta i en sortir de l’aigua sento el karpov: “Richi, soc aquí!” tornem a entrar a l’aigua i la segona volta per mi es un desastre. Rebo unes quantes patacades i em molesta basanta gent, que no em deixen nedar tranquil. Acabem la segona volta i veig al Germà uns 10 metres davant meu. La tercera volta ja va millor, suposo que anem una mica més estirats i en sortir de l’aigua veig que vaig just darrera el Germà, que no se que fa amb les ulleres mentre anem cap al box (li cauen) i el perdo de vista. Hem sortit de l’aigua en 21minuts i 19 segons, ell el 44 i jo el 45 (21min22) (A les fotos podeu veure la cara de caraja que portem tots dos entre volta i volta de la natació!)
Transició prou ràpida i comença el tram de bici. Es un recorregut molt peculiar, amb els primers 44km de molta baixada (-1320m) i amb els últims 50km amb casi tot el desnivell. Sortint de l’aigua, a 10graus i sense “txaleco” ni jaqueta, passo bastant de fred, sobretot en la primera hora de bici (42km). Avanço alguns triatletes, però també em passen 7 o 8 que baixen millor (el terra mullat, la boira i les ulleres entelades no ajuden).
Arribem al km 45 i comença la pujada. Vaig recuperant a tots els que m’han avançat i segueixo passant gent. Vaig a ritme, sense passar-me. Còmode però fort. Suposo que després del desastre de Balaguer, vull conservar per poder correr!
Finalment em surt un parcial de 3hores 18minuts36sec (29,2km/h), que resulta que es el 8è millor parcial! Quan arribo al box i deixo la bici em diuen que vaig el 9è, i començo a córrer junt amb el 8è. La Maria (la meva germana) m’acompanya en la primera volta corrent (després es lia perquè no li vaig explicar bé que eren dues voltes i m’espera a l’arribada!).
La cursa a peu em va sorprenentment bé. Noto que he treballat aquesta transició i començo a córrer a 4min25 i ben còmode. Ja em conec el circuit i se que el km 6 es un rampot que fa pupa. Com que es una pujada que es puja i es baixa pel mateix carrer, em serveix de referencia per saber quant em porten els de davant. Vaig 8è i veig al 5è (9minuts), al 6è (5minuts 30) i al 7è (2 minuts davant meu). I al 9è ja li porto 1 minuts d’avantatge.
Els temps que em porten els de davant em fan pensar que no els podré atrapar, i la meva idea es intentar que no em passi gaire gent.
Segueixo al meu ritme, entre 4min25 i 4min30 i sorprenentment avanço al 7è (peta al rampot) i al 6è (petat al rampot a la segona volta). Només em queden tres kms i vaig molt còmode, a bon ritme. No m’ha passat ningú i he avançat tres posicions. Enfilo els últims 3 kms apretant una mica més i arribo a meta en 5hores i 17 minuts. Quan creuo la línia d’arribada em diuen que he quedat 5è! (Resulta que vaig avançar al 5è i ni me’n vaig adonar!
La mitja marató m’ha sortit en 1h33min39sec, a 4min28/km. El millor de tot es que m’he trobat molt bé, m’he dosificat bé i he anat còmode. Els altres anys en aquest triatló m’havia trobat bastant fluix i tot i fer un paper prou digne (22è el 2010 i 2011) la sensació era que anava petat. Aquest any en canvi m’he trobat molt bé i acabo molt molt satisfet.
El Germà pateix uns mals a les cames que no el deixen apretar a les pujades de la bici. Fa un parcial de 3h43min35, parcial 54, a una mitja de 26km/h).
Els mals el segueixen castigant durant la cursa a peu que fa en un temps de 1h56min55sec, a 5min32sec/km (parcial 91). Finalment entra a meta amb en Martí (que ha de fer un sprint per atrapar-lo!) i acaba amb un temps de 6h06minuts i 23segons, en la posició 59. Però vaja, esperem l’aportació del germà a la crònica i que ens expliqui la seva versió! Ha sigut un cap de setmana molt xulo. La zona del llac de Matamala es com un parc d’atraccions (hi ha ponies, tirolines, barquetes, kayaks, llits elàstics, etc.) i el qui més ho ha disfrutat ha sigut el Martí. A veure si l’any vinent enganyem més boletaires! Per cert, aprofito per denunciar que el Raimonet ens deu les cròniques de la Transcatalunya i de la Pedals de Foc...Perdoneu, però algú ho havia de dir!
Per la meva part(Germà), res més a dir. El cap de setmana va ser molt guapo per compartir amb la família i amb tots a qui ens agrada patir fent triatlons. El lloc és fantàstic, a partir d'ara formarà part del meu calendari de curses.
Per a mi ha estat la cloenda a una temporada marcada per l'Iron Man i els entrenaments diaris de bon matí.
Vaig arribar una mica fora de forma pensant més en acabar de competir i descansar.Tot i així la cursa la vaig gaudir moltíssim, gairebé tant com la vaig patir.
resultats: http://www.altriman.com/fr/index.php?pge=resultats&cat=2011&PHPSESSID=21b8265e18cfc15f34f77a376de4869e