26/3/09

La meva primera cursa de carretera

El cap de setmana passat vaig participar en el que era la meva primera cursa de carretera. La cursa era la Terres de vi i cava a Vilatranca del Penedés. Com que sóc neòfit en això de les curses de carretera, al llarg de l’event vaig anar fent diferents reflexions, segurament fruit del poc oxigen que durant quasi 5 hores no va arribar-me a la cervellera. En arresumides comptes són les següents:

- Per saber si un ciclista és carretero o muntanyista només heu de veure el desplegament que fa quan arriba al boxes. El carretero sempre arriba impoluto, amb el maillot nét (que moltes vegades és més blanc que en l’anunci d’Ariel), i la bici brillant que enlluerna. En canvi, un betetero sempre aprofitarà el maillot brut de la setmana anterior i portarà el windstopper ple de taques de fang. O si us fixeu en la foto cap membre dels BBC es va molestar ni un segon en buscar un lloc on recolzar la bici per a que no es ratlli, igualet que la resta dels corredors, ja ja!
- Els ciclistes de carretera és posen crema. Com que no hi ha pols no hi ha risc que acabin arrebossats qual gamba gabardina.
- Els ciclistes de carretera són uns porcs. Qualsevol cosa que pillen en un avituallament la llencen a terra com si estessin corrent el tour. En aquest punt he d’admetre que vaig llençar una llauna d’aquarius a terra, però es que me la van donar en un avituallament d’aquests tipo professional que no pares i t’ho donen a la mà i, és clar, quan vaig haver fet els 3 glopets no vaig saber que fer-ne! Mongos!!!!
- La penya no fa relleus ni per mal de morir. Ho vam poder patir en les nostres pròpies carns quan, fruit de l’emoció del moment, ens vam posar a tirar a bloc tots els BBCs. Al final, quan vam arribar al repetxó, fosos de donar-nos relleus NOMÉS A NOSALTRES MATEIXOS, ens va passar fins i tot el Ramiro de Ventdelplà! Això sí, que macos van ser aquells moments on el BBC va marcar el ritme de la cursa....gilipitxes!!!
- El BBC és com un tren (de cercanías, AVE seria massa pressumptuós) en el sentit literal de la paraula. Tenim una locomotora i la resta són vagons de càrrega. I lo fotut del cas és que no s’hi pot fer res, és així i punt! Visca el Fuster!!
- La carretera cansa mooooooolt. Et passes tot el port pensant que quan arribis a dalt descansaràs, i una merda! No es descansa mai (per no parlar del pla...la mare que va parir les coses planes!!!!)
- Els carreteros baixen pitjor que la Mafalda. Fins i tot jo tenia la sensació que baixava més ràpid...
- Fins ara la putada més gran que em podia passar a la vida era que els companys de feina se t’acabessin els donettes. Res comparat amb perdre un pilot (o pelotón) a 10km de l’arribada. Quin putadooooooooooot!!!! No m’havia cansat mai tant per anar tant poc a poc...Al final em van caure 2 minuts respecte al Rayon i a Cabeza Tractora.

Arresumint, que m’ho vaig passar molt bé. Vaig acabar trinxat com feia temps que no em passava i el genoll no em va fer gens de mal. El Fuster va estar pletòric (o sobrat com una mala cosa), el Rayon va estar renegant tota la cursa com sempre al crit de ‘Ja veuràs dijous!!!!!!’ i el Massu, ja ho va dir des del principi, no va tenir el dia massa fi.
Conclusió: Visca les curses de carretera!!!!
http://www.bicinscripcions.com/classificacions.php
Quin goig que fa aquest equip...Guapos!!

PS: Sou uns mariquilles, l'únic que va posar com a club el BBC vaig ser jo!!!!!

3 comentaris:

Germà ha dit...

He plorat de riure llegint la crònica...brutal!!! Quan tingui altre cop bici de carretera m'apunto a fer de carretero!!!

Emil ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
gemma ha dit...

albert...boníssim!