Sóc un mongo

Imagineu-vos que un col.lega qualsevol (posem per exemple un tio del teu mateix equip) us proposa apuntar-vos a una frikada supertxunga (posem per exemple les brevets).
Imagineu-vos que el vostre col.lega faltant dos dies per la primera frikada us deixa plantats (posem per exemple la brevet 200 i que ha comprat uns bitllets d'avió pel mateix dia) i que, a més, no és el primer cop que li passa (posem per exemple un viatge a Lisboa amb la seva parella).
Imagineu-vos que aquest col.lega sóc jo (poc probable però no impossible del tot)... i que vaig pensar que la brevet 200 era dissabte i vaig comprar uns bitllets a NY per diumenge per poder córrer (tot i el conseqüent rapapolv per condicionar la meva vida a la bici).

Recordeu aquella cançó d'aquells dibuixos que deia algo així com: Soy un MONGOOOOOOOOOOOOOOOOOOO, el mas mongo del lugar... Pos això, que m'he colat com una sèpia en aeroplano i com a penitència he decidit que faré la brevet el dia que tocava, dissabte, solet i avorrit, però la faré!!!!!

I ara, germans, cridem tots junts: MONGOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!

Som uns friquis. I que? Ja tenim els mitjons!!!

Visca el tèxtil català. Aquest migdia m'he arribat fins a la Selva del Camp a buscar l'última moda en complements d'aquesta primavera: ELS MITJOOOOOOOOOOOOONS!! Ara ja només ens falten els condons, els pins, i els clauers. Visca el merxandatge!

1/2 Marató de Valls

El dia no començava gaire bé. Canvi horari, més mandra de l'habitual, pluja i fred.
Un cop allà l'adrenalina m'ha fet oblidar-ho tot.
Iniciem la cursa amb puntualitat anglesa i faig uns 2 primers km per sota els 8 min, al més pur estil Barroso o Massuet, és a dir a tota castanya.
Les conseqüencies les començo a pagar ben aviat, al voltant del km 3 començo a tenir un "flato" brutal i m'hen queden 18 de km.
Total que aprofitant que estic corrents amb el pulsometre d'en Fuster decideixo deixar-me de fer l'animal i començo a marcar-me el km a 4'15". Començo a recuperar-me i així aguanto fins al km 15, quan de cop i volta no se pq el pulsometre deixa de donar-me els parcials.
Decideixo intentar seguir a un corredor que tinc al davant i em situo literalment a roda durant un parell de km.
Un cop arribats al km 17 i veient les bones sensacions que tinc, potser per les drogues???, decideixo marcar els darrers 4 km a 4min cada km.
Començo a avançar gent un darrera l'altre, deixant-los veure els sponsors de la samarreta nova dels BBC.
A la recta d'arribada em marco fins i tot un canvi de ritme i aconsegueixo aribar a la meta amb un temps de 1hora 27 min 30 segons i en la posició 47 de la general.
Les sensacions han estat genials i les cames m'han aguantat de puta mare, començo a creure que potser si que aconseguiré finalitzar la marató en menys de 4 horetes.
Ja veurem, de moment toca continuar fent km que ja queda menys d'un mes.
Per cert si mireu la clasificació veureu que jo com en Brufau com faig la inscripció tmb poso el nom dels BBC com a club.

http://facvac.com/pageID_4199856.html

La meva primera cursa de carretera

El cap de setmana passat vaig participar en el que era la meva primera cursa de carretera. La cursa era la Terres de vi i cava a Vilatranca del Penedés. Com que sóc neòfit en això de les curses de carretera, al llarg de l’event vaig anar fent diferents reflexions, segurament fruit del poc oxigen que durant quasi 5 hores no va arribar-me a la cervellera. En arresumides comptes són les següents:

