Esmorzar de Nadal 2013

15 desembre V Duatlo de Terrassa

7ena duatlo de la temporada, Terrassa. 400 corredors inscrits en un circuit ràpid i amb molt de públic. Arribem una hora abans i aparquem al costat de la sortida. El box avui és impressionant, molta bici a sobre de la gespa i molta gent coneguda.
Les sensacions son bones i conèixer el recorregut afavoreix molt. La sortida és impressionant i l'organització ens motiva amb una cançó dels AC-DC a tota castanya.
En Raimon surt especialment motivat i em costa molt d'esforç situar-me al seu costat. Arribo al box uns metres per davant, el recorregut amb btt son dues voltes amb una mateixa pujada llarga i baixant per dos llocs diferents, tècnics i ràpids. La primera volta reservo forces i a la segona apreto les dents pensant sempre amb els darrers 3 km de cursa a peu.
Amb btt vaig veient al Raimon no gaire lluny d'on soc jo i patint que m'agafi als trams de baixada.
El darrer tram de cursa a peu el faig ràpid, es a dir soc capaç de mantenir el mateix ritme que als altres dos trams, tot un èxit. En Raimon torna a patir de "flato" que l'obliga  a afluixar el ritme a la cursa a peu.
En definitiva bones sensacions després de la patimenta de la darrera cursa.

III Duatló de Muntanya de Sant Andreu de la Barca

Primer duatló a prop de casa, no sortim del Baix Llobregat, però arribem més d'una hora abans a la sortida.

 
Comencem a escalfar 45 minuts abans, i 20 minuts abans de començar noto un dolor intens al turmell on fa dues setmanes em vaig fer mal.

No el porto envenat i decideixo anar a visitar l'ambulància abans de sortir on hem fan un "tayping" per anar per casa.

Segueixo escalfant fins que marxa el dolor, no hi ha escusa, de moment....

Comencem a còrrer, més de 200 duatletes, el ritme dur com sempre, al darrer km noto com en Raimon esta just al darrera, el deixo passar, no vaig bé i tinc molt males sensacions. No el puc seguir.

Tot i així entro darrera seu al box, però un cop a dalt de la bici de seguida m'adono que serà un dia dur, molt dur.

Nomès són 18km de pujar i baixar, el circuit molt guapo i divertit però per a mi es fa duríssim.

Perdo a en Raimon de vista i comencen a passar-m'he corredors i rivals directes a la classificació general i de la categoria de Veterans.

Per acabar de rematar em passen dues noies, vaig tocat, sensacions com les que fa temps havia viscut pujant el Triado, les cames no van!!!
Arribo a box i començo a còrrer, les sensacions milloren i aconsegueixo recuperar 4 posicions.
Arribo a meta 5 minuts més tard que en Raimon i 24 posicions per darrera, m'ha fotut un pal considerable tot i que ell ha estat caminant part del darrer tram de cursa a peu.


Caic a la 5ena posició de la categoria de Veterans i la 9ena del rànquing general just davant d'en Raimon que va 10è i 5è també dela categoria Absoluta.

Anar a esquiar el dissabte i la diarrea del dia abans m'han deixat fet un flam.

Espero recuperar-m'he el més aviat possible, diumenge vinent anem a Terrassa fa un parell d'anys vaig fer 9è, em queda tant i tant lluny entrar entre els 10 primers.....


Classificació Ranking Duatlons de Muntanya

Classificacions Campionat de Catalunya 

probando probando

A veure si heu quedat guapos!

Duatló Muntanya de Tavérnoles

Comencem una nova temporada de Duatlons de Muntanya, la primera prova aquest any es a Tavèrnoles amb una temperatura gairebé primaveral. Aquest any hem dedicat molt de temps a entrenar la BTT i molt poc a còrrer, així que tenim clar que tocarà patir als dos trams de cursa a peu.



