16 de juny de 2012 – Mig Ironman de Balaguer

Després del fiasco de l’any passat, quan vaig haver de plegar al km 67 del tram de bici per un “rebentón” de la coberta em planto novament a Balaguer, a veure si aquest any aconsegueixo acabar. Aquest triatló es molt peculiar, ja que ens fan començar a les 14h. Fa una calor que espanta, a la zona de transició del pantà de Sant Llorenç la gespa artificial del camp de futbol crema com una mala cosa…

En fi, que ens donen la sortida i comencem a nedar. Novament, hem de fer dues voltes, aquest any, però, les boies no es mouen com l’any passat (!). Vaig prou còmode i no rebo gaires patacades. Nomes els últims 400m hi ha un “gamarús” que sembla que vol nedar sobre meu i si miro d’apartar-me, ell sembla que vol “apartar-se amb mi”! I no res, surto de l’aigua prou content, amb un temps de 31minuts i 9 segons, en la posició 52. Agafo la bici i som-hi que no ha estat res. El recorregut de la bici es durillo, primer pugem a Les Avellanes, després pugem el port d’Àger pels dos costats i finalment ens fan fer un bucle trencacames abans d’enfilar cap a Balaguer. I amb la sorpresa de 3 “murets” del 12, 14 i 17% per a que no ens avorrim. La historia de la bici es que fa una calor asfixiant. Mai havia begut tant en els 90 km de bici, almenys 6 bidons i tot i que vaig passant gent i les cametes funcionen, la sensació de calor sec, que gairebé ni suo fa molt dur aquest tram. Acabo la bici en 3hores11minuts (28,2km/h), fent el parcial 28 i nomes baixar de la bici i començar a córrer m’adono que la mitja marató es farà moooooooolt llarga.

Em sento totalment buit. Fa una calor agobiant i no hi ha gairebé cap ombra en tot el circuit de córrer. Veig que no vaig i m’arrossego com puc. Els primers 5 kms tinc moltes temptacions de parar i estirar-me a terra. I malgrat tot, encara passo a algú! Em vaig arrossegant com puc. Ni tan sols miro el rellotge per no desmoralitzar-me, però de ben segur que vaig mooooolt molt a poc a poc. Als avituallaments em tiro aigua per sobre i vaig bevent com puc, però la cosa esta fatal, aquesta calor m’està matant! També hi ha un espontani que ens tira aigua del riu en un tram on no hi ha avituallament, i que em salva la vida a cada volta! Segueixo arrossegant-me com un llimac, si fa o no fa com la majoria d’altres triatletes: això sembla una processó de setmana santa. En fi, acabo la mitja marató en 1h47min34, que vist com ha anat tot doncs tampoc està tan malament. (sobretot veient que he fet el parcial 39!) Acabo en 5hores 29minuts i 56 segons, en la posició 29. Content per la posició però havent patit el que no està escrit per la calor. El millor del triatló va ser la cubeta d’aigua gelada que hi havia a l’arribada per posar-hi les cames (o per ficar-s’hi tot sencer a dins com vaig fer jo!)