27/2/11

Duatló de Muntanya St Joan de les Abadesses

Per pimera vegada en els darrers 3 anys no s'ajorna la cursa, per motius de neu o pluja, tot una notícia. Per tant ens toca matinar a en Raimon i a mi. A dos quarts de set quedem per començar a pujar.
Pocs corredors inscrits, uns 150, i el mateix recorregut que sempre. En Raimon s'estrena en aquesta cursa tot i haver-hi estat inscrit en dues ocasions.
Jo em sento cansat, he dormit 4 horetes i la setmana ha estat intensa d'entrenaments però tot i així el resultat no ha estat gens dolent, 19è, tot i que hauria pogut quedar força millor si no fos perquè he anat a parar per terra un parell de vegades seguint a l'Oriol, el segon classificat de la general, que finalment m'ha tret algunes posicions.
Tot i això acabo la cursa en la posició 3era de la general, així que ara ja depén només de mi de finalitzar la temporada entre els tres primers.
En Raimon s'ha retrobat amb les duatlons després de dues absències forçades per malaltia i feina i també s'ha retrobat amb les seves amigues les rampes en el darrer tram de cursa a peu.
Tot i això ha acabat content en la seva temporada d'adaptació com diu ell.
Moments abans de la sortida.
La sortida.

15/2/11

Noves equipamentacions de la cosa

Bona nit amics, amigues, i micos pudents.

Per fi, i després de moltes nits sense dormir pensant en la nova col.lecció primavera-estiu que es lluirà els propers mesos per les millors passarel.les (quicir corralines) del pais, heus ací el resultat de l'assuntu.

Txalecu
Mangitus

Botines

Doncs res, ja em direu què us sembla...

6/2/11

VI Duatló de Folguerols

Arribo tot sol a Folgueroles, i esmorzo amb tranquil·litat al cafè del poble tot llegint el diari. La intenció és no apretar més del compte ja que dilluns toca sortir a còrrer. Però la teoria com sempre se'n va a terra un cop donen el tret de sortida.
El primer tram el faig a bon ritme i arribo a box en la posició 19 i amb forces per agafar la bici a un bon ritme. El recorregut te de tot, fang, neu, pedra, corriols i pista...la veritat és que el tram de bici el faig a bon ritme i fins i tot el trobo curt.
Així que entro al box per deixar la bici a tota castanya en la posició 17 i prenc la decisió de posar tota la carn a la graella i apretar en els darrers tres km ja que em sento fort de cames i de cap i quin cap què diria més d'un...
El tram de còrrer final el faig a saco i passo a uns 4 o 5 corredors. Arribo a la meta super satisfet. Poc a poc vaig collint els fruits de tantes hores d'entrenament, esperem però que això només sigui l'inici de la collita que tinc intenció de collir al mes de juny.
Ja us ho diré demà!!!
Finalment arribo a meta en la posició 14 de la general i el 3r de la meva categoria, sense dubte la meva millor classificació en duatlons de muntanya. I ara ja a només 50 punts del 3r classsificat de la general i a 100 del 2n.

2/2/11

CIUTADANS DE CATALUNYA... JA LA TENIM AQUÍ!

Per tots és sabut que les coses bones es fan esperar, i que les coses de Palau les fa en Brufau, per això suposo que us quedareu bocatorts en veure que finalment m’he decidit a escriure la crònica nadalenca.

Com cada any, el darrer cap de setmana abans de Nadal ens vam reunir per fer l’aixalabrat esmorzar de Nadal. Patint pel fred, la nit abans vaig mirar el temps... neu, neu, neu a privar va dir el mini Molina.... i dit i fet. A una hora més raonable que l’habitual, un cop ja havien posat els carrers a St. Feliu (tots sabem que els comencen a posar a casa del Germà, per això ell pot sortir a les 6 del matí, mentre que a St Feliu hem d’esperar a les 9), ens vam reunir a Can Fuster.

Brufau, Fuster, Germà, Ricard, i servidor vam emprendre la ruta del bacallà, el birracrucis de Collserola, decidits a esmorzar a Can.... com es deia?? Buff anava fatal... ahhh i sobretot parar al Badulaque.

Ai Raimon que estaves de bajon... i Xavi com et vas escaquejar.
De camí cap a l’avituallament ens vam trobar al Lluís, traïdor com ningú, que ens havia canviat per la colla pessigolla i lluïa el casc més car que s’ha vist mai (400 eurets...) distribuït en exclusiva per MossosEnculers... mooolt maco. No ho hauria dit mai que acabaria portant casc...

L’esmorzar aspactaculàa. Undostresbutifarradepagès, porró, mongetes de les que es mengen, no de les que resen,.... i xarrups fins a perdre’n el compte.

En sortir, no sé si era jo que anava cap per avall, però la bici s’havia enfilat a dalt d’un tancat... potser tenia por que la muntés....vull dir... que hi pugés a sobre. I no anava errada, doncs al final de la jornada vam acabar per terra. Ja ho diuen, si bebes no pedalees.

A partir d’aquí tot és confús... el senglar el vam atropellar?? Ens el vam menjar?? Suposo que els tions que recollíem eren per fer el foc per cuinar-lo, però perquè et vas enfilar a dalt d’un arbre amb la bici Sergi?... Bé coses que passen... el que si que tinc clar es que en aquell moment ens estimàvem més que els de Catalana Occident: molt, molt i molt.. o era tot, tot i tot...en fi.

Després d’hores de sufriment, caient a totes les cunetes que es podia, vam acabar a la carretera de les aigües on ens vam creuar amb el Charlie... Aprofito per llençar un desafiament “bisontes!! Potser serens ens podeu, però amb Purrogel al cos no tenim rival!!!”. Per cert, a vosaltres també us va semblar que de prop ho veieu tot més petit? Ho dic perquè al mirar la seva bici em semblava que les seves rodes eren més grans.

Amb tot, ens vam passar de llarg del Badulaque!!! Hi haurem d’anar un dia d’aquests.

Com diria el mestre de les cròniques... en fi pilarí, un Nadal més que tanca un gran any per obrir les portes a un altre, que si més no, és diferent.... Ara sortim en bici amb un avi, i els que no tenim fills ja som minoria.