Això li vaig dir a la parella per enredar-la a pujar cap aquelles terres i aprofitar la ben entesa per a poder participar en una duatló més.
Encara amb les cames adolorides del passat cap de setmana a Gavà i pensant en la Marató del proper diumenge em plantejo la cursa com un entrenament més.
Però els que em coneixeu una mica ja sabeu que a mi lo que em flipa més és competir.
Total que després dels minuts d'escalfament i els estiraments pertinents comença la cursa.
I com havia de ser surto cagant llets fins all punt que arribo a box en la posició 16ena, de seguida m'adono que m'he flipat tres pobles.
I un cop dalt de la bici començo a veure com la penya m'avança i jo no puc fer res de res per a seguir-los, em falta tanta bici aquest any!!!!
En acabar la primera volta al circuit i passar altre cop per box en l'unica recta asfaltada de tot el circuit sento un loco que crida compte...compte!!!!
Doncs una mica més i no ho compto!!!
El colega s'enganxa amb el meu manillar i acabem tots dos fent un doble mortal carpat amb resultats vermellosos per al meu cul i braç, i encara sort perquè em vaig poder aixecar i continuar mentre que l'altre va caure amb tota la cara per terra i li va quedar un color gamba de tres parells de collons.
Aquest cop que ja havia solucionat els problemes mecànics i estrenava les meves noves Crossmax made in Brufau, va i em foto de lloros.
La veritat és que aquesta temporada cada duatlo m'en duc una sorpreseta.
Recuperat de la castanya aconsegueixo acabar la segona volta amb dignitat i el tram de correr sense que cap corredor em passi.
Conclusió, estic sa i estalvi per a poder intentar aproximar-me a les 3h10 min diumenge vinent a la Marató de BCN.
Preparat per començar a patir.
Estiraments en família.
Quina velocitat!!!
Classificació Circuit Català, categoria absoluta http://www.triatlo.org/competicions/listlliga.aspx?mod=1
Ranking Absolut Duatlons de Muntanya de Catalunya
1 comentari:
Ei guapos, no us creieu que el Germà m'enreda, eh??? Jo vaig perque em ve de gust, és fantàstic poder marxar d'aquest "super-poble" i anar a passar un cap de setmana fora, sobretot quan anem a llocs tan macos i veiem com en Martí s'ho passa tan bé. I, oi que és emocionant mentres vas corrent sentir al teu fill aplaudint i dient PAPA, PAPA, PAPA. Visca les duatlons de muntanya! Cap allà falta gent encara que també una mica de Sol. Ànims per la Marató!
Sílvia
Publica un comentari a l'entrada