24/6/10

QUEBRANTAHUESOS 2010. Quan les meves dents van aprendre a ballar claqué

Després d'esperar durant molts findes (cronquetament des del 15 de desembre) per fi arribava la que per mi era la cita principal de la temporada, la cursa de totes les curses, la Quebrantahuesos!!!!

Sortim divendres amb la furgominicasa del Brothel i el Paterafinder del Fuster amb la idea de poder dormir a prop de la sortida i no haver de matinar gaire l'endemà (cosa que amb en Brothel a la furgo és com demanar-li a un hàmster que no doni voltes a la roda). Arribem a Sabiñánigo cap a les 19h i plantem el campament gitano a la zona de la ciutat esportiva on hi ha una mena de marge de gespa força agradable amb un talús al fons que es convertirà, en un plis plas, en un Roca delux.

Baixem a buscar els dorsals i, com sempre, es confirmen els rumors, tots són gordos, vells, o màquines. I ja ho diu el refrany no et refiïs mai d'un gordo o un vell sobre una bici de carretera que te la fotrà pel darrere! Amb aquestes reflexions patilleres tornem al campament i muntem el txiringo per sopar amb taula de camping inclosa.

Rebentem els tuppers de pasta que sembla que no haguem de tornar a sopar mai més i com que el meu entrenador diu que després de menjar pasta s'han de menjar ametlles per assimilar millor els carbohidrats ens en trinquem una bossa sencera sense cap criteri (sort que almenys eren bones). A tot això com que porto tot el dia bevent aquarius de limón (que la levanta un montón) porto una sobrehidratació de la letxe i vaig pixant pels puestos qual fontana di trevi, sort del talús...

L'hora de dormir també és molt divertida. Per sorteig democràtic al Rayon i a mi ens toca dormir junts a la planta baixa del loft, en un llit que tirant llarg deu arribar als 120 cm. d'ample sense barreres que limitin el nostre amor...Mmmmm...quina experiència...però com que en Rayon no s'ha depilat passo d'ell i decideixo centrar-me en la cursa i intentar dormir una estona fins que el
Germà caigui del llit tres hores abans de l'hora que toca.

L'endemà al matí ens llevem a les 6h, ens vestim de bolets, i com mana el ritual, abans d'anar cap a corralines, passo a visitar el sr Roca (en aquest cas el sr Talús) i es produeix una escena curiosa que suposo que deu ser normal en tot campament gitano. M'abaixo el culotte, aixeco el cap i veig a dos pàjaros més en cuclilles, tots depilats, fent força com si anessin a despegar...Buenos días, buenos días i res, cadascú a lo seu, com qui s'espera al forn de pa a què l'atenguin. Una mica surrealista, però és que això de pedalar ja ho té això...


