El recorregut de la prova fa una mica de por.
El perfil no te desperdici
Dissabte abans de la cursa en concentrem la família Corrales i la famíla Barroso a can Fuster, on ens esperen en Sergi i la Nuria, la Ona, la Jana i la famíla Roses, Mercè-Ignasi, Lluc i Joana. És a dir convertim can Fuster en una casa de colònies per un cap de setmana.
Recolzats per tota la colla ens carreguem d'energia en Raimon, l'Ignasi i jo mateix per afrontar el repte de diumenge.
Arribem ben aviat a la cita, com no podia ser, i ens situem al cap davant de la sortida evitant el colapse de la plaça de Queralbs.
Després del tret d'escopeta (literal) comença l'ascensió a Fontalba, estem ben situats i de bon principi agafem un bon ritme que aguantem fins a dalt de tot on arribem tots dos juntets amb un temps força acceptable 1:04:55 això ens situa entre els 90 primers.
Sortint de box veiem la processor de corredors enfilant el Puigmal, a dalt de Fontalba el vent es comença a notar força i anirà creixent fins arribar al cim.
Amb l'experiència de la darrera vegada la pujada me la prenc com una excursió i em fixo com a únic objectiu no pujar de pulsacions i arribar a dalt sencer.
Aquest objectiu no es correspòs pel grapat de corredors que no paren de passar-me en tot el tram d'ascensió.
Vaig mirant enrera per veure si localitzo a en Raimon, però no m'hi puc fixar gaire ja que fa pujada, vent i la gent m'avança per la dreta i l'esquerra.
Un cop fet el cim començo a baixar cap a Núria. Ara soc jo qui comença a avancar, en conto més de 20. Aquest any les cames sembla que aguanten i arribo corrents fins a Núria i sense rastre d'en Raimon.
Recullo fruita a l'avituallament i enfilo els darrers 5 km fins a recuperar la bicicleta.
El primer km el faig a bon ritme però de cop dues rampes una a cada cama a l'alçada dels isquios em paralitzen del tot i m'he de quedar estirant uns quants minuts.
Aconsegueixo superar les rampes però encara em quedenn al voltant de 3 km que faig més caminant que corrent. Entro al box a recuperar la bici en la posició 227, està clar que el tram de còrrer ha estat un desastre, d'en Raimon ni rastre.
Agafo la bici i començo el descens, no paro de passar gent i més gent, uns van parats i d'altres punxats, en el tram de descens entro en la posició 75.
En arribar a meta veig a tota la colla de dones i nens i també a en Raimon que ha decidit abandonar a mitja pujada degut a les molèsties que tenia a la cama i que no el deixaven pujar amb normalitat.
Arribo molt sencer amb un temps final de 3:52:30, deu minuts millor que el darrer cop, i en la posició 156.
L'Ignasi arriba més tard i molt sencer per sorpresa de molts dels presents.
Per acabar la trobada tornem a Campelles on en Sergi fa el plat de la temporada, "Cruixent de paella", que tot i alguna rundinamenta tots/es el trobem excel·lent.
La crònica podria acabar aquí perque la veritat es que la cursa per a mi va continuar tota la setmana següent, amb unes cames com a pals que no em deixaven caminar amb normalitat per no parlar de les postures variades que havia d'adoptar per baixar i pujar escales.
Aquesta part de la cursa la va guanyar i de carrer l'Ignasi ja que no el vaig veure patir gens ni mica.
Esperem que en properes edicions puguem acabar-la amb les cames més senceres.
L'arribada a meta. El futur dels bolets. Quin goig!!
2 comentaris:
Molt bé Germà! Bon final de temporada (o inici per alguns). El perfil fot por de veritat!!
Salutacions al flamant campió de duatlons de muntanya i alta muntanya de 2011. L'any següent espero no posar-ho tan fàcil!
Publica un comentari a l'entrada