Això ens ha provocat el típic calenton inicial fins a situar-nos al capdavant de la cursa, i quan dic al capdavant vol dir el primer com és típic en aquesta cursa.
En Raimon acostumat ja a aquestes arrencades s'amaga un mica més endarrera. El terreny està ideal la pluja del dia abans fa que els trams de baixada siguin ràpids i mes segurs. El riu però portà mes aigua i el passem corrents a peu.
Aquest any han canviat una part del recorregut, ens fan arribar a Monistrol per Vacarisses, el recorregut es molt mes divertit i una mica mes dur.
Sortint de Vacarisses, km 53 mes o menys comencem un Corriol de baixada ràpid en aquells moments situat en 15ena posició motivat i amb les cames senceres només penso en la pujada final. Quan de cop i volta els dos que porto al davant frenen de cop i jo per no passar per sobre freno i em deixo caure a un matolls que amagaven un pedrot que em destrosa el quàdriceps.
M'ajuden a aixecar i de seguida M'adono que no podré continuar.
Com puc segueixo els pocs km que em queden fins a Monistrol, en Raimon em passa abans d'arribar-hi.
Decideixo quedar-me assegut a un bar a Monistrol a esperar a que en Raimon acabi, assegut allà venc passar a la resta de ciclistes .
En Raimon arriba a meta marejat però apretant la darrera pujada, millor que mai segons ell.
Apunt de marxar quan en Raimon ja ha acabat i m'ha vingut a trobar a Monistrol veiem passar a en Jofre i la colla de Sant Just, encara els hi queda la darrera pujada.
La meva cama comença a agafar un color lila, que m'ha durat un parell de setmanetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada