Terra de Remences

Amb l'excusa d'estrenar el tunel de Bracons diumenge passat en Fuster, en Massu i el Brufal vam anar a córrer la Terra de Remences. Com que sabiem que hi hauria molta gent vam dir d'arribar a les 7 en punt per tal de poder anar a recollir els dorsals i souvenirs i poder-nos situar més o menys bé a la línia de sortida. Total, que a les 7.05 ja estàvem a la rotonda de Sant Esteve...FENT UNA CARAVANA pitjor que a Lloret l'1 d'agost. Té collons l'assuntu, un diumenge a les 7 en un poblet rotllo Astèrix i 35 minuts clavats en 1 km de carretera. Estan bojos aquests romans devia pensar més d'un...Sense temps de res ens canviem, plantem el pi de rigor, recollim els dorsals, i amaguem els souvenirs darrere una mata per anar cagant llets a corralines i...ooooohhhh...quina penaaa....tornem a sortir al darrere de tot. I sortir al darrere quan davant tens 2600 corredors és un putadot enorme! Durant la primera hora no parem de passar gent però perdem molt temps en els taps que es formen.
El primer port el passo a 180 ppm avançant a tot quisqui (inclús al cuñao del Fuster) i quan em giro veig que el Massu ja no ens segueix. Sembla ser que el genoll torna a amargar-li la vida. El segon port el pugem quasi sense adonar-nos-en i en un plis plas arribem al km 90 on se separen la cursa curta de la llarga. Això vol dir que el temible Coll de Bracons està a punt d'arribar. Em trinco un xarrup de txute i cap amunt! Al principi em costa una mica pillar el ritme i el Fuster se m'escapa 50 o 60 m. però poc a poc vaig pujant millor fins que la meva respiració d'ultratomba m'indica que he pillat el ritme bo. Faig quasi tot el port assegut passant a gent que sembla que pedali per no caure enrere dels rampots que hi ha (per flipar les dues últimes paelles del 18%). Al final coronem plegats els dos bolets. Em trinco dos plàtans, i mitja taronja i comencem el descenso chino. Només queda un port i mig que es fa més llarg que la tita d'un negre. Anem un grupet de 10 o 12 però ningú dóna un puto relleu amb lo qual decidim marxar, coronem en solitari i fem la última baixada directes a meta. Al final fem 5h51' i una mitja de 29.9 km/h. Nostamal!
El Massu arriba més tard quan ja ens pensàvem que havia abandonat amb el genoll trinxat. Quin matxo! aquest és l'esperit boletaire!
A l'arribada trobem al Perelló (un altre crack!) i a l'Albert de Tribike que ha fet la curta. Em trinco una fanta limón (que la levanta un montón) i cap a casa que m'esperen la Jordina, la sogra, i la paella. Visca!

I ara unes reflexions fruit d'una manca d'irrigació momentània a la cervellera:
1.-Perquè collons les curses de carretera es diuen totes Terra de nosequé? Si un dia fem la campellenca per carretera li direm Terra de Bolets?
2.-Si la inscripció costa trenta-i-pico euros que coi fem flipant-nos sense parar als avituallaments a gorrejar tot el que pillem?
3.-A la última baixada vaig partir la llanta del darrere però no me'n vaig adonar fins que vaig arribar!
4.-Els culés han guanyat la copa del rei. Visca el ciclisme!