Dia de pluja i mal temps a tot Catalunya, tot i així de bon matí ens reunim en Raimon, en Jofre que s'estrena en duatlons i jo mateix per a pujar cap a terres del Ripollés.
Heu vist quin pepino de bici rigida!!! No puedo... no puedorrrrr.....
Coronilla, coronilla...estic fins la coronilla de tant de fang i pluja
De moment una semaneta fent repós i a veure com respon el tormell d'aquí a uns dies.
Arribem una hora abans de l'inci de la prova i el poble ja està ple de duatletes tot i la pluja i el mal temps.
Escalfem tots tres plegats sota un cel negre, fosc i humit però sense giarebé pluja, de moment.
Comença la temporada!!!
Sortim a tot gas i en els primers trams em situo entre els 20 primers fins que comença la pujada de veritat i començo a cedir algunes places, com diria algú arrencada de cavall parada de burro.
En Raimon va per darrer però no gaire lluny, en Jofre fa el primers km de duatló.
Ensopego un parell de cops entre el fang, pedres i alguna que altre arrel, però res important.
Després d'un primers km de corriols comença una pista de baixada i començo a correr de valent per intentar recuperar les posicions perdudes a la pujada fins que...patapam... faig un rebrincada de tormell i vaig a parar a terra rodolant uns metres.
M'aixeco intento caminar però em fa mal, de seguida m'adono que és greu...intento córrer però em fa mal, tot i estar calent el múscul, en Raimon em passa a tota castanya i ni em veu.
Decideixo tornar a la sortida caminant.
S'ha acabat la cursa per a mi, m'adreço a l'ambulància i de seguida em surt una pilota de tennis al costat del tormell. Em faig una dutxa em poso gel i m'assec a veure com van arribant els corredors.
Veig arribar al Raimon amb la bici, ple de fang i esbufegant, a en Jofre el vec com arriba amb cara d'esgotat però satisfet.
Heu vist quin pepino de bici rigida!!! No puedo... no puedorrrrr.....
Coronilla, coronilla...estic fins la coronilla de tant de fang i pluja
Per la tarda vaig d'urgències i hem fan el següent regalet:
De moment una semaneta fent repós i a veure com respon el tormell d'aquí a uns dies.
Em sembla molt que aquest any els duatlons de muntanya els veure de lluny, si més no aquests primers.
2 comentaris:
Noi, si vols pilotes de tennis diga-m'ho que ara que sóc un master vaig sobrat!!! Cuida't xaval!!!
Ostres Pedrin ! ara començo a veure que mes enllà de la pupa que tas fet al peu , la cosa afecte a la tebà presa de decisions i oloro que els grans desplaçaments a la Catalunya interior tindre de fer-los sol...
Be, aixi com a mínim segur que quedo deban teu !!!
Millorat (però no gaire)!!
Per cert avanti amb la constitució de club!
Publica un comentari a l'entrada