Feia temps que en Xavi volia arribar-se en bicicleta al Santuari de Santa Maria de Queralt, com a homenatge a la seva filla Queralt.
Així que fa uns dies es va començar a animar a organitzar la sortida amb tots els amics amb qui ja fa anys que comparteix hores de bicicleta.
El passat 7 d'octubre va ser la data finalment escollida. En vàrem reunir els bolets de Sant Just i plegats vàrem anar a cercar a en Xavi a Sant Feliu. Allà ens esperava també en Santi el cotxe de suport que ens va acompanyar tot el dia, quin crak en Santi, aigua,, menjar, recanvis, ànims, fotos, paciència i més paciència, moltes gràcies Santi va ser una passada la teva constant assistència.
De Sant feliu ens vàrem arribar a Pallejà on vam augmentar la colla i ja d'aqui direcció a Montserrat, tot xino-xano fins iniciar la pujada. I la pujada ja se sap...marica l'últim... Un cop a dalt en Santi ens tenia preparat un habituallament com deu mana, després d'haver fet un gran reportatge fotogràfic de tota la pujada.
Al monestir de Sant Benet també es van arribar la Laia i la Queralt, la Maria i la Lila i la Núria, l'Ona i la Jana que ens van donar ànims a tots plegats per a continuar direcció Manresa.
De Manresa vam continuar fent cami fins passat Súria i dalt de tot d'un cim que ara mateix no recordo com es diu ens vam trobar amb l'Albert i en Joan per a fer els darrers 40 km i també amb en Magi i l'Esther, la Gemma i l'Ariadna, la Sílvia i en Martí.
Després d'un segon habituallament força esplèndid ens vam dirigir cap a Berga per enfilar la darrera pujada fins a Queralt.
La darrera pujada tenir una sorpresa final, la vàrem fer amb una tormenta que ens va acompanyar des de la primera rampa fins a l'arribada. Un cop a dalt i després de canviar-nos de roba, tots plegats vam passar la tarda dinant tots juntets al restaurant del costat del Santuari. Realment va ser un dia genial i esperem que aquesta sortida formi part de les clàsiques de cada temporada. Felicitats per l'organització i el bon dia que vam passar tots/es plegats/des.
El reportatge en imatges:
https://picasaweb.google.com/105983838113763870018/Queralt_12102012?authkey=Gv1sRgCOm9rv36xP7OngE
13/10/12
07/10/2012 XVII Travessa Sant Joan Despí Montserrat
Altre cop ens tornem a inscriure a la travessa nomès dos bolets, però aquest cop en Jofre, que repeteix i l'Alex s'animen a participar-hi.
El dia abans pujo a deixar la furgo a Monistrol amb el compromís de tornar tots plegats, sigui a l'hora que sigui. En Jofre sap que arribarà, però l'Alex no les te totes, bé nosaltres tampoc tenim molt clar que arribi a dalt.
Diumenge per la tarda mentre netejava la bici...sorpresa... sorpresa
Després de recollir el dorsal en situem a primera linia. Però de seguida veiem que hi ha coses que no canvien en aquesta cursa i una d'elles és el caos de la sortida. Just abans de la sortida ens trobem al Xavi Duran, que d'amagat s'ha situat a davant de tot.
Desprès del senyal de sortida inciem la cursa pel marge del riu, el ritme és força alt fins a Castellbisbal. De seguida ens situem entre el grup capdevanter a roda d'en Xavi.
Fins al segon control anem força endavant, veiem al Xavi no gaire lluny.
En una de les baixades desprès del segon control, vaig a parar per terra juntament amb unaltre ciclista que no pot frenar i m'empotra contra la paret.
Sembla que no m'he fet gaire cosa, excepte un cop de manillar al mig de la cuixa. Tot i això vaig tirant. A en Raimon fa estona que no el vec, se que va per darrera i de ben segur que no gaire lluny.
Comencem a pujar direcció a Olesa, per un recorregut que no havia fet mai, és força dur i llarg. Penso amb l'Alex i en Jofre com patirant en aquesta part, si abans no han anat a parar per terra en algunes de les biaxades.
Arribo al control de Monistrol en la posició 19 ena, inicio l'ascensió amb bones sensacions, passada la darrera urbanització he perdut 3 poscions, però segueixo sense rastre d'en Raimon. De cop i volta començo a tenir rampes a les dues cames. M'he quedat sense aigua molt aviat ja que he perdut un bidó a les primeres baixades i no he parat a carregar.
Perdo algunes posicions més i començo a patir pensant que en Raimon deu estar al caure. Em prenc un xute que fa miracles, em recupero i começo a pedalar fort altre cop. Ja vec el monestir de Santa Cecila, tinc dos ciclistes que van parats davant meu, apreto el cul i els passo a tots dos.