Arribem a corralines. Fa fresca però res exagerat, i quan donen la sortida encara triguem 9'30'' en passar per la línia de sortida de tanta gent que hi ha. Els primers 40 km es fan fàcils planejant amb algun repetxó tonto fins que encarem la vall que ens ha de portar al coll de Somport, i de sobte el cel canvia de color deixant-se intuir el calvari que ens espera. I, efectivament, al començar les primeres rampes comença a ploure, al principi tímidament, i a mig coll a tota castanya. Ara sembla que siguin els angelets qui s'hagin sobrehidratat! A mitja pujada en Rayon, fent gala del seu mariquillisme, para a posar-se l'impermeable i els altres continuem amunt amb la idea d'esperar-lo a dalt. El team cunyao se'ns escapa i coronem junts en Brothel i jo. Quan arribem a dalt parem a esperar al Rayon que no ve. I si s'ha espinyat? No serà tan mongo d'espinyar-se pujant no? Potser ha punxat? Quan portem uns minuts esperant decidim continuar pensant que potser ha passat i no ens ha vist. Comencem a baixar amb una boira que no em deixa veure més enllà del meu nas (que no és poc) i al cap de 300 m ens trobem als cunyaos que s'han parat a esperar-nos. Els hi demanem si han vist passar al Rayon i davant la negativa decidim anar tirant perquè fa molt fred i tenim por de quedar-nos pajaritus (de fet algun inconscient de qui no diré el nom, per a que no sigui lapidat i expulsat de l'equip, suggereix la possibilitat d'abandonar la cursa i deixar-ho córrer!). I a partir d'aquí comença el calvari de la vida sobre rodes amb roba apretada. Quina rasca més inmunda!!! En aquest descens experimento sensacions fins ara desconegudes, les mans em fan tan mal que me les arrencaria a mossegades, i les dents ballen una coreografia digna d'en Fred Astaire i la Ginger Rogers. Em sento una miqueta com un aparell d'aquests que utilitzen les senyores per donar-se plaer. Baixem mooooooolt a poc a poc per evitar les caigudes i per reduir una miiica la sensació de fred, i durant tot el descens ens acompanya el cant de sirena del Fuster que per fer-se passar la congelamenta va fent sorolls guturals com si fos el curanderu de la tribu dels MallotesApretados. Ens passa tot quisqui, fins i tot els gordos i vells, però ens és bastant igual, vull una pujada!!!! Aconseguim superar la baixada sense cap percantze i arribem a la zona de transició entre ports on tornem a apretar per entrar una mica en calor. La pluja segueix donant pel sac a base de bé, doncs al rodar ràpid i en filera els esquitxos de la roda del davant em salten directament als ulls, i si em poso les ulleres hi veig menys que un àrbitre pitant un penal a favor dels culés. En conclusió, aquella frase de ojos que no ven corasón que no siente és mentida, perquè jo no vaig veure res en tota la cursa i vaig arribar petat com un ou de pasqua. I el Rayon? Deu estar pillant com una merlussa, pobret...


Amb aquestes arribem a les faldes del MarieBlanc. El port té uns 8 km dels quals els 4 primers són bastant fàcils, amb pendents suaus i constants, i els 4 últims diuen que són un infierno maldito amb pendents de fins al 16%. Comencem el port superenxufats i passant gent de 10 en 10. Devem impressionar bastant perquè anem tots quatre vestits del mateix equip i arrencant les pegatines a tot cristo sentint comentaris tipus joder estos boletbaiks, o ya petarán ya (gran premonició)...A mitja pujada del segon tram el Mangue decideix començar a pedalar amb les dues cames i en un fly desapareix de la nostra vista. Els tres que quedem (Fuster, Brothel, i una servidora) seguim pujant a bon ritme i coronem amb molta dignitat. La baixada no es fa tan dura com l'anterior i, tot i que segueix plovent amb més força, la sensació de fred és menor. Ara ja no ens passa quasi bé ningú baixant tot i que seguim anant en compte per no caure.

Després del Marie Blanc ve el port on diuen que es decideix tot, el Portalet, 27 km de pendents no gaire pronunciades però sostingudes que amb cent vint-i-pico quilòmetres a les cames posa tothom a puesto. Comencem igual que el port anterior, a bon ritme i passant gent. Jo fixo el pulsòmetre a 165 ppm per anar fent. Tenim per davant quasi dues hores de pujada i tinc molt bones sensacions. Quan ja portem 8 o 9 km d'ascensió el Germà comença a fer aquella cara de filet mal descongelat que li veiem de tan en quan i baixem una mica el ritme per a que no se'ns despengi. Continuem pujant i la cara del Brothel evoluciona de filet mal descongelat a peix bullit sense sal i llavors comença el festival de l'humor: de la boca del company comencen a brollar sons cavernícoles, sense solta ni volta, que sembla que estigui en un multiorgasme continu en el que, per ell, és la màxima expressió del patiment sobre rodes. La situació no deixa de tenir un punt còmic (de fet el Sergi quasi cau de la bici de riure) i la gent que ara ens passa a carretades ens mira raros pentsant-se que el Brothel s'ha posat unes boles xines per seient. Jo intento donar-li conversa sense gaire èxit per mirar de distreure'l fins que arriba un moment que anem tant lents que sembla que haguem de caure enrere. Llavors qual mare fotent-li crits al seu fill que tant s'estima però que tant la treu de polleguera li dic a pulmó lliure: VOLS FER EL FAVOR DE PARAR I FOTRE'T UN TXUTE!!!! I no sé quin coi de txute es va prendre que comença a apretar com un condemnat i fem els 3 últims kms del port pujant com uns autèntics animals (amb el Brothel que continua gemegant a tot drap) i tornant a avançar a tots els pajarillus que ens havien passat donant-nos per morts. La coronamenta del port és molt xula perquè hi ha força gent cridant i, com que anem molt enxufats, la gent ens anima molt i se'm posa la pell de gallina.

