I de postres...PAELLA!!

Aquest finde, i per variar una mica, l'activitat principal boletbiker no consistia en anar traient el fetge per la boca sinó en ingerir una megapaelladelamuer (Fuster certified) amb dones, nens, amics i simpatitzants. Però lu primer és lu primer, i abans de l'atracon caliar sortir a pedalar una estoneta practicant el seixantacinquisme percent que tant toca els culions. Però la jornada estava plena de sorpreses i la primera no es va fer esperar...LA MEVA BICI NOOOOOOOVAAAA!!!!
Quin cogombre de bici per favort!! No hauré de córrer ni res per no quedar com un pamplines... però em queda taaaaaaan bé... Després d'estar recollint les babes de tothom que passava pel puesto arriba la segona sorpresa, el Fuster es presenta amb la pota del canvi trencada (com a la volta a la Cerdanya en versió carretera),
però res, una mica de cinta americana per aquí una mica d'oli per allí...i pim pam a pedalar s'ha dit! Recollim al Ròritx a Molins, arribem a Olesa de Montserrat.
Com que la pota del canvi segueix donant pel sac decidim tornar a puesto per anar enfilant la comilona que ens espera a Can Roldan.
Un cop allà festival de luz y de color a càrrec del xef Fuster que fa les paelles com ningú!!


El que no sabiem és que també fa els postres millor que un Tamagochi i pa muestra un botón.
Haurieu de veure la tècnica del Germà trossejant xampinyons, si s'hi posés igual a les duatlons...
I la pedrera? que es vagin preparant els podis del món...
Gresca xerinola i Canals i Nubiola!!
El que no entenc és que si ens ho passem tan bé fent paelles, i menjant pastissets de plàtan amb crema, perquè ens entossudim en sortir en bici abans? Hi deu haver alguna cosa que no acaba de quadrar i que ara mateix no em ve al cap...

III Duatlo de Muntanya de Balaguer

Diumenge al matí desprès de gairebé un parell d'horetes arribo a Balaguer on hem retrobo amb alguns habituals de les Duatlons de Muntanya, en Marc Calaf i en Charli dels Ritmo Bisonte.

El primer tram de 6 km resulta ser més dur de l'habitual amb dos rampes ben llargues que em transformen amb un orangutà amb els braços penjant per davant dels genolls i esbufegant de mala manera. Amb nomès 3 km ja estava més marejat que un cigró dins de la boca d'un vell.

Agafo la bici i em començo a sentir de conya vaig avançant poc a poc a diferents corredors i per sorpresa meva no em passa ningú fins que arribo al km 15 i patapam...torno a punxar. Tot i reparar amb rapidesa gràcies a la botella de líquid i gas no m'estalvio que em passin al voltant d'uns 15 corredors.

Arribo a la transició havent recuperat 4 posicions i un cop començo a correr encara tinc forces per a passar-ne 3 més.

Finalment arribo en la posició 47 però amb molt bones sensacions, esperem anar millorant poc a poc...serà per la cadència del dijous????

La vida al 65%

Ja hem començat la pretemporada! Visca! O no? Ara com que som toooooope professionals resulta que els 2 primers mesos (fins passat nadal!!!!) no podem passar de 133 ppm baix cap concepte que diria aquell! I a més, pedalant sempre en pla! Ho haveu vist??? s'han acabat els piques i les víctimes a la carretera de Molins a Vallvidrera!

Total, que per poder entrenar per un lloc més pla que l'encefalograma del Ronaldo m'he currat un circuit rotllo tontòdrom, al polígon del Pla entre Molins i Sanfeta, de 4.2 km que a 130 ppm vol dir uns 9 minuts per volta.

Es curiós perquè això de sortir a pedalar rascant-te tot el que seria la zona ampliada de l'entrecuix fa que no vagis amb els ulls clavats a la línia del voral (o a la roda del fuster) i descobreixis que també hi ha muntanyes, rius, gent passejant...la llàstima és que això ho he descobert en un polígon i llavors només veig camions, senyores que fumen, fàbriques...en fin...la vida és així...

