ENCARA ESTEM VIUS!!!!

Feia 5 anys que no penjàvem res al blog, hem necessitat d'una pandèmia mundial per a tornar a activar-nos. Poc a poc sembla que ens anem posant les piles. Ja tenim equipacions noves i la família de Bolets fins i tot ha crescut en aquests darrers 5 anys (Jofre, Isma, Claudi) a veure si ara amb les equipacions noves i amb l'edat tornem a retrobar les sortides i reptes plegats, més enllà de l'esmorzar de Nadal.

Somi-hi Bolets!! Proper repte??

 

19 Juliol Ironman Zurich

Gàcies, moltes gràcies a tots/es aquells que han fet possible aquest somni. Ha estat el millor regal d'aniversari, 40 anys, que hauria pogut desitjar. Tot un any preparant la fita del dia 19 de juliol a Zurich. I molt especialment moltes gràcies a la Sílvia i en Martí que durant tot l'any m'han donat suport incondicional per a poder arribar-hi.

Era el segon cop que participava en un triatló de llarga distància en la modalitat de 3.800km swim 180.2km bike i 42.2km run.

Aquest cop però era una mica més especial, fer-ho en unaltre país amb gent de tot el món, en un paratge espectacular, com a punt d'inici d'unes vacances que han estat fantàstiques, i una prova de la franquícia IronMan amb tot el que això suposa.

Vam sortir cap a Zurich el dia 15 de juliol, dia del meu aniversari. Amb la furgoneta plena a tope de menjar per a passar una setmana a Zurich sense necessitar res més que pà. Si algún cop aneu a Suïssa ja podeu carregar les butxaques d'euros no he vist mai un país tant i tant car!!!

Vam arribar a Zurich el dia 17, dos dies abans de la prova. Nomès arribar varem parar al costat d'on estava tot preparat per la prova. Un cop acreditat ens varem adreçar al càmping situat a un km de la sortida al mateix costat del llac i just davant del sector de bici.

Per la tarda després del brifing, en castellà, una mica de natació al llac, amb molta i molta calor, més de 30 graus. Estava clar que la natació seria sense neopré.

Dissabte més relax amb la família al voltant del càmping esperant l'hora per anar a deixar la bici al box i per a retrovar a tota la colla de l'equip del Rayo Team que participaven a la cursa.

Un cop tot a punt, escapadeta amb la família a un restaurant per sopar amb en Tom, un amic que viu a Zurich i que ens va acompanyar durant aquests dies.

Un parell de cervesses i a dormir que a les 04.00 hores toca llevar-se per menjar un bon plat de pasta.
A les 05.30 començo a caminar cap a la sortida, al càmping tothom està despert i un ramat de corredors de totes les edats i sexes ens desplacem plegats cap al box passejant el km i mig que ens separa.

Arribo al box i l'ambient ja impressiona. De seguida em trobo a la colla del Rayo Tema estem tots molt aprop uns dels altres dins del box. Xerrem i comentem sensacions. El sol està tot just sortint ens adrecem al llac i passegem fins a la sortida.
Nedem plegats una estona per escalfar i deixar anar els nervis abans de començar.

Estan preparats els calaixos per sortir a nedar em poso al principi del de 70-80 minuts. Primer surten els pro masculins els femenins i cada 5 segons anem sortint de 10 en 10.
La sortida és la part més emocionant de totes, comença el final del somni. Acabo la primera volta passant per sota d'un pont ple de gent on tothom crida i anima, creuem l'illa de Safa corrents per sobre la moqueta verda envoltants de públic que no para d'animar.
Començo la segona volta nedant bé, sense cops ni empentes i em sento força còmode (1hora 15 minuts) més o menys el que tenia previst.
Arribo al box agafo la bossa 1132 i m'asec a canviar-me, ho faig ràpid i amb ganes de començar a pedalar.
El primers km són totalment plans al costat de llac el contaquilòmetres no baixa de 35km/h. Comença la primera pujada i moltes de les cabres que em passaven en plà les vaig agafant, un cop a dalt i després d'uns km comença la baixada tot i anar a 60km/h em passa més d'un corredor.
Jo vaig fent, buscant no baixar de 30km/h.
Arribem a Zurich i ens adrecem direcció al càmping on en Martí i la Sílvia estant esperant que passi per animar-me i carregar piles.

