Seny, Rauxa, i Sentido Jedai. La Volta a la Cerdanya

Vale, pos aquest cap de setmana hem tornat a córrer una altra vegada la Volta a la Cerdanya. Aquest any la cursa es corria pel massís del Canigó de la França catalana o la Catalunya francesa, que bàsicament està a tumàpelcul. Les parelles boleteres són Germà-Servidor i Fuster-Mangue.

Team cunyaos al ataqueeeee!!!

Els prolegòmens de la cursa són els habituals. Sopem a l'hora de berenar, ens mengem 392 tones de pasta, però com que aquí son gavatxos la pasta és així com de galets amb herbetes i la mar de bona (enlloc dels típics macarrons txurruteros d'alberg guarro), tirem una mica d'oli a la cadena per quedar-nos amb la consciència tranquil.la i a la piltra que l'endemà la cursa comença a les 5h30.

Contràriament al que pugui semblar a aquella hora del matí no fa gaire fred, però com que l'estètica ens perd ens enfundem el xalecu nou i els manguitus a joc (pedalant potser no serem els més ràpids, però a guapos no ens guanya ningú). Sortim en 7è lloc i per sorpresa nostra -falsa modèstia- no triguem gaire en posar-nos primers. És negra nit i no es veu res de res, per sort la primera pujada és per asfalt i llaaaaaaaaarga com laaa…buenu, és igual, mooooolt llarga. Quan ja portem gairebé una hora pedalant i seguim anant primers ens comencem a emocionar pensant que coronarem líders i que què guapos anem i que si ens hauríem d'haver depilat i que...zuuummmmmmm ens passen els dos d'arenys cagant llets que sembla que anem parats. Si es que ja ho diuen, s'ha d'anar partit a partit, no pots...zummmmmm ens passen dos més (aquesta vegada és el tio de solobici), i dos més, i el Sergi i el Mangue, i dos més...collons! no estàvem pujant de puta mare? Pos no! Després de dues hores i quart pujant sense parar, i amb les lumbars més trinxades que la iaia Antònia, coronem el port i comencem el descens 7ens o 8ens.  

Com sempre la baixada es fa curta i sense adonar-nos-en ja tornem a estar pujant una altra vegada. Engranem una altra vegada el pinyo gran (si dic que posem el plat petit queda fatal i això ho llegeix gent molt important) i ens tornen a passar el Sergi i el Mangue que pel que sembla s'han encigalat per dins un poblet i han hagut de parar a reforestar el bosc amb femtes pròpies i diverses. Els hi intentem aguantar la roda una estona però és tan díficil com que al ZP se li posin rectes les celles amb lo qual ens tornem a quedar sols una altra vegada. I aquesta pujada sí que és txunga. Amb unes pendents rotllo parets d'escalada el Germà va desenvolupant la teoria del 6 (o de San Frenando). La teoria ve a dir que si un pujadot el fas a menys de 6 per hora no val la pena seguir pedalant i millor baixar i caminar. I així ho fem, como San Frenando, un ratito a pie y otro pedalando! El problema és que la pujada és eterna i en Brothel comença a renegar pels colzes i jo que faig una mica de sermonet que si paciència, que si no et queixes més quan arribem a dalt  et compraré una piruleta...i entre xutes i dextroses conseguim coronar el 2n port sense que ens avanci ningú. De la resta de la etapa no recordo res especial, anem pujant i baixant, i pujant i baixant, i no trenquem res, ni caiem, ni ens trobem cap titi en pilotes ni res, total, que arribem els 8ens en unes 9h30' més o menys.

No nem guapos ni res!

Arribem a l'hotel i els altres bolets ja s'han dutxat i s'estan posant cremetes pels puestos els molt repelents. Ens han tret 50 minutets de res...si es que et pares un moment a cordar-te les sabates i ja te l'han fotut...en fin, comença el ritual postcarrera, batuts recuperadors, compex, pastilletes de diferent mida i color, i la novetat de la temporada, massatge de voltaren aplicat amb la mateixa generositat que la Jordina gasta quan s'embadurna de crema solar a la platja! Quin pestot!!

