Els entrenaments fets fins el moment em fan pensar que l'objectiu de 3 hores 05 minuts no m'ha de suposar gran dificultat. Les sèries, la mitja de Granollers (1 h 24'), la mitja de BCN extendent versión, les tirades llargues acabades totes exceptuant una per molèsties al genoll em fan creure que l'objectiu és possible i fins i tot superable.
Així uns dies abans del dia clau i analitzant els entrenaments decideixo posar tota la carn a la graella i sortir a 4'15/km és a dir a ritme de 3 hores els entrenaments fets en principi són per baixar de 3 hores.
Comença la cursa i vaig al ritme previst de 4'15 pensant que a partir del km 30 segur que hauré d'afluixar però que hauria de ser capaç d'acabar entre 4'30 i 4'40, però que ho estiraria al màxim possible.Passo pel k10 amb un temps de 42:40, per davant de la llebre de les 3 hores, abans m'he trobat a en Ricard a l'alçada del Camp Nou, que sota una pluja suau em dona ànims, arribo a la meridiana, km21 amb 1hora30minuts, la llebre de les 3 hores la tinc encara al darrera.
Ens creuem amb els primers que van com a coets, vec a en Sergio que va llençat 3 o 4 minuts per davant meu.
Començo a notar una mica de fluixera però el que més em comença a preocupar són un parell d'ungles, una de cada peu.
Arribo al km 30 amb un temps de 2 hores 11 minuts, encara amb possibilitats de fer marca, però aleshores comença la marató de veritat. A partir d'aquest km cada vegada vaig més lent i abans del km 35 ja començo a caminar a estones. El dolor dels peus es insoportable i les cames ja són dues fuestes, combinació fatal.Baixant per Via Laietana em passa l'Oriol Castro, em dona ànims i em diu que l'acompanyi, a mi em sembla que va super ràpid i no puc anar amb ell ni 30 mts.
Passo pel km 40 amb un temps de 3 hores 7 minuts, per fer els darrers 2km estic més de 16'. Ara ja ni les cames, peus i cap em funcionen.
Que dur que es còrrer, i que dura és la marató. Aquesta és la tercera marató que faig sense comptar la de l'any passat a l'Iron Man, és per la que més he entrenat i la pitjor que he fet.
Ara toca recuperar-se més animicament que físicament, bé les ungles trigaran un temps. L'any vinent ho tornaré a intentar i potser abans, ja veurem.Ara tinc ganes d'agafar la bicicleta, aquest darrers mesos no l'he tocat per a res i la veritat és que em ve molt de gust.
Intentaré agafar una mica de fondillo per participar a alguna traitló de llarga distància, Balaguer i Les Angles sembla que seran els propers reptes abans de l'estiu.
A veure si la resta de Bolets s'animen i comencem a fer bicicleta plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada