Campellenca 2009. Capítol 2.

El dissabte seguim amb aquesta mania que ens ha agafat últimament de llevar-nos abans que les ardilles i a les 6h ja estem menjant barretes de muesli i sucs de fruita. El Massu, demostra la seva experiència txiruquera trincant-se un cafè amb llet condensada, i el Rayon sorprèn a propis i extranys amb la seva indumentària (ho fa perquè quan ens foti el pal ens caguem de riure i no li poguem seguir el ritme).

En fin, que havent esmorzat comencem a pedalar en direcció a la Riera de Marlès –ohhhhhh que maco- fins que arribem al Cobert d'en Puigcercós entre les 9 i les 10 del matí.
Com que ja fa més de 2 hores que hem esmorzat decidim reesmorzar i ens trinquem una butifarra amb seques de campeonato (seques que faran que el kers de l'Alonso sembli una joguina!). El genoll del Massu decideix que no pot continuar i aprofitem per deixar-li les alforges. Com que el Xavi ha de fer punts per a que li donem el carnet boletaire avisa a la Laia (cònjuge de l'aspirant) i aquesta passa a recollir al lesionat amb tots els bàrtuls.

A partir d'aquí arriba la primera encigalada de la jornada. En Fuster, mirant de perfeccionar la ruta, decideix innovar i en un plis plas ens trobem arrossegant la bici per un no-camí ple d'esbarzers amb una pendent infrastulitzant. No passa res! Aquestes encigalades venen implícites amb el carnet de boletaire (i qui digui que no li fotré un cop de bastó!), això sí, menys mal que ens hem desfet de les alforges una estoneta abans!

Després de l'encigalada recuperem el camí previst i comencem a pujar per una pista preciosa i puta a parts iguals, saltem de vall empalmant amb la ruta de l'ermità i quan ja comencem a visualitzar el dinar...patatxof! el Germà peta ni més ni menys que 2 radis!! En una sortida boletaire normal això hauria implicat la retirada immediata del Brother, però com que ara ve el Xavi, i porta dos radis a la motxilla, en un plis plas (1h i mitja) ja tornem a pedalar. Haurà fet prous mèrits ja per ser un nou BBC?

Arribem al Coll de Merola on pensem dinar però per sorpresa nostra el refugi està xapat amb lo qual omplim aigua i continuem cap a la segona encigalada del dia. Aquesta ja la coneixem de cada any i ara mateix l'acabo de batejar com la trialera 'fustercabron' perquè és el nom que se'm va repetint dins el cervell a cada pas que dono amb la bici penjada del coll.

Aquest any però, a diferència de l'any passat, la passem sense alforges amb lo qual es fa menys pesada i sense adonar-nos-en ja estem baixant en direcció a Castellar de n'Hug. Arribem al poble i ens fotem un dinar suigeneris a base de croissants de xocolata, fuet, sugus, i cacacola. El fuster segueix fent funcionar el kers que dóna gust i disgust a parts iguals.

Aparquem els pixapins al poble i comencem a pujar en direcció al coll de la Creueta en el que serà la última pujada de la Campellenca 09. Puja bastant dret però com que ja és la última la fem bastant a pinyó fins a dalt. El Germà la puja caminant doncs 2 mesos sense tocar la bici li acaben passant factura en forma de tendinitis o algo genollil. En teoria el Coll de la Creueta ha de ser la 3a encigalada per la neu, però quan arribem quasi no en queda i finalment arribem a Campelles bastant sencers on som rebuts amb globos i pancartes per la nostra afició més efervescent
I pim pam pum bocadillo de atún este cuento se acabado. Fins l'any que ve a la Campellenca 2010!

PS: Menció d'honor al Germà que després d'estar 2 mesos sense tocar la bici i fer 3h i poc a la marató de madrit va fer la Campellenca sense retxistar més de l'estrictament necessari