Passat el càmping la segona pujada, la més forta i més emotiva, tota plena de gent animant i fent sonar tot tipus d'instruments. Es fa una filera de corredors que coronem envoltats de gent animant del rotllo port del Tour. Impressionant!!!

Baixada i cap al centre de Zurich i comença la segona volta. Comença a fer calor però continuo amb l'objectiu de 30 km/h. Arribo a la pujada i em costa més que el primer cop sobre tot quan passat un punt comença a fer força vent i la calor ja apreta de valent. Tornant cap a Zurich em costa no baixar de 30km/h però apreto les dents i agunto el ritme.

Torno a passar pel càmpig i en Martí i la Sílvia hi tornen a ser, darrera pujada es fa dura, les cames pesent, ja porto més de 170 km i tinc ganes d'arribar al box.

Arribo al box i tinc clar que acabaré la prova sigui com sigui. Em surt un parcial de 5hores 58 minuts per sota de 6hores que era l'objectiu. Em toca començar la Marató, el més dur sense cap dubte.
Començo a bon ritme, l'objectiu és no passar de 6 minuts/km.
Sóc conscient que em costarà, però decideixo no parar a cap avituallament i agafar el que calgui sense parar.
No tinc cap dolor i les sensacions musculars són bones però em sento molt cansat. Com que no em fa mal res decideixo distreure la ment pensant en tots els entrenaments d'aquest any, amb totes les sortides i curses, les vaig repassant totes amb l'objectiu de distreure la ment.
Em vaig creuant amb diferents corredors del Rayo Team i ens anem saludant i animant.
A cada volta  em trobo la família que no  para d'animar, és l'únic moment que m'aturo i els hi dedico uns instants porten tot el dia esperant que passi, s'ho mereixen.
Començo la darrera volta, no tinc clar el temps que faig al parcials però em sembla que vaig més o menys bé, no paro de còrrer i tampoc m'aturo als avituallaments.

Els dos darrers km els faig gaudint de l'ambient i recordant tot i a tothom als que hi són i als que no.


Començo a trepitjar la catifa vermella de l'arribada l'ambient és acollonant de veritat.

Veig el meu nom al marcador i l'spiker també el diu, en Martí i la Sílvia són just darrer l'arc d'arribada. Em posen la medalla i m'abaço amb ells.




Nomès creuar ja penso en què no serà el darrer que faré, que n'hi haurà més, l'esforç i sacrifici són molt grans però el camí per arribar i el resultat final s'ho valen, sigui quin sigui el temps.

Doncs això és tot!! Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible i molts kms per a tothom!!!








Resultats:

Posició Final 488 van acabar uns 1600 corredors de mes de 2100 inscrits

Posició 90 categoria 40-44  d'uns 450 incrits.

7 juny 2015 XI Triatló B Banyoles

Un cop més ens arribem a Banyoles tota la familia, al càmping el Llac. És un triatlo que m'agrada molt i acostumo a gaudir-ne força. Aquest any però gaudir, gaudir no seria la paraula que millor definiria el que vaig viure.
Després duna setmana suau d'entrenaments, degut a una sobre càrrega als bessons que vaig començar a notar dimarts al matí quan vaig sortir a còrrer i que em va fer passar pel fisio, primer cop en tota la temporada, les previsions no eren les més bones per afrontar la prova.
Tenia clar que arribava massa carregat i que no estava tant fresc com a l'Ametlla, però no m'imaginava que patiria tant.

Tot va començar de bon matí quan a l'entrar a l'aigua per escalfar vaig notar que estava més calenta del compte i que la calor al sortir-ne ja seria sofocant.

Per acabar d'arrodonir el dia a l'hora de sortir a nedar em vaig distreure xerrant amb un company de Duatlons i quan em vaig adonar estava a primera fila i al ben mig de tots.

