Aquest any la cursa s'inicia i s'acaba a Puigerda passant la segona nit a la població veïna de Matamale.
Divendres tarda ens ubiquen al Càmping de Puigerda conegut a la comarca pels sopars d'allò més bons i amb una rapidessa de servei excel·lent per a qui tingui temps i molta paciència.
Dissabte sortim els 4ts davant del trident boletaire (Sergi,Ricard i Xavi)que surt a no més d'un minut nostre.
Abans d'arribar a Llivia, en Joan i jo decidim atacar i intentem posar-nos els primers de la cursa ja se sap som uns metxa curta!
Just iniciar la primera llarga i dura pujada el trident ja ens ha atrapat i a mida que surt el sol veiem com es van distanciant a la pujada.
Un cop fet el primer cim iniciem la baixada i comença el viacrucis particular amb la mecànica de la meva Scott (2 punxades seguides abans d'arribar al primer control seguit de dues trencades de cadena), tot i les adversitats i la malallet acumulada anem tirant a un ritme bo gràcies evidentment a les manetes d'en Massuet que solucionen tots els problemes que van sorgint, quina garantia rodar amb ell.
Arribem al Control d'inici del tram d'orientació i després de l'habitual pixadeta d'en Massu iniciem el tram just en la direcció contraria que ens haviem fixat la nit abans.
Després d'uns dubtes inicials ens trobem de pet un cartell que es dirigeix cap a Pla de Barres, punt clau del tram d'orientació i en pocs moments arribem a la fi de l'orientació coincidint amb el trident que ens comenta si ens hem aturat a fer moltes fotografies.
Ens marquem el 4t millor temps del tram, senzillament puta llet.
Seguim pedalant intentant seguir al trident però de seguida els perdem de vista fins que a pocs km de l'arribada ens els trobem que han punxat, després de les salutacions corresponents no sabem com comencem a incrementar el ritme amb l'objectiu d'intentar que no ens atrapin.
Ben aviat veiem que no podem fer-hi res i just quan ens atrapen a no més de 5 km de l'arribada en Joan trenca la cadena i se'ns tornen a escapar ja fins l'arribada.
La tarda a Matamale la recordarem per l'acollidor restaurant de la població on després d'escurar-nos les butxaques vàrem apendre que allà les coses no es fan així.
El segon dia el podriem resumir amb poques paraules, molt rodador amb unes vistes espectaculars amb una sola trencada de cadena altre cop de la meva Scott i amb un resurgir de l'au fenix al km 60 amb un canvi de ritme per part d'en Massuet d'aquells a que ens te acostumats. I amb un final d'etapa arribant a Puigerdà d'allò més agònic.
Resumint, no estamos tant mal (tots 5 entre els 15 primers de la general) tot i que la mecànica aquest any no ens ha acompanyat gens.
L'any vinent encara ho farem millor!!!
No us perdeu el reportatge fotogràfic que ens han fet!!
Prenent notes a primera fila.
Sortida Primera Etapa
Sortida Primera Etapa
Sortida Primera Etapa
Sortida Primera Etapa
Tota la colla Boletaire
El trident a tota màquina
Reparant la màquina i el cos
Inici d'orientació del trident boletaire.
3 comentaris:
Wala!!! en Joni ShortMetx també porta mitjons de trimariquilla!!!! Que ens està passant???? no sé si podré tornar....
Molt bé aquesta crònica. Veig que el duo mechacorta aneu picats fins i tot a l'hora d'escriure la crònica!
El paper boletbiker va ser prou digne i vam disfrutar de la prova clàssica del calendari boletaire. A veure si l'any vinent hi som tots!
Ole Ole....
Te m'has avançat... aix com m'apreten a al feina... no tinc temps per res.
Però no us penseu que us heu lliurat de mi... aquí falten mooooltes anècdotes. FARÉ UNA CONTRACRÒNICA!!!
No voleu una contracrònica? doncs...com diria en Fuster... que us donguin pel cul!!
Publica un comentari a l'entrada