4/10/2009 IRONMAN CALELLA - REFLEXIONS I CRÒNICA

Disclaimer: com que l'ironman no s'acaba mai, la crònica també es interminable. Esteu avisats!



M’ha costat uns dies, però finalment m'he posat a escriure la crònica de l'Ironman. En part, m’ha costat perquè he trigat ben bé tres dies a poder tornar a caminar i a pujar i baixar escales de forma "digne"...



No se gaire per on començar, ja que tot comença ara fa més d'un any quan en un rampell m’inscric en aquesta prova de "llarga distancia", o potser seria més adient dir de "llarga durada". Han estat uns quants mesos de molt entreno, de curses més curtes de preparació, més entreno, moltes hores en bici, a l’aigua, donant voltes a la pista... i resumint, ens plantem al dissabte 3 d’octubre, "el dia abans", on cal fer tot el ritual habitual de registrar-se, preparar les bosses, briefing, cues, deixar la bici a la transició, deixar les bosses, etc...





Tinc la sort de poder estar-me a Canet, a 5 minuts de Calella, però lluny del sarau. Se que he entrenat bastant bé. La natació es farà llarga, però tot controlat. Conec el recorregut de bici, bastant pla i amb bon asfalt fins a Mataró i amb alguns repetxons i asfalt més dolent entre Mataró i Calella. I després hi ha la marató. La marató obre una gran incògnita. Si, he entrenat bé, al mig ironman de Mònaco em vaig sorprendre corrent més ràpid del previst, i a la última tirada llarga em vaig trobar molt bé... però no ens enganyem, una marató es una marató. No n’he corregut mai cap, i molt menys amb l’escalfament de natació i bici que m’espera.



A grans trets, les meves previsions de temps eren de completar la natació en 1h05-1h10, 1h15 amb la transició. Pel que fa a la bici, esperava poder completar el circuit en unes 4h45 - 5h, amb lo cual podria començar a córrer sobre les 6h de trajecte, i si tot anava bé, fer la marató en unes 4 hores per acabar en 10hores aproximadament. Aquest era el plan, però calia dur-lo a terme.



Total, que em toca sortir a la setena sortida (Surten primer els pros, després les pros, i desprès en sortides de grups de 216 triatletes), a les 8h10.




Ens llevem a les 5h30 i el team boletbike fem cap a Calella. Haig de fer una esmena especial a l’Oriol i la Judith, que es van aixecar a les 5h30 i van estar al peu del canó tot el dia animant de valent. I a la gemma, clar, que no només va ser-hi diumenge de cabu a rabu, sinó que hi ha sigut tot l’any i ha hagut de fer el seu propi ironman i aguantar-me a mi.




Tot plegat a les 6h30 ja soc a boxes. Ultimes comprovacions a la bici i a esperar una estona abans de posar-me el traje, escalfar una mica i col•locar-me per a la sortida que em toca.




Como quien no quiere la cosa, em col•loco a primera fila de sortida, bastant escorat al marge esquerre. Ultims minuts i ens donen la sortida. Després de tot aquest temps, ha arribat l'hora de la veritat. Començo tranquil i em passen uns quants. El recorregut que fem es una mena de rectangle, amb la peculiaritat que en el costat llarg (paral•lel a la costa) només han posat una línia de boies, que fa que tots nedem seguint la línia de boies, igual que els grups que han sortit abans, amb el resultat que quan porto uns 15 minuts nedant xoco de cara amb un que "ja tornava". Res, a seguir. i els primers 1750m se’m fan bastant llargs. No em deixo mirar el crono fins que arribo a la boia dels 1750m i no em mola gaire veure que ja porto 33minuts, es a dir, vaig bastant més lent que a Mònaco. Però queda molt i cal anar fent. La segona meitat de la natació se’m fa més fàcil i em passa més ràpid. Última boia, 300m i acabem. Segueixo a ritme, sense estridències i finalment surto de l’aigua en 1h06min42sec, de mitja més ràpid que a Mònaco, lo cual em fa pensar que hem nedat contra corrent la primera meitat. El meu parcial em col•loca el 371 de la classificació, els bons em treuen un quart d’hora.



La primera transició es bastant caòtica, ja que en sortir ordenats per numero de dorsal, anem sortint en grups i tots tenim les bosses a molt aprop uns dels altres. Com sempre m’assec a terra a treure’m el traje, em poso les bambes i vaig a buscar la bici, que d’entrada no trobo! Surto de l’àrea de transició i en pujar a la bici m’adono que ja d’entrada he perdut l’ampolleta dels xutes. Primer contratemps!



Començo a pedalar sense estressar-me. En el tram de bici, que son unes 5 hores, cal anar bevent i sobretot cal menjar. És el moment de menjar. Començo a passar gent i som 3 o 4 que anem a un ritme semblant. Sense anar a roda, passant-nos constantment...segueixo fent, els deixo enrere, un jutge m’adverteix que "tienes que separarte más" i m'adono que el mantenir la distancia de 7 metres em serveix per controlar-me una mica i no córrer massa.



Passo per Canet i allà tinc els suporters incondicionals (Oriol, Judith i Gemma i algun afegit canetenc), que al tercer pas em sorprenen amb una pancarta! Vaig còmode, i no paro de passar gent. Pràcticament no m'adelanta ningú i segueixo tirant. La segona volta la faig una mica més lent que la primera i a la tercera, a la pujada de Sant Pol haig de posar el plat mitjà (la resta del recorregut es fa tot amb plat gran).



