TORNAREM A LLUITAR I TORNAREM A VÈNCER. (o el naixement de l'equip B)

Després de moooooolts dies sense col.laborar al blog aquest cap de setmana vaig tornar a injectar-me cursa per la vena. Es tractava de la cicloturista Rutes del Montseny que enguany servia com a pedra de toc per a la recén estrenada secció B del Bolet Bike. Sí, sí, ho heu sentit bé, la secció B. La secció B l'hem fundat el sr Raimonless i una servidora (amb el suport d'en Ròritx) per tal de tornar a disfrutar de la bicicleta, d'aquelles agradables sortides on el més important era la convivència amb els companys, la germanor, i el contacte amb la natura...i...UNA MERDA COM UN PIANO DE CUA!!!! el que passa és que com que no hem fotut un pal a l'aigua no ens aguantem els pets i a la que ens descuidem ens avancen fins i tot els camions de la basura!
Sigui com sigui, decidim tots plegats anar a córrer a Granollers en Fuster i en Mangue (equip A titular), el Brothel (aquest és com el Valladolid, equip ascensor que un any està a 1a i l'altre a 2a), i les dues nenes del B.

La cursa comença pel principi. Tothom amuntegat darrere els mossos durant una bona estona fins que decideixen apartar-se del mig i la gent comença a córrer. De seguida el grupet dels que estan tope forts marxen i el pilot es parteix en dos. Els BoletAs es queden al primer grup mentre que el BoletBs ens quedem agatzapats al segon. El Brothel que va més fort que nosaltres es queda al segon grup però fent de cabessa tractora (encara que ell ho negarà) com el Fuster en els seus millors moments. Anem tots apilotonats fins que el tema es comença a posar dret (la carretera vull dir), el Germà se'n va i a nosaltres dos ens comença a passar tot quisqui. Es una mica desmoralitzador però aquesta cura d'humilitat ens farà més forts! El port es fa més llarg que el cilindrín del Rocco (vint-i-pico kms de pujada!!) però per sort, quan en teoria ja queden pocs kms, ens avança un grupet de 7 o 8 corredors a tota castanya que no sabem d'on coi surten però que ens ajuden a coronar amb dignitat. Llavors fruit de la lucidesa del moment pensem...si aquests anaven darrere nostre i van com van potser no estamos tan mal!

La baixada del Montseny em ratifica en dos pensaments que ja he tingut altres vegades fent carretera. Un és que els carreteros baixen pitjor que el dinar de Nadal, i l'altre és posa un windstopper a la teva vida xulo de la pradera! Així doncs, entre que no parem gaire a l'avituallamentació (això encara ho mantenim de quan erem As) i que la gent no acaba de baixar gaire, avancem a un tou de gent fins que arribem a una zona trencacames on se separen els corredors de la cursa curta i la llarga. Com que hem passat a tota la gent que teniem més o menys a tiro aquesta zona la fem més sols que una titola al concert del miguel bosé, i jo amb una sensació de prerrampes a les cames que feia moooolt temps que no sentia. Arribem a Seva, mengem quatre plàtans i dos cocacoles i parriba romerales que ara toca el Coll Formic. Acostumat a fer-lo per l'altra banda (ruta que faig habitualment quan la sogra em convida a dinar) pujant des de Seva se'm fa curt i quan estem a punt de coronar ens passen els fletxes de la cursa llarga, amb el Zamora al capdavant (que després va resultar que no corria amb dorsal...Marceeeeel que la cursa te la paguen homeeee...) i un que sembla ser de Sant Just segons el Rayleon. Ens passen ràpid però segur que es per les bicis que porten.

La baixada del Collformic va molar catx. La meva bici baixa com un autèntic cogombre atòmic i disfruto com un napbuf (enano en castellà) fins que atrapem a l'ambulància, al cotxe dels mossos, i a un subnormal amb un 4x4 que fan de tap i ens fan baixar l'adrenalina d'un plumasso. A partir d'aquí la cursa va ser un trunyot com la copa d'un pi. Només arribar a St Esteve comença a caure la del pulpocamaleón de pluja, quicir, i entre els avisos de rampa, l'esgotament quilomètric, i els 4902138 milions de cotxes que ens passen pel costat se'm fa etern. Al final el Rayon i jo arribem en 5h36' més petats que el cul de...buenu, vull dir que mooolt cansats. El Brothel ens treu 9' i els de l'equip A, que han fet la llarga, arriben en 5h59'. Com que la organització sembla més aviat la desorganització no sabem la posició, però em sembla que al final no hem fet podi. Menció especial als regals de la cursa que aquesta vegada han estat un pot de xampú, un tub de crema hidratant, i una minimotxil.la tamany bobobobs.

Pentinat Giro Atmos

L'equip B trinxats i mullats esperant a pujar al podi