Arribo a meta força content i sencer.
De seguida veig a en Xavi, la Laia i la Queralt, en Xavi a fet 5è, quina màquina.
Als pocs minuts arriba en Raimon. Ens relaxem i estirem a la gespa esperant a en Jofre i l'Alex amb previsió que ens hi estarem força estona. Però per sorpresa de tots, l'Alex arriba a la meta amb 5 hores i mitja, una hora abans de la porra que havíem fet en Raimon i jo. En Jofre arriba més tard, les rampes li han fet una mala passada. Tot i això ha millorat el resultat de l'any anterior.
Felicitats a tots dos i esperem tornar-hi tots plegats el proper any!!!
El dia abans pujo a deixar la furgo a Monistrol amb el compromís de tornar tots plegats, sigui a l'hora que sigui. En Jofre sap que arribarà, però l'Alex no les te totes, bé nosaltres tampoc tenim molt clar que arribi a dalt.
Diumenge per la tarda mentre netejava la bici...sorpresa... sorpresa
M'he quedat sense bici!!! Truco a en Raimon Less tira a canasta, i acordem que em passi per casa seva on ha montat un taller de manteniment de bicicletes de la família Barroso.Allà em trobo a l'Alex que està amb en Raimon fent una revisió de la BTT. La penjo al burro i amb unes barres d'alumini i unes brides dels xinos fem un apanyo boletaire. Com que les brides del xinos no són de fiar passo per casa el Fuster a canviar-les per unes certi faif fuster. Ho embolico tot amb cinta americana de color blanc, per disimular el nyap, i que sigui el que tingui que ser...
Diumenge ens llevem ben aviat ben aviat, i passem a buscar l'Alex, allà ens trobem amb en Jofre i baixem tot plegats direcció a la sortida.Després de recollir el dorsal en situem a primera linia. Però de seguida veiem que hi ha coses que no canvien en aquesta cursa i una d'elles és el caos de la sortida. Just abans de la sortida ens trobem al Xavi Duran, que d'amagat s'ha situat a davant de tot.
Desprès del senyal de sortida inciem la cursa pel marge del riu, el ritme és força alt fins a Castellbisbal. De seguida ens situem entre el grup capdevanter a roda d'en Xavi.
Fins al segon control anem força endavant, veiem al Xavi no gaire lluny.
En una de les baixades desprès del segon control, vaig a parar per terra juntament amb unaltre ciclista que no pot frenar i m'empotra contra la paret.
Sembla que no m'he fet gaire cosa, excepte un cop de manillar al mig de la cuixa. Tot i això vaig tirant. A en Raimon fa estona que no el vec, se que va per darrera i de ben segur que no gaire lluny.
Comencem a pujar direcció a Olesa, per un recorregut que no havia fet mai, és força dur i llarg. Penso amb l'Alex i en Jofre com patirant en aquesta part, si abans no han anat a parar per terra en algunes de les biaxades.
Arribo al control de Monistrol en la posició 19 ena, inicio l'ascensió amb bones sensacions, passada la darrera urbanització he perdut 3 poscions, però segueixo sense rastre d'en Raimon. De cop i volta començo a tenir rampes a les dues cames. M'he quedat sense aigua molt aviat ja que he perdut un bidó a les primeres baixades i no he parat a carregar.
Perdo algunes posicions més i començo a patir pensant que en Raimon deu estar al caure. Em prenc un xute que fa miracles, em recupero i começo a pedalar fort altre cop. Ja vec el monestir de Santa Cecila, tinc dos ciclistes que van parats davant meu, apreto el cul i els passo a tots dos.
Arribo a meta força content i sencer.
De seguida veig a en Xavi, la Laia i la Queralt, en Xavi a fet 5è, quina màquina.
Als pocs minuts arriba en Raimon. Ens relaxem i estirem a la gespa esperant a en Jofre i l'Alex amb previsió que ens hi estarem força estona. Però per sorpresa de tots, l'Alex arriba a la meta amb 5 hores i mitja, una hora abans de la porra que havíem fet en Raimon i jo. En Jofre arriba més tard, les rampes li han fet una mala passada. Tot i això ha millorat el resultat de l'any anterior.
Felicitats a tots dos i esperem tornar-hi tots plegats el proper any!!!
Diuen que si no fos pel mal d'esquena l'Alex encara hauria arribat en més bona posició i que en Jofre si no fos per les rampes l'hauria fet patit, també diuen que si en Germà no hagues caigut i no s'haguès quedat sense aigua hauria arribat entre els 20 primers i en Raimon si no fos pel mal de cama de ben segur que li hauria fotut un pal a en Germà....Potser haurem de pensar de canviar-nos el nom de grup per l'equip... "Si no fos".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)