Volta al Cadí

Abans de començar amb la crònica de la setmana, des de el BBC volem demanar disculpes als milers de seguidors que ens segueixen a diari per haver-nos rajat vilment d'anar a córrer la Brevet400 després d'haver insistit en el tema amb tanta implorescenciativitat. En realitat els rajats vam ser el Fuster i un servidor tot i que no va costar gaire convèncer al Rayon. El principal problema va ser que el recorregut, en més d'un 80%, toranava a ser el mateix de les altres dues brevets i ens va fer mandra. Perquè el Pla d'Urgell és maco però no tant! Anyhow, l'any que ve hi tornarem (o no)!

Tornant al tema, el dissabte en Rayon, el Fuster, i el mendalerenda vam anar a córrer la Volta al Parc del Cadí-Moixeró. Ni curts ni peretzossos vam quedar a les 5 del matí per narhinan amb lo qual a les 7.10 ja estàvem amb el pi plantat i el dorsal enganxat a la bici. Aquesta vegada ens van regalar un polo que, per variar, no me'l posaré ni per anar a dormir (i no es que sigui un desagraït, és que es podrien gastar 3 pessetes en un dissenyadoret no?). Comencem a pedalar i els 30 primers km els fem a ritmo mariquilla refredada fins que arribem al peu del Coll de la Creueta on les coses es van posant a puesto. El coll és llarg de no acabar-se mai però com que és el primer el passem bastant bé. Jo em noto una mica carregat de cames però pujo prou bé. Arribats a aquest punt de la crònica, i com que sempre són iguals (ara pugem, ara baixem, ara pillem, ara baixem...), em dedicaré a explicar les quatre anècdotes de la jornada que sempre és més divertit.

Anècdota 1: Vaig sortir de la Seu pixant-me i com que no sé pixar en públic vaig fer tota la cursa amb la bufeta a tuttiplen. Se'm reabsorvirà el líquid bufetari?

Anècdota 2: Vaig aconseguir, per primer cop a la vida, treure'm el windstopper sense baixar de la bici i sense partir-me la boca. Visca!

Anècdota 3: Quan pujàvem el 3r port de sobte ens atrapa un tio que podria ser el meu pare i se'ns posa a roda. Quan portem una estoneta junt el Fuster, que no se'n podia estar, li demana...però escolti,vostè quants anys té? i el tio ens respon 61!!! Tota la temporada entrenant ensorrada en 0.23 milisegons. Serà cabron el tio!!! Després, al cap d'una estona, i amb més confiança, el tio ens explica que fa 25 anys havia sigut professional. Menys mal!! Al final vam aconseguir fotre-li el pal i el vam deixar abans de coronar però quasi ens torna a atrapar a la última baixada!

Anècdota 4: Els 15 últims km eren tots de baixada superporculeradelamuer. A cada corba hi havia un fotimé de gravilla suelta. No havia passat tanta por des de que vaig anar a veure Gremlins al cine.

Anècdota 5: Els del restaurant del Parc del Segre aquesta vegada sí que van fer suficient menjar per tothom. Recordeu aquella volta a la Cerdanya???

Anècdota 6: No deixis mai un plàtan al sol al salpicadero (esquitxador?) del cotxe durant 6h. La vida és dura, el plàtan no.

Al final i com a resum general podríem dir que va anar tot prou bé. Jo em vaig trobar bastant bé durant tota la cursa i vam acabar entrant els 3 bolets junts en 6h29' a una mitja de 26.99 km/h.

Apa-li, fins a la propera!

Ostres tu, aquest Joan sí que va ràpid!

Aquest és en Rayon, l'amanita muscària de l'quip

Un, dos, tres, les tres bessooooneesss...