26/12/11

Duatló Muntanya de Terrassa

En Raimon i jo ens dirigim a Terrassa per participar per segon any consecutiu a la Duatló, 400 corredors inscrits i un circuit ràpid i força divertit.

Després de la lessió de la primera duatló sembla que tinc el peu més bé, els darrers dies hem sortit a còrrer plegats i no he tingut molèsties.


Fem el primer tram entre els 40 primers, en Raimon entra just darrera meu, però surt davant i ja no aconsegueixo passar-lo.


Durant la primera volta del tram de BTT no perdo de vista a en Raimon que esta pocs metres per davant, però quan iniciem la segona s'escapa de la meva vista, em comença la fluixera i cedeixo forces posicions.


Sortir un cop a la setmana amb BTT no es suficient per aguantar un ritme alt. Espero que el proper mes de gener amb l'augment de les càrregues d'entrenament millorin una mica més el resultats, tal i com va passar l'any passat.


En el darrer tram de cursa a peu em sento bé però no aconsegueixo anar gaire ràpid. Al final en Raimon em treu uns 3 minuts i més de 25 posicions, hauré de posar-me les piles si el vull passar a la propera cursa que per a mi serà la Duatló de Mataró a mitjans de gener. A veure si s'anima algun altre bolet bike.




En Raimon trepitjant-m'he els talons vestit de blau i amb la cinta al cap.




4/12/11

X Duatló de Muntanya de l'Ametlla del Vallés



Després de dues setmanes més o menys parat degut a la lessió del tormell, m'animo a participar amb en Raimon a la duatló de l'Ametlla.
Abans de començar fem una ruta pel Vallés degut a la meva empanada matinal, sort que com sempre anavem amb temps suficient per a no patir per la sortida.

Un cop arribats a lloc, comencen les frases habituals, això està ple de màquines. I pels resultats finals la veritat és que ho estava ple de màquines o nosaltres cada cop hoo som menys.

Iniciem la sortida a un ritme criminal i més tenin en compte que el primer tram fa baixada, i en baixada corrent fins i tot els coixos.

Em passo tota l'estona ocncentrat en el peu, vigilant cada impacte per intentar no tornar a anar per terra. A uns metres de l'arribada em passa en Raimon, avui ho tinc clar, impossible anar per davant d'ell.

Surto del box abans que ell però de seguida m'atrapa i em vec incapaç d'anar al seu ritme, vaig veient com marxa i marxa.

Després d'ell no para de passar-me gent i més gent, em sento molt fluix i sense ritme de cursa.

Decideixo no agoviar-me i anar fent. Prefereixo concentrar-me en les sensacions del peu, que de moment són força bones.

Un cop comença la baixada més o menys al km 13 del tramp de bici, començo a adelantar molts dels corredors que m'han passat pujant.

I de cop i volta, a uns 4 km de l'arribada em troba a en Raimon que va amb patinet!!!

Ha tornat a trencar la cadena, a meitat de cursa em comenta, és que ja se sap que no es pot comprar barato, ja,ja,ja...Quina putada!!!

En un dels útims trams de baixada amb molts corredors mig ensopego i em dono un cop de pedal al mig del bessó. Em fa un mal de mil dimonis.

I la prova lal tinc quan començo el darrer tram de cursa a peu, bé millor dir a peu coix gairebé.

Acabem la cursa tots dos amb una sensació de poca satisfacció pel resultat però contents per haver-la acabat. Ja vindran resultats més bons.