I el Rayon? Amb la minutada que hem perdut no ens ha passat? O se l'ha espinyat o ha trencat algo...

Comencem el descens del Portalet un altre cop amb símptomes de congelació però per fi ha deixat de ploure i ens llancem a tota pastilla a fer una carretera fàcil, sense gaires revolts, quan el sol comença a treure el nas tímidament per entre els núvols. I sense adonar-nos-en ja estem pujant una altra vegada. El port d'Hoz de Jaca és molt més curt que els altres, només 2 o 3 kms però de fortes pendents. És l'últim esforç del dia i ens buidem completament per fer una pujada espectacular, plena de gent i que ens llança cap a la baixada final d'entrada a meta.

Al final 7h40'. 10' més dels que havia previst però que tenint en compte el fred, la pluja, i la pillada al Portalet és un resultat supersatisfactori!!!! l'any vinent menys de set hores!!!! Viscaaaaaaa!!!!!

I quan arribem...sorpresa...el Rayon ja fa 20 minuts que ens espera!!!!!! quin tio!!!! resulta que quan ens hem parat a esperar-lo al primer port el tio, entre la pluja, la boira, i que ningú porta la roba oficial, no ens ha vist i s'ha passat tota la cursa apretant les dents per intentar-nos atrapar (diu que no parava ni als avituallaments per pillar-nos), que grande és el ciclismo!!! El Mangue, que ha passat al Rayon al Portalet, ens ha tret mitja horeta de no res...

PS1: A Somport vaig passar a un pàjaro que li faltava una cama! I com pedalava el tio!! Quin crack! Gent així fa que relativitzis molt el que consideres les teves gestes

PS2: Falta greu al Germà que es va oblidar el maillot oficial de l'equip (tot i que al ploure toooot el dia va portar més estona ell el tratjo oficial en forma de windstopper que la resta)

PS3: Cada dia m’enrotllo més. Em dec estar fotent vell...

11/6/10

TRANSCATALUNYA 2010

Arriba una nova edició de la Transcatalunya, i aquesta vegada, els bolets per qualitat i sobretot per quantitat, amb 8 inscrits, fem por, i si més no, fem bastant bulto.


D'entrada, el perfil no impressiona gaire, dues pujadetes al principi i després, "tot baixada" per anar des de La Molina fins a la platja de Sant Adrià.


Arribem a La Molina dissabte a mitja tarda, recollim el road book, briefing, últimes preparacions, sopar i a fer sumes, com ja va sent habitual!


Diumenge de matí, esmorzar a les 04h00, entrega de macutos i sortida en plan bèstia a les 05h00. Cal dir que els bolets vam fer un molt bon paper en la sortida en embut, passant tots entre els primers per evitar les cues que es van formar al pont.


Comença la primera pujada que ens ha de portar, al llarg de 16km i 800m de pujada, fins al Coll de Pal. El primer tram de pujada, en asfalt, serveix per estirar el grup i obrir els pulmons. En un primer descans de baixada ens reagrupem, pero continua pujant, ara ja per pista (d'esquí). Pujem per uns rampots de campionat on hi ha una petita Massuetada. Anem pujant tots més o menys junts, amb el Massu, el Carles, el Germà i el Xavi per davant (meu) i els altres (Sergi, Albert i Raimon) per darrere. Un cop acaben les rampes del 15%, seguim pujant per una pista de pendent més raonable que ens porta a la carretera (provincia de Barcelona) i fins dalt el Coll de Pal. Arribem dalt i ja ens hem separat, ara davant som 4; Xavi, Sergi, Germà i el cunyao.