- Per saber si un ciclista és carretero o muntanyista només heu de veure el desplegament que fa quan arriba al boxes. El carretero sempre arriba impoluto, amb el maillot nét (que moltes vegades és més blanc que en l’anunci d’Ariel), i la bici brillant que enlluerna. En canvi, un betetero sempre aprofitarà el maillot brut de la setmana anterior i portarà el windstopper ple de taques de fang. O si us fixeu en la foto cap membre dels BBC es va molestar ni un segon en buscar un lloc on recolzar la bici per a que no es ratlli, igualet que la resta dels corredors, ja ja!
- Els ciclistes de carretera és posen crema. Com que no hi ha pols no hi ha risc que acabin arrebossats qual gamba gabardina.
- Els ciclistes de carretera són uns porcs. Qualsevol cosa que pillen en un avituallament la llencen a terra com si estessin corrent el tour. En aquest punt he d’admetre que vaig llençar una llauna d’aquarius a terra, però es que me la van donar en un avituallament d’aquests tipo professional que no pares i t’ho donen a la mà i, és clar, quan vaig haver fet els 3 glopets no vaig saber que fer-ne! Mongos!!!!
- La penya no fa relleus ni per mal de morir. Ho vam poder patir en les nostres pròpies carns quan, fruit de l’emoció del moment, ens vam posar a tirar a bloc tots els BBCs. Al final, quan vam arribar al repetxó, fosos de donar-nos relleus NOMÉS A NOSALTRES MATEIXOS, ens va passar fins i tot el Ramiro de Ventdelplà! Això sí, que macos van ser aquells moments on el BBC va marcar el ritme de la cursa....gilipitxes!!!
- El BBC és com un tren (de cercanías, AVE seria massa pressumptuós) en el sentit literal de la paraula. Tenim una locomotora i la resta són vagons de càrrega. I lo fotut del cas és que no s’hi pot fer res, és així i punt! Visca el Fuster!!
- La carretera cansa mooooooolt. Et passes tot el port pensant que quan arribis a dalt descansaràs, i una merda! No es descansa mai (per no parlar del pla...la mare que va parir les coses planes!!!!)
- Els carreteros baixen pitjor que la Mafalda. Fins i tot jo tenia la sensació que baixava més ràpid...
- Fins ara la putada més gran que em podia passar a la vida era que els companys de feina se t’acabessin els donettes. Res comparat amb perdre un pilot (o pelotón) a 10km de l’arribada. Quin putadooooooooooot!!!! No m’havia cansat mai tant per anar tant poc a poc...Al final em van caure 2 minuts respecte al Rayon i a Cabeza Tractora.

Arresumint, que m’ho vaig passar molt bé. Vaig acabar trinxat com feia temps que no em passava i el genoll no em va fer gens de mal. El Fuster va estar pletòric (o sobrat com una mala cosa), el Rayon va estar renegant tota la cursa com sempre al crit de ‘Ja veuràs dijous!!!!!!’ i el Massu, ja ho va dir des del principi, no va tenir el dia massa fi.
Conclusió: Visca les curses de carretera!!!!

http://www.bicinscripcions.com/classificacions.php
Quin goig que fa aquest equip...Guapos!!

PS: Sou uns mariquilles, l'únic que va posar com a club el BBC vaig ser jo!!!!!

1a cimera lúdico-recreativa BoletBike

Oe Oe Oeeeeee!! Per primer cop des de la fundació del BBC ens hem reunit sense ànim de rebentar cap pulsòmetre ni arrencar-nos les pegatines els uns als altres!!! Aquesta vegada l'únic objectiu era saber qui es trincaria la butifarra més llarga sense pujar de les 165 ppm i per fer-ho vam convocar, també, a totes les dones que ens pateixen cada dia. Però com a bons boletaires que som no n'hi havia prou amb pagar i menjar (com faria qualsevol) sinó que per trincar-nos el preciat butifarrot vam haver de coronar el port de la Mola de categoria especial.

Especial menció a la Núria (que mentre pujava només pensava en cocacola), la Sílvia (que tot i el genoll trinxat va escalar millor que el Germà dijous passat), la Jordina (manivela de oro), i la Maria (premi a la més perjudicada), que van aguantar estoicament com els seus homes parlaven de hematocrits, bieles i brevets.
En resum, que no cal que ens posem roba apretada per passar-nos-ho bé!!!

Visca el Massu que ho va organitzar tot, que no es va perdre pel camí i que afegirà alguna foto perquè les que tinc jo són un trunyot.
PD: Demà la crònica de la cursa aquesta del vi, del cava, i la mare que'm va parir!

Xorrea en Vilanova!!!