Vaig rebre hosties durant 37 minuts (2200mts), un infern...nomès feia que passar gent per sobre meu.
 Un cop a la bici circuit nou que no coneixia, direcció Mieres i un parell de collets, el recorregut més trencador que en edicions anteriors, molt maco però no era el dia. Tot i anar a unamitja de 32km/hora no vaig acabar-n'he satisfet. En altres circumstàncies hauria anat més ràpid, seguríssim.

Però el pitjor estava per arribar, quan vaig deixar la bici i vaig començar a còrrer vaig veure a en Martí i la Sílvia i la primera frase que els hi vaig dir va ser: Em sembla que no acabo ni la primera volta.
Més endavant em vaig trobar a en Jofre i l'Eva em van donar una mica de forces però les cames no tiraven, vaig arrossegar-m'he durant les tres voltes sota un sol de justícia.
Vaig decidir no forçar, tampoc podia, però volia acabar fos com fos, seria un entrenament mental.
Finalment després de molt patir vaig aconseguir creuar la línia de meta, gens content però mentalitzat que nomès queden 6 setmanes per Zurich i no val a badar.

12/04/2015 Cursa de les aixetes

Mitja marató de muntanya, començant i acabant  Sant Feliu i amb un recorregut bastant trenca-cames. La primera pujada es la més llarga, fins al km 7.5, arribant a Santa Creu. Despres baixa i puja per corriols i algunes pistes (Sargantana) i amb el regalet final de pujar la Penya del Moro al km 18.

Surto amb l'Uri amb el grup de davant (Brull i companyia), pero ja en deixar l'asfalt a Mas Lluhí marxen. Vaig més lo menys be fins al km 5, i en començar el tram més dur de pujada em començo a arrossegar i em comença a passar gent.

Fins al km 8 o 9 em passen uns 10 corredors, i a les baixades segueixo bastant petat, pero recupero una mica. Em vaig mantenint entre el 15 i el 20, pero no vaig gens bé, pateixo pujant i no puc correr gaire baixant. Pujant la Penya del Moro em situo 16è i mantinc la posició fins a meta. L'Uri se m'envà al km 4 i no el veig més. Ell entra 13è, 1min40 davant meu.

Tot plegat, 1h54min40 per fer els 21km i 900m de desnivell i la sensació general de que no vaig.

19 d'abril Half l'Ametlla de mar

Primer test per saber realment com van els entrenament i la preparació per l'Iron Man de Zurich. Baixem tota la familia a l'Ametlla de Mar dissabte a la tarda. Diumenge  a les 9'00h comença el mig Iron Man. Em marco com a objectiu anar a una mitja de 30km/h al tram de bicicleta i apropar-me tant com pugui a 1hora 40 min a la cursa a peu. La part de nedar espero que sigui un escalfament sense gaires cops.

Som al voltant d'uns 300 corredors després d'una nit de tormenta el dia sembla ser que serà molt bó tot i que hi ha un petit ventet de bon matí que al tram de bicicleta suposarà un clavari important.

El tram d'aigua el faig molt còmode sense cops i gairebé nedant tot sol. L'aigua no està tant freda com em podia imaginar calculo que surto entre els 50 primers.

El tram de bici són 4 voltes a un circuit tancat al trànsit amn una anada amb puja i baixes i una tornada més suau. La sorpresa és que al tram d'anada el vent bufa força fort i es fa més dificil, el circuit es força trenca cames però per mi més divertit que un circuit tot plà. Té un desnivell de
1000 mts segons l'organització. Surto entre el 60 primers i força sencer per afrontar la mitja marató 3 voltes a un circuit trenca cames de pujar i baixar per la població de l'Ametlla de Mar. La primera volta la faig tot sol a un ritme al voltant de 5 min/km. Just començar la segona em trobo amb l'Alberto campos (Rayo Team) ex-company de l'equip de bàsquet i decidim anar plegats a un ritme de 5'20min/km.
La conversa i el fet d'anar amb un altre corredor fa més suportable tots els dolors de cames que començo a tenir. Tot i això els darrers 3'5km puc fer un canvi de ritme i apretar fins l'arribada.

Acabo content i força sencer, ara toca seguir entrenant per Zurich, això si abans tornaré al triatló B de Banyoles al mes de juny.