Comencem a baixar i a passar gent. Passem al bomber i passem al Traguito!! I així arribem al primer control, poc abans de las Pobla de Lillet. I seguim passant gent baixant. Arribem a un tram més planer i per allò de l'edat, esperem al traguito i deixem que es posi a estirar del grup...


I no res, comença la segona pujada, on comencem a pujar amb els esmentats traguito, bomber, Lluis Llach, els dos d'Arenys, etc., que ràpidament desapareixen muntanya amunt. Nosaltres anem fent al nostre ritmillu fins arribar al segon control, just passat el segon coll del dia. Portem 50km en 3 hores i 1600m de desnivell, no queda ná!



Comencem a baixar i comença a ploure. La lectura i conservació del road-book es fa més i més difícil, pero seguim bé i anem atrapant algun que altre ciclista. Arribem a un tram de carretera on comencem a fer relleus. En aquest punt, som els 4 bolets, el bomber i un andorrà. Com qui no vol la cosa, els enredem a tots per a donar relleus. Es una carretera baixadora, pero amb algun repetxonet. En general anem prou ràpid, a 35 o 40km/h, fins que en un intent de donar un relleu al Xavi, en Germà es posa dret, pedala fort, la cadena rellisca, de l'estrebada li rellisquen les dues rodes sobre l'asfalt mullat, i la bici surt volant cap a l'esquerra i el Germà surt volant cap a la dreta, fa mitja volta i cau de cap, mirant enrere i relliscant sobre el casc. Quedem tots flipats i accollonidos, pero sembla que el Germà té el cap dur i els ossos resistens. Diu que està bé i que no li fa gaire mal res. Comprovem que respon als estimuls "normals" i que la bici sembla que no te cap trencamenta. Així que no res, tornem a pedalar, poc a poc, i pendents del Germà. Ens queden 4 km per arribar al control 3, de "dinar" tot i que son les 09h30!!


Arribem al control on tenim rebuda de les boletes, que també se superen i aquest any son la Nuria, la Jana, l'Ona, la Laia, la Gemma i els sogres dels cunyaos!


Dinem un mica, curem al Germà, ... i quan estem a punt de marxar, apareixen dos bolets més, el Faldo i el Raimon. El Germà, convençut de seguir, decideix continuar amb ells dos, de manera que sortim del control de Santa Maria de Merlés dos grups de 3, per devant el Sergi, el Xavi i jo , i uns minuts per darrere el Raimon, l'Albert i el Germà.


Seguim avançant i seguim avançant gent, no gaires pero encara anem atrapant ciclistes. Comença un tipus de terreny que serà ja així fins prop del final, amb pujades curtes, pistes planeres i ràpides i sobretot, terreny trencacames, amunt i avall. Passem Artés i comença a fer una mica de caloreta, que amb els més de 125 que ja portem, comença a passar factura...


Així arribem al Control 5, on de nou trobem les nostres supporters que ens alegren la cara i ens omplen els bidons. oli a la bici, menjar quatre cosetes i enfilem la pujada cap a Sant Llorenç Savall, on, a mitja pujada sentim el crit de guerra del "boleet-bike!" i apareixen el Raimon i l'Albert, que ens atrapen i...de sobte en Raimon ha de parar amb problemes tècnics. L'albert segueix i ens deixa...pero l'atrapem i arribem junts amb ell, els dos tribikes (quinto elemento i un altre) i el Saxo-Bank al Control 6. Continuem, ara marxen, ara els atrapem, una altra pujada, atrapem a un d'Alp Cross (que em diu que porta més de 100km solano!!) fins que arribem a uns trams tècnics prou divertits i baixem per una pista ràpida fins a Castellar del Vallès on trobem el Control 7 i novament les "boletes". Seguim baixant, i ja només quedem 6, els 4 bolets i els dos tribikes. Arribem a Barberà, baixem fins al riu, pistes enfangades i seguim a bon ritme, pim pam fins que arribem al Control 8 i final de cronometratge en les posicions del 15 al 20è amb un temps de 9h15i10sec.