Faig els últims km mirant de relaxar les cames i finalment acabo el tram de bici amb un temps de 4h 49min 01sec, amb una mitja de 37,4km/h. Del tram de bici faig el parcial 57, a 20 minuts del Marcel...



Ara ve quan el maten

La transició de la bici a la cursa a peu la faig prou bé, en 3 minuts i això que em poso els mitjons compressius i m’intento posar una tirita al nas, que em cau abans de començar la marató! Començo a córrer i ja al primer km em trobo a la Gemma, l'Oriol i la Judit i el Ricard de Canet amb la dona i els dos nanos. Cada cop hi ha més gent que m’anima, lo qual resultarà fonamental.



Al km 2 ja començo a notar el flato i decideixo parar. No es una parada qualsevol. Fa estona (en realitat, li he donat voltes des de fa dies) que penso en pixar, però sobre la bici como que no. Així que decideixo parar per a mirar que em baixi el flato i aprofito per pixar. buff, quin descans! Però el flato no em baixa, així que vaig fent poc a poc. Poc a poc, pel flato, però sobretot perquè ja per començar tinc els quàdriceps carregats. Vaig passant km per sota els 5minuts i al km 10 trobo novament als meus animadors. Ara s'hi afegeixen els meus germans Jordi i Xavi i dues nebodes. Em pregunten que com vaig, i responc de manera franca: vaig moolt cansat.



Vaig pensant que estic esgotat tot just començar la marató, però segueixo fent. Torno a passar pel grup de supporters i ara també hi ha l'Albert. Els segons 10.000m els faig més còmode. No tinc flato i vaig millor. Però els quàdriceps cada vegada més carregats. Al km 14 trobo els meus pares i tiets i al km18 s’hi afegeixen uns amics del meu germà. Cada cop que passo per davant de la meva gent que m’anima se’m posa la pell de gallina. M’emociona veure el suport que tinc, i encara més ara que cada vegada vaig més justet.



Del km 20 al 30 començo a patir bastant. Estic a la tercera hora de marató, i quan la completi, encara me’n quedarà una altra. Vaig controlant els temps, i cada vegada vaig ralentint el ritme. Quan passo pel km28 ja hi ha pleno, amb el Fuster i les germanes i la mare de l'Oriol. Vaig molt concentrat en avançar i ara ja no tinc gaire humor ni forces per ser gaire simpàtic. A la tornada, al km31 si que faig el gest de dir "Em queda 1 volta, i plego"



Els últims 10.000m son durs, duríssims, agònics. Vaig corrent amb els quàdriceps com roques, cada pas fa mal i ara se’m comencen a carregar els bessons. Els avituallaments els passo caminant per relaxar les cames i per poder beure sense tirar-m’ho tot per sobre. Km36, últim gir a Santa Susanna. Pateixo molt però tinc clar que haig de continuar. Continuar endavant. L’únic que vull es poder parar, però abans haig d’acabar. Aquesta vegada al km38 ja nomes hi queden un dels meus germans i els meus pares. km40, el públic anima, i ajuda, però cada vegada vaig més aïllat de l’entorn, i només penso en avançar i acabar, en poder parar. Passo el km 41, això ja està, passo per sota la via del tren, corba a la dreta, corba a l’esquerra (i em creuo amb un company que ara comença a córrer!! no ho assimilo) i una altra corba...on és l’arribada? Torna a girar, passa per davant la carpa,, voreja la tanca metàl•lica...això no s’acaba mai i tinc les cames com botifarres!! Aquest darrer km se’m fa interminable, sobretot perquè corba rere corba no veig l’arribada...un altre gir i passo per sota el pas elevat. D’allà veig un arc groc i una altra corba on comença la catifa vermella. Només penso en acabar i busco l’arc de meta.



Vaig tan determinat a acabar, que no veig ni sento el grup de 15 o 20 amics que m’esperen a la recta d’arribada. De fet, un cop veig l’arc d’arribada, encara esprinto per acabar i tot i que passo pel costat de l'speaker, ni tan sols el veig. En aquests últims metres, per mi només existeix l’arc d’arribada i no veig res ni ningú més...



Finalment arribo a la meta i tot just tinc forces per aixecar els braços...



Un cop acabat me’n vaig directe al servei de massatge i ja en cosa de pocs minuts se’m fa bastant difícil el caminar o mourem gaire. i com deia abans, això em dura uns quants dies.

He completat la marató en 3h44min24sec (posició 185 de la cursa a peu).


Sumant tot plegat, he fet un temps de 9hores 48minuts i 22segons, amb lo cual he quedat el 95 de la classificació general (de 1832 inscrits) i el 18 del meu grup d’edat. Evidentment estic molt content, tot i el patiment. Content del resultat, però sobretot content que els entrenament i els sacrificis han valgut la pena. I molt content del suport rebut. Em quedo amb el mal sabor de boca de no haver sabut disfrutar de la recta d’arribada amb tos els que éreu allà. Simplement no en vaig ser conscient.

RESULTATS: http://www.challenge-barcelona.com/resultados/intro.php




FOTOS: http://www.marathon-photos.com/scripts/event_entry.py?event=Sports/GKDE/2009/Challenge%20Barcelona-Maresme&match=901

Diumenge passat al 33 van fer un reportatge de mitja hora sobre la cursa, i el van posar a la web, però ara ja no hi és. Algú te enxufe a la tele3?

I res, ara a buscar-ne un altre i a començar de nou!!

Gràcies a tots pel vostre suport i per les hores compartides