Una vegada més, em planto al mig Ironman de Mónaco.
El ritual comença a les 4h30: esmorzar, café i conduir des del camping a Villenueve Loubet fins a Mónaco, esperant que l’unic lloc on semilegalment es pot aparcar estigui ja obert a aquestes hores de la matinada. Tot queda en res i a les 6h ja soc al bike park enganxant les barretes a la bici i comprovant que tot està en ordre. M’enfundo al traje i a escalfar una miqueta.
A les 6h55 ja estem tots els 1300 a la platja esperant que un tal Albert que viu allà ens doni la sortida. La sortida és espectacular, i tot i que tinc la intenció de buscar el costat més tranquil, l’esperit boletaire fa que acabi sortint pel costat ràpid i passant totes les boies per la part de dins, de carreres!
Malgrat tot els 1900m de natació son prou tranquils, vaig fent sense atabalar-me, seguint el de davant i notant-me una mica cansat de braços, però suposo que ja és això!
Surto de l’aigua en 33min37” (1min40” menys que l’any passat), i segurament bastant menys cansat. Transició, també millor que el 2008 (1min) i comença el tram de bici, que ja me’l conec, 90 km amb 3 ports, 1500m de desnivell i un primer descens bastant criminal.
El primer port comença gairebé al km 0, i així com l’any passat recordo començar a passar gent des del principi, aquest any tinc la sensació que em passa molta gent. Però no m’esvero i vaig fent, agafant un ritmillo i pim pam. Al primer descens faig algun recte sense importància i ja al segon començo a passar més gent. Un tros de pla i arriba el darrer port, del km 66 al 76. Poso un ritme, m’aixeco de la bici i comença el festival. Vaig passar-ne uns 50 o 60 i a l’última baixada cap a Montecarlo encara vaig seguir passat gent, per acabar els 90km en 2h49min48” (25” millor que l’any passat).
Segona transició i comença la mitja marató, on cal pujar 5 vegades la rampa brutal del casino, d’uns 900m de llargada i no se quin % però que fa moooolta pujada. Total, que començo a córrer i em trobo molt be, vaig tirant i passo el segon km en menys de 8min, es a dir, a un ritme que no aguanto ni de conya. Llavors ve la primera pujada a la rampa mortal, i els últims 300m se m’atravessen en forma de flato. Un flato també mortal, que fa que m’hagi de parar i només puc continuar caminant, amb molt de dolor. Camino uns 3 o 4 minuts i quan puc, començo a trotar, molt lentament. Segueixo fent poc a poc i em va baixant el dolor, de manera que vaig augmentant el ritme, fins que quan porto 45minuts corrent em torno a trobar bé (he trigat mitja hora a recuperar-me) i ja porto un bon ritme de cursa que em permet anar recuperant posicions de la molta gent que m’ha passat mentre caminava i anava xino xano. Total, que faig els segons 10km de la mitja marató a molt bon ritme i finalment l’acabo en 1h32min26”, que son ni más ni menos que 10 minuts menys que el que vaig trigar l’any passat (no m’acaba de quadrar!).
Resultat final, acabo el 121 de la general, el 24 de la meva categoria, en 5hores 3minuts i 6segons (13minuts i 37 segons menys que l’any passat -5h16min43) i a més, aquest any en acabar no he tingut cagalera!!
Ja queda menys per l’Ironman de veritat...
2 comentaris:
Ets un crak!!!
Moltes felicitats i molta energia per Calella. A veure si aquest any coincidim en alguna triatlo més o fins i tot en algun mig IronMan ves a saber.
Per cert en unes de les imatges estas corrent envoltat de ties, vols dir que no vas fer Mig Ironman de femines, ja, ja ,ja...
Molt bé nano, no dubtavem de tu. La iron`gay serà un bufar i fer ampolles.... als peus. Però això ho has fet tu sol o t'ha ajudat algú?????
Fins la tornada. No entrenis gaire.
Publica un comentari a l'entrada