Doncs si, a Vilanova en Joan va fer una xorrea de les bones...quedan 50 posicions per davant meu tot i trencar la cadena.També cal dir que jo vaig punxar tres vegades. Finalment doncs 13è de la general i 9è del capionat de Catalunya, que hi farem!!! La propera temporada de ben segur que farem tot el possible per a quedar més amunt i amb una mica de sort en Raimon i en Joan potser s'animen a fer-ne moltes més, o potser fins i tot algun altre boletaire.
Ara toca prepar-se per intentar acabar la Marató i de cara als Triatlons tot i que actualment estic sense bici de carretera.

Classificació final Campionat de Catalunya de Duatlons de Muntanya: http://www.triatlo.org/competicions/listrnk.aspx?id=V&mod=1

OBLIDEM LES PENES AMB PORRÓ!!

Companys, es confirma el sopar a La Mola per aquest Divendres dia 20.

Quedem a les 19.00 davant de casa el Fuster, que ens ho coneixem tots. Si tot va bé soparem cap allà ales 21.30.

Cal portar calçat esportiu i frontal,.... molta gana i calerons...jeje

Serem:
1.Sergi
2.Núria
3.Albert
4.Jordina
5.Raimon
6.Maria
7. Germà
8.Silvia
9.Joan
10.Martí...(per ell demanarem una parrillada sencera perquè creixi!!)

Jo crec que em 2 cotxes farem, però convé que siguin alts, així que compto amb el del Sergi... i el teu Albert?. Si no agafarem la meva furgo.

PD. Sergi, si portes les semarretes ens podem fer una foto de germanor boletaira.
PD. si li voleu dir a algú més m'ho dieu, doncs la reserva es per 9.

Amigos de lo ajeno. La vengansssa!

Estimats boletaires, 

Tinc el gust d'estrenar-me en aquest nostre fantàstic blog (després de dies insistint als nostres redactors en cap perquè m'autoritzessin a publicar les meves cròniques) amb una trista notícia. Es veu que els astres no ens són favorables doncs ahir, sota l'influxe d'aquests, la bici que acababa de regalar a la Maria (guapa i bellíssima persona tant per dins com per fora, apostil.la ella) va ser sustreta al cap de tres hores de ser regalada. No és tant el preu de la bici sinó les hores dedicades a millorar-la: pintar el quadre, fundes, cables, potència, frens i un excetera que feien de la bici un bombonet per a qualsevol FILL DE LA GRAN PUTA!!!!!!!!!

Per tant proposo fer servir la bici més llaminera d'esquer, amagar-nos en una cantonada i el primer que se la miri li trenquem les cames sense contemplacions. Algú s'apunta??

Los amigos de lo ajeno atacan de nuevo!!!!

Doncs si senyor!!!
Aquest matí he tingut l'agradable sorpresa de comprovar que se m'ha acabat la temporada de bicicleta de carretera!!!
Han entrat per segona vegada en dos mesos al pàrking de casa han rebentat 12 trasters!!!!, entre ells el meu i s'han endut la Cannondel Cad5 gris que tenia penjada i lligada amb dues pitons.
Hostia no us podeu imaginar la sensació de ràbia i impotència que porto a dins.
Ja he fet la denùncia i el gestor m'esta tramitant els papers per l'assegurança...però me temo que em tornaré a quedar a dos beles...
Doncs res nois ja sabeu les bicic lligades al capçal del llit i un bon garrot sota el coixi quie hi ha crisis i la gent no te peles!!!!

Ens veiem divendres per anar a sopar a la Mola i us acabaré d'explicar les meves penes. Per cert la crònica de la Xorreaaaa de Vilanova la faré en un altre moment, quan trobi unes fotos que estan pendents de penjar-se a la xarxa.
Apa nois, ens veiem!!!

NOU IRONAMN BOLETAIRE???

Companys, hi ha rumors que tenim un altre aspirant a Ironman 70.3 entre els ilustres membres del Bolet Bike Club...Us imagineu que arribem a ser DOS PARTICIPANTS BOLETAIRES en una prova de Mig Ironman???

Anirem confirmant les noticies si es que es confirmen!!!

Vinga valents!