El Box abans de la sortida



Darreres indicacions





Primers metres de la cursa a peu



Sortim amb prudència sabent que els primers 3 km són de pujada i es poden fer molt llargs i durs. La baixada comença per corriol i acaba en pista ample i ràpida. L'arribada al box la fem entre els 50 primers i aquí ens quedarem tota la prova ja que amb btt es fa difícil recuperar posicions.

El darrer tram de cursa a peu d'uns 3 km com sempre els fem amb més pena que glòria.

Per ser la primera de la temporada quedem força satisfets, la propera diumenge vinent a Vallfogona del Ripollès potser una de les més maques.



Arribant al Box per a fer la primera transició



Us heu fixat amb l'estelada, a Osona n'hi ha per tot arreu

Estic espantat!!!



Travessa St Joan Despi Montserrat

Donem tret de sortida a la temporada 2013-2014 amb una cursa que ja fa anys que hi participem i que ens serveix per calentar motors. Aquest any la sortida ha estat un caos per no variar, tot i arribar ben aviat i situar-nos a primera línia hem acabat sortint de ben darrera.
Això ens ha provocat el típic calenton inicial fins a situar-nos al capdavant de la cursa, i quan dic al capdavant vol dir el primer com és típic en aquesta cursa.
En Raimon acostumat ja a aquestes arrencades s'amaga un mica més endarrera. El terreny està ideal la pluja del dia abans fa que els trams de baixada siguin ràpids i mes segurs. El riu però portà mes aigua i el passem corrents a peu.
Aquest any han canviat una part del recorregut, ens fan arribar a Monistrol per Vacarisses, el recorregut es molt mes divertit i una mica mes dur.
Sortint de Vacarisses, km 53 mes o menys comencem un Corriol de baixada ràpid en aquells moments situat en 15ena posició motivat i amb les cames senceres només penso en la pujada final. Quan de cop i volta els dos que porto al davant frenen de cop i jo per no passar per sobre freno i em deixo caure a un matolls que amagaven un pedrot que em destrosa el quàdriceps.
M'ajuden a aixecar i de seguida M'adono que no podré continuar.
Com puc segueixo els pocs km que em queden fins a Monistrol, en Raimon em passa abans d'arribar-hi.
Decideixo quedar-me assegut a un bar a Monistrol a esperar a que en Raimon acabi, assegut allà venc passar a la resta de ciclistes .
En Raimon arriba a meta marejat però apretant la darrera pujada, millor que mai segons ell.
Apunt  de marxar quan en Raimon ja ha acabat i m'ha vingut a trobar a Monistrol veiem passar a en Jofre i la colla de Sant Just, encara els hi queda la darrera pujada.
La meva cama comença a agafar un color lila, que m'ha durat un parell de setmanetes.

 

Gran cap de setmana per les terres d'Osona, després d'un intens estiu de km amb btt el premi era estar a la línea de sortida, llàstima no haver pogut gaudir de la companyia d'en Sergi.

Divendres m'adreço a Tona per a recollir el dorsal i escoltar algunes indicacions per a la primera etapa, 130 km de res i a més a més amb previsió de pluja.

La veritat es que estic força cagat, primera cursa amb GPS, gràcies Joan ha estat tot un mon descobrir com funciona però la veritat és que un cop hi ets ha estat senzill i reconfortant.

Tot i la cagalera inicial un cop començo a pedalar el tema no te més historia que seguir la fletxa i pedalar i pedalar.

Les previsions són encertades i els darrers 20km els fem sota la pluja, el recorregut del primer dia va ser espectacular i amb un ambient excepcional.

Dormim al pavelló de Sant Pere de Torelló després d'una fideua brillant i una pollastre al forn genial.

De bon matí veiem que no hi ha núvols i probablement no hi haurà pluja, veient que estic bé de cames i ja domino el GPS decideixo anar més fort i arribo amb els 20 primers.

És una cursa per a repetir l'any vinent amb tota la colla bolets, un 10 d'organització i d'acollida.

