07/10/2012 XVII Travessa Sant Joan Despí Montserrat

Altre cop ens tornem a inscriure a la travessa nomès dos bolets, però aquest cop en Jofre, que repeteix i l'Alex s'animen a participar-hi.
El dia abans pujo a deixar la furgo a Monistrol amb el compromís de tornar tots plegats, sigui a l'hora que sigui. En Jofre sap que arribarà, però l'Alex no les te totes, bé nosaltres tampoc tenim molt clar que arribi a dalt.
Diumenge per la tarda mentre netejava la bici...sorpresa... sorpresa

M'he quedat sense bici!!! Truco a en Raimon Less tira a canasta, i acordem que em passi per casa seva on ha montat un taller de manteniment de bicicletes de la família Barroso.Allà em trobo a l'Alex que està amb en Raimon fent una revisió de la BTT. La penjo al burro i amb unes barres d'alumini i unes brides dels xinos fem un apanyo boletaire. Com que les brides del xinos no són de fiar passo per casa el Fuster a canviar-les per unes certi faif fuster. Ho embolico tot amb cinta americana de color blanc, per disimular el nyap, i que sigui el que tingui que ser...

Diumenge ens llevem ben aviat ben aviat, i passem a buscar l'Alex, allà ens trobem amb en Jofre i baixem tot plegats direcció a la sortida.
Després de recollir el dorsal en situem a primera linia. Però de seguida veiem que hi ha coses que no canvien en aquesta cursa i una d'elles és el caos de la sortida. Just abans de la sortida ens trobem al Xavi Duran, que d'amagat s'ha situat a davant de tot.

Desprès del senyal de sortida inciem la cursa pel marge del riu, el ritme és força alt fins a Castellbisbal. De seguida ens situem entre el grup capdevanter a roda d'en Xavi.
Fins al segon control anem força endavant, veiem al Xavi no gaire lluny.
En una de les baixades desprès del segon control, vaig a parar per terra juntament amb unaltre ciclista que no pot frenar i m'empotra contra la paret.
Sembla que no m'he fet gaire cosa, excepte un cop de manillar al mig de la cuixa. Tot i això vaig tirant. A en Raimon fa estona que no el vec, se que va per darrera i de ben segur que no gaire lluny.
Comencem a pujar direcció a Olesa, per un recorregut que no havia fet mai, és força dur i llarg. Penso amb l'Alex i en Jofre com patirant en aquesta part, si abans no han anat a parar per terra en algunes de les biaxades.
Arribo al control de Monistrol en la posició 19 ena, inicio l'ascensió amb bones sensacions, passada la darrera urbanització he perdut 3 poscions, però segueixo sense rastre d'en Raimon. De cop i volta començo a tenir rampes a les dues cames. M'he quedat sense aigua molt aviat ja que he perdut un bidó a les primeres baixades i no he parat a carregar.
Perdo algunes posicions més i començo a patir pensant que en Raimon deu estar al caure. Em prenc un xute que fa miracles, em recupero i começo a pedalar fort altre cop. Ja vec el monestir de Santa Cecila, tinc dos ciclistes que van parats davant meu, apreto el cul i els passo a tots dos.
Arribo a meta força content i sencer.
De seguida veig a en Xavi, la Laia i la Queralt, en Xavi a fet 5è, quina màquina.
Als pocs minuts arriba en Raimon. Ens relaxem i estirem a la gespa esperant a en Jofre i l'Alex amb previsió que ens hi estarem força estona. Però per sorpresa de tots, l'Alex arriba a la meta amb 5 hores i mitja, una hora abans de la porra que havíem fet en Raimon i jo. En Jofre arriba més tard, les rampes li han fet una mala passada. Tot i això ha millorat el resultat de l'any anterior.
Felicitats a tots dos i esperem tornar-hi tots plegats el proper any!!!

Diuen que si no fos pel mal d'esquena l'Alex encara hauria arribat en més bona posició i que en Jofre si no fos per les rampes l'hauria fet patit, també diuen que si en Germà no hagues caigut i no s'haguès quedat sense aigua hauria arribat entre els 20 primers i en Raimon si no fos pel mal de cama de ben segur que li hauria fotut un pal a en Germà....Potser haurem de pensar de canviar-nos el nom de grup per l'equip...           "Si no fos".