Allà ens trobem a la gent que portavem davant, i que no ens han tret gaire; el Traguito ens ha tret 3 miserables minuts, en Jaume Borotau, poc més de 2minuts.


Contents i amb un pluja fina seguim per arribar a la platja de Sant Adrià a les 15h09 i trobar el nostre equip de suport, que ha estat impecable en els timings i que no s'ha perdut ni una vegada!

En arribar, la influencia del Sergi Fuster a Probike es tal, que el Pere decideix allargar la categoria Or fins a les 9h15 i així els 4 bolets entre com a Or.

Obviament més molt dificil escriure la crónica dels altres bolets, pero si puc fer unes quantes "remarks"

-La Massuetada prevista pel km150 no sabem si va ser tal. El Massu i el Carles, que com a bon suís (forrat de calers) s'haura de comprar tubeless i no punxar més, van fer gran part de la cursa amb l'Oscar del Condis, "la béstia bajadora" i van acabar en 9h59

-Menció especial al Raimón, que va fer els últims 60km sol i sense poder canviar pinyons i tot i això va acabar en 9h46!

-Menció molt especial pel Germà, que després de la senyora castanya que es va pegar al km 80, va aconseguir continuar i acabar i tot sol i fent més km que ningú!!

9/6/10

Així guanya qualsevol!!

Mentre esperem que el Mangue ens deleiti amb la crònica Transcatalunyil he trobat un video pels puestos dels internets que explica moltes coses. Com ja sabeu en Llibert Mill ens va guanyar una miqueta a tots a la Transcatalunya aquesta que vam fer el finde passat, però he descobert perquè. I es que el pàjaru s'entrena contra el tren, així qualsevol!!!! L'any que ve ni entrenador ni letxes, em compro un tren, que a més amb els contactes del Mangue segur que me'n treu un a preu de saldo! i que tremoli en Mill l'any vinent...

http://www.youtube.com/watch?v=9e0BqqCqsug

(oops...no sé com es fa per a que et surti directament la finestreta del iutup)

2/6/10

23/05/2010 TRIATLÓ DE GAVÀ


Diumenge de matí el Germà i jo mateix ens presentem a Gavà, amb els altres 1000 inscrits. Comença el ritual de preparació i vestimenta però com que hi ha tan sols 5 poliklyns, això ens retrassa una mica. Ens fiquem a l'aigua 5 minuts abans de la sortida per tastar-ne la temperatura i Deu n'hi do lo fresqueta que està!

Son 1.500m de natació, en dues voltes, amb sortida de l'aigua inclosa. Després de la segona volta, comença una transició llarguíssima i comencem a pedalar. Son dues voltes de 20km, força planers però amb dos repetxonets que fan la bici una mica més dura.

Només començar a pedalar, em passa un que va com una bala. M'hi engantxo i comencem a fer relleus i a atrapar gent, fins que acabem formant un grup d'uns 40! Anem a un ritme bastant infernal, i ja sabeu, aquí val allò de mariquilla qui vagi davant...

El recorregut es el mateix d'anada i tornada, de manera que ens creuem amb el Germà 3 o 4 cops. Tots dos anem als primers llocs dels nostres grups, donant relleus i encara tenim temps de donar-nos ànims.


La segona transició del Germà resulta ser espectacular. Fixeu-vos en la foto, i especialment en la roda del darrere. Entrant a boxes, el Germà va perdre la roda del darrere i va haver de fer la transició amb la bici a una ma i la roda a l'altre!!

Acabo la bici i comencen els 10.000m a peu, també en dues voltes pel passeig marítim de Gavà. Vaig passant els kms a 4min i pocs segons. Novament, ens creuem amb el Germà varies vegades. Jo vaig prou bé, em passen alguns corredors però també n'avanço alguns.

Acabó corrent els 10km en 41min05, (4min06/km) amb un temsp total de 2h 18min 07, quedant el 31 de la classificació general.

El Germà també corre a bon ritme, especialment els últims kms que fa a ritme infernal. Finalment, el brother acaba en 2h 24min 05, en la posició 81 de la classificació.