                                                                                  

Cursa de Muntanya 5 cims Corbera 11 de Gener de 2015

Cursa de Muntanya de 26km i 1300m de desnivell positiu i amb aquest nom, doncs clar, amb cinc pujades bastant maques.

 Fa bastant de fred abans de començar, tot i que durant la cursa ni me'n recordo. 1000 participants i la sortida en baixada. Primer km a 3min58 i encara dins a Corbera comencen unes pujades inhumanes.

 Del km 3 al 8 pugem a la Creu d'Aragall, 5 km de pujada continua i uns 450m de desnivell amb un últim km de "a quatre grapes" que em surt en 10minuts i 40 segons!

 Corono el primer cim el 40 o 45. Encara queda molt així que vaig conservant.

 2 o 3 km de baixada i pla i santorne-m'hi, del km12 al 15 una altra pujadota.

Vaig prou be, passant alguns corredors, també em passa algú de tant en tant i segon i tercer cims a la saca. 

 Del km 15 al 19 el recorregut ens porta per una baixada per corriols, no molt tècnics però divertits i on es pot correr prou bé i començo a passar gent, potser uns 10.

I al km19 arriba la hora de la veritat, queda una última pujada de 3.5km que se'm fa duríssima.

 Tinc les cames com xoriços i en trams de pista ample he de caminar de la fluixera que m'agafa.

Em passen 3 o 4 i amb penes i treballs arribo al quart i cinquè cims. Em diuen que vaig el 30.

 Els ultims 3km son de baixada, i altre cop, em sorprenc atrapant i avançant gent.

Arribo a l'ultim km i vaig el 25. Seguim baixant i passo dos corredors més i arribem ja al poble.

 

 Queden 400m de pujada, de pùjada! (A qui se li acut posar l'arribada d'una cursa de 26 km en pujada???) i atrapo a dos corredors mes.

 Queda la última recta. Apreto, pero em guardo per un últim canvi. 150m, giro el cap i veig que ells han fet figa abans que jo.

Segueixo apretant el cul i ensenyant-los els nostres estimats sponsors, sense els quals res d'això seria possible... Entro a meta el 21 amb un temps de 2h 22min 22 sec, totalment rebentat. Les fotos ho confirmen.

29/11/2014 Cursa de Muntanya Fontpineda - Pallejà - Fontpineda

Cursa de muntanya de 13km i 600m de desnivell. Plou i fa fred i fa molta mandra posar-se a correr. Per sort, deixa de ploure 15 minuts abans de començar i de fet, durant la cursa no em mullo. El recorregut es xulo, pero amb tanta pluja està tot enfangat i a les trialeres amb roca i fang vaig com les muñecas de famosa.
Començo massa fort i a partir del km6 les cames ja no van gaire. Del km 8 al 10 queda una senyora pujada i em passen uns quants. L'últim km torna a tenir un tram de pujada de a quatre grapes i aquí aconsegueixo recuperar dues o tres posicions. Al final entro a meta en 1h 02 minuts, en 17è lloc

16/11/2014 10.000m Sant Feliu

10.000m a Sant Feliu, dues voltes començant i acabant a la pista d'Atletisme. La idea es baixar de 40 minuts, però em trobo bé aviat deixo el globus dels 40' i vaig al meu ritme. Passo el primer 5.000 en 19min23sec i tot i el vent que fa, vaig prou bé. Passem per can Duran, que a la segona volta ja s'ha llevat i surt a animar!
Em menjo el vent de cara a la recta d'El Pla a la segona volta, i finalment acabo el 34, amb un temps de 39minuts i 06 segons. Com diria el cap d'estudis, les sensacions van ser bones...

5/10/2014 Duatló de Núria

Ja sabeu, la duatló de Núria no es per a nenes, ni per a gallines. Així doncs, finalment només som el Joan Johny Massu i jo.
El tema es senzill, patir pujant amb la bici, patir pujant corrent, seguir patint baixant, etc.
Els boletaires fem un paper ben digne, tot i que les fotos suggereixen el contrari.
Per la cara que fa, diria el Joan tenia cagalera...però potser no tanta com alguna gallineta que no es va atrevir a venir...
Para muestra un botón