Per la segona etapa la cosa pinta txunga. La previsió del temps és pluja rotllo tempestot indecent durant tot el dia i la organització decideix anul.lar el tram d'orientació. Ens tornem a llevar bendhorabendhora (el pixacolònies estaria molt orgullós) i només arrencar a pedalar comença a plovisquejar de manera tímida, com si a aquella hora del matí la pluja no volgués despertar a Gaia, deessa de...aix, perdó, que això és una crònica boletbike. Vull dir que plovia però no emprenyava. Com que aquesta vegada sortim en ordre invers al d'ahir ens toca sortir dels últims, i conscients que els 6ens i 7ens estan a pocs minuts sortim apretant les dents i el cul en idèntiques proporcions. Comencem a passar a gent a carretades, i anem tant encesos que al primer trencant ens colem i fotem un bucle de 2 km de gratis que ens fa perdre vora 5 minuts. Diguem que hem posat tota la sang a les cames i no n'hem deixat ni gota al cervell. Tornem a passar a la mateixa gent una altra vegada fins que arribem al primer control on veiem que els 7ens han punxat i estan canviant la roda. Visca! Ja n'hem passat a uns! Portem una horeta pedalant a fondo quan aconseguim coronar el port i aquí ve la part divertida de la jornada. El meu company, el Germà, que és maco com ell sol, i de tant maco que és Déu no va voler donar-li una bona vista perquè eren masses coses bones per una sola persona, i el va castigar a dur per sempre més unes boniques gafolles que diria ell. Total, que amb la pluja el xaval no veu un elefant dins una capsa de galetes i es clar, comencem la baixada sabent que anem 7ens, amb els 6ens a tiro, i el Germà sense gafolles! Baixem a 40km/h jo al davant cantant-li totes les pedres i reguerots del camí, i ell al darrere apretant el cul i encomanant-se a Sant Pinyaken. Recordeu la peli aquella de 'no me chilles que no te  veo'? Doncs igual. Encara no sé com arribem a baix vivitsicoleant i lo que encara em flipa més es que arribem al control i allà avancem a una altra parella!!!! Visca el sentido Jedi (llegeixis jedai) del Germà, quin crack!!!! Després d'aquesta batalla tornem a pujar i tornem a baixar -com podeu comprovar totes les curses són iguals- i quan comencem l'últim port del dia atrapem una altra parella. Fem tot el port junts i just abans de coronar n'atrapem a una altra. Total, que a 2 km de l'arribada anem junts els 4rt, 5ens, i 6ens; i com a bons boletbikes que som llencem un sprint a falta de 870 m. que els hi arrenquem totes les pegatines a les altres dues parelles i acabem entrant en un emocionant 4rt lloc de l'etapa i 1r lloc en categoria invidents. Oe oe oe!!!!! prova superada!!!!!

Típic careto empanat després d'un sprint apostoflant

Arribem a l'habitació i el Sergi i el Ricard, que han arribat segons, aquesta vegada encara s'estan dutxant perquè només ens han tret 10 minutets de res!!

Al final sumant les dues etapes quedem 5ens, més contents que unes castanyueles mentre que el Mangue i el Fuster acaben en una espectacular 3a plaça, i per primer cop a la història ciclista la famosa dita Podi o Mort no acaba a la funerària (llàstima que només donin premi als primers je je...). Visca els bolet bike!! VISCA!!!

Els d'Arenys (1rs) i els Cunyaos (3rs)

Notes a peu de pàgina:


Li vam treure 7h a un jugador del Barça titular a la final de París de 2006


Fixeu-vos que beuen els gavatxos! Aquí no es veu una merda però a la llauna hi diu ‘REAL BURRU, energie taurine catalane’

                                       

Si aneu a un alberg porteu taps per dormir. Són tope incòmodes, però pitjor és tenir a un tio pelut a 50 cm. menjant-te l’orella a roncs!

Prats de Molló té pinta de ser bastant mono amb banderetes i el rotllo medieval. La propera vegada prometo aixecar el cap del roadbook

La gent de Probike un 10, però no sé perquè ho poso, perquè tampoc és cap novetat!

El Ròritx em va fer un porta roadbook de carbonilla la mar de pinton i que va funcionar com un pepe! 

                                       

Us deixo el link a les classificacions per a que veieu que no us enganyem.

http://www.probike.es/media/upload/arxius/club/Activitats/Any%202011/classificacio_general.pdf