Triatló B de Banyoles

Després dun parell de dies de gastronteritis, sense menjar més que un platet d'arròs, dimecres vaig continuar els entrenaments com sempre però amb 4 kgr menys.Dissabte al matí ens vàrem instal·lar al càmping de Banyoles per a passar-hi els 4 dies del pont i així de passada poder participar al triatló i poder fer el primer test després de mesos d'entrenament.

Dissabte al vespre a l'habitual reunió d'abans de la cursa ens van informar que degut a la temperatura de l'aigua la distància de 2.800 mts es reduia a 1.500. Quina putada!! a veritat és que l'aigua estava freda però no tant!!! Tot i que passejant pels voltants de llac es veien algunes muntanyes ben nevades.

Diumenge al matí em vaig llevar ben aviat, ben aviat com diu el filòsof i com també és costum en mi. Vaig tenir temps de preparar-ho tot amb temps i calma i fer un escalfament complet, complet.

El primer tram de la cursa la veritat es que se'm va fer curt, acostumat a passar més d'una hora a la piscina, fer només 1500 mts va ser vist i no vist. Encara que només d'entrar a l'aigua freda la impressió em va fer hiperventilar durant els primers metres més del compte si a això i sumem un cop de peu al mig de la cara els primers metres van ser una mica descontrolats.

Sortint de l'aigua abans d'agafar la bici vaig xocar amb un paio que estava badant fent fotos amb un objectiu d'aquells llargs, llargs que va anar a parar per terra, aquest segur que no tornarà a badar fent fotos en un triatló.

Un cop a sobre la bici, em vaig buidar de valent, els primers km no feia més que passar paios que anaven amb un pepinos que feien poooorrrrr, deurien flipar veient que els passava un ferraco com el meu.

Total que en bici no em va passar més que un parell de paios que anaven volant. La prova és que vaig arribar el número 60.

Quedaven tres voltes a l'estany per fer els 20 km restants. Les dues primeres les vaig fer a molt bon ritme i amb bones sensacions, però la darrera volta vaig notar una punxada al quadriceps esquerra i em va entrar el pànic per si em lessionava.

Vaig parar a pixar i vaig afluixar el ritme posant més seny que rauxa i pensant sobretot en la prova del 3 de juny.

Al final vaig entrar amb en Martí corrents en la posició 98 de més de 500 corredors inscrits, no està mal com a test per Salou.
Com sempre agrair la paciència de la Silvia i en Martí per aguantar els meus bicis/obsessions per l'esport i també un agraiement especial per en Raimon per tots els matins d'entrenament que portem compartint tot aquest any.
Esperem poder recollir els fruits durant el mes de juny, jo a principis i ell a finals.