Duatlo de Sant Joan de les Abadesses

Bé doncs, després de 3 dies de refredat, mocs i antiestaminics, avui he acabat de fer net durant la primera hora de cursa. És a dir s'ha obert l'aixeta del meu nas i no he parat de treure mocs i més mocs, total que a nivell respiratori he anat fet una merda. Tot i això estic content pq el tema muscular ha estat de conya. Llàstima que el tema de quedar entre els tres primers de la meva categoria ja és gairebé impossible i ja només em queda l'opció d'entrar entre els 10 primers de la general i acabar amb una bona classificació a Vilanova.
Per cert a veure si s'anima algú a Vilanova que després de veure la crònica de la sortida d'aquest cap de setmana més d'un fara por.

El dia que el Rayon li va arrencar les pegatines al Traguito

Avui sortida tranquila per Collserola... I una merda!!!! quina matxacada... porto incrustat al sofà tota la tarda amb les cames més tieses que un jugador de futbolin. La notícia del dia és, però, que el Rayon s'ha picat al Traguito amb totes les de la llei!!! quin paio el petitgran home que no entrena perquè no li fa falta (perquè ja ha donat per perduda la temporada...). Jo no ho he pogut veure perquè estava esperant als de darrere que no es perdessin el desvio però diuen los mas viejos del lugar (osease el Xavi) que en una trialera de pujada li ha arrencat totes les pegatines del quadro nou al nostre estimat Traguito. Clar que Déu després ha castigat la gosadia del Corrales amb una rebrincada turmellil amb crits i laments tipus Aix! Uix! quin mal! (o alguna altra paraula més mal sonant).

En fin pilarín, que ens hem cascat ni més ni menys que 11 ports en 63.7 km i uns 2000 m de desnivell. Semblàvem hamsters escapats de la gàbia...

Això sí, jo m'he confirmat com el més polivalent de tots perquè no destaco ni pujant ni baixant ni res de res...Bueno sí, anava molt guapo amb el maillot boletaire amb la senyera ja amb totes les barres per obra i gràcia de la meva estimada sogra (una salutació!).

Us adjunto el perfil per a que veieu que no nos estamos de chiquitas...

PS1: Traguito, no te preocupes, la próxima vez seguro que le machacas. Total, ya ha dado la temporada por perdida...

PS2: Germà, ves badant tu!

SOPAR A LA MOL

Companys ciclistes... i ara corredors... donat que passeu pel Coll d'Estenalles en bici, no us vindrà d'aquí arribar fins a la Mola (Monestir de St. Miquel).

Com ja sabeu, al cim de la Mola hi ha un petit restaurant que només obra els caps de setmana i al qual només es pot accedir a peu després d'una caminadeta.

El menjar és de l'estil carn i verdures a la brasa amb porro de vi barato. No és precisament econòmic, però les vistes i el passeig nocturn s'ho valen.

Com event ludic-o-festiu proposo Sopar Bolet (amb acompanyants si voleu) amb ascensió-descens al cim de la Mola el DIA DIVENDRES 20 DE MARÇ (SORTIDA A LES 20.00h DE ST.FELIU PER SOPAR CAP ALLÀ A LES 22.30h.)

Digueu-me que us sembla i farem una reserva la setmana que toqui.

PD. si penseu beure gaire porteu-vos el casc de bici (a part del frontal) perquè les caigudes de baixada poden ser garantides en estats d'embriaguesa.

"LA TRAGAMILLAS" - MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DE COLLADO VILLALBA

Al peu de la sierra, diumenge al matí, plovent i a 5 graus, la cosa no pintava massa bé. La idea era anar amb calma, i fer els 21km a 4min45sec el km, en 1h40, xino xano, tal i com marcava el pla d'entreno i intentar acabar sense escolarme pel water...

Abans de sortir va deixar de ploure, i de fet, no va ploure en tota la cursa i a partir del km 10 fins i tot va sortir el sol. El circuit està molt be, molts caminets i bastant de troç de muntanya. La única pega era que els caminets eren prou estrets i els primers km van ser una mica caòtics, i unes rampes cap als km 14 i 15 bastant putes.

Total, que em vaig trobar bastant bé i vaig anar passant els kms una mica més rapid del previst i sense massa dificultats. Finalment vaig fer 1h36min50, a 4min36sec el km i ja. Una més al sac.

Us poso el gràfic del polar amb el perfil. No feu cas del sensor de velocitat (ratlla blava) que no es massa de fiar ni del marcador de temperatura, que tampoc. El polar em marcava un desnivell acumulat de 235m, però segons la organització eren més de 300m. Visca els polars!