 

26 de maig Triatló B de Banyoles

Com l'any passat repeteixo triatló de Banyoles però aquest cop amb la meitat de km a les cames però amb les mateixes ganes de sempre.
Un cop dins l'aigua i veient les muntanyes nevades la veritat és que no sento pas fred i les pessigolles a la panxa em fan pujar les ganes d'iniciar la cursa.
El tram de nedar el faig amb tranquil·litat sóc conscient que no tinc tantes piscines com l'any anterior.
Surto de l'aigua amb 32 minuts, en principi eren 2200 mts però probablement finalment hauran estat uns metres menys.


Agafo la bici amb moltes ganes, conec el circuit a la perfecció és la quarta vegada que el faig, començo fort des de la primera pedalada i no faig més que passar corredors.

Arribo a box en la posció 52 amb un temps de
2 hores 09 minuts i amb una mitja de 37km/hora, 5 minuts més lent que l'any passat.

Acabo amb molt bones sensacions però un cop fets els primers km de la cursa a peu m'adono que el tram de còrrer per variar será el més dur de tots, acabo amb 1hora 36 minuts, sense parar de correr però 10 minuts més lent que l'any anterior.

Acabo satisfet per millorar els resultats està clar que falten hores d'entrenament. Diumenge vinent el half de Balaguer, fa anys que el vull fer, tocarà patir i gaudir, esperem que més gaudir que patir.

17/03/2013 Marató Barcelona

Després de 14 setmanes de còrrer més que en Forrest Gam arriba el gran dia. Un gran dia que comença amb una pluja suau ideal per deixar el peus en remull tot el recorregut de la cursa.
Els entrenaments fets fins el moment em fan pensar que l'objectiu de 3 hores 05 minuts no m'ha de suposar gran dificultat.
Les sèries, la mitja de Granollers (1 h 24'), la mitja de BCN extendent versión, les tirades llargues acabades totes exceptuant una per molèsties al genoll em fan creure que l'objectiu és possible i fins i tot superable.
Així uns dies abans del dia clau i analitzant els entrenaments decideixo posar tota la carn a la graella i sortir a 4'15/km és a dir a ritme de 3 hores els entrenaments fets en principi són per baixar de 3 hores.
Comença la cursa i vaig al ritme previst de 4'15 pensant que a partir del km 30 segur que hauré d'afluixar però que hauria de ser capaç d'acabar entre 4'30 i 4'40, però que ho estiraria al màxim possible.
Passo pel k10 amb un temps de 42:40, per davant de la llebre de les 3 hores, abans m'he trobat a en Ricard a l'alçada del Camp Nou, que sota una pluja suau em dona ànims, arribo a la meridiana, km21 amb 1hora30minuts, la llebre de les 3 hores la tinc encara al darrera.
Ens creuem amb els primers que van com a coets, vec a en Sergio que va llençat 3 o 4 minuts per davant meu.
Començo a notar una mica de fluixera però el que més em comença a preocupar són un parell d'ungles, una de cada peu.
Arribo al km 30 amb un temps de 2 hores 11 minuts, encara amb possibilitats de fer marca, però aleshores comença la marató de veritat. A partir d'aquest km cada vegada vaig més lent i abans del km 35 ja començo a caminar a estones. El dolor dels peus es insoportable i les cames ja són dues fuestes, combinació fatal.
Baixant per Via Laietana em passa l'Oriol Castro, em dona ànims i em diu que l'acompanyi, a mi em sembla que va super ràpid i no puc anar amb ell ni 30 mts.
Passo pel km 40 amb un temps de 3 hores 7 minuts, per fer els darrers 2km estic més de 16'. Ara ja ni les cames, peus i cap em funcionen.
Que dur que es còrrer, i que dura és la marató. Aquesta és la tercera marató que faig sense comptar la de l'any passat a l'Iron Man, és per la que més he entrenat i la pitjor que he fet.
Ara toca recuperar-se més animicament que físicament, bé les ungles trigaran un temps. L'any vinent ho tornaré a intentar i potser abans, ja veurem.
Ara tinc ganes d'agafar la bicicleta, aquest darrers mesos no l'he tocat per a res i la veritat és que em ve molt de gust.
Intentaré agafar una mica de fondillo per participar a alguna traitló de llarga distància, Balaguer i Les Angles sembla que seran els propers reptes abans de l'estiu.
A veure si la resta de Bolets s'animen i comencem a fer bicicleta plegats.