Ahir hi vaig anar una mica més de dues hores fins que el sentiment de hàmster va poder convèncer la part racional del meu cervell. Lo curiós del cas és que sembla que anant així no t'hagis de cansar gens, però al final quan vaig arribar a casa tenia les cames com xoriços i em fotia un mal el cul...I pensar que encara queden dos mesos...Visca el ciclisme!!

Per cert, deixeu-me que us recomani el llibre Planifica tus pedaladas que és una mica com el meu entrenador personal. Pensat pels pardos com nosaltres que sense anar a guanyar res som més picats que uns calamars farcits.

Pos ala, a pedalar! Però al 65% eh!

Karts de Coixinets 2009

Aquest passat diumenge vaig complir amb una de les poques tradicions Sant Justenques dignes de seguir any rera any i ja en porto més de 15, que no són pocs.

Dissabte vam tenir un mal dia, desprès de dos cronos bastant dolents, on anàvem a parar a la pallla a cada curva i fins i tot vam acabar amb un dels coixinets per terra a cada una de les baixades vam poder fer un darrer crono respectable (56'88 seg) que ens va permetre sortir en tercera posició a la primera graella de 8ens de final diumenge al matí.

Diumenge vam superar els 8ens i els 4ts de final classificant-nos en 3era posició en totes dues baixades i degut al mal crono i a la 3era posició classificatòria de les dues eliminatòries anteriors vam haver de sortir en 6ena posició a la semifinal de màsters.

És a dir amb molt poques possibilitat d'acabar entre les tres primeres posicions que ens haurien portat a la final com l'any passat, però bé, per donar-nos a conèixer amb les equipacions de Bolete Bikers no va estar gens malament a veure si el proper any s'anima alguna altre parella de Boletaires.

Per cert tot i estar més o menys en forma els cruiximents de dilluns no me'ls vaig poder estalviar, els karts són els karts.

Agraïmets: a la Sílvia i a en Marí que no paren de seguir al pare amb totes les seves dèries esportives, mil petons i també als amics que no paren de fer-m'he arribar tot d'imatges del dia de la cursa, una abraçada per a ells.

VII Duatló de Vallfogona del Ripolles

Uff, ufff, ufff.... iniciem la temporada amb una duatló que es caracteritza per un fred de collons i un terreny molt dur degut al gel, el fang i el no parar a respirar fins haver arribat a la meta.

Aquest any sortim més de 200 corredors entre ells la cosina del Sergi Fuster ( a veure si n'aprens, en Charli dels Ritmo Bisonte, el Juanmi alies el rastes, en Hole i el Hans ironman) total que desprès de les salutacions previes i uns minuts d'escalfament es dona la sortida.

Nomès començar començo a apretar d'allò més en la linia Mussuet, i arribo en la posció 34 a la transició cap a la Bici.

Nomès agafar la bici i ja amb el cor a les mans que no deixaria anar fins acabar la cursa m'adono que no fa més que passar-me penya a un ritme infernal.

El recorregut és dur i pesat, molt poc rodador i un cop comencem a pujar el camí es converteix en un pujar i baixar, bé més pujar que baixar.

Passats els 10 primers km comença a arribar el grup de gent que normalment anem plegats però em costa molt de seguir-los, tot i així vaig fent, pensant que a la baixada els passo segur.

Però sorpresa, sorpresa en arribar a la baixada m'adono que no tinc mans, em foten un mal de mil dimonis i em comença a passar tot de gent altre cop, en conto com a mínim 8.

En arribar al box començo a còrrer, bé a arrosegar-me perquè tinc les cames que no les sento. Com puc arribo a la meta i amb el mareig no m'adono que la Silvia i en Martí i els pares estan just davant meu esperant la meva arribada.

Finalment acabo en la posició 52 amb un temps de 2:16:45 i més rebentat que mai.

El millor de tot el dinaret de desprès a Vallfogona amb tota la famili i la migdiada abans de tornar cap a casa.

Plè de fang fins darrera les orelles.