10/07/2011 Mig ironman Les Angles

Aquest any em torno a presentar al mig ironman de Les Angles. L'any passat em va anar bé, tot i trobar-me bastant fluixeres, no se si per les cagarrines del dia abans, per l'alçada o ves a saber.
Son les distàncies habituals, però amb un tram de bici amb un desnivell de 1800m i una mitja marató casi tota plana però amb una rampa (que cal fer dues vegades) de 1km on es pujen 100m...Com l'any passat, som uns 200. Es un triatló mol xulo, amb unes vistes i uns paratges espectaculars, però es dur de collons...
En fi, que comença la prova, i nedant em trobo fatal i la gent em fa bastanta nosa. No se quant porto, pero veig que no vaig i penso que se'm farà moooolt llarg. Segueixo fent i em trobo una mica millor i llavors veig que nomès porto nedant 11 minuts!...Acabo la primera volta en 16min40 i començo la segona volta, ara millor, molt més tranquil i tinc la sensació que vaig més ràpìd...però bé, es queda en sensació perque la segona volta la faig en 17min30...Total surto de l'aigua el 51, i he trigat 4 minuts més que l'any passat, tot i que em sembla que l'any passat vam nedar una mica menys!
Agafo la bici i amunt que fa pujada. Son dues voltes amb casi tot el desnivell concentrat als primers 20km de cada volta. Començo a passar gent, pero també em passen bastants. Total que arribo al segon port (km21) i encara vaig el 45, començo a pensar que aquest any la gent està mes forta... Vaig fent i segueixo passant gent, de manera que acabo la primera volta i ja vaig el 31. Comença la segona volta i ja anem tots molt més espaiats. Ara costa molt més atrapar i passar gent, pero poc a poc van caient. Corono el primer port el 28, al segon port ja vaig el 24 i finalment acabo la bici i ja vaig el 22. Tot plegat, he fet 3h4min30, 2min50 més que l'any passat, amb el parcial 19.
I començo a correr. Com que ultimament corrent no vaig enlloc i la cosa no rutlla gaire, decideixo conservar i començo molt a poc a poc. El circuit, al voltant del llac de matamala es molt planer, pero del km 5 al 6 hi ha un rampot brutal. I vaig be fins arribar al rampot. el pujo, i en arribar a dalt m'agafa un flato que espanta i que m'obliga a caminar. Total, que el km 7, que es tot de baixada el faig més lent que el de pujada! Vaig fent com puc, amb dolor del flato que no acaba de marxar. Acabo la primera volta, em prenc un xute i miracle, el flato desapareix...misteris misteriosos!
La segona volta la faig més còmode, sense passar-me. El rampot el pujo molt lentament per evitar sustos. Em vaig trobant millor i cada vegada corro més rapid. Acabo fent l'últim km a 4min22 (el més ràpid que he fet). i tot plegat durant la mitja marató he aconseguit no perdre cap posició.
Entro a meta el 22 (igual que l'any passat) amb un temps de 5 hores 28 minuts i 44 segons. I com sempre, acabo rebentat però satisfet.