Mitja Marató Barcelona

Toca tirada llarga, 2h 30 min per seguir preparant la marató. Aquest cop em toca fer-la sol així que decideixo fer 50 ' corrent pel parc de la Ciutadella i després començar la mitja de Barcelona. La intenció és fer-la a 4'10-4'15 el km.
El rodatge surt bé, em trobo a tot de gent donant voltes com jo. Després de fer el hamster em poso a la línia de sortida i començo la mitja, els primers km em surten molt ràpids però desprès aconsegueixo mantenir el ritme. Em surt la mitja a 4'10/km. Un entrenament força bó.
Ja queda poc per la marató, dues tirades llargues i gairebé estarà tot fet.

13/01/2013 Duatló Muntanya Mataró

Comencem l'any de la mateixa manera que el vaig acabar. Patint de valent!!! A Mataró hi havia 400 corredors inscrits, això de les duatlons de muntanya sembla que s'està posant de moda. Dels 400 van acabar 330,, a darrera hora es va posar a ploure i molts van anar a parar per terra.
Porto ja unes setmanes(6) preparant la Marató de BCN, això vol dir que la Btt la toca molt poc, i al veritat es que es nota força això de no sortir a pedalar. El primer tram per la pista del circuit de cros, 6 km, acabo en el lloc 55 però un cop agafo la Btt a la primera pujada em passen uns 20 corredors que desprès entre corriols es fa molt difícil de recuperar llocs.
El darrer tram corrents força millor que les darreres vegades, finalment entro en la posició 83, amb la satisfacció de les bones sensacions tingudes en el tram de còrrer però amb la idea clara que per preparar be les duatlons cal anar força en btt.
Ara toca seguir corrents per intentar fer 3 hores 05  minuts a la marató de BCN, objectiu que em portarà força feina les properes setmanes.

30/12/2012 Duatló Muntanya Cabrils

Després d'un mes sense competir degut a la gran quantitat d'inscrits a la darrera duatló de muntanya, Terrassa, aconsegueixo tenir plaça a Cabrils. Com han canviat les coses aquests darrers anys!! Abans sempre hi havia plaça per fer la inscripció i ara dues setmanes abans es comencen a tancar les inscripcions.
Cada vegada hi ha més gent fent esport, ja sigui còrrer o anar amb bicicleta, l'atur està provocant que la gent estigui cada vegada més en forma!!!
Bé aquest any la sortida de Cabrils feia goig, aquesta prova és de les més maques del calendari, pel circuit, aquest any eren nous i encara més atractius; com per la data, darrera cursa de l'any 2012.
L'ambient és realment diferent.
Un altre fet remarcable és que aquest any gairebé tots els corredors formen part d'un equip, per tant la lliga per equips està molt competida. jo segueixo d'independent bolet bike tot i les ofertes, a veure si la propera temporada aconseguim fer un equipet, mínim són tres i ens inscribim per equips, de candidats en conec a més d'un només cal una petita empenteta.
Bé de la cursa la podría resumir amb el de sempre, sortida de cavall i parada de burro!! És a dir de més a menys, està clar que encara estic lluny de la forma de fa dos anys on quedar entre els 20 primers era habitual, també cal dir que no erem pas 300 corredors a cada cursa.
Tot i el patiment les sensacions són bones tenint en compte que faré un parell més de duatlons i després em centraré de valent en millorar la meva marca de la marató de BCN.
Fer duatlons tot sol sense cap Bolet més li treu part de l'encant, però aquesta temporada és el que hi ha esperem que la propera s'animi algú més.
Apa doncs a seguir fent km abans del proper duatló de Mataró, un dels clàsics també.

                                                                        Tret de sortida

                                                        Enfilant la primera suau rampa.