El dia abans pujo a deixar la furgo a Monistrol amb el compromís de tornar tots plegats, sigui a l'hora que sigui. En Jofre sap que arribarà, però l'Alex no les te totes, bé nosaltres tampoc tenim molt clar que arribi a dalt.
Diumenge per la tarda mentre netejava la bici...sorpresa... sorpresa

Després de recollir el dorsal en situem a primera linia. Però de seguida veiem que hi ha coses que no canvien en aquesta cursa i una d'elles és el caos de la sortida. Just abans de la sortida ens trobem al Xavi Duran, que d'amagat s'ha situat a davant de tot.
Desprès del senyal de sortida inciem la cursa pel marge del riu, el ritme és força alt fins a Castellbisbal. De seguida ens situem entre el grup capdevanter a roda d'en Xavi.
Fins al segon control anem força endavant, veiem al Xavi no gaire lluny.
En una de les baixades desprès del segon control, vaig a parar per terra juntament amb unaltre ciclista que no pot frenar i m'empotra contra la paret.
Sembla que no m'he fet gaire cosa, excepte un cop de manillar al mig de la cuixa. Tot i això vaig tirant. A en Raimon fa estona que no el vec, se que va per darrera i de ben segur que no gaire lluny.
Comencem a pujar direcció a Olesa, per un recorregut que no havia fet mai, és força dur i llarg. Penso amb l'Alex i en Jofre com patirant en aquesta part, si abans no han anat a parar per terra en algunes de les biaxades.
Arribo al control de Monistrol en la posició 19 ena, inicio l'ascensió amb bones sensacions, passada la darrera urbanització he perdut 3 poscions, però segueixo sense rastre d'en Raimon. De cop i volta començo a tenir rampes a les dues cames. M'he quedat sense aigua molt aviat ja que he perdut un bidó a les primeres baixades i no he parat a carregar.
Perdo algunes posicions més i començo a patir pensant que en Raimon deu estar al caure. Em prenc un xute que fa miracles, em recupero i começo a pedalar fort altre cop. Ja vec el monestir de Santa Cecila, tinc dos ciclistes que van parats davant meu, apreto el cul i els passo a tots dos.
Arribo a meta força content i sencer.
De seguida veig a en Xavi, la Laia i la Queralt, en Xavi a fet 5è, quina màquina.
Als pocs minuts arriba en Raimon. Ens relaxem i estirem a la gespa esperant a en Jofre i l'Alex amb previsió que ens hi estarem força estona. Però per sorpresa de tots, l'Alex arriba a la meta amb 5 hores i mitja, una hora abans de la porra que havíem fet en Raimon i jo. En Jofre arriba més tard, les rampes li han fet una mala passada. Tot i això ha millorat el resultat de l'any anterior.
Felicitats a tots dos i esperem tornar-hi tots plegats el proper any!!!

1 comentari:
bona crònica! ja l'esperava.
Ah! sapigueu que amb en Germà a roda al riu estava realment acollonido, m'enteneu, oi?
Publica